14 d'agost de 2025 dijous

Notícies planetàries avui: Una mirada des de la permacultura

Aquest informe analitza les notícies més destacades del dia, no només com a fets aïllats, sinó com a manifestacions de sistemes interrelacionats. Des de l'ètica de la permacultura—cuidar la Terra, cuidar les persones i compartir els excedents—observem els patrons i busquem la sostenibilitat a llarg termini.

1. La cimera Trump-Putin: el joc de l'ego enfront de la pau sostenible

La trobada a Alaska entre el president dels Estats Units, Donald Trump, i el president rus, Vladímir Putin es presenta com un esdeveniment crucial. Tot i que l'objectiu declarat és buscar la pau a Ucraïna, una anàlisi més profunda revela motivacions que podrien no estar alineades amb el bé comú.

• Jocs de poder i reconeixement: Putin cerca el reconeixement internacional , mentre que Trump aspira a ser el "pacificador". Aquestes dinàmiques de poder individualistes s'allunyen de la diplomàcia col·laborativa i basada en el respecte mutu que requereix la pau duradora. La pau no es construeix per a l'ego, sinó per al benestar de tots.

• La paraula de Kíiv Ucraïna ha rebutjat l'opció de cedir territori per aconseguir un alto el foc. Això posa de manifest que la pau imposada des de dalt, sense respectar la sobirania i els desitjos de les comunitats locals, no és una pau veritable.

• Context geopolític: La cimera té lloc a Alaska, una regió amb una història vinculada a la Guerra Freda. Aquesta elecció de lloc, carregada de simbolisme militar, contrasta amb la idea d'una trobada que promou la desescalada i la cooperació. Una veritable pacificació hauria de basar-se en llocs de trobada neutres i simbòlicament regeneratius.

• Les conseqüències dels acords: L'amenaça d'aranzels addicionals sobre l'Índia si les converses fracassen demostra que la "pau" proposada podria tenir costos indirectes per a altres països, creant nous conflictes en lloc de resoldre'ls. Des de la permacultura, busquem solucions que beneficiïn tots els sistemes, no només uns quants actors dominants.

2. La crisi a Gaza i els assentaments: el fracàs de l'ètica de "cuidar les persones"

La situació a Gaza i Cisjordània continua sent un greu fracàs en l'ètica de cuidar les persones. La crisi humanitària s'intensifica amb bombardejos continus, mentre que l'ajuda humanitària es troba bloquejada per noves regulacions. La pèrdua de vides, inclosa la d'un nen petit per ajuda aèria mal distribuïda, és una tragèdia que subratlla la fragilitat dels mecanismes d'assistència en un entorn de conflicte.

• Els assentaments com a obstacles per a la convivència: L'aprovació de nous assentaments en el controvertit projecte de la zona E1 de Cisjordània ocupada és un moviment que soscava obertament la possibilitat d'un estat palestí. Aquesta acció de fragmentació del territori no només intensifica el conflicte, sinó que impedeix la creació de sistemes de convivència i col·laboració estables. L'ocupació de terres, la violència diària i la humiliació són l'antítesi de la "cura de les persones".

• Reassentaments i la pèrdua d'arrels: La idea de reubicar palestins desplaçats a altres països ignora el profund vincle de les persones amb la seva terra. La permacultura ens ensenya que la salut d'un sistema depèn de la salut de la seva base, i desarrelar comunitats és un acte destructiu tant per a les persones com per a la terra.

3. Desastres naturals i la crisi climàtica: un toc d'alerta per a la Terra

Els desastres naturals com els incendis forestals a Espanya i les inundacions a l'Índia són símptomes d'un desequilibri més gran.

• Incendis i la pèrdua de biodiversitat: A Espanya, la Unió Europea ha hagut d'activar per primera vegada un mecanisme d'assistència per desastres per ajudar a combatre els incendis. Al Canadà, la prohibició d'entrar als boscos és una resposta desesperada a una de les pitjors temporades d'incendis de la història. Aquests esdeveniments són una advertència clara que els nostres ecosistemes estan sota estrès.

• Inundacions i malalties: L'incendi en una refineria de petroli russa i l'augment del còlera al Sudan demostren la interconnexió dels sistemes ambientals i de salut. Un problema en un lloc pot desencadenar una cascada d'efectes negatius en altres, afectant directament les comunitats més vulnerables.

• La importància de la resiliència: Aquests desastres ens recorden que hem de canviar les nostres pràctiques per fomentar la resiliència. La permacultura defensa la creació de sistemes que puguin absorbir i adaptar-se a les pertorbacions, utilitzant energies renovables i fomentant la biodiversitat per evitar la pèrdua de vides i la destrucció del medi ambient.

4. Tecnologia i societat: l'ús ètic dels nostres "excedents"

L'avenç de la intel·ligència artificial (IA) planteja preguntes fonamentals sobre com usem els nostres recursos i la nostra intel·ligència (els nostres "excedents").

• Els perills de la IA no controlada: Les advertències de l'expert en IA Geoffrey Hinton , que afirma que sense canvis "estarem fregits" , i les preocupacions sobre l'ús de la IA per a propòsits de vigilància (com per "endevinar la teva edat" a YouTube ) subratllen la necessitat d'una ètica sòlida en el desenvolupament tecnològic.

• L'impacte en les relacions humanes: Les històries de dones que lamenten la pèrdua d'amor per culpa de les actualitzacions d'IA en els seus "nuvis" virtuals són un recordatori que la tecnologia, si no s'utilitza amb saviesa, pot erosionar la connexió i l'empatia humana.

La permacultura ens anima a compartir els excedents de manera justa, usant tecnologia no per a la dominació o el control, sinó per a la regeneració dels nostres sistemes i el benestar de les comunitats.

Conclusió: un món interconnectat

Les notícies d'avui ens mostren un món ple de tensions, desequilibris i desafiaments. No obstant això, des d'una perspectiva de permacultura, també hi veiem oportunitats. Cada crisi és una oportunitat per reflexionar sobre els nostres sistemes i redissenyar-los de manera més justa i sostenible. L'ètica de "cuidar la Terra, cuidar les persones i compartir els excedents" no és només una guia per a l'agricultura o el disseny, sinó un far per a la diplomàcia, la tecnologia i la societat en general. La salut del planeta depèn de la nostra capacitat per entendre que som part d'un tot interconnectat i que les nostres accions individuals tenen conseqüències globals.