Busquem voluntaris
L’escena comença amb en Màrius, un jove de complexió atlètica, enmig d’una natura exuberant. El veiem caminar amb pas decidit pel cor d’un bosc frondós fins que, de sobte, s’atura. Treu una brúixola i comprova que l’agulla marca el Nord. Llavors, passa una cosa curiosa: en Màrius gira cap a la dreta i, per sorpresa seva, l’agulla no es mou; continua assenyalant impertorbable cap a la mateixa direcció.
Estranyat, fa mitja volta, però l’agulla es manté fixa. Es mogui com es mogui, l’orientació de la brúixola és inamovible. En teoria, en canviar la posició del cos, l’agulla s’hauria de desplaçar respecte a l’instrument per mantenir la referència magnètica, però aquí sembla soldada a un punt invisible. En Màrius, després d’un instant de desconcert, decideix acceptar el fenomen amb paciència. Desa la brúixola i reprèn la marxa amb una convicció renovada. Sembla saber exactament on va.
L’escena tanca amb una veu en off que ens llança una pregunta: «Quina metàfora podem extreure d'aquest fet per aplicar-la a la vida real?»
Sovint ens trobem que, en prendre una decisió, no triem exactament el que volem, sinó el que podem. La vida, en molts casos, ens limita les opcions. Tot i això, no teniu la sensació que, malgrat no poder triar amb total llibertat, acabem prenent la decisió correcta? De vegades, allò que inicialment percebem com un error es revela, a la llarga, com un encert inevitable: la millor opció que podíem haver pres en aquell moment. El que perdem, per una banda, ho guanyem per una altra.
És cert que hi ha persones amb una habilitat especial per prendre decisions encertades que les condueixen a l'èxit professional i personal. D’altres, en canvi, semblen encadenar un fracàs rere l’altre. Malgrat tot, la felicitat no sempre segueix aquesta lògica. Hi ha triomfadors que arrosseguen un buit profund, mentre que persones que sobreviuen en la desfeta troben en el fracàs l'oportunitat de retrobar-se amb si mateixes.
En la majoria de les vides, les línies entre l'èxit i el fracàs es difuminen. Al capdavall, tothom fa el que pot amb les eines que té. Arriba un moment en què ambdues facetes es barregen i es tornen indestriables; és gairebé impossible traçar una frontera clara que ens digui on acaba una i on comença l'altra.
Gran part del temps vivim amb el pilot automàtic activat i prenem decisions de manera inconscient. Si ho analitzem fredament, la majoria d'aquestes eleccions solen ser les adequades per tirar endavant. Si no fos així, la societat col·lapsaria. Vivim sense adonar-nos que cada instant implica una decisió amb conseqüències, previsibles o no, però la vida no ens permet aturar-nos gaire a reflexionar-hi. Sembla que, per instint, prenem les decisions que ens salven de la paràlisi i ens impedeixen perdre el nord.
Potser és la mateixa vida la que decideix per nosaltres, i nosaltres només som els executors d'un guió ja escrit. Fins a quin punt som realment lliures o fins a quin punt el lliure albir és només una il·lusió necessària?
Educad © Sergi Costa
Si estàs aprenent català, aquesta secció t'ajudarà a comprendre els matisos del text "No perdre mai el nord" i a ampliar el teu vocabulari i coneixements culturals.
1. Glossari de paraules clau
Aquí tens els termes més rellevants per entendre la metàfora de la brúixola i la vida:
Complexió: Constitució física d'una persona (si és fort, prim, etc.).
Frondós: Es diu d'un bosc o d'una planta que té moltes fulles i branques.
Brúixola: Instrument de navegació que serveix per orientar-se gràcies a una agulla imantada que assenyala el nord.
Inamovible: Que no es pot moure o que es manté fix en una posició o idea.
Amb pas ferm: Caminar amb seguretat i sense dubtes.
Veu en off: Veu que se sent en una producció audiovisual, però el narrador de la qual no apareix en pantalla.
Indestriable: Que no es pot separar o distingir d'una altra cosa; que estan molt barrejats.
Lliure albir: La llibertat o capacitat de l'ésser humà de prendre les seves pròpies decisions sense ser determinat pel destí.
2. Apunt gramatical: L'ús de la lletra "en" davant de noms propis.
En el text apareix el personatge "en Màrius". En català, és molt comú utilitzar l'article personal (en / el per a homes, na / la per a dones) davant dels noms propis en contextos col·loquials o literaris propers.
Exemple: "En Màrius mira la brúixola" (equivalent a "El Màrius").
Nota: L'ús d'"en" és especialment habitual a Catalunya i les Illes Balears per denotar proximitat i respecte alhora.
3. Context sociocultural: "Perdre el nord"
Aquesta és una frase feta molt arrelada en la cultura catalana. Té un origen mariner i geogràfic:
Significat literal: No saber on és el nord i, per tant, estar desorientat en el mapa.
Significat figurat: Perdre el sentit de la realitat, els objectius clars o l'ètica. Quan algú "perd el nord", vol dir que està confós, que actua de manera erràtica o que ha perdut el control de la seva vida.
Relació amb el text: El text juga amb el doble sentit: en Màrius no perd el nord físic (l'agulla no es mou), però la reflexió ens convida a no perdre el "nord" vital (les nostres decisions i valors).
4. Expressió destacada: "Fer el que es pot"
Al text llegim que "tothom fa el que pot". Aquesta és una expressió molt pragmàtica de la societat catalana, que sovint valora l'esforç i el realisme davant de les dificultats de la vida. Reflecteix una filosofia de supervivència i adaptació.
Enmig d’una natura exuberant, en Màrius, un jove de complexió atlètica, avança amb pas decidit pel cor d’un bosc frondós. De sobte, s’atura per consultar la seva brúixola, cercant la seguretat de l’orientació magnètica. És aleshores quan presencia un fenomen que desafia la lògica física: per molt que giri el seu cos cap a la dreta o que faci mitja volta, l’agulla es manté absolutament fixa. Sembla com si estigués soldada a un punt invisible de l’univers, impertorbable davant els seus moviments. Malgrat el desconcert inicial, en Màrius decideix acceptar aquest misteri amb paciència, desa l’instrument i reprèn la marxa amb una convicció renovada.
Aquesta escena ens submergeix en un dels neguits més ancestrals de la condició humana: la por atàvica a estar perduts o a prendre una decisió que ens allunyi irremeiablement del nostre destí. Tanmateix, la metàfora de l’agulla immòbil ens convida a una reflexió més profunda i humanista. Potser estar perdut és només una percepció subjectiva i, en realitat, hi ha una força interna —una brúixola existencial— que ens manté en curs. A continuació, explorem cinc lliçons contraintuïtives sobre el camí, les decisions i el que anomenem èxit.
En la nostra navegació diària, solem viure atrapats en la tensió dialèctica entre el desig i la circumstància. Ens obsessionem amb la "decisió ideal" i ens sentim frustrats quan la realitat ens retalla el ventall d’opcions, obligant-nos a triar no allò que voldríem, sinó allò que és possible.
Però aquesta limitació no s’ha d’interpretar com una derrota de la voluntat. L’experiència humana ens ensenya que triar el possible és, de fet, un acte d’alineament orgànic amb la veritat del moment. Si mirem enrere amb perspectiva, moltes vegades allò que havíem catalogat com un "error" o una renúncia es revela com un encert inevitable. L'acceptació de la realitat no és una claudicació, sinó un bategar sincrònic amb la mateixa existència que ens permet avançar quan el desig pur ens hauria paralitzat.
Vivim sota el dictat d’una cultura que cataloga les biografies amb una rigidesa binària: guanyadors o perdedors. Hi ha qui sembla tenir un do natural per a l'èxit, mentre que d'altres semblen destinats a col·leccionar cicatrius. Tanmateix, la plenitud interna no segueix aquesta lògica mercantil.
Sovint, el triomfador habita un buit existencial profund, protegit per una màscara d'èxit que li impedeix veure’s a si mateix. Per contra, existeix una dignitat transcendent en la caiguda. Com s'apunta encertadament en l'anàlisi de la condició humana, la desfeta pot ser el preu d'una veritat més gran:
"Persones que sobreviuen en la desfeta troben en el fracàs l'oportunitat de retrobar-se amb si mateixes."
La derrota, lluny de ser un carreró sense sortida, esdevé sovint el lloc on finalment ens trobem sense artificis, allà on l'agulla de la brúixola torna a marcar una direcció autèntica.
Ens agrada traçar línies divisòries clares per donar sentit al nostre caos, però en la pràctica, l’èxit i el fracàs són conceptes indestriables, dues cares d’una mateixa moneda llançada a l’aire per l’atzar. Tothom avança fent el que pot amb les eines i la llum de què disposa en cada instant.
Arriba un punt en la maduresa de qualsevol individu on és gairebé impossible dibuixar la frontera on acaba un triomf i on comença una decepció. Som el resultat d’una barreja complexa de tots dos, i és precisament en aquesta zona grisa, en aquesta línia difusa, on es construeix la identitat real, lluny de les definicions simplistes dels manuals d’autoajuda.
Tendim a menysprear el "pilot automàtic" com una forma de vida inerta, però hauríem de mirar-lo amb la reverència que es mereix un prodigi de la nostra arquitectura psíquica. La majoria de les nostres decisions són inconscients i, si les analitzem amb rigor, veurem que són precisament aquestes eleccions instintives les que ens garanteixen la continuïtat.
Aquest mecanisme no és desídia, sinó un sistema de supervivència evolucionat que evita el col·lapse davant l’excés de reflexió. Com bé ens recorda la saviesa pràctica:
"La vida no ens permet aturar-nos gaire a reflexionar-hi. Sembla que, per instint, prenem les decisions que ens salven de la paràlisi."
Aquest instint és el nostre salvador silenciós, l’agulla que continua marcant el nord mentre nosaltres estem massa ocupats intentant desxifrar el mapa.
La imatge d’en Màrius i la seva brúixola "soldada" ens aboca a la pregunta més inquietant de la filosofia: som realment amos del nostre rumb o som simples intèrprets d’una partitura ja escrita? La idea de la predestinació suggereix que podríem ser els executors d’un guió dictat per la vida mateixa.
Davant d’això, la llibertat o el lliure albir podrien ser només una il·lusió necessària, una eina mental que ens permet habitar el món amb sentit d'agència. Però potser la bellesa resideix precisament aquí: en acceptar que, encara que siguem actors, la nostra interpretació és única. Som, alhora, l'agulla que no es mou i el caminant que decideix, malgrat tot, continuar caminant.
En la nostra cultura, l'expressió "perdre el nord" té una càrrega profunda; no parla només de geografia, sinó d'una pèrdua dels valors, de la realitat o de la mateixa ètica. Però, com ens ensenya la història d'en Màrius, mantenir el rumb no sempre és el resultat d’un esforç conscient de la voluntat o d'una anàlisi exhaustiva de les conseqüències.
Sovint, la millor manera de no perdre's és confiar en la intel·ligència silent de les nostres decisions espontànies, acceptar les limitacions del camí com a fites necessàries i entendre que tant l'èxit com el fracàs són només estacions de pas.
I si el teu nord no fos un destí final, sinó la mateixa agulla que no deixa de marcar el camí mentre camines? I tu, confies en la direcció de la teva agulla interna, fins i tot quan et sents perdut enmig del bosc?
Aquesta guia d'estudi ha estat dissenyada per aprofundir en la comprensió del text "No perdre mai el nord", una reflexió de Sergi Costa per a Viquiràdio que utilitza una metàfora narrativa per explorar la naturalesa de les decisions humanes, l'èxit i el lliure albir.
Respon a les següents preguntes de resposta curta (2-3 oracions cada una) basant-te en la informació del text.
1. Com es descriu el personatge d'en Màrius i l'entorn on es troba a l'inici de l'escena? En Màrius és descrit com un jove de complexió atlètica que camina amb pas decidit. Es troba enmig d'una natura exuberant, concretament al cor d'un bosc frondós.
2. Quina anomalia observa en Màrius quan consulta la seva brúixola? En Màrius nota que, tot i girar el seu cos o fer mitja volta, l'agulla de la brúixola es manté fixa assenyalant sempre la mateixa direcció. L'agulla no es desplaça respecte a l'instrument per mantenir la referència magnètica, sinó que sembla soldada a un punt invisible.
3. Quina és la reacció final d'en Màrius davant l'estrany comportament de l'instrument? Després d'un moment de desconcert inicial, en Màrius decideix acceptar el fenomen amb paciència. Desa la brúixola i reprèn la seva marxa amb una convicció renovada, mostrant que sap exactament cap a on es dirigeix.
4. Quina distinció fa el text entre la decisió "possible" i la "desitjada"? El text argumenta que sovint no triem el que realment volem, sinó el que les limitacions de la vida ens permeten triar. Tot i aquesta falta de llibertat total, s'esmenta que sovint acabem prenent la decisió correcta segons les circumstàncies del moment.
5. Com pot un error convertir-se en un encert segons la reflexió plantejada? Segons el text, allò que inicialment percebem com una errada pot revelar-se a llarg termini com un encert inevitable. Es proposa que el que perdem per una banda ho guanyem per una altra, sent la millor opció que podíem haver pres en aquell context.
6. Quina relació estableix l'autor entre l'èxit, el fracàs i la felicitat? L'autor afirma que la felicitat no segueix necessàriament la lògica de l'èxit professional o personal. Hi ha persones amb èxit que senten un buit profund, mentre que d'altres troben en el fracàs una oportunitat per retrobar-se amb si mateixes.
7. Per què es diu que la línia entre l'èxit i el fracàs és difusa? Es considera difusa perquè la majoria de la gent fa el que pot amb les eines de què disposa, provocant que ambdues facetes es barregin. Arriba un punt en què és gairebé impossible establir una frontera clara on acaba l'una i comença l'altra.
8. Quina funció té el "pilot automàtic" en la vida quotidiana segons el text? El pilot automàtic ens permet prendre decisions de manera inconscient que solen ser les adequades per sobreviure i tirar endavant. Si no actuéssim així per instint, la societat podria col·lapsar a causa de la paràlisi que provocaria haver de reflexionar cada instant.
9. Quina és la pregunta filosòfica final sobre el lliure albir? El text planteja si som realment lliures o si el lliure albir és només una il·lusió necessària. Es demana si és la mateixa vida la que decideix per nosaltres, convertint-nos en simples executors d'un guió ja escrit.
10. Quin és el significat figurat de l'expressió catalana "perdre el nord"? En sentit figurat, "perdre el nord" significa perdre el sentit de la realitat, els objectius clars o l'ètica. S'aplica a persones que estan confuses, que actuen de manera erràtica o que han perdut el control de la seva vida.
--------------------------------------------------------------------------------
Clau de Respostes
Pregunta
Conceptes clau per a la resposta
1
Complexió atlètica, natura exuberant, bosc frondós.
2
L'agulla no es mou en girar el cos; sembla soldada a un punt invisible.
3
Acceptació amb paciència, convicció renovada, saber on va.
4
Triar el que es pot vs. el que es vol; limitacions de la vida.
5
L'error com a encert inevitable; guanyar per una banda el que es perd per l'altra.
6
L'èxit pot portar buit; el fracàs pot ser una oportunitat de retrobament.
7
Tothom fa el que pot amb les seves eines; les facetes són indestriables.
8
Decisions inconscients que eviten la paràlisi i el col·lapse social.
9
Llibertat vs. il·lusió; la vida com a guió ja escrit.
10
Desorientació vital; pèrdua de control, ètica o objectius clars.
--------------------------------------------------------------------------------
A continuació es suggereixen cinc temes de reflexió basats en el text. No es proporcionen respostes, ja que requereixen una anàlisi personal i crítica.
1. La metàfora de la brúixola immòbil: Analitzeu com la imatge de l'agulla que no es mou simbolitza la determinació interna en contraposició a les circumstàncies externes.
2. Lliure albir vs. Destí: Discutiu la proposta del text sobre si som "executors d'un guió ja escrit" i com aquesta visió afecta la responsabilitat personal.
3. La funció del fracàs en la construcció de la identitat: Exploreu la idea que el fracàs pot ser una eina més útil per al creixement personal que l'èxit convencional.
4. L'ètica del "fer el que es pot": Reflexioneu sobre el pragmatisme de la societat catalana descrit al text i si aquesta actitud és una forma de resiliència o de conformisme.
5. Consciència vs. Instint: Analitzeu el concepte de "pilot automàtic" i determineu si la manca de reflexió constant és realment un benefici per a l'estabilitat social.
--------------------------------------------------------------------------------
• Amb pas ferm: Expressió que significa caminar amb seguretat, decisió i sense mostrar dubtes.
• Brúixola: Instrument de navegació i orientació que utilitza una agulla imantada per assenyalar el nord magnètic.
• Complexió: Conjunt de les característiques físiques i de constitució d'una persona (per exemple, si és forta o prima).
• Frondós: Adjectiu utilitzat per descriure un bosc o una planta que té una gran abundància de fulles i branques.
• Inamovible: Que es manté fix en una posició o que no es pot moure; també s'aplica a idees o actituds persistents.
• Indestriable: Que no es pot separar, deslligar o distingir d'una altra cosa perquè estan molt barrejades o unides.
• Lliure albir: Capacitat o llibertat dels éssers humans per prendre les seves pròpies decisions sense estar determinats pel destí o forces divines.
• Perdre el nord: Frase feta d'origen mariner que, figuradament, significa desorientar-se vitalment o perdre els objectius i els valors.
• Veu en off: Recurs audiovisual on se sent la veu d'un narrador que no apareix físicament en la pantalla o l'escena.