Busquem voluntaris
Bon dia a tots els oients de ViquiRàdio! Avui, en Llucià i la Maria, us presentem les notícies més destacades d'aquest dissabte, amb una mirada que busca la comprensió i l'equilibri en un món complex.
1- Gairebé un terç de la gent a Gaza no menja durant dies, adverteix el programa d'aliments de l'ONU. Israel s'enfronta a una pressió creixent dels aliats occidentals per aixecar les restriccions al flux d'ajuda a Gaza. Què hi ha dins de la caixa d'ajuda alimentària de la GHF que es distribueix a Gaza? BBC Verify examina els àpats lliurats als habitants de Gaza, i per què el seu valor nutricional és qüestionat per alguns experts. "Estic tan cansada": una mare de nadó de Gaza amb fam parla amb la BBC. El fill d'Hedaya al-Muta'wi, Mohammed, de divuit mesos, pateix malnutrició a causa de la fam, pesant només 6 kg. Aquesta situació d'extrema gravetat humanitària subratlla la necessitat urgent de la cura de les persones, la protecció dels drets humans i una distribució justa i segura dels recursos essencials.
2- Escolars perden la vida per Rússia en la guerra de Putin amb Ucraïna. Rússia ha promès que cap jove de divuit anys serà enviat a lluitar a Ucraïna, però la BBC troba que molts ja han estat morts. Aquesta notícia ens convida a reflexionar sobre l'ètica de la guerra i la protecció dels joves en conflictes armats, subratllant la necessitat urgent de la pau per protegir la vida i la dignitat de les persones.
3- Hora de golf amb el president dels Estats Units d'Amèrica: colpejant boles i tancant acords en 18 forats. Per a alguns presidents dels Estats Units d'Amèrica, el golf era un descans de la feina, però per al president dels Estats Units d'Amèrica, que visita Escòcia aquest cap de setmana, és tot el contrari. El president dels Estats Units d'Amèrica diu que és "genial ser a Escòcia", en aterrar per a un viatge de quatre dies. El president dels Estats Units d'Amèrica jugarà a golf i es reunirà amb el primer ministre i el primer ministre per a converses. Aquesta notícia ens convida a reflexionar sobre la relació entre la política, els negocis i els interessos personals dels líders, i la importància de la transparència en els assumptes públics.
4- Una artista explora el llegat miner tòxic de les "muntanyes negres" de Zàmbia. Una important exposició sobre les vides perilloses dels nois i joves que rastregen les escombreres a la cerca de coure. Aquesta història subratlla la necessitat de la cura de la Terra i la distribució justa dels recursos, posant de manifest l'impacte ambiental i social de la mineria i la importància de protegir les comunitats locals.
5- Cambodja demana un alto el foc immediat amb Tailàndia a mesura que augmenta el nombre de morts. Tailàndia encara no ha comentat la proposta, mentre els combats continuen per tercer dia amb 32 morts confirmats. Aquesta escalada de la violència subratlla la necessitat urgent de la diplomàcia i el diàleg per evitar un augment del sofriment a la regió i protegir la vida de les persones.
6- La set mundial pel matxa asseca els subministraments globals. L'augment de la demanda, les collites de te més petites a causa de les onades de calor i els aranzels dels EUA al Japó estan fent pujar els preus del matxa. Aquesta notícia ens convida a reflexionar sobre la interconnexió dels sistemes de producció global, l'impacte del canvi climàtic en els recursos i la importància d'una distribució justa i sostenible.
7- Què fan els microplàstics al nostre cos. S'han trobat microplàstics fins i tot dins dels nostres ossos, però quin impacte tenen en la nostra salut? Aquí teniu tot el que sabem sobre el que estan fent al nostre cos. Segons una estimació famosa, podríem consumir fins a 52.000 microplàstics per any, i tot i que aquesta xifra precisa ha estat posteriorment qüestionada, és clar que estan entrant al cos humà en quantitats significatives. Ja sigui ingerits a través dels nostres aliments, els líquids que bevem, o absorbits de l'aire que respirem, els microplàstics s'han tornat omnipresents. S'han trobat en fluids corporals des de la saliva i la sang fins a l'esput i la llet materna, juntament amb una gran varietat d'òrgans, inclosos el fetge, els ronyons, la melsa, el cervell i fins i tot l'interior dels nostres ossos. Aquesta constant convergència d'evidències ha apuntat a una pregunta: què fa exactament tot aquest plàstic a la nostra salut? En les mostres allotjades a Rothamsted Research, Macdonald diu que hi ha una clara línia divisòria abans i després que comencés l'era del plàstic. "L'ús de plàstics a la societat va començar a gran escala cap als anys vint, i veiem un gran augment a partir dels anys seixanta", diu. "Alguns haurien acabat inevitablement al sòl a través de la deposició atmosfèrica, i també es pot imaginar que els microplàstics es desprenen dels pneumàtics dels tractors." I així, a principis de 2025, vuit valents voluntaris van entrar en un laboratori al centre de Londres, i van engolir voluntàriament una solució de microplàstics a canvi d'una petita tarifa. Aquest estudi particular, finançat per la Fundació Minderoo, va representar la primera vegada que es duia a terme un assaig d'aquest tipus amb plàstic, tot i que els resultats encara no s'han publicat. ...aquells que havien estat diagnosticats amb demència abans de la seva mort tenien fins a 10 vegades més plàstic al cervell en comparació amb aquells sense la condició. El concepte, segons Stephanie Wright, investigadora de l'Imperial College London que va dirigir l'assaig, és que molts de nosaltres estem duent a terme sense voler aquest mateix experiment als nostres propis cossos diàriament. L'equip va copiar algunes de les maneres comunes a través de les quals molts de nosaltres ingerim microplàstics, per exemple, submergint bosses de te segellades amb plàstic en aigua calenta o escalfant líquids al microones en un recipient de plàstic, abans de demanar als voluntaris que beguessin els líquids i després intentar seguir el que passava. "Sabem que la calor i l'aigua calenta són els pitjors escenaris per a la ingestió de plàstic, i això pot facilitar realment l'alliberament de microplàstics d'articles de plàstic d'ús comú", diu Wright. "Així que volem prendre alguns d'aquests escenaris i intentar veure quants d'aquests microplàstics s'absorbeixen realment a través del nostre intestí i tornen a la sang". Pel que fa al cervell, la creença actual de Campen és que les petites partícules de plàstic que circulen pel torrent sanguini podrien estar segrestant l'alt metabolisme del cervell i viatjant al nostre sistema nerviós central a l'esquena dels greixos coneguts com a lípids que necessita per a l'energia. "També creiem que l'alt contingut de lípids del cervell, especialment en la substància blanca, crea un entorn ideal per a aquests plàstics", diu Campen. "El cervell també té un mecanisme de neteja notòriament lent, i en la demència, la barrera hematoencefàlica [que està dissenyada per evitar que objectes estranys accedeixin al cervell] està alterada, cosa que facilita encara més l'absorció de plàstics". "Sabem que els microplàstics són a tot arreu, fins i tot en l'ambient interior. Si estan a l'aire, encara esteu ingerint microplàstics a nivells baixos quan dormiu", diu Couceiro. "Així que ens agradaria, si és possible, parlar amb els fabricants sobre com evitar-los, si poden deixar de fabricar certs plàstics en primer lloc. Per exemple, per a les persones que van a l'hospital per ser tractades de malalties respiratòries, les màscares són de plàstic, i els tubs són de plàstic. Així que podem trobar millors alternatives que impedeixin que entrin al sistema en primer lloc?" Aquesta investigació subratlla la necessitat urgent de la cura de la Terra i la cura de les persones, destacant l'impacte dels microplàstics en la salut humana i la necessitat de solucions sostenibles.
Aquestes han estat les notícies més destacades d'avui. Gràcies per la vostra atenció i per connectar-vos amb nosaltres a ViquiRàdio. Us esperem demà amb més informació per construir un món més conscient!
ViquiNotícies per a Aprenents de Català - 26 de juliol de 2025
Hola de nou, aprenents de català! Aquí teniu les notícies d'avui amb algunes paraules clau explicades per ajudar-vos a millorar el vostre català:
1- Gairebé un terç de la gent a Gaza no menja durant dies, adverteix el programa d'aliments de l'ONU.
Terç: Una de les tres parts iguals d'un tot.
Adverteix: Del verb "advertir", que significa avisar d'un perill.
Aliats occidentals: Països d'Occident que donen suport a Israel.
Aixecar les restriccions: Eliminar les limitacions o prohibicions.
Flux d'ajuda: La quantitat d'ajuda que arriba.
Àpats: Menjars.
Lliurats: Del verb "lliurar", que significa donar o entregar.
Qüestionat: Que es posa en dubte, que no es considera segur.
Valor nutricional: La qualitat dels aliments pel que fa als nutrients que aporten.
Malnutrició: Manca de nutrients necessaris per a la salut.
Fam: Manca extrema d'aliments.
Recursos essencials: Les coses més necessàries per viure (menjar, aigua, medicaments).
2- Escolars perden la vida per Rússia en la guerra de Putin amb Ucraïna.
Escolars: Nens o joves que van a l'escola.
Perden la vida: Que moren.
Conflictes armats: Lluites o guerres amb armes.
Dignitat: El respecte que una persona es mereix.
3- Hora de golf amb el president dels Estats Units d'Amèrica: colpejant boles i tancant acords en 18 forats.
Colpejant boles: L'acció de picar les boles de golf.
Tancant acords: Arribant a pactes o tractats.
Descans de la feina: Un temps per relaxar-se i no treballar.
Transparència: Que és clar i obert, sense res a amagar.
4- Una artista explora el llegat miner tòxic de les "muntanyes negres" de Zàmbia.
Llegat miner: Les conseqüències o l'herència de l'activitat de mineria.
Tòxic: Que conté substàncies verinoses.
Rastregen les escombreres: Busquen coses a les piles de residus de la mineria.
Cerca de coure: Buscar el metall anomenat coure.
Impacte ambiental: Les conseqüències que alguna cosa té sobre el medi ambient.
5- Cambodja demana un alto el foc immediat amb Tailàndia a mesura que augmenta el nombre de morts.
Alto el foc: Un acord per aturar els combats en una guerra.
Combats: Lluites, enfrontaments.
Escalada de la violència: Que la violència es fa més gran o més intensa.
6- La set mundial pel matxa asseca els subministraments globals.
Set mundial: Que molta gent a tot el món vol alguna cosa.
Asseca els subministraments: Fa que no hi hagi prou producte.
Collites de te: La recollida del te.
Onades de calor: Períodes de temperatures molt, molt altes.
Aranzels: Impostos sobre els productes que entren en un país.
Sistemes de producció global: La manera com es fan i es distribueixen els productes a tot el món.
7- Què fan els microplàstics al nostre cos.
Microplàstics: Trossos molt petits de plàstic.
Impacte: Conseqüència, efecte.
Consumir: Menjar o beure.
Xifra precisa: Un número exacte.
Qüestionada: Que es posa en dubte.
Ingerits: Del verb "ingerir", que significa menjar o beure.
Absorbida: Del verb "absorbir", que significa incorporar una substància.
Omnipresents: Que estan a tot arreu.
Fluids corporals: Líquids del cos (sang, saliva, etc.).
Esput: Moc que es treu dels pulmons.
Línia divisòria: Una separació clara entre dues coses.
Deposició atmosfèrica: Que alguna cosa cau de l'aire.
Engolir: Del verb "engolir", que significa empassar.
Assaig: Una prova o experiment.
Sense voler: Sense intenció.
Facilitar l'alliberament: Fer que sigui més fàcil que surti.
Intestí: Part del sistema digestiu.
Torrent sanguini: La sang que circula pel cos.
Segrestant: Del verb "segrestar", que significa prendre alguna cosa per la força.
Metabolisme: Els processos químics que passen al cos.
Sistema nerviós central: El cervell i la medul·la espinal.
Lípids: Greixos.
Contingut: La quantitat d'alguna cosa que hi ha.
Substància blanca: Part del cervell.
Mecanisme de neteja: Sistema per eliminar coses.
Barrera hematoencefàlica: Una protecció del cervell contra substàncies nocives.
Alterada: Que no funciona bé.
Absorció: L'acció d'incorporar una substància.
Ambient interior: L'aire dins de les cases o edificis.
Fabricants: Empreses que fan productes.
Alternativa: Una altra opció.
Esperem que aquestes explicacions us ajudin a entendre millor les notícies. Continueu practicant i escoltant ViquiRàdio!
El món es desperta avui, 26 de juliol de 2025, amb un ressò constant de desafiaments que posen a prova la nostra resiliència i el nostre sentit de responsabilitat col·lectiva. Des de la fam que colpeja sense pietat a la Franja de Gaza fins a la presència insidiosa dels microplàstics al nostre propi cos, les notícies actuals subratllen una veritat ineludible: som part d'un tot interconnectat i la nostra salut depèn directament de la salut del nostre entorn. Aquest informe, basat en fonts com la BBC, Al Jazeera, CBS News i Viquiràdio, explora els punts crítics que ens conviden a la reflexió i a l'acció.
La tragèdia a Gaza és un clam silenciós que ressona amb la veu de milers. Gairebé un terç de la població pateix fam severa, tal com adverteix el programa d'aliments de l'ONU, una realitat agreujada per les restriccions d'ajuda. Notícies com la d'Al Jazeera, que parla de la mort per inanició de nou persones en un sol dia, posen de manifest una crisi humanitària que desafia la nostra ètica més fonamental. La història d'una mare que lluita perquè el seu nadó de divuit mesos, Mohammed, amb prou feines pesi 6 kg, és un recordatori punyent que cada vida importa.
La pressió internacional sobre Israel per aixecar les restriccions és creixent, mentre sorgeixen interrogants sobre el valor nutricional de l'ajuda alimentària del GHF. La declaració d'un antic treballador del GHF sobre "crims de guerra" subratlla la complexitat i la gravetat de la situació. Mentrestant, les respostes polítiques es diversifiquen, des de la proposta del Regne Unit d'enviar ajuda per via aèria i el reconeixement de l'estat palestí per part de França, fins a les declaracions del president Trump que culpen Hamàs, perpetuant un cicle que sembla no tenir fi. Com podem, com a humanitat, permetre que la fam esdevingui una arma? La Terra, en la seva abundància, ens recorda que n'hi ha prou per a tothom si la distribució és justa.
Els conflictes armats continuen sent una ferida oberta en el cos del planeta, drenant recursos i vides. La guerra entre Rússia i Ucraïna, amb la trista realitat de joves que perden la vida malgrat les promeses, és un exemple de com les ambicions humanes poden anar en contra del benestar col·lectiu. La interrupció global dels sistemes Starlink a Ucraïna, amb informes que Elon Musk va ordenar el tancament, subratlla la fragilitat de la nostra dependència tecnològica i el poder individual en el curs de les guerres.
L'escalada dels combats entre Tailàndia i Cambodja, que ja ha deixat 32 morts, i les tensions entre Taiwan i la Xina, així com entre els EUA i la Xina, amb preocupacions sobre monopolis tecnològics i ciberatacs, ens recorden que la pau és el fonament per a qualsevol desenvolupament sostenible. La Terra no distingeix fronteres, i cada conflicte, cada tancament, cada decisió política que fomenta la divisió, impacta en el seu equilibri.
La presència del president Trump a Escòcia, amb la seva combinació de negocis i lleure, genera debat i protestes. Però més enllà de la seva agenda personal, les seves polítiques tenen repercussions significatives a escala global. La consideració de devolucions basades en aranzels i l'establiment d'un mínim del 15% per a les tarifes, amb l'advertència dels experts sobre l'augment dels preus, mostren com les decisions econòmiques poden afectar directament la vida de les persones.
En el camp de la immigració, la recerca d'assistència local per a les deportacions massives i l'assignació de fons per a la construcció de centres de detenció d'immigrants, així com la reestructuració del personal militar per a aquesta assistència, evidencien una aproximació que, des d'una perspectiva holística, ignora la dignitat humana i la interconnexió de les societats. La controvèrsia al voltant de Ghislaine Maxwell i Jeffrey Epstein, amb les seves implicacions legals i ètiques, afegeix una capa de complexitat a l'escenari polític. Fins i tot la NASA experimenta la fuga de talent, amb més del 20% de la seva plantilla sol·licitant marxar, la qual cosa podria afectar la nostra capacitat per comprendre i protegir el planeta.
Aquest apartat és potser el més directament relacionat amb la salut del nostre planeta i de nosaltres mateixos. La presència de microplàstics fins i tot dins dels nostres ossos i al cervell és una realitat esfereïdora. La investigació suggereix que aquestes petites partícules podrien estar afectant el metabolisme cerebral i que les persones amb demència tenen fins a 10 vegades més plàstic al cervell. Aquesta descoberta ens obliga a qüestionar els nostres patrons de consum i l'ús indiscriminat del plàstic. Quina herència estem deixant a les futures generacions? La cura de la Terra comença per la cura dels materials que utilitzem i la manera com els gestionem.
La crisi del matcha, amb l'esgotament de les reserves globals a causa de l'augment de la demanda, les onades de calor i els aranzels, és un exemple de com la nostra voracitat consumista pot desequilibrar els ecosistemes naturals i les cadenes de subministrament. Així mateix, l'exposició a Zàmbia sobre el llegat tòxic de la mineria i la perillosa vida dels joves que busquen coure ens recorda el cost humà i ambiental de l'explotació de recursos.
En termes de salut pública, l'èxit d'una aplicació de cites que supera ChatGPT posa de manifest les prioritats de la nostra societat, mentre que la discussió sobre la recomanació dels 10.000 passos diaris subratlla la importància de qüestionar les normes establertes i adaptar els consells a les necessitats individuals.
Altres notícies complementen aquest panorama, com la caiguda en picat d'un vol de Southwest, l'assassinat d'un jove de catorze anys a Londres, la condemna de la "mare del judici final" Lori Daybell, la caiguda del sostre d'una escola a l'Índia per les pluges monsòniques i una nova exposició sobre la llista negra de Hollywood. Aquests esdeveniments, encara que diversos, ens recorden la fragilitat de la vida humana i la necessitat d'una societat més justa, segura i compassiva.
En resum, aquest informe ens convida a una lectura crítica del món des d'una perspectiva que posa la salut del planeta i la dignitat de les persones en el centre. La interconnexió dels desafiaments polítics, humanitaris i ambientals és innegable. És hora de preguntar-nos: estem prenent les decisions que asseguren un futur sostenible per a tots els éssers vius i per al nostre planeta? La resposta a aquesta pregunta determinarà el nostre camí cap endavant.