Febrer 2026

Hola a tothom, bon dia o bona nit allà on sigueu. Benvinguts al butlletí global de Viqui Ràdio, la veu que us connecta des de Barcelona amb l'última hora del planeta. Soc el vostre locutor i avui, dissabte 14 de febrer del 2026, repassem les claus d'un món que no s'atura.

Comencem aquest repàs mirant cap al futur tecnològic i corporatiu, perquè l'imperi d'Elon Musk podria fer un gir copernicà. Segons informa Reuters, SpaceX estaria en converses per fusionar-se amb la seva startup d'intel·ligència artificial, xAI. Aquesta operació arribaria just abans d'una esperada sortida a borsa prevista per aquest any, i fins i tot es rumoreja una possible integració amb Tesla, un moviment que unificaria coets, satèl·lits i xarxes neuronals sota un mateix sostre.

Precisament la tecnologia de Musk és protagonista al front d'Ucraïna. El ministre de defensa de Kíiv ha confirmat que estan treballant directament amb SpaceX per evitar que Rússia utilitzi els terminals d'internet per satèl·lit Starlink. Les forces ucraïneses han detectat aquests dispositius en drons russos de llarg abast, i ara busquen bloquejar-ne l'ús per part de Moscou enmig d'un conflicte que continua evolucionant tecnològicament.

Saltem ara a l'escena geopolítica de l'Orient Mitjà, on la tensió escala per moments. Informacions recents apunten que l'administració Trump ha enviat un segon portaavions a la regió. Segons fonts militars, els Estats Units s'estarien preparant per a possibles operacions relacionades amb l'Iran que podrien durar setmanes, un moviment que incrementa la pressió en una zona ja altament inestable.

La guerra freda tecnològica entre Washington i Pequín té un nou capítol. OpenAI, la creadora de ChatGPT, ha llançat una acusació contundent contra la firma xinesa DeepSeek. Asseguren que la companyia asiàtica s'està aprofitant de la recerca nord-americana, utilitzant tècniques de destil·lació per entrenar els seus propis models d'intel·ligència artificial sense fer la feina de base, un fet que encén encara més la rivalitat pel domini digital.

Mentrestant, a Europa, els gegants digitals no ho tenen fàcil. La Unió Europea ha posat el punt de mira en Google, i concretament en el seu sistema de subhastes per a publicitat al cercador. Brussel·les sospita que la companyia podria estar inflant artificialment els preus en detriment dels anunciants, obrint la porta a noves sancions antimonopoli que podrien sumar-se a les multes multimilionàries dels darrers anys.

En l'àmbit financer, l'optimisme es dispara al sector dels xips. Les accions d'Applied Materials han pujat un onze per cent després de preveure uns ingressos superiors als esperats. El motiu és clar: la demanda insaciable d'infraestructura per a la intel·ligència artificial està obligant els fabricants de memòries i processadors a expandir la seva capacitat a marxes forçades.

Canviem de continent i ens fixem en la política nord-americana domèstica, on la paràlisi institucional torna a ser notícia. Un nou bloqueig pressupostari ha provocat el tancament parcial del Departament de Seguretat Nacional dels Estats Units. Això deixa en l'aire milers de nòmines i operacions no essencials, mentre Washington busca una sortida a l'atzucac fiscal.

A l'Àsia, Bangladesh entra en una nova etapa política. Després dels recents comicis, l'oposició ha quadruplicat els seus escons al Parlament. Tot i la victòria governamental, els líders opositors han promès exercir una vigilància ferma, marcant un punt d'inflexió després de les protestes que han sacsejat el país en els darrers temps.

Tornem a l'espai, però amb un nou actor. York Space Systems ha debutat a la Borsa de Nova York amb una valoració de gairebé cinc mil milions de dòlars. Els inversors estan apostant fort per aquesta companyia de Denver, confiant que la despesa continuada del Pentàgon en defensa espacial serà un motor de creixement sòlid per als pròxims anys.

I tanquem amb una curiositat científica que ens fa mirar milions d'anys enrere. Un nou estudi publicat aquesta setmana revela que les cries dels gegantins braquiosaures eren, malauradament per a elles, l'aperitiu perfecte per als depredadors del juràssic. La investigació ha reconstruït la cadena tròfica de l'època i mostra com aquests petits colls llargs eren una presa habitual abans de convertir-se en els titans que tots coneixem.

Fins aquí el butlletí d'avui. Des de Viqui Ràdio, esperem que tingueu una jornada profitosa, tant si esteu connectats a la xarxa com si gaudiu de la natura. Salut i fins a la pròxima connexió.

Als Països Catalans

Bon dia, amants de la llengua catalana! Benvinguts al vostre punt de trobada informatiu, l'espai on connectem la veu de tots els territoris que compartim aquest tresor comú. Soc el vostre locutor de Viqui Ràdio i avui, dissabte 14 de febrer de 2026, us porto un butlletí marcat per la meteorologia i el record.

Comencem aquest repàs amb una efemèride que ens toca el cor a tots. Avui fa exactament deu anys que ens va deixar la Muriel Casals. Una dècada sense el seu somriure i la seva tenacitat, però el seu llegat continua ben viu en la societat civil, que avui la recordarà en diversos actes arreu del país amb aquell lema que ella va fer etern: nosaltres som el somni.

Viatgem ara cap a l'Alguer, a la nostra estimada Sardenya. La ciutat sarda es desperta avui sota un cel gris i plujós, connectada meteorològicament amb la resta dels Països Catalans pel pas de la borrasca Oriana. Tot i el mal temps, l'activitat cultural no s'atura i les entitats alguereses continuen treballant per estrènyer llaços amb la resta del domini lingüístic, reafirmant que la distància física no és cap barrera per a la nostra unitat cultural.

Saltem al País Valencià, on la situació és realment complicada a causa del temporal de vent. S'ha activat l'avís vermell a l'interior de Castelló i València, amb ràfegues que han superat els 140 quilòmetres per hora. La incidència és tal que s'ha hagut de tallar la circulació ferroviària entre València i Castelló, i fins i tot hem vist imatges impactants de camions bolcats per la força de l'aire a l'autopista AP-7. Molta precaució a la carretera.

A les Illes Balears, el protagonista també és el vent, que ha obligat a cancel·lar o ajornar bona part de les rues de Carnestoltes previstes per a aquest cap de setmana. L'avís taronja és vigent a totes les illes i les autoritats demanen extremar la prudència a les zones costaneres, on les onades estan colpejant amb molta força, deixant-nos un paisatge d'una bellesa feréstega però perillosa.

Ja al Principat de Catalunya, la borrasca Oriana ens ha deixat, malauradament, la notícia més trista del dia. Hem de lamentar la mort d'una dona a Barcelona a conseqüència de la caiguda d'un sostre en una nau industrial per les fortes ventades. El país està en alerta màxima, amb restriccions de velocitat a la xarxa de Rodalies i els serveis d'emergència treballant a preu fet per atendre centenars d'incidències.

En l'àmbit econòmic i social, una dada que ens ha de fer reflexionar a tots plegats. Les últimes xifres confirmen un nou rècord de visitants, amb vint milions de turistes registrats l'últim any. Unes dades que han obert un debat encès entre la Cambra de Comerç i el Cercle d'Economia sobre la productivitat i la sostenibilitat d'aquest model que tensiona els serveis públics i l'habitatge des de la Costa Brava fins a les Pitiüses.

Mirem cap a la Franja de Ponent, on encara cueja l'anàlisi de les recents eleccions a l'Aragó. Tot i la victòria del Partit Popular a nivell autonòmic, les comarques de la Franja han mostrat un comportament diferenciat. El vot progressista ha resistit amb força, especialment al nord del Cinca i a la Llitera, demostrant una vegada més la singularitat política i social d'aquest territori respecte a Saragossa.

Pugem cap a la Catalunya Nord, on el temporal també està fent estralls. Més de catorze mil llars s'han llevat avui sense subministrament elèctric a causa de la caiguda d'arbres sobre les línies d'alta tensió. Els equips tècnics francesos treballen per restablir el servei, mentre la tramuntana continua bufant amb una violència que no es veia des de feia anys al Rosselló.

A Andorra, la preocupació és econòmica i logística. El tall de la carretera RN-20, l'accés principal des de França, s'allargarà fins al maig, provocant una crisi al Pas de la Casa. Els comerciants alerten de pèrdues milionàries i el govern andorrà ja està preparant un paquet d'ajudes urgents per salvar la temporada d'hivern en aquest sector clau per al país dels Pirineus.

I tanquem amb una nota d'esperança i esport que ens arriba des de Milà. Avui, l'esquiador andorrà Joan Verdú debuta als Jocs Olímpics d'hivern de 2026 a la prova de gegant a Bormio. Tot el Pirineu i tot el món de l'esport català estem pendents de la seva baixada, desitjant que porti el nom del nostre territori al capdamunt del podi olímpic.

Així tanquem aquest butlletí d'avui. Abrigueu-vos bé, tingueu molta cura amb el vent i recordeu que, faci el temps que faci, la llengua és el refugi que ens aixopluga a tots. Que tingueu un molt bon dia!