Busquem voluntaris
L’escena comença amb una parella a la trentena en una oficina espaiosa. Es disposen a sortir. El noi s’avança per obrir la porta manual i, en veure que ella el precedeix, la sosté per cedir-li el pas i evitar que li tanqui als morros. Però aleshores passa una cosa curiosa: la noia, en adonar-se del gest, s’atura. Es fa la desentesa, es mira el jersei, se l’ajusta i fa temps fins que el noi esgota la paciència.
Davant la indiferència deliberada, ell deixa anar la porta i surt. Només aleshores, ella deixa de fer-se la despistada i avança per obrir-se la porta ella mateixa. És obvi: no volia ser objecte de cap atenció delicada. FADE OUT.
Ara som al replà d’un bloc de pisos. Hi ha un home i una dona de cinquanta anys, d’aparença discreta. Ella va carregada amb tres o quatre bosses pesants i voluminoses. En un moment d’incomoditat, se li n’escapa una i cau a terra.
Mentrestant, a l’home li sona el mòbil. En comptes d’ajudar-la, s’embolica en una conversa pel seu smartphone, desatenent completament les dificultats logístiques de la dona. Ella, com pot, recull la compra i puja a l’ascensor mentre ell continua aliè, tancat en els seus afers. L'home ha estat insensible davant de qui realment necessitava un cop de mà.
1. La paradoxa de l'atenció La vida sovint sembla injusta i asimètrica. A una persona que necessita ajuda se li nega —com a la dona de les bosses—, mentre que una altra refusa la gentilesa que se li ofereix de franc. És una ironia quotidiana: sovint, a qui vol ser atent no se li permet ser-ho, i qui necessita assistència es troba amb la indiferència absoluta.
2. El benefici de donar Si ampliem el focus cap a la metàfora, no és cert que donar és més beneficiós que rebre? No genera més felicitat el suport anímic o un gest afectuós en qui el realitza que en qui el rep? Un simple acte d’entrega puntual genera un benestar profund en l'agent moral que el duu a terme.
3. La privació d'estimar A la vida, és pitjor ser privat d’oferir afecte que no pas no ser-ne objecte. Fa més mal que no et deixin expressar amor que no pas que algú passi de tu. Això ens porta a la premissa que estimar és més gratificant que ser estimat. Potser és un fet evolutiu, però quan a una persona se li nega la possibilitat de ser un "agent que estima" i només se la deixa ser "objecte estimat", el cicle de l'amor queda incomplet. L'acte neix frustrat i insà si no hi ha una simbiosi on l'afecte pugui circular en ambdues direccions.
4. Ressonàncies de la tradició. Aquesta idea té ressons en les grans tradicions. El Nou Testament diu que, si et peguen en una galta, ofereixis l’altra. Més enllà del sentit literal, això ens parla de la joia de donar. No ser apreciat és desagradable, però que no et deixin estimar és una tanca definitiva. En el primer cas, sempre tenim marge de maniobra per refer-nos; en el segon, la porta es tanca completament.
5. La llibertat de qui fa el primer pas Ser blanc d’un prejudici és dolorós, però aquí és on podem actuar: podem decidir no tenir prejudicis amb qui en té cap a nosaltres. Això obre la porta a estimar sense ser correspostos. Donar encara que el propòsit caigui en el buit pot semblar descoratjador, però és molt més perjudicial tancar-se a l'experiència d'entregar-se.
Qui fa el primer pas en el camp de l’amor té, per regla general, un privilegi: és més lliure que qui espera. Qui espera, encara que en surti beneficiat, sempre serà una mica menys lliure que aquell que s’atreveix a oferir l'acte d'amor primer.
Educad © Sergi Costa
A continuació, presento una secció didàctica dissenyada per a estudiants de nivell intermedi de català (B1-B2), basada en el text anterior sobre l'altruisme i les relacions socials.
Aquesta guia t'ajudarà a comprendre millor el vocabulari especialitzat, els matisos gramaticals i el context cultural del text "Educa'd".
Franquejar: Passar d'un costat a l'altre d'una obertura (una porta, un llindar, un pont).
Fer-se la desentesa: Expressió idiomàtica que significa fingir que no s'ha vist o no s'ha entès alguna cosa per evitar una responsabilitat o situació.
Onerós/osa: Alguna cosa que és molt pesada, feixuga o que implica una gran dificultat (en aquest context, físicament).
Agent moral: Concepte filosòfic que designa una persona amb la capacitat de distingir el bé del mal i d'actuar per voluntat pròpia.
Fotut/uda: (Col·loquial) Adjectiu que s’usa per dir que una cosa és difícil, complicada o desagradable.
Cop de mà: Ajuda puntual i ràpida que s'ofereix a algú.
El pronom feble "en" i "li"
El text utilitza molts pronoms per evitar repeticions. Fixa't en aquests exemples:
"Se li cau una bossa": El pronom li indica qui rep l'acció (la dona). El pronom se és part del verb reflexiu caure's (caure accidentalment).
"No ser-ne objecte": El pronom en substitueix un complement introduït per la preposició "de" (objecte de l'atenció).
L'ús del subjuntiu en oracions de probabilitat
"Potser obeeixi aquesta premissa...": Després de l'adverbi potser, solem utilitzar el subjuntiu quan volem expressar un dubte o una possibilitat sobre la qual no estem segurs.
L'etiqueta i la cortesia: El text reflexiona sobre el canvi en les normes de cortesia a la societat catalana contemporània. Antigament, el gest del noi d'aguantar la porta era vist com una norma de civisme obligatòria; actualment, com mostra el text, algunes persones poden interpretar-lo com un gest paternalista o innecessari.
La indiferència tecnològica: Es menciona l'ús de l'smartphone com una barrera social. En la cultura mediterrània, on el contacte visual i l'ajuda entre veïns ha estat tradicionalment la norma, l'autor critica com la tecnologia ens aïlla de les necessitats dels qui tenim al costat (com el veí que no ajuda amb les bosses).
A continuació, pots veure com s'estructuren els elements de l'acte de comunicació segons el text:
Concepte
Descripció
Agent
Qui realitza l'acció (donar, ajudar, estimar).
Objecte
Qui rep l'acció (ser ajudat, ser estimat).
Buit moral
Quan s'ofereix ajuda però és rebutjada o no corresposta.
Guia d'Estudi: La Privació Majúscula i el Dolor de la Gentilesa Refusada
Aquesta guia d'estudi analitza les reflexions contingudes en el text "La privació majúscula: El dolor de la gentilesa refusada", el qual explora la dinàmica de les interaccions humanes, la paradoxa de l'ajuda i la superioritat moral i emocional de l'acte de donar sobre el de rebre.
Qüestionari de Resposta Curta
A continuació, es presenten deu preguntes dissenyades per posar a prova la comprensió dels conceptes clau i les escenes descrites en el text.
1. Quina és la reacció de la dona a l'Escena 1 quan l'home li sosté la porta? La dona s'atura i es fa la desentesa, ajustant-se el jersei i esperant deliberadament fins que l'home perd la paciència i marxa. El seu objectiu és evitar convertir-se en l'objecte d'una atenció delicada, preferint obrir-se la porta ella mateixa un cop ell ha sortit.
2. Com es manifesta la indiferència a l'Escena 2 del replà del bloc de pisos? Mentre una dona de cinquanta anys té dificultats amb unes bosses pesants que li cauen a terra, l'home que l'acompanya decideix ignorar la situació. En lloc d'ajudar-la, es tanca en els seus propis afers mantenint una conversa pel seu telèfon intel·ligent.
3. En què consisteix la "paradoxa de l'atenció" segons el text? Aquesta paradoxa descriu una ironia quotidiana on la vida es mostra asimètrica: a les persones que realment necessiten ajuda se'ls nega l'assistència, mentre que d'altres refusen activament la gentilesa que se'ls ofereix de manera gratuïta i voluntària.
4. Per què s'afirma que donar genera més felicitat que rebre? El text argumenta que l'acte d'entrega puntual genera un benestar profund i una felicitat més gran en l'agent moral que el realitza que en qui rep l'ajuda. El suport anímic o un gest afectuós actuen com una font de gratificació interna per a qui decideix donar.
5. Quina és la premissa central sobre la "privació d'estimar"? La premissa és que resulta molt més dolorós per a una persona ser privada de la possibilitat d'oferir afecte que no pas no ser objecte de l'amor d'altri. El text postula que l'acte d'estimar és, per naturalesa, més gratificant que el fet de ser estimat.
6. Què passa quan una persona només pot ser "objecte estimat" i no "agent que estima"? En aquesta situació, el cicle de l'amor es considera incomplet, frustrat i insà. Perquè l'acte d'estimar sigui sa, cal una simbiosi on l'afecte pugui circular lliurement en ambdues direccions, permetent que l'individu també sigui un subjecte actiu.
7. Com interpreta l'autor la referència bíblica de "oferir l'altra galta"? L'autor ho interpreta més enllà del sentit literal, vinculant-ho amb la joia de donar. Suggereix que, tot i que no ser apreciat és desagradable, la veritable tragèdia és quan es tanca definitivament la porta a la capacitat d'un mateix per estimar.
8. Quina és la diferència de "marge de maniobra" entre no ser apreciat i que no et deixin estimar? Quan algú no ens aprecia, encara tenim marge de maniobra per refer-nos de la situació. Tanmateix, quan se'ns impedeix expressar el nostre afecte o estimar, la tanca és definitiva i l'experiència queda totalment bloquejada.
9. Com es pot exercir la llibertat davant del prejudici d'altri? Davant d'un prejudici aliè, l'individu té la llibertat de decidir no correspondre amb més prejudicis. Això permet mantenir la capacitat d'estimar fins i tot sense reciprocitat, evitant el dany de tancar-se a l'experiència d'entregar-se als altres.
10. Per què es considera més lliure qui fa el primer pas en l'amor? Es considera un privilegi de llibertat perquè qui pren la iniciativa no depèn de l'espera ni de l'acció d'un altre. A diferència de qui espera un benefici, qui s'atreveix a oferir l'acte d'amor primer actua des d'una posició d'autonomia i determinació personal.
Clau de Respostes
Pregunta
Resposta Clau
1
Refús deliberat de la gentilesa per evitar ser objecte d'atenció.
2
Insensibilitat davant la necessitat logística d'una persona carregada.
3
Negació de l'ajuda a qui la necessita vs. refús de la gentilesa de qui l'ofereix.
4
L'acte d'entrega produeix benestar profund en l'agent moral.
5
És pitjor que no et deixin expressar amor que no pas passar desapercebut.
6
El cicle de l'amor esdevé frustrat i insà per falta de simbiosi i circulació.
7
Representa la joia de donar i la importància de no tancar la porta a l'entrega.
8
El refús de l'altre permet la recuperació; el bloqueig de l'amor propi és una tanca total.
9
Decidint no tenir prejudicis cap a qui en té cap a nosaltres; estimar sense correspondència.
10
Qui té la iniciativa és més lliure que qui es manté en una posició d'espera passiva.
Es suggereixen els següents enunciats per a una reflexió més profunda en format d'assaig:
1. L'Asimetria en les relacions quotidianes: Analitzeu com les escenes del text exemplifiquen el desequilibri entre la voluntat de donar i la necessitat de rebre en la societat actual.
2. La moralitat de l'agent vs. la recepció de l'objecte: Discutiu la idea que el benefici de l'acte moral recau principalment en qui el realitza.
3. L'Amor com a acte d'agència: Exploreu les conseqüències psicològiques i socials de ser reduït a un simple "objecte estimat" sense capacitat d'acció afectiva.
4. La llibertat en la iniciativa: Reflexioneu sobre el vincle que el text estableix entre prendre el primer pas en l'afecte i la llibertat personal.
5. La "Privació Majúscula" en la cultura moderna: Elaboreu una crítica sobre com el refús de la gentilesa pot ser considerat una de les carències més greus de la interacció humana contemporània.
• Agent moral: Persona que actua amb consciència i voluntat, realitzant accions que tenen una dimensió ètica o de benestar.
• Asimetria de la vida: Concepte que descriu la manca de correspondència o proporció entre les necessitats d'ajuda i les ofertes de gentilesa.
• Cicle de l'amor: Procés de circulació afectiva que requereix tant donar com rebre per ser considerat complet i sa.
• Gentilesa: Acte de cortesia, delicadesa o atenció envers una altra persona.
• Indiferència deliberada: Actitud d'ignorar conscientment les necessitats o els gestos dels altres.
• Objecte estimat: Condició de la persona que rep l'afecte o l'atenció, però que en el text es presenta com una posició passiva si no pot també ser agent.
• Paradoxa de l'atenció: Contradicció en què es troben aquells que volen ser atents i no se'ls permet, mentre que qui necessita assistència és ignorat.
• Privació majúscula: La manca o el bloqueig de la capacitat d'oferir amor i gentilesa, considerada pel text com el dolor més gran.
• Simbiosi afectiva: Relació de mútua dependència i benefici on l'afecte circula en ambdues direccions entre les persones.