Mor Ferran Gallart dels Strombers

Nascut a Santpedor (Bages) el 1973, Gallart es va destacar ràpidament com el front man perfecte per conduir un repertori plenament festiu. La malaltia ja havia forçat la cancel·lació de la gira programada per aquest estiu, un fet que va evidenciar la seva lluita contra el càncer. Els Strombers han estat una referència en l'escenari de la música ska-rock, amb els seus inicis a finals dels anys 90 en un bar de Cardona, i Gallart ha estat sempre al centre, dirigint el grup amb passió i entusiasme.

El primer disc del grup, "Fiesta ilegal Vol. 1" (2003), amb cançons com "Borracha", ja destacava el caràcter festiu del repertori de la banda. El grup va consolidar el seu estil amb "Que ruli" (2005), introduint temàtiques populars que acabarien de definir l'estil únic dels Strombers. Cançons com "Tocant el cel amb la mà", dedicada al món casteller, i discs com "Tavernaris" (2015), que rendia homenatge a les tavernes i bars, van reflectir l'esperit i la diversitat musical de la banda.

L'àlbum "Tavernaris" va connectar profundament amb els aficionats, integrant influències llatines i fins i tot incloent una versió de "Gracias a la vida" de Violeta Parra. Aquell disc va ser un clar homenatge a "les cambreres i els cambrers que serveixen les nostres copes i que fan que el nostre temps de taverna passi tan de pressa que sempre tinguem ganes de tornar-hi".

La mort de Gallart deixa un buit incommensurable en el món de la música i en els cors de qui el van conèixer i estimar. El seu carisma i la seva energia positiva han marcat profundament a tots aquells que han tingut la fortuna de compartir escenari i moments de festa amb ell. La seva veu ressonarà sempre en les cançons que ens ha deixat, i la seva passió per la música i la cultura popular continuarà inspirant futures generacions.

Ferran Gallart no només va ser un músic extraordinari, sinó també una persona plena de vitalitat i amor per la vida. A través de la seva música, va aconseguir connectar amb milers de persones, despertant somriures i fent ballar a joves i grans. Les seves lletres, plenes de referències a la cultura catalana i a l'alegria de viure, seran un llegat immortal que perdurarà en el temps.

Tot i que l'estil musical dels Strombers s'anava transformant i evolucionant, la presència de Gallart i la seva capacitat per connectar amb el públic mai no van flaquejar. Les seves actuacions eren sinònim de festa i comunió, i la seva passió pel que feia era evident en cada nota.

El grup, i el món de la música en general, es troben de dol per la pèrdua d'aquesta figura emblemàtica. Els homenatges i les mostres de condol no han tardat a aparèixer a les xarxes socials, on fans, amics i col·legues han expressat el seu amor i admiració per Ferran. Més enllà de la tristesa, però, ressona el desig de recordar-lo com ell hauria volgut: amb alegria, música i ball.

En aquesta hora amarga, els Strombers i tota la comunitat musical es comprometen a mantenir viu el record de Ferran Gallart, a honrar la seva memòria i a continuar difonent la seva música, plena d'alegria i positivitat. El cel guanya una estrella, però la seva llum continuarà brillant entre nosaltres, en cada nota, en cada acord, en cada cançó.

Descansa en pau, Ferran. La teva música i el teu esperit continuaran vius en els nostres cors, i seràs sempre recordat com l'ànima vibrant i inoblidable dels Strombers. Vola alt, Ferran, i gràcies per cada moment de felicitat que ens has regalat.