Febrer 2026

Notícies al món

Bon dia a tothom, sigueu on sigueu, benvinguts a aquest espai de connexió global a Viqui Ràdio. Soc la vostra veu de confiança i com cada matí, ens posem al dia amb tot allò que està passant ara mateix al nostre planeta. Aquest dissabte, 28 de febrer del 2026, el món es lleva amb titulars que sacsegen l'estabilitat internacional.

Obrim aquest butlletí amb una notícia d'última hora que arriba des de l'Orient Mitjà i que marca l'agenda geopolítica d'avui. Segons informacions confirmades per agències internacionals i la BBC, Israel i els Estats Units han llançat aquesta matinada un atac conjunt contra l'Iran. S'han registrat fortes explosions al centre de Teheran, concretament a la zona del carrer Universitat i Jomhouri. El ministre de Defensa israelià, Israel Katz, ha confirmat l'operació qualificant-la d'acció preventiva per eliminar amenaces directes contra l'Estat hebreu, mentre que Washington ha mobilitzat la seva flota a la regió per pressionar sobre el programa nuclear iranià. La tensió és màxima i s'esperen reaccions imminents des de la República Islàmica.

Sense moure'ns de l'Àsia, la situació a la frontera entre el Pakistan i l'Afganistan empitjora per moments. Després d'una nit de durs enfrontaments, l'aviació pakistanesa ha bombardejat posicions a Kabul en resposta a atacs previs. Islamabad parla ja d'una situació de guerra oberta contra els grups que operen des de sòl afganès, un conflicte que amenaça d'encendre encara més la regió.

Saltem ara a l'Amèrica Llatina, on la tragèdia ha tenyit la jornada a Bolívia. Tal com recull l'agència Reuters, les autoritats de l'aviació civil a La Paz han confirmat un greu accident aeri a prop de la frontera amb Veneçuela.

Tornant cap a Europa, la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, ha fet un pas endavant decidit amb l'acord comercial amb el Mercosur. Malgrat les reticències d'alguns estats membres, Brussel·les ha anunciat que procedirà a l'aplicació provisional del pacte, buscant reforçar els lligams econòmics amb l'Amèrica del Sud en un moment d'incertesa global.

Mentrestant, la guerra a l'est del nostre continent no s'atura. Fa quatre anys de la invasió russa d'Ucraïna i els fronts continuen estancats però actius, amb Kíiv demanant més suport als seus aliats occidentals davant el desgast continu de les seves defenses.

Als Estats Units, la política interna també mira cap a l'exterior. L'administració nord-americana manté el pols amb les noves tarifes comercials globals, una mesura que està generant nerviosisme als mercats financers de Tòquio a Londres, mentre els analistes adverteixen d'una possible desacceleració del comerç mundial.

En clau climàtica, l'agència ACN es fa ressò de dades preocupants: aquest mes de febrer està trencant rècords de temperatura a diverses zones de l'hemisferi nord, un nou recordatori de l'emergència climàtica que vivim i que continua alterant els cicles naturals, amb sequeres persistents que afecten la producció agrícola global.

En l'àmbit de la salut, l'Organització Mundial de la Salut manté la vigilància sobre nous brots de grip aviària detectats recentment, demanant precaució, però sense elevar l'alerta a pandèmia, mentre els sistemes sanitaris de diversos països europeus, inclòs el nostre entorn, reforcen els protocols de detecció.

Mirant cap a la cultura, la Berlinale tanca la seva edició d'enguany amb un palmarès molt repartit que ha premiat el cinema de denúncia social, demostrant que l'art continua sent un mirall imprescindible de les nostres realitats complexes.

I acabem amb una nota tecnològica. Els gegants de Silicon Valley han emès avui un comunicat conjunt alertant sobre la necessitat d'una regulació més estricta de la intel·ligència artificial, després que un informe filtrat hagi posat de manifest nous riscos per a la ciberseguretat global.

Això és tot per ara. Desitjo que tingueu una jornada profitosa i tranquil·la, malgrat les turbulències informatives. Soc a Viqui Ràdio i seguim connectats al món. Bon dia.

1. Glossari d'Urgència i Conflicte

Sacsejar: Literalment, moure una cosa amb força i rapidesa. En sentit figurat, s'usa quan una notícia impacta fortament la societat o l'estabilitat política.

Acció preventiva: Mesura que es pren per evitar que un perill o un atac passi en el futur. És un terme molt comú en el llenguatge de defensa.

Mobilitzar la flota: Acció de posar en moviment els vaixells de guerra cap a una posició estratègica.

Tenyir la jornada: Expressió metafòrica que significa que un fet (normalment una tragèdia o un accident) marca el caràcter d'un dia, fent-lo trist o fosc.

Pols (mantenir el pols): En política i economia, significa mantenir una postura ferma davant d'un adversari, sense cedir, en una situació de confrontació o competició.

Parlar de (alguna cosa) oberta: S'utilitza per indicar que un conflicte ja no és d'interbaixa intensitat, sinó que s'ha convertit en una confrontació total (ex: "guerra oberta").

Estancat: Quan un procés, una negociació o un front de guerra no avança ni retrocedeix, sinó que es queda fix en un punt.

2. Píndoles de Gramàtica i Sintaxi

L'ús de "mentre" i "mentre que"

• Mentre: Indica que dues accions passen al mateix temps. ("Mentre els sistemes reforcen protocols, l'OMS demana precaució").

• Mentre que: S'utilitza per establir un contrast entre dues situacions. ("Israel ha llançat l'atac, mentre que Washington ha mobilitzat la flota").

El verb "haver-hi" en accidents

Fixeu-vos en la frase: "No hi ha supervivents". Recordeu que en català el verb haver-hi és impersonal i s'usa per expressar existència. En el passat seria: "No hi va haver supervivents".

Adverbis de temps per a l'actualitat

• Aquesta matinada: Durant les primeres hores del dia d'avui.

• Ara mateix: En aquest precís instant.

• D'última hora: Informació que s'acaba de rebre.

3. Context Geopolític i Social

La Berlinale És el Festival Internacional de Cinema de Berlín. El text esmenta que premia el "cinema de denúncia social", una característica molt típica d'aquest festival, que acostuma a ser més polític que altres com Cannes o els Oscar.

L'Eix d'Inestabilitat (Orient Mitjà - Àsia Central) El text connecta dos punts calents: l'Iran i la frontera Pakistan-Afganistan. Per a un aprenent, és important notar com el llenguatge periodístic català utilitza topònims com Islamabad (capital del Pakistan) o Kabul (capital de l'Afganistan) per referir-se als governs d'aquells països.

El Mercosur És el mercat comú de l'Amèrica del Sud. L'acord comercial amb la Unió Europea és un dels més llargs i complexos de la història, i el text reflecteix la tensió entre el desig de Brussel·les d'avançar i les "reticències" (manca de voluntat o dubtes) d'alguns països europeus.

4. Repte de comprensió

Has captat la magnitud de les notícies? Respon mentalment:

1. Quin és el motiu oficial que ha donat Israel per a l'atac conjunt contra l'Iran?

2. Quina figura política colombiana ha perdut la vida en l'accident aeri de Satena?

3. Quina és la preocupació de l'OMS respecte a la salut pública global aquest dissabte?

Notícies als Països Catalans

Bon dia, amants de la llengua catalana! Benvinguts al vostre punt de trobada informatiu, aquí a Viqui Ràdio, on ens agrada explicar-vos les coses tal com ragen, sense pèls a la llengua i amb aquell punt de sal que tant ens agrada.

Som-hi, que avui la cosa bull, noia! Comencem mirant enfora, perquè el món no s'atura pas. Sembla que la tensió a l'Orient Mitjà s'ha acabat d'enfilar aquest matí de dissabte, amb un atac preventiu d'Israel contra l'Iran que ha deixat tothom amb l'ai al cor; una situació tremenda que ja ha fet declarar l'estat d'emergència i que té mig món pendent de les pantalles.

Però tornem a casa, que tenim feina. A l'Alguer, la nostra petita joia sarda, s'hi respira aire fresc amb el nou Calendari en alguerès del 2026, dedicat enguany a l'Estany del Càlic; una manera ben maca de tenir present la toponímia de la terra cada dia de l'any, que falta ens fa per no perdre els orígens.

Baixant cap al sud, al País Valencià, la política treu fum. A les Corts ja s'ha posat data per constituir la comissió d'investigació sobre els pisos de protecció oficial d'Alacant; serà el 5 de març, i veiem què en surt, d'aquest entramat que té l'oposició ben esverada i el batlle d'Alacant contra les cordes.

A les Illes Balears, la cosa va de llengua i no pinta gaire bé. Més per Mallorca ha posat el crit al cel i denuncia el que anomenen "mallorquinofòbia" i un retrocés clar del català a les institucions governades pel Partit Popular; diuen que no són pas casos aïllats, sinó una tònica que comença a preocupar de valent els defensors de la paraula.

Al Principat, les butxaques dels catalans tornen a ser notícia, i no pas per bé. S'han publicat les noves balances fiscals i, agafeu-vos fort, el dèficit supera ja els 21.000 milions d'euros; una morterada de diners que marxen i no tornen, i que deixa les finances de la Generalitat ben escanyades, com de costum.

I parlant de diners, en l'àmbit econòmic conjunt, sembla que el mercat de l'habitatge s'ha tornat boig aquest febrer. Les compravendes i les hipoteques s'enfilen com coets arreu del territori; una bona notícia per a qui ven, però un maldecap de l'alçada d'un campanar per a la jovenalla que busca un sostre on caure morta.

Marxem cap a Ponent. A la Franja, encara cueja la ressaca de les eleccions a l'Aragó d'aquest febrer, on s'ha vist una baixada de participació preocupant als municipis catalanoparlants com Mequinensa o Tamarit; un senyal que la gent està desencisada o potser tipa de tanta incertesa política que ve de Saragossa.

Cap al nord, a la Catalunya Nord, Perpinyà ja engega motors per a les municipals. La campanya es presenta calenta, amb l'oposició intentant fer pinya i, atenció, amb la catalanitat posada al centre del debat polític com feia temps que no es veia; veurem si això serveix per recuperar terreny o si tot queda en foc d'encenalls.

Enfilant muntanya amunt, a Andorra, tenim una notícia d'aquelles que fan patxoca. El Coprincipat ha presentat candidatura per ser Patrimoni Mundial de la UNESCO; una aposta forta per posar en valor la història i la singularitat d'aquest racó de món que tant ens estimem.

I per acabar amb un bon gust de boca, deixeu-me que us parli de cultura i futur. Escola Valenciana ha presentat les Trobades 2026 amb un lema que ho diu tot: "Tenim història, som futur". Una declaració d'intencions preciosa que ens recorda que, malgrat tot, la flama continua ben viva.

Fins aquí el butlletí d'avui, companys! No us descuideu pas de parlar català allà on aneu, que és l'única manera de mantenir-nos ben vius i units. Salut, força i fins a la propera, que vagi molt bé!

M'encanta aquest text! Té un to molt més col·loquial, genuí i popular. És ideal per a aprenents que ja tenen una bona base i volen sonar com un autèntic parlant nadiu, fent servir expressions idiomàtiques i dites que donen vida a la llengua.

Aquí tens la teva secció d'aprenentatge, íntegrament en català:

1. Glossari d'Expressions Genuïnes

Tal com ragen: Significa explicar les coses directament, de manera natural i sense filtres.

Sense pèls a la llengua: Dir les veritats i les opinions clarament, encara que puguin molestar, sense por ni traves.

Amb l'ai al cor: Estar molt preocupat, angoixat o amb por per alguna cosa que està passant o que pot passar.

Treure fum: S'utilitza quan una situació és de màxima activitat o tensió (com una discussió política molt intensa).

Contra les cordes: Expressió que ve de la boxa. Significa estar en una situació molt compromesa, gairebé sense sortida o sota molta pressió.

Una morterada: Una quantitat molt gran de diners.

Un maldecap de l'alçada d'un campanar: Un problema o preocupació molt gran i difícil de resoldre.

Fer pinya: Unir-se un grup de persones per actuar juntes amb un objectiu comú, com fan els castellers.

Foc d'encenalls: Una cosa que comença amb molta força però que dura molt poc temps i no té conseqüències reals.

2. Píndoles de Gramàtica i Dialecte

Partícules de reforç: "Pas"

En aquest text apareix molt la partícula "pas": "el món no s'atura pas", "no són pas casos aïllats". S'utilitza per reforçar la negació i és molt característica del català del Principat i de la Catalunya Nord.

L'ús del femení: "La jovenalla"

En lloc de dir "els joves", el text fa servir "la jovenalla". És un nom col·lectiu (com "la canalla" per als nens) que dona un matís més popular i de vegades un punt despectiu o afectuós segons el context.

Pronoms febles en acció

• "Veurem què en surt": El pronom en substitueix "de l'entramat".

• "S'hi respira aire fresc": El pronom hi fa referència al lloc (a l'Alguer).

3. Context Cultural i Institucional

Les Balances Fiscals És el càlcul de la diferència entre el que els ciutadans de Catalunya paguen en impostos a l'Estat i el que l'Estat inverteix realment al territori. El "dèficit fiscal" és un dels temes centrals del debat polític català.

El Coprincipat Andorra és una democràcia, però té una estructura única: dos "coprínceps" (el Bisbe d'Urgell i el President de la República Francesa). El text esmenta la candidatura a la UNESCO per protegir aquesta singularitat històrica.

Escola Valenciana i les Trobades Les Trobades d'Escoles en Valencià són festes massives i reivindicatives que es fan cada any a diferents comarques del País Valencià per celebrar i defensar l'ensenyament en la llengua del país.

4. Repte de comprensió

Has captat el "punt de sal" d'aquest butlletí?

1. Quina és la "petita joia sarda" que ha presentat un calendari sobre la toponímia local?

2. Per què diu el locutor que el mercat de l'habitatge "s'ha tornat boig"?

3. Què significa que la participació hagi baixat a municipis com Mequinensa o Tamarit?

Notícies al món

Bon dia, bona tarda o bona nit, allà on sigueu. Benvinguts a aquest butlletí especial de Viqui Ràdio, la veu que us connecta des de Barcelona amb cada racó del planeta. Soc el vostre locutor i avui, divendres 27 de febrer del 2026, tenim un panorama internacional intens, marcat per la diplomàcia al límit i tensions que creuen oceans.

Comencem a Ginebra, Suïssa, on avui mateix es reprèn la tercera ronda de negociacions nuclears entre l'Iran i els Estats Units. Segons informa Reuters, les converses arriben en un moment crític, amb nous ultimàtums sobre la taula i l'amenaça d'una intervenció militar planant sobre l'ambient si no s'assoleix un acord imminent.

Mirem ara cap a l'est d'Europa. La guerra a Ucraïna entra ja en el seu cinquè any. Tot i que es parla de possibles noves vies de diàleg, la realitat sobre el terreny continua estancada. Brussel·les ha reiterat aquest matí el seu suport incondicional a Kíiv, mentre les disputes territorials, especialment al voltant de Donetsk, continuen bloquejant qualsevol alto el foc real.

Saltem a l'altre costat de l'Atlàntic, a Mèxic, on la situació de seguretat s'ha complicat extremadament les últimes hores. La recent mort del líder del càrtel conegut com "El Mencho" ha desfermat una onada de violència i confusió que, segons reporten les agències, ha deixat centenars de turistes atrapats sense poder sortir de diverses zones del país.

I parlant de tensions nord-americanes, la guerra comercial s'escalfa. La Comissió Europea ha exigit avui "claredat total" a Washington respecte als nous aranzels del 15% anunciats per l'administració Trump. Des de Brussel·les recorden que "un acord és un acord" i adverteixen que aquestes mesures xoquen frontalment amb els pactes signats l'any passat a Escòcia.

En clau política nord-americana, encara cueja el Discurs de l'Estat de la Unió pronunciat pel president, que ha dibuixat una suposada "edat d'or" per al país, tot i les crítiques ferotges de l'oposició demòcrata que qualifiquen el discurs de buit de contingut polític real davant la crisi inflacionista.

Tornem a Àsia, perquè la Xina ha anunciat mesures dràstiques per reprimir les exportacions il·lícites de terres rares, un moviment que s'interpreta com una nova carta de pressió contra les restriccions tecnològiques imposades pels Estats Units.

No deixem la tecnologia, perquè al món de la intel·ligència artificial hi ha sarau. L'empresa Anthropic s'ha plantat davant del Pentàgon i, segons fonts properes, es nega a rebaixar els seus protocols de seguretat ètica per a usos militars, obrint un debat fascinant sobre el control de la IA en defensa.

D'altra banda, una notícia que preocupa a nivell humanitari: la situació dels periodistes a Gaza és cada cop més desesperada. Agències internacionals alerten que els informadors sobre el terreny s'enfronten ja no només al perill de les bombes, sinó a una fam severa que fa gairebé impossible la seva tasca d'explicar el que hi passa.

Una curiositat geopolítica ens porta a l'Àrtic. Groenlàndia s'està convertint inesperadament en el nou punt calent de la política global, amb una afluència massiva de mitjans internacionals després dels recents moviments diplomàtics dels Estats Units per augmentar-hi la seva influència.

I acabem a casa nostra, però amb mirada global. A les portes del Mobile World Congress aquí a Barcelona, l'Agència Catalana de Notícies confirma que, finalment, s'ha desconvocat la vaga de Ferrocarrils de la Generalitat prevista per l'esdeveniment, tot i que es mantenen algunes mobilitzacions menors. Una bona notícia per als milers de congressistes que ja comencen a omplir la ciutat.

Això és tot per ara. Desitgem que tingueu una jornada profitosa, tant si ens escolteu des de l'Eixample com si ho feu des de l'altra punta del món. Continuem connectats.

Bon dia! És un plaer acompanyar-vos en aquesta nova sessió d'aprenentatge. El text d'avui és un exemple perfecte de periodisme internacional, amb un vocabulari molt precís sobre diplomàcia, conflictes i economia global.

Aquí teniu el material d'estudi preparat exclusivament en català per a una immersió total:

1. Glossari d'Actualitat Internacional

Planar: Es diu quan un ocell es manté a l'aire sense moure les ales, però en periodisme s'utilitza per indicar que una amenaça o un perill és molt a prop o és imminent.

Alto el foc: Acord temporal entre bàndols en guerra per aturar els combats. També s'anomena "treva".

Desfermar: Acció de deixar anar el que estava lligat o contingut. S'usa molt per parlar de sentiments, violència o tempestes (ex: "S'ha desfermat una onada de protestes").

Cuejar: Literalment, moure la cua. En sentit figurat, significa que un tema encara provoca comentaris, conseqüències o debats després d'haver passat (ex: "La polèmica encara cueja").

Sarau: Originalment, significa una festa amb ball, però en llenguatge col·loquial s'utilitza per descriure un embolic, una discussió sorollosa o una situació complicada i moguda.

Terres rares: Conjunt de minerals que són essencials per fabricar dispositius d'alta tecnologia, com mòbils, bateries i vehicles elèctrics.

Parlar clar: (Relacionat amb "claredat total") Expressió que significa dir les coses sense embuts, de manera directa i comprensible.

2. Píndoles de Gramàtica i Ús de la Llengua

L'ús de "en clau"

En el text llegim: "En clau política nord-americana...". Aquesta és una estructura molt útil per introduir un tema o un punt de vista específic. Significa "des d'una perspectiva" o "pel que fa a".

El gènere de les ciutats i països

En català, la majoria dels noms de països i ciutats no porten article, però hi ha excepcions.

• Sense article: Mèxic, Ucraïna, Barcelona, Ginebra.

• Amb article: L'Iran, els Estats Units, la Xina, l'Àrtic.

Perplexitat i probabilitat: "Suposada"

L'adjectiu suposat/suposada indica que el locutor no afirma que una cosa sigui veritat, sinó que es diu que ho és. S'usa sovint per mantenir la distància periodística o mostrar escepticisme.

3. Context Social i Cultural

El Mobile World Congress (MWC) El text esmenta que Barcelona es prepara per a aquest esdeveniment. El Mobile és el congrés de tecnologia mòbil més important del món. Per a la ciutat, suposa un gran impacte econòmic, però també reptes de mobilitat (com les vagues de transport que esmenta la notícia).

L'Eixample A la part final, el locutor diu: "si ens escolteu des de l'Eixample". L'Eixample és el districte més emblemàtic de Barcelona, conegut pel seu disseny en quadrícula de l'enginyer Ildefons Cerdà. És el cor de la ciutat.

Ferrocarrils de la Generalitat (FGC) Són els trens que connecten Barcelona amb altres poblacions properes i diversos punts de la ciutat. Són fonamentals per arribar al recinte de la fira (Gran Via).

4. Exercici de Comprensió

Comprova si has captat els detalls més importants del butlletí:

1. Per què s'ha negat l'empresa Anthropic a col·laborar plenament amb el Pentàgon?

2. Quina és la situació dels periodistes a la Franja de Gaza segons les agències?

3. Quina notícia positiva hi ha per als assistents al Mobile World Congress pel que fa al transport?

Notícies als Països Catalans

Bon dia, amants de la llengua catalana! Benvinguts al vostre punt de trobada informatiu a Viqui Ràdio, on desgranem l'actualitat de nord a sud i de llevant a ponent, connectant els accents que ens fan ser qui som. Soc el vostre locutor i avui, divendres 27 de febrer, us porto un butlletí carregat de titulars que marquen l'agenda dels nostres territoris.

Arrenquem aquest recorregut posant el focus en l'actualitat global que ressona amb força a casa nostra, i és que el Mobile World Congress a l'Hospitalet de Llobregat tanca avui les seves portes, deixant no només un impacte econòmic de rècord sinó també el debat obert sobre la sobirania digital i l'ús del català en les noves tecnologies, una reivindicació que enguany s'ha fet sentir amb més veu que mai als pavellons de la Fira.

Viatgem ara cap a l'est, creuem el mar fins a l'Alguer, a Sardenya, on la comunitat catalanoparlant celebra la reactivació de les connexions aèries amb el Principat de cara a la temporada de primavera, una notícia vital per a l'intercanvi cultural i escolar que manté bategant el català a la ciutat de Muralla, reforçant els llaços del "Projecte Joan Palomba" a les escoles alguereses.

Baixem cap al País Valencià, on la tensió política es trasllada a les aules. La comunitat educativa continua en peu de guerra davant la nova Llei de Llibertat Educativa impulsada pel Consell, que molts sectors denuncien com un retrocés per a l'ensenyament en valencià, amb mobilitzacions previstes aquest cap de setmana a València per defensar el model d'immersió i la figura d'autors clau com Vicent Andrés Estellés.

Saltem a les Illes Balears, on la crisi de l'habitatge tensa la corda a Palma. L'atenció està centrada en l'antiga presó de la capital, on centenars de persones que hi malviuen s'enfronten a un desallotjament imminent, un conflicte que ha posat de manifest la greu manca d'alternatives habitacionals i que ha generat picabaralles entre Cort i les entitats socials que reclamen solucions dignes abans d'enviar la policia.

Tornem a terra ferma, al Principat, on la sequera continua sent la protagonista indiscutible. Malgrat les tímides pluges d'aquesta setmana, les reserves dels embassaments del sistema Ter-Llobregat continuen sota mínims, obligant la Generalitat a mantenir les restriccions d'emergència que afecten la pagesia i la indústria, mentre es debat l'arribada de vaixells amb aigua al port de Barcelona si la primavera no és generosa.

En clau econòmica conjunta, hem de parlar precisament de la pagesia. Des de Lleida fins a l'Horta de València, passant pel Camp de Mallorca, els nostres productors fan front comú davant la burocràcia europea i la competència deslleial, reclamant preus justos en una sèrie de tractorades que, lluny d'aturar-se, prometen intensificar-se per garantir el futur del sector primari als Països Catalans.

Ens desplacem ara a la Franja de Ponent, concretament a la comarca del Matarranya, on els veïns i plataformes ecologistes han tornat a sortir al carrer per protestar contra els macroprojectes de parcs eòlics i les línies de molt alta tensió que amenacen de trinxar el paisatge, defensant un model energètic que respecti el territori i la identitat d'aquesta terra de frontera.

Pugem cap al nord, a la Catalunya Nord, on la crisi hídrica és tant o més greu que al sud. El departament dels Pirineus Orientals viu una situació crítica que ha portat els prefectes a endurir les mesures d'estalvi d'aigua, mentre la USAP de Perpinyà intenta aixecar els ànims de l'afició amb un partit decisiu aquest cap de setmana a l'Aimé Giral per assegurar la permanència al Top 14 de rugbi.

Ens enfilem als Pirineus per fer parada a Andorra. El debat sobre l'acord d'associació amb la Unió Europea entra en una fase decisiva. El Govern andorrà intensifica la campanya informativa per explicar els detalls d'un pacte històric que haurà de ser ratificat en referèndum, amb l'objectiu de mantenir les especificitats del país mentre s'integra al mercat únic.

I per tancar amb un toc de cultura i tecnologia, destaquem l'èxit del festival Barnasants, que aquests dies desplega la seva programació de cançó d'autor per tots els territoris, des de Fraga fins a Maó, reivindicant la paraula cantada com a eina de cohesió i recordant-nos que la cultura és l'estructura d'estat més sòlida que compartim.

Fins aquí el butlletí d'avui. Recordeu que, malgrat les fronteres administratives, la llengua ens fa veïns del mateix replà. Que tingueu un bon divendres i no deixeu de parlar català, la clau que obre totes les portes del nostre món!

1. Glossari d'Actualitat i Territori

Desgranar: Com hem vist abans, significa analitzar o explicar una cosa detalladament, separant-ne les parts.

Sobirania digital: El dret i la capacitat d'una societat (o un país) per gestionar les seves pròpies dades i tecnologies, incloent-hi la presència de la seva llengua en la intel·ligència artificial i els dispositius.

Estar en peu de guerra: Expressió que significa que un col·lectiu està preparat per lluitar, protestar o defensar els seus drets de manera activa i decidida.

Picabaralla: Una discussió o baralla de poca importància però sorollosa. En política s'usa per descriure desacords constants entre institucions o partits.

Trinxar: Literalment, tallar en trossos petits (com la carn). En sentit figurat, s'utilitza quan un projecte (com una línia elèctrica o una carretera) fa malbé o destrueix el paisatge natural.

Estructura d'estat: Un concepte polític que es refereix a les institucions o elements fonamentals que fan funcionar un país. El text diu que la cultura és la nostra estructura més sòlida.

Veïns del mateix replà: El replà és la part plana de l'escala d'un edifici on hi ha les portes dels pisos. L'expressió indica una gran proximitat i confiança entre persones.

2. Píndoles de Gramàtica i Estil

Orient, Ponent, Nord i Sud

El català utilitza sovint els termes Llevant (est) i Ponent (oest).

• Exemple: "De llevant a ponent" és una forma poètica i clara de dir "de mar a terra" o "de punta a punta".

L'ús del "mentre" amb valor de contrast

El text utilitza "mentre" per connectar dues idees que passen a la vegada però que són diferents:

• "...els prefectes endureixen les mesures, mentre la USAP intenta aixecar els ànims..."

Prefixos geogràfics

• Catalanoparlant: Persona que parla català.

• Andorrà/Andorrana: Gentilic d'Andorra.

• Alguerès/Algueresa: Gentilic de l'Alguer.

3. Context Cultural: Esport i Societat

Vicent Andrés Estellés És un dels poetes valencians més importants del segle XX. El text l'esmenta perquè és un símbol de la cultura i la llengua al País Valencià, i sovint la seva figura és el centre de reivindicacions educatives.

La USAP de Perpinyà i el Rugbi A la Catalunya Nord, el rugbi no és només un esport, és un tret d'identitat nacional. L'estadi Aimé Giral és el temple de la USAP, un club que té una forta vinculació amb la simbologia catalana (com la bandera a la samarreta).

El Sistema Ter-Llobregat Aquest és el sistema d'embassaments que subministra aigua a l'àrea metropolitana de Barcelona i Girona. Quan el text diu que està "sota mínims", significa que hi ha una crisi hídrica greu que afecta milions de persones.

4. Repte de comprensió

Has seguit el fil de les notícies? Prova de respondre:

1. Quina és la reivindicació principal dels pagesos des de Lleida fins a Mallorca?

2. Quina por tenen els veïns de la comarca del Matarranya respecte als parcs eòlics?

3. Quin esdeveniment cultural recorre "tots els territoris" des de Fraga fins a Maó?

Notícies al món

Bon dia, bona tarda o bona nit, allà on us trobeu. Benvinguts a l'informatiu global de Viqui Ràdio. Soc la vostra veu de confiança i això és el que està passant al món aquest dijous, 26 de febrer del 2026. L'actualitat no s'atura i avui ve carregada de tensió geopolítica, crisis humanitàries i moviments econòmics que faran trontollar les borses. Som-hi.

Comencem a l'Orient Mitjà, on sonen tambors de guerra. Segons informa Reuters, l'Iran estaria a punt de tancar un acord històric per comprar míssils de creuer antivaixell a la Xina. La resposta de Washington no s'ha fet esperar: els Estats Units han desplegat vaixells de guerra prop de la costa iraniana, en el que suposa el major desplegament militar a la regió des de fa dècades, mentre el president Trump valora opcions militars.

I sense moure'ns de l'àmbit bèl·lic, avui mirem cap a l'est d'Europa. Ucraïna commemora aquesta setmana quatre anys de l'inici de la invasió russa. El cansament és evident, però Europa ha reiterat el seu suport incondicional a Kíiv en aquest trist aniversari. Mentrestant, la violència no dona treva: s'ha confirmat l'assassinat d'un alt oficial d'intel·ligència ucraïnès a la mateixa capital, un cop dur per a la moral del país.

Tornem als Estats Units, perquè la política comercial de la Casa Blanca està causant estralls. Els mercats asiàtics s'han desplomat aquest matí com a resposta directa als nous aranzels anunciats per l'administració Trump. El president, lluny de rectificar, ha desafiat el Congrés i presumeix dels seus avenços en control fronterer, tot i que l'economia global comença a tremolar.

Més a prop de casa nostra, una notícia llargament esperada. El Govern espanyol ha desclassificat avui mateix, per fi, més de 150 documents relacionats amb el cop d'estat del 23-F. Després de gairebé mig segle de secretisme, historiadors i periodistes ja estan analitzant informes i transcripcions que podrien reescriure parts clau de la Transició.

Una crisi que s'agreuja és la d'Haití. Davant la incapacitat de les forces locals per contenir la violència de les bandes, s'ha sabut que el fundador de l'empresa de seguretat privada Blackwater està desplegant prop de 200 efectius al país caribeny. Una privatització del conflicte que preocupa, i molt, als organismes internacionals.

A la Franja de Gaza, la situació dels periodistes és senzillament insostenible. Reuters i l'ACN es fan ressò de les denúncies que alerten que els professionals de la informació, essencials per saber què hi passa, s'estan morint de fam i treballen en condicions infrahumanes, convertint-se sovint en objectius militars directes.

Canviem de continent i parlem del clima, que continua passant factura. Al Brasil, les pluges torrencials a l'estat de Minas Gerais han provocat esllavissades devastadores. El balanç provisional parla ja d'una trentena de morts i desenes de desapareguts, en una nova tragèdia que posa de manifest la vulnerabilitat davant fenòmens extrems.

En clau sanitària, alerta als Estats Units. S'ha detectat un brot de xarampió a Carolina del Sud que ja supera els mil casos. La polèmica està servida, ja que experts en salut pública assenyalen directament els canvis en les recomanacions de vacunació impulsats per l'actual Secretaria de Salut com a causa d'aquest repunt d'una malaltia que hauria d'estar controlada.

Una curiositat geopolítica ens porta al fred. Groenlàndia s'ha convertit inesperadament en el nou punt calent de la política internacional. Mitjans de tot el món s'hi estan desplaçant després que l'administració nord-americana hagi mostrat un interès estratègic renovat per l'illa àrtica, despertant recels a les cancelleries europees.

I tanquem amb una guerra, però empresarial. La batalla pel control de l'entreteniment s'intensifica. Paramount i Netflix continuen la seva disputa per l'adquisició del gegant Warner Bros Discovery. Un moviment que podria canviar per sempre el mapa de les plataformes de 'streaming' que consumim cada dia.

Fins aquí el butlletí d'avui. El món gira de pressa, però nosaltres seguirem aquí per explicar-vos-ho amb calma i rigor. Que tingueu una jornada profitosa, sigueu on sigueu. Fins a la pròxima connexió!

1. Glossari d'Actualitat (Definicions en català)

Trontollar: Perdre l'estabilitat o la fermesa. S'utilitza tant per a objectes físics com per a conceptes abstractes com l'economia o un govern que està en crisi.

Míssils de creuer: Projectils autopropulsats que es guien durant el vol i que es desplacen a una alçada molt baixa per evitar ser detectats.

Desplegament: Acció d'estendre i posicionar tropes, vehicles o recursos en un territori determinat per a una operació específica.

Commemorar: Rememorar un esdeveniment històric o una efemèride mitjançant un acte públic o una celebració solemne.

Aranzels: Tributs o impostos que s'apliquen a la frontera sobre els béns que són objecte d'importació.

Esllavissades: Esllavissament de terra, roques o fang que cauen per un pendent, sovint a causa de la saturació d'aigua per pluges intenses.

Xarampió: Malaltia vírica molt encomanadissa que es manifesta amb febre alta i una erupció característica de taques de color vermell.

Recels: Sentiments de desconfiança o sospita que es té envers algú, tement que les seves intencions no siguin clares o favorables.

2. Píndoles de Gramàtica Genuïna

L'ús de "cosa que" o "fet que" En lloc de calcar estructures d'altres llengües, en català és molt elegant utilitzar "cosa que" per referir-nos a una idea sencera explicada anteriorment. Exemple: "El govern ha apujat els impostos, cosa que ha provocat protestes."

El Condicional de Rumor En el periodisme català s'usa el condicional per indicar que una notícia no està confirmada al cent per cent. Exemple: "L'acord estaria a punt de signar-se" (vol dir que encara no tenim la signatura oficial).

Expressions Temporals Pròpies

• D'aquí a: Indica un punt en el futur.

• Fa: Indica un punt en el passat.

• Tot just: Indica que una acció ha passat fa molt pocs moments.

3. Context Social i Històric

La Transició i els secrets d'estat El text fa referència a documents del 23-F (l'intent de cop d'estat de 1981). A Catalunya, la petició de transparència sobre aquests fets ha estat una constant per part de la societat civil i els partits polítics per conèixer tota la veritat sobre el passat polític recent.

"Som-hi!" i "Vinga!" Aquestes són expressions d'ànim essencials. "Som-hi" s'usa per convidar a l'acció col·lectiva i posar-se a treballar immediatament.

4. Comprensió del Text

Pots comprovar si has entès els detalls clau:

1. Quin és el motiu pel qual els mercats asiàtics han caigut?

2. Quina regió del Brasil ha patit les conseqüències del clima extrem?

3. Per què els experts critiquen la gestió del brot de xarampió?

Notícies als Països Catalans

Bon dia, amants de la llengua catalana! Benvinguts al vostre punt de trobada informatiu a Viqui Ràdio, on desgranem l'actualitat que connecta els nostres territoris de Salses a Guardamar i de Fraga a l'Alguer. Soc el vostre locutor i avui, vint-i-sis de febrer del dos mil vint-i-sis, repassarem la crònica d'un país viu i en moviment.

Obrim aquest butlletí amb una notícia que sacseja l'agenda política i judicial: el Jutjat d'Instrucció 21 de Barcelona ha arxivat provisionalment la causa del "Catalangate" que afectava l'exvicepresident d'Òmnium Cultural, Marcel Mauri, i altres figures clau de l'entitat. Una decisió judicial que tanca, de moment, la investigació sobre l'espionatge amb el programari Pegasus que va marcar l'agenda dels darrers anys.

Viatgem ara cap a l'Alguer, a la nostra estimada Sardenya, perquè l'activisme cultural està d'enhorabona. L'històric activista i exsíndic de la ciutat, Carlo Sechi, ha estat reconegut aquesta setmana amb el Premi Especial del Jurat als premis Martí Gasull. Un guardó que aplaudeix dècades de persistència per mantenir viu el català en un context sovint advers, recordant-nos que la flama a la Barceloneta sarda continua ben viva.

Al País Valencià, les conseqüències de la gota freda continuen marcant el debat polític. El Parlament Europeu ha confirmat que enviarà una missió oficial d'eurodiputats per investigar la gestió de la catàstrofe. La decisió, presa pel comitè de peticions, busca esclarir responsabilitats sobre la resposta institucional a la DANA, mentre les víctimes continuen reclamant justícia i mesures efectives de reconstrucció a les Corts Valencianes.

Saltem a les Illes Balears, on la mobilitat i la saturació turística generen titulars calents. El Consell de Mallorca ha tombat definitivament la proposta per limitar l'entrada de vehicles a l'illa, rebutjant la iniciativa que pretenia frenar la massificació a les carreteres. Tot i que s'ha descartat aquesta restricció, el debat sobre la pressió demogràfica i turística continua encès al Parlament balear, on altres grups insisteixen a debatre la prohibició de compra d'habitatges a no residents.

Al Principat, la crònica política ve marcada per la tensió als despatxos de la Generalitat. El govern de Salvador Illa i Esquerra Republicana xoquen obertament per la negociació dels pressupostos, amb la gestió de l'IRPF com a gran escull. Una falta d'entesa que podria bloquejar els comptes i que posa a prova l'estabilitat de la legislatura en un moment clau per a l'economia catalana.

I parlant de reptes compartits, en l'apartat de societat conjunta, hem de posar el focus en l'emergència habitacional que escanya tots els nostres territoris. Des de la pèrdua de residents a Andorra per l'encariment de la vida, fins a les dificultats d'accés a l'habitatge a les àrees metropolitanes de València i Barcelona, el dret a un sostre digne s'ha convertit en la gran trinxera social que uneix les preocupacions de les classes populars d'arreu dels Països Catalans.

Ens desplacem a la Franja de Ponent, on la societat civil pren la iniciativa davant la inacció institucional. L'Ajuntament de Mequinensa ha decidit impulsar pel seu compte un programa per promoure el català a les escoles, una resposta directa a la negativa del govern de l'Aragó de fomentar la nostra llengua. Un exemple de dignitat municipal per blindar el patrimoni lingüístic a la vora del Segre i l'Ebre.

A la Catalunya Nord, estem de celebració tot i les dificultats. La Bressola commemora els seus cinquanta anys d'existència, mig segle de lluita per l'escola immersiva en català sota l'administració francesa. L'entitat ha rebut també el reconeixement dels premis Martí Gasull, reafirmant que, malgrat els obstacles de l'Estat francès, la demanda d'ensenyament en la nostra llengua no para de créixer a les comarques septentrionals.

Pugem cap a les valls d'Andorra, on l'economia del Pas de la Casa respira una mica més tranquil·la. El govern ha activat un nou paquet d'ajudes econòmiques i descomptes en carburants per pal·liar els efectes del tancament de la carretera RN20, que connecta amb França. Una mesura urgent per salvar la temporada comercial davant l'aïllament provocat per les esllavissades al costat francès.

I tanquem amb una notícia de cultura que ens agermana a tots. S'ha presentat l'edició més ambiciosa del Correllengua 2026, que enguany recorrerà mil cinc-cents quilòmetres. La flama de la llengua, que va sortir d'Elx, creuarà tot el domini lingüístic, saltant a les Illes i acabant el seu recorregut el maig a l'Alguer. Una demostració física i festiva que, malgrat les fronteres administratives, compartim un mateix batec cultural.

Fins aquí el butlletí de Viqui Ràdio. Recordeu que, parlem com parlem i visquem on visquem, la llengua és el pont que ens manté units. Que tingueu un molt bon dia i visca la terra!

Benvinguts a la vostra secció d'aprenentatge! El text d'avui és una lliçó de geografia política i lingüística fantàstica, ja que recorre tots els territoris on es parla la nostra llengua, des de Sardenya fins a l'Aragó.

Aquí teniu les claus per dominar aquest butlletí informatiu, exclusivament en català:

1. Glossari de l'Actualitat Territorial

Desgranar: Literalment, treure els grans d'una panotxa o d'un fruit. En sentit figurat, significa explicar detalladament i punt per punt una sèrie de fets o notícies.

Arxivar una causa: Expressió jurídica que significa que un jutge decideix tancar un procés judicial, jsigui per falta de proves operquè els fets no constitueixen un delicte.

Exsíndic: El "síndic" és el nom que rep l'alcalde a l'Alguer (Sardenya). El prefix "ex-" indica que ja no ocupa el càrrec.

Gota freda (o DANA): Fenomen meteorològic que provoca pluges torrencials i inundacions sobtades, molt habitual a la costa mediterrània durant la tardor.

Escull: Una roca que hi ha a la mar, gairebé a la superfície, que perilla la navegació. En política, s'usa per descriure una dificultat o un obstacle difícil de superar en una negociació.

Emergència habitacional: Situació de crisi relacionada amb la dificultat de la població per trobar un habitatge (un lloc on viure) a un preu assequible.

Esllavissades: Moviment de terres o roques que cauen d'una muntanya, sovint tallant carreteres, com ha passat a la zona d'Andorra i França.

Agermanar: Unir com si fossin germans. S'utilitza quan un projecte o una llengua crea un lligam fort entre diferents pobles o regions.

2. Píndoles de Gramàtica i Estil

L'ús de la preposició "a" davant de llocs

Fixeu-vos en la riquesa de topònims del text. En català, fem servir la preposició a (o a l' / a la) per indicar lloc:

• A l'Alguer

• A la Franja de Ponent

• A les Illes Balears

• Al Principat (A + el = Al)

El pronom relatiu "que"

El text està ple de frases subordinades per donar precisió:

• "La flama de la llengua, que va sortir d'Elx..."

• "Una decisió judicial que tanca la investigació..." Recordeu que el "que" relatiu no porta mai accent quan fa referència a un nom anterior.

Verbs de moviment i decisió

• Tombat: En política, "tombar una proposta" significa rebutjar-la o votar-hi en contra.

• Blindar: Protegir una cosa de manera que no pugui ser atacada o modificada (per exemple, blindar la llengua a l'escola).

3. Context Cultural: El Domini LinLingüístic.l locutor esmenta que la informació connecta els territoris "de Salses a Guardamar i de Fraga a l'Alguer". Aquesta és una frase feta molt comuna per descriure l'extensió geogràfica de la llengua catalana:

• Salses: Al Rosselló (Catalunya Nord, França).

• Guardamar (del Segura): Al sud del País Valencià.

• Fraga: A la Franja d'Aragó (o de Ponent).

• L'Alguer: Ciutat de l'illa de Sardenya (Itàlia).

La Bressola: Esmentada al text, és una xarxa d'escoles que fan immersió lingüística en català a la Catalunya Nord des de fa 50 anys, lluitant per la supervivència de la llengua en territori francès.

4. Repte de comprensió

Després de llegir el text, sabries identificar aquests punts?

1. Quin és l'obstacle principal ("escull") entre el govern de la Generalitat i ERC per aprovar els pressupostos?

2. Què ha decidit fer l'Ajuntament de Mequinensa davant la manca de suport del seu govern regional?

3. On acaba el recorregut del Correllengua aquest maig del 2026?

Notícies al món

Bon dia a tothom, sou a Viqui Ràdio, l'emissora que us connecta amb el món des de Barcelona. Una salutació molt especial a tots els que ens escolteu des de la diàspora, ja sigui des d'un despatx a Nova York o fent un cafè a Londres. Sigueu on sigueu, aquí teniu les claus del dia.

Comencem aquest repàs d'actualitat als Estats Units, on s'ha viscut un gir de guió majúscul en política comercial. El Tribunal Suprem ha tombat els aranzels de l'era Trump, declarant-los il·legals, i les duanes nord-americanes ja han deixat de recaptar-los. La resposta de la Casa Blanca no s'ha fet esperar: Donald Trump ja ha amenaçat amb nous impostos del 10%, així que la guerra comercial promet nous capítols.

Sense moure'ns de l'Amèrica del Nord, atenció a la situació meteorològica a la costa est. Nova York i bona part del nord-est estan pràcticament paralitzats per una tempesta de neu històrica. S'ha declarat l'estat d'emergència i la ciutat dels gratacels s'ha despertat sota un mantell blanc que ha obligat a tancar aeroports i escoles. Si teniu familiars per allà, que s'abriguin fort.

Baixem cap a Mèxic, on la tensió s'ha disparat a Guadalajara. La captura i mort del líder del càrtel, conegut com "El Mencho", ha desencadenat una onada de violència i caos a la ciutat. Les autoritats estan en alerta màxima davant les possibles represàlies dels grups criminals, en un episodi que torna a posar el focus en la seguretat del país asteca.

Tornem cap al Vell Continent. Ahir va fer quatre anys de l'inici de la invasió russa a Ucraïna. La guerra continua, i des de casa nostra, el Govern de la Generalitat ha emès un comunicat reclamant un acord de pau que respecti, i cito textualment, la "integritat territorial" d'Ucraïna i el dret internacional. Un conflicte que, malauradament, sembla lluny de resoldre's.

I a Londres, terratrèmol al palau de Buckingham. El príncep Andreu, germà del rei Carles, ha estat detingut i està sota investigació per presumpta mala conducta en càrrec públic. Tot plegat estaria relacionat amb l'enviament de documents confidencials en el marc del cas Epstein. La premsa britànica treu fum i la monarquia s'enfronta a una nova crisi d'imatge.

Mirem ara cap al nord, molt al nord. Grenlàndia s'està convertint en el nou tauler d'escacs de la geopolítica mundial. Donald Trump ha enviat un vaixell hospital a l'illa i els mitjans internacionals hi estan posant el focus. Sembla que l'interès per l'Àrtic i els seus recursos està convertint aquesta zona tranquil·la en un punt calent de l'estratègia global.

A l'Orient Mitjà, la situació humanitària continua sent crítica. Les agències de notícies alerten que els periodistes que queden a Gaza s'estan enfrontant a la fam, treballant en condicions extremes per poder explicar el que passa. A Beirut, a més, ha tancat l'històric Hotel Commodore, que va ser refugi de la premsa durant la guerra civil, tot un símbol que s'apaga.

En clau tecnològica, Elon Musk topa amb la realitat a Texas. Els legisladors demòcrates d'aquest estat estan posant bastons a les rodes al desplegament dels seus famosos "robotaxis". Sembla que la revolució del transport autònom haurà d'esperar una mica més per circular lliurement, almenys per les carreteres texanes.

No deixem els Estats Units, però parlem d'esports, perquè acaben de penjar-se l'or en hoquei gel masculí als Jocs Olímpics d'hivern, després de guanyar al Canadà a la pròrroga. Una final d'infart que tanca la competició amb els nord-americans al capdamunt del podi, deixant els seus veïns del nord amb la mel als llavis.

I acabem amb una nota curiosa des de París. Un fanàtic de la Torre Eiffel s'ha construït una rèplica a escala al jardí de casa seva. Una mostra que la passió pels símbols europeus, de vegades, arriba a llocs insospitats.

Això és tot per ara. Que tingueu una jornada ben profitosa, sigueu on sigueu, i no oblideu que el món continua girant aquí, a Viqui Ràdio.

Glossari de l'Article

En aquesta secció analitzem el lèxic més ric i específic que ha aparegut a les notícies:

• Gir de guió: Expressió que prové del món del cinema. Significa un canvi inesperat en el curs dels esdeveniments. (Ex: "La decisió del jutge ha estat un gir de guió total").

• Tombat: En un context legal o polític, vol dir anul·lar o rebutjar una llei o decisió. (Ex: "El Tribunal ha tombat la nova normativa de trànsit").

• Gratacels: Edifici de moltíssima altura. Fixa't que és una paraula composta: grata (de gratar/rascar) + cels.

• Posar el focus: Donar importància o atenció especial a un tema concret.

• Vell Continent: Una manera literària i periodística de referir-se a Europa.

• Treure fum: Expressió col·loquial que indica que algú (o alguna cosa, com la premsa) està treballant frenèticament o està molt indignat.

• Posar bastons a les rodes: Una frase feta que significa posar dificultats o traves per impedir que un projecte tiri endavant.

• D’infart: S’utilitza per descriure una situació extremadament emocionant o tensa. (Ex: "Una final d'infart").

• Quedar-se amb la mel als llavis: Expressió que significa quedar-se molt a prop d'aconseguir una fita però perdre-la a l'últim moment.

✍️ Gramàtica: Punts Clau

1. La combinació de pronoms: "Us connecta" i "S'hi desplacen"

En el text veiem "l'emissora que us connecta". Aquí el pronom us fa referència a "vosaltres" (l'audiència). Recorda que en català els pronoms febles són essencials per a la fluïdesa. També hem vist "hi estan posant el focus": aquest hi substitueix el lloc (a GGroenlàndia.

2. El passat perifràstic: "S'ha viscut" vs."Va fer"

• S'ha viscut: S'usa per a fets recents o que tenen relació amb el present (avui).

• Va fer: S'usa per a fets acabats en el passat (ahir va fer quatre anys). El català és gairebé l'única llengua romànica que fa servir el verb anar + infinitiu per parlar del passat!

3. Les preposicions amb els punts cardinals

Fixa't que diem: "cap al nord" (a + el) o "a l'Orient Mitjà". Quan parlem de direccions o regions geogràfiques, l'ús de l'article és obligatori.

🌍 Cultura i Context

La Diàspora Catalana

El text comença saludant la diàspora. Catalunya té una llarga tradició de comunitats a l'exterior (especialment a Mèxic, Argentina i ciutats com Londres o Nova York). El programa busca connectar aquesta "Catalunya exterior" amb l'actualitat.

El Govern de la Generalitat

S’esmenta el posicionament del Govern de la Generalitat (el govern autònom de Catalunya) sobre la guerra d’Ucraïna. És comú que les institucions catalanes emetin comunicats sobre política internacional per marcar perfil propi en l'esfera global.

💡 Un consell per a l'aprenent

Fixa't en l'expressió "Sigueu on sigueu". És una forma molt elegant d'utilitzar el subjuntiu del verb ser per expressar concessió (no importa el lloc on estigueu). És una frase feta ideal per començar o acabar un discurs si t'adreces a un públic dispers.

I una última observació: "Que s'abriguin fort". En català, quan fa molt de fred, no diem "abriga't molt", sinó "abriga't fort". És una petita diferència que et farà sonar com un natiu!

Notícies als Països Catalans

Bon dia, amants de la llengua catalana! Benvinguts al vostre punt de trobada informatiu, aquí a Viqui Ràdio, on connectem de Salses a Guardamar i de Fraga a l'Alguer. Soc el vostre locutor i avui, dimecres 25 de febrer del 2026, repassarem l'actualitat que marca el batec dels nostres territoris.

Comencem amb una mirada global, perquè ahir va fer quatre anys de l'inici de la invasió russa a Ucraïna. Diverses ciutats europees, inclosa Barcelona, han acollit manifestacions de suport al poble ucraïnès, recordant un conflicte que continua sacsejant l'estabilitat del continent i que ha tingut un fort impacte en l'economia de casa nostra.

Viatgem ara cap a l'est, fins a la nostra estimada ciutat de l'Alguer, a Sardenya. Un any després que l'Ajuntament fes el pas històric d'encapçalar la documentació oficial en català, la ciutat continua consolidant aquest ús administratiu mentre es posiciona com a referent del turisme familiar a la Mediterrània, tot i els reptes de connectivitat que encara reclamen les entitats culturals locals per mantenir viu el lligam amb la resta del domini lingüístic.

Saltem al País Valencià, on la polèmica educativa és, malauradament, protagonista. La Plataforma per la Llengua ha denunciat tot just fa unes hores la censura d'autors del Principat i de les Illes Balears en els nous currículums de batxillerat. Una mesura que ha aixecat polseguera entre la comunitat docent i que es veu com un nou intent de fragmentar la unitat de la nostra literatura per part de l'executiu valencià.

I d'una riba a l'altra, a les Illes Balears, el debat social se centra en la pressió demogràfica. Les darreres dades confirmen que la població real de l'arxipèlag durant la temporada alta passada va fregar els 1,7 milions de persones, una xifra que ha reobert amb força la discussió sobre els límits del turisme, l'accés a l'habitatge i la sostenibilitat dels recursos hídrics a Mallorca i Menorca.

Ja al Principat de Catalunya, ens fixem en una dada preocupant publicada pel Servei Català de Trànsit: el 2025 s'ha tancat amb un repunt de la sinistralitat viària, amb 193 víctimes mortals, un 1% més que l'any anterior. D'altra banda, al sud, a les comarques de Ponent, creix la tensió pel projecte del nou Parc Eòlic Pinat entre Maials i Llardecans, que preveu aixecar gegants de 200 metres d'altura en una zona ja molt saturada d'infraestructures energètiques.

En clau de societat compartida, hem de parlar de l'alarma lingüística generalitzada. Les dades recollides durant tot el 2025 indiquen que s'ha trencat el rècord històric de denúncies per discriminació lingüística arreu dels Països Catalans, superant les tres mil queixes. Una xifra que evidencia que, malgrat tot, la ciutadania no es resigna i planta cara quan se li vulneren els drets.

A la Franja de Ponent, la situació de la llengua és especialment delicada. Un estudi recent de la Universitat de Lleida alerta que el català es troba pràcticament a l'UCI entre els més joves, amb un retrocés molt marcat en l'ús social i digital. Les entitats de la Franja reclamen mesures urgents per evitar que el castellà esdevingui l'única llengua de relació al pati de l'escola i a les xarxes.

Pugem cap a la Catalunya Nord, on la pagesia es manté en peu de guerra. Després de les crisis sanitàries que van obligar a sacrificar bestiar a finals de l'any passat, el sector agrícola nord-català reclama més ajuts directes i protecció davant la sequera persistent que castiga el Rosselló i el Conflent, amenaçant la producció local que és l'ànima d'aquestes comarques.

Ens enfilem als Pirineus per aturar-nos a Andorra. El procés d'acostament a Europa viu moments decisius aquest febrer. Països com Alemanya i Itàlia s'han sumat a la via de l'acord mixt, cosa que significa que l'Acord d'Associació amb la Unió Europea haurà de ser ratificat pels parlaments nacionals, un moviment que el Govern d'Andorra veu amb bons ulls per garantir una major solidesa jurídica al futur del país.

I tanquem amb tecnologia i projecció de futur. Barcelona ja escalfa motors per al Mobile World Congress 2026, que arrencarà la setmana vinent. La fira tecnològica més important del món torna a la capital catalana amb la intel·ligència artificial com a gran protagonista i amb una presència rècord d'empreses tecnològiques locals que volen demostrar que, des d'aquí, també es lidera la innovació global.

Fins aquí el butlletí d'avui. Recordeu que, malgrat les fronteres administratives, la paraula ens manté units. Que tingueu un molt bon dia i visca la terra!

Bon dia, aprenents! Quina edició de Viqui Ràdio tan intensa tenim avui. El text d'aquest dimecres 25 de febrer de 2026 és una joia per a qualsevol estudiant, perquè recorre tota la geografia de parla catalana (els Països Catalans) i fa servir un llenguatge periodístic molt ric.

Aquí teniu la vostra guia per dominar l'actualitat d'avui:

📚 Glossari de l'Article

En aquesta secció analitzem el lèxic més precís i les frases fetes que han aparegut:

• Batec: Literalment, el moviment del cor. Aquí s'usa metafòricament per parlar del ritme o l'activitat d'un lloc.

• Aixecar polseguera: Provocar molta discussió, crítica o escàndol sobre un tema. (Ex: "La nova llei ha aixecat polseguera al parlament").

• Fregar: Estar molt a prop d'una xifra sense arribar-hi del tot. (Ex: "La temperatura frega els 40 graus").

• Repunt: Un petit increment o pujada d'una dada que abans baixava o estava estable.

• Estar a l'UCI: (Unitat de Cures Intensives). S'utilitza per dir que una situació és crítica o corre un perill greu de desaparèixer.

• Plantar cara: Enfrontar-se a una situació o a algú amb decisió, sense por.

• En peu de guerra: Estar mobilitzat, protestant o preparat per a un conflicte.

• Escalfar motors: Preparar-se per a un esdeveniment imminent.

✍️ Gramàtica: Punts Clau

1. Les expressions de límit geogràfic

El locutor comença dient: "De Salses a Guardamar i de Fraga a l'Alguer". Aquesta és una frase feta clàssica per descriure l'extensió dels territoris de parla catalana (Nord-Sud i Oest-Est). Fixa't en l'ús de la preposició a per indicar destí o límit.

2. El pronom feble "Li"

En la frase "quan se li vulneren els drets", el pronom li fa referència a "la ciutadania" (complement indirecte). En català, recorda que fem servir li per a la tercera persona del singular, independentment de si és masculí o femení.

3. El relatiu "Cosa que"

A la notícia d'Andorra llegim: "...sumat a la via de l'acord mixt, cosa que significa...". Utilitzem "cosa que" (i no només "el que") per referir-nos a tota una frase o idea anterior completa, actuant com un connector de conclusió.

🌍 Cultura i Context: La Geografia Lingüística

Per entendre bé la notícia d'avui, cal conèixer aquests noms que fan referència a la nostra organització territorial:

• El Principat: Nom tradicional per referir-se a Catalunya.

• L'Alguer: Ciutat de l'illa de Sardenya (Itàlia) on encara es parla català.

• La Franja (de Ponent): Territori de l'Aragó on la llengua pròpia és el català.

• Catalunya Nord: Territori actualment sota administració francesa (el Rosselló).

• Domini lingüístic: El conjunt de tots els llocs on es parla la llengua catalana.

💡 Un consell per a l'aprenent

Fixa't en l'expressió final: "Visca la terra!". És una proclama patriòtica i cultural molt arrelada que s'utilitza per cloure discursos o celebracions.

A més, para atenció a com el locutor diu "tot just fa unes hores". En català, fem servir "tot just" per emfatitzar que una acció és molt recent (fa un moment). És molt més natural que dir "només fa unes hores".

Notícies al mon

Bon dia, bona tarda o bona nit, allà on sigueu. Benvinguts a Viqui Ràdio, la vostra connexió global. Soc la vostra veu de confiança des de Barcelona, saludant especialment tota la comunitat catalana escampada pel món i a tots aquells que ens escolteu des de qualsevol racó del planeta. Comencem aquest dimarts, 24 de febrer del 2026, amb un butlletí d'urgència marcat per moviments geopolítics d'alt voltatge.

Obrim carpeta internacional amb una notícia d'impacte absolut que arriba des de Veneçuela. Segons informacions d'última hora recollides per diverses agències, els Estats Units haurien dut a terme una operació que ha donat com a resultat la captura de Nicolás Maduro. La situació és extremadament confusa i tensa a Caracas, i estem pendents de la confirmació oficial i la reacció de la comunitat internacional davant d'aquest gir copernicà a l'Amèrica Llatina.

Sense moure'ns del continent americà, mirem cap als Estats Units, on la seguretat nacional està en alerta màxima. El Servei Secret ha abatut un intrús que intentava accedir al perímetre de seguretat de la residència de Donald Trump a Mar-a-Lago, Florida. L'incident arriba en un moment de forta polarització política al país.

I atenció perquè la geopolítica es glaça, o s'escalfa, segons com es miri. Groenlàndia s'ha convertit inesperadament en el nou tauler d'escacs mundial. L'administració nord-americana ha enviat un vaixell hospital a la zona, i els mitjans internacionals s'hi estan desplaçant en massa. Sembla que l'interès de Washington per l'illa àrtica va molt més enllà de la diplomàcia habitual.

Baixem cap a Mèxic, on la violència s'ha desfermat a diverses regions. Els xocs armats s'han intensificat després que un grup liderat pels militars nord-americans hagi col·laborat en la recerca del líder del càrtel conegut com 'El Mencho'. La col·laboració transfronterera està generant una resposta ferotge per part del crim organitzat.

Saltem a casa nostra, però amb ressò internacional. Segons informa l'ACN, avui és un dia històric per a la transparència a l'Estat espanyol. El Consell de Ministres aprova avui la desclassificació dels documents secrets relatius a l'intent de cop d'estat del 23-F. Després de dècades d'especulacions, historiadors i periodistes podran, per fi, accedir a informació clau sobre aquell episodi fosc.

Tornem a l'escenari bèl·lic a Europa de l'Est. A Kíiv, la tensió ha pujat un grau més després de l'assassinat d'un alt oficial d'intel·ligència ucraïnès al centre de la capital. Un cop dur per als serveis de seguretat del país en ple conflicte, que se suma a la tràgica mort de 14 persones en un accident de trànsit a l'oest d'Ucraïna.

Mirem ara cap a França, on la situació social és delicada. La ciutat de Lió ha viscut una nit d'aldarulls i manifestacions massives després de la mort de l'activista d'extrema dreta Quentin Deranque. Les protestes amenacen d'estendre's a altres ciutats franceses en un clima de forta agitació política.

A l'Orient Mitjà, la crisi humanitària no s'atura. Organismes internacionals i agències com la BBC i l'AFP han llançat un nou crit d'alerta: els periodistes que encara treballen sobre el terreny a Gaza s'enfronten ara directament a la fam, treballant en condicions infrahumanes mentre intenten explicar al món el que passa.

En clau tecnològica, Elon Musk topa amb la política. El desplegament dels seus esperats 'robotaxis' s'ha trobat amb un mur legislatiu a Texas, on representants demòcrates estan intentant bloquejar-ne la circulació per motius de seguretat viària i laboral. Sembla que el futur autònom haurà d'esperar una mica més.

I tanquem amb una nota econòmica positiva. Segons l'ACN, els Estats Units deixen de recaptar, des d'aquest dimarts, uns aranzels recíprocs que havien estat declarats il·legals. Un petit respir per al comerç transatlàntic que podria suavitzar les tensions comercials entre blocs.

Fins hereu l'actualitat. Desitgem que tingueu una jornada profitosa, sigui quina sigui la vostra franja horària. Mantingueu-vos connectats a Viqui Ràdio. Que vagi molt bé!

Glossari de l'Article

En aquesta secció trobaràs les paraules més interessants o específiques que apareixen al text:

• Escampada: Estesa o dispersa per diferents llocs. (Ex: "La comunitat catalana està escampada pel món").

• Butlletí d'urgència: Un resum breu de les notícies més importants que es dona de manera immediata.

• Gir copernicà: Un canvi radical o total en una situació (referència a Copèrnic i el canvi de visió de l'univers).

• Abatut: En un context policial o militar, significa que algú ha estat mort a trets.

• Tauler d'escacs: Literalment el tauler on es juga als escacs (chess), però aquí s'usa com a metàfora de l'estratègia geopolítica.

• Ferotge: Molt violenta, dura o cruel.

• Ressò: Repercussió o impacte que té una notícia en altres llocs.

• Aldarulls: Desordres públics, protestes amb un punt de violència o confusió al carrer.

• Aranzels: Impostos que es paguen per importar o exportar mercaderies entre països.

✍️ Gramàtica: Punts Clau

1. El Futur d'Probabilitat (o de futur proper)

A l'article apareix la forma "haurà d'esperar". En català, el futur s'utilitza no només per a accions que encara no han passat, sinó també per expressar una necessitat o una suposició sobre el que vindrà.

2. L'ús de "En massa" i "En clau"

• En massa: És una locució adverbial que significa "en gran nombre" o "tots alhora". (Els mitjans s'hi desplacen en massa).

• En clau (tecnològica/política): S'utilitza per indicar el punt de vista o l'àmbit del qual estem parlant. És molt comú en el periodisme.

3. Pronoms relatius: "aquells que" vs "el que"

• Aquells que: S'usa per a persones. (Salutacions a aquells que ens escolteu).

• El que: S'usa per a coses o conceptes abstractes. (Intenten explicar el que passa). Recorda que en català formal també podem fer servir "allò que".

🌍 Cultura i Context

L'article menciona un fet històric clau per a la societat catalana i espanyola:

El 23-F: Es refereix a l'intent de cop d'estat que va tenir lloc el 23 de febrer de 1981. És un dels moments més delicats de la democràcia moderna a l'Estat espanyol. El fet que l'article digui que es "desclassifiquen documents" és una picada d'ullet a una demanda històrica de periodistes i historiadors per saber exactament què va passar "entre bastidors".

💡 Un consell per a l'aprenent

Fixa't en les fórmules de salutació i comiat: "Bon dia, bona tarda o bona nit" és la tria perfecta per a un mitjà global on cada oient està en una zona horària diferent. I per acabar, "Que vagi molt bé" és la forma més natural i genuïna de desitjar un bon dia a algú en català.

Notícies als Països Catalans

Bon dia, amants de la llengua catalana! Benvinguts al vostre punt de trobada informatiu a Viqui Ràdio, on desgranem l'actualitat que batega de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó en aquest dimarts 24 de febrer del 2026.

Comencem aquest butlletí commemorant una fita històrica per al nostre espai comunicatiu, i és que ahir va fer cinquanta anys de l'inici del somni col·lectiu que ha fet possible el diari Avui, la llavor del periodisme modern en la nostra llengua que avui continua ben viva a través de capçaleres digitals com la que ens nodreix d'informació. Viatgem ara cap a l'Alguer, a la nostra estimada Sardenya, on la ciutat es prepara per rebre el Correllengua Agermanat d'enguany, una iniciativa que reforça els lligams culturals a través de la Mediterrània i que manté ferma la flama del català a l'illa.

Saltem al País Valencià, on la jornada està marcada pel recolliment i la memòria, ja que fa dos anys del tràgic incendi de l'edifici de Campanar a València; els veïns i afectats continuen reclamant canvis en el codi d'edificació mentre la ciutat ret homenatge a les víctimes d'aquell fatídic febrer. I sense deixar la costa, ens desplacem a les Illes Balears, on tenim una notícia que uneix esport i país, perquè el Reial Club Esportiu Mallorca ha oficialitzat la seva adhesió al Correllengua 2026, un gest de normalitat que ha estat molt aplaudit per la societat civil illenca.

Ja al Principat de Catalunya, la crònica política se centra en els despatxos del govern, on l'executiu de Salvador Illa encara la recta final per aprovar els pressupostos de la Generalitat, tot i que les negociacions amb Esquerra Republicana es mantenen tenses i sense garanties de suport definitiu a hores d'ara. En clau econòmica conjunta, hem de mirar cap a Brussel·les, ja que el Parlament Europeu ha paralitzat l'acord comercial amb els Estats Units a causa del caos aranzelari provocat per l'administració Trump, una situació que preocupa especialment els nostres exportadors del sector agroalimentari.

Ens endinsem a la Franja de Ponent, concretament a Mequinensa, que continua sent un baluard de resistència lingüística impulsant un nou programa propi per promoure el català a les escoles, desafiant així la manca de suport del govern d'Aragó. I pugem cap a la Catalunya Nord, on la cultura popular és protagonista gràcies al nomenament de Robert Quirantes com a nou cap de l'Agrupació de Colles Geganteres, un lideratge que promet estrènyer encara més els llaços festius a banda i banda de l'Albera.

Arribem al cor dels Pirineus, a Andorra, on la col·laboració transfronterera fa un pas de gegant amb l'anunci oficial que el govern andorrà i la Generalitat estan analitzant la viabilitat d'un tramvia que connecti Sant Julià de Lòria amb la Seu d'Urgell, un projecte clau per a la mobilitat sostenible de la zona. I tanquem el butlletí amb una nota de cultura i èxit audiovisual, celebrant la gran acollida de la pel·lícula Balandrau, vent salvatge, que està omplint les sales de cinema recordant-nos la força de la natura i la nostra memòria muntanyenca.

Això és tot per ara, recordeu que la llengua ens uneix i ens fa forts. Que tingueu un molt bon dia!

🎓 El Racó de l'Aprenent

Quina meravella de text! Aquesta crònica és un viatge complet pels Països Catalans, ideal per a practicar la geografia política i lingüística. Som-hi amb la secció per a aprenents:

📘 Glossari de l'Article

Aquí tens les paraules clau per entendre el context territorial i periodístic:

• Desgranar: Literalment, treure els grans d'un fruit (com una magrana). En sentit figurat, significa analitzar o explicar els detalls d'una notícia pas a pas.

• Fita: Un fet important que marca un abans i un després en la història.

• Llavor: Part de la planta que se sembra (seed). Aquí s'usa per dir que el diari Avui va ser l'origen del periodisme modern en català.

• Capçalera: El nom o títol d'un diari o revista.

• Recolliment: Actitud d'interiorització, silenci o respecte, sovint vinculada al dol o a la memòria de víctimes.

• Baluard: Fortificació de defensa. S'usa metafòricament per a un lloc que resisteix i defensa una causa (en aquest cas, la llengua).

• A banda i banda: Expressió per dir "als dos costats" (en aquest cas, als dos costats de la frontera dels Pirineus).

✍️ Gramàtica: Punts Clau

1. La Deïxi Territorial: "De Salses a Guardamar i de Fraga a Maó"

Aquesta és una frase feta molt important en la cultura catalana. Serveix per delimitar el domini lingüístic:

• Salses: El punt més al nord (Catalunya Nord/França).

• Guardamar (del Segura): El punt més al sud (País Valencià).

• Fraga: El punt més a l'oest (Franja de Ponent/Aragó).

• Maó: El punt més a l'est (Illa de Menorca).

2. El Gerundi de Continuïtat

L'article diu: "està omplint les sales" o "continua sent". En català, el gerundi s'utilitza per a accions en procés. Recorda que els gerundis acaben en -ant (1a conjugació), -ent (2a) o -int (3a).

• Atenció: No l'utilitzis mai per a accions posteriors (error de gerundi de posterioritat).

3. L'ús de la preposició "cap a"

S'usa per indicar direcció: "Viatgem ara cap a l'Alguer", "Mirem cap a Brussel·les". Indica un moviment real o figurat cap a un objectiu.

🌍 Cultura i Geografia

Aquest text és una lliçó de geografia cultural en si mateix. Aquí tens els referents més destacats:

• El Correllengua: És una campanya lúdica i reivindicativa que es fa arreu dels territoris de parla catalana per promoure l'ús de la llengua. Sol consistir en el pas d'una "flama" (com la torxa olímpica) de poble en poble.

• L'Albera: És la serra que marca la frontera natural entre l'Alt Empordà i el Rosselló (Catalunya Nord).

• Mequinensa: Poble de la Franja famós per l'escriptor Jesús Moncada i per la seva lluita per mantenir viva la llengua davant les pressions polítiques d'Aragó.

• Balandrau: És un cim dels Pirineus (2.585m) tristament famós per una tragèdia meteorològica l'any 2000, que ara ha estat recordada en format documental/pel·lícula.

💡 Un consell per a l'aprenent

Fixa't en com el locutor fa servir connectors per canviar de tema: "Saltem al...", "Sense deixar la costa...", "Ja al Principat...". Aquestes expressions t'ajudaran a donar fluïdesa al teu discurs quan hagis de parlar de diversos temes seguits.

Notícies al mon

Bon dia a tothom, sou a Viqui Ràdio, la veu lliure que us connecta des de Barcelona amb qualsevol racó del planeta on us trobeu. Sigueu a la diàspora, a casa o en trànsit, benvinguts a aquest repàs d'actualitat mundial d'aquest dilluns, vint-i-tres de febrer del dos mil vint-i-sis.

Comencem als Estats Units, on la tensió comercial marca l'agenda global. La Comissió Europea ha exigit avui mateix "claredat total" a Washington després que el president Donald Trump hagi amenaçat d'elevar fins al 15 % els aranzels a totes les importacions. Des de Brussel·les, Úrsula von der Leyen ha recordat que els acords s'han de complir, mentre els mercats contenen la respiració davant la possibilitat d'una nova guerra comercial transatlàntica que podria afectar de ple les nostres exportacions.

Mirem ara cap a l'est d'Europa, perquè es compleixen exactament quatre anys de l'inici de la invasió russa a gran escala d'Ucraïna. Una efemèride trista que ahir va treure centenars de persones als carrers de Barcelona, al passeig de Gràcia, per reclamar la pau i la retirada de les tropes russes. Mentrestant, sobre el terreny, Kíiv intenta reprogramar converses de pau en un moment crític, amb la xarxa elèctrica molt malmesa per un hivern que està sent implacable i amb temperatures de quinze graus sota zero.

La situació a l'Orient Mitjà continua sent desesperada. Les agències internacionals i la premsa, inclosa Reuters, alerten que els periodistes que encara treballen a la Franja de Gaza s'estan enfrontant a la fam, mentre els bombardejos continuen. La comunitat internacional segueix pressionant per un alto el foc que permeti l'entrada massiva d'ajuda humanitària, però la solució diplomàtica sembla, ara per ara, encallada.

Tornant als Estats Units, un incident de seguretat ha sacsejat l'entorn del president. El Servei Secret ha hagut d'intervenir a la residència de Mar-a-Lago, a Florida, on un home armat ha intentat accedir al recinte i ha estat abatut. Això passa en un clima de tensió política interna que no afluixa, amb protestes a Washington per les noves polítiques migratòries de l'administració.

Canviem de continent. Al Pakistan, la violència s'ha intensificat a la província de Balutxistan. L'exèrcit ha desplegat drons i helicòpters per intentar recuperar el control de la zona de Nushki després d'una sèrie d'atacs insurgents que han deixat un balanç tràgic de víctimes. És un focus d'inestabilitat que preocupa molt a tota la regió de l'Àsia central.

Una mica d'esperança, però, arriba des de l'Àfrica. Aquest matí s'ha confirmat que l'aeroport internacional de Khartum, al Sudan, ha reprès parcialment les operacions comercials per primer cop des que va esclatar el conflicte civil el 2023. Tot i que la guerra continua, l'aterratge del primer vol de Sudan Airways es veu com un petit símbol de normalització enmig del caos.

En clau tecnològica i mirant cap a casa nostra, Barcelona ja escalfa motors per al Mobile World Congress, que és a tocar. Però atenció, perquè la mobilitat podria complicar-se: els maquinistes de Ferrocarrils han anunciat vagues durant els dies del congrés. La Generalitat ja ha fixat serveis mínims per garantir que els milers de congressistes que arribaran puguin moure's, en una edició que estarà molt marcada pels debats sobre la regulació de la intel·ligència artificial.

Precisament, la regulació de la IA és el tema central de la Cimera Mundial d'Impacte de la IA 2026, que s'està celebrant i que busca posar límits ètics a aquesta tecnologia que està transformant el mercat laboral. Els experts adverteixen que calen normes globals urgents per evitar riscos de desinformació i control social.

El temps també és notícia, i no per bé. Un temporal de neu històric està paralitzant el nord-est dels Estats Units, amb Nova York sota una gran nevada, mentre que aquí a Europa, la tempesta Leonardo ha causat inundacions greus a Portugal. A l'altra banda del món, al Japó, l'hivern també és molt dur, amb nevades rècord que malauradament han provocat desenes de víctimes.

I acabem amb una bona notícia cultural que ens omple d'orgull. L'Orfeó Català i el Cor de Cambra del Palau de la Música han fet història aquest cap de setmana a Los Angeles. Han tancat la seva gira pels Estats Units amb un ple absolut i el públic dempeus, demostrant que la nostra cultura té una veu potent i reconeguda arreu del món.

Fins hereu el butlletí. Que tingueu una molt bona jornada, sigueu on sigueu. Ens tornem a sentir a la pròxima connexió.

Notícies als Països Calalans

Bon dia, amants de la llengua catalana! Benvinguts al vostre punt de trobada informatiu a Viqui Ràdio, on desgranem l'actualitat que connecta els nostres territoris de Salses a Guardamar i de Fraga a l'Alguer. Avui és dilluns, 23 de febrer del 2026, i arrenquem una setmana carregada de titulars.

Comencem amb una mirada internacional que ens afecta de ple, perquè Donald Trump ha sacsejat de nou els mercats globals anunciant un aranzel addicional del 10 % després del revés que ha rebut del Tribunal Suprem, una decisió que manté en alerta les nostres economies exportadores.

Viatgem ara cap a l'Alguer, a la nostra estimada Sardenya, on la ciutat continua fent passos ferms en la normalització lingüística amb la implementació de la nova campanya institucional que prioritza l'escut en català, reforçant la identitat visual de la ciutat en tots els documents oficials i recordant-nos que la llengua és ben viva a l'altra banda del mar.

Saltem al País Valencià, que encara es desperta de la ressaca emocional d'aquest diumenge. València ha viscut la Crida de les Falles, un acte on la festa ha intentat passar pàgina oblidant el fantasma de la gestió política de Mazón, tot i que la jornada ha estat marcada inevitablement pel segon aniversari del tràgic incendi de Campanar, amb un veïnat que continua reclamant memòria i reconstrucció dos anys després.

A les Illes Balears, la polèmica turística no s'atura. El govern de Marga Prohens es troba al centre de les crítiques després que les dades hagin desmentit el seu discurs de contenció; l'oposició i entitats com Terraferida alerten que, lluny de frenar, la massificació i la construcció en sòl rústic avancen com una taca d'oli que amenaça el paisatge insular.

Pugem cap al Principat, a Catalunya, on la crònica de successos ens deixa una imatge insòlita a Barcelona. Quatre persones han estat detingudes després d'una multitudinària trobada de joves que s'identifiquen com a 'therians' o animals, un fenomen que ahir va aplegar milers de persones i que va acabar amb incidents i danys al mobiliari urbà de la capital.

En clau econòmica conjunta, les xifres parlen clar: el mercat de l'habitatge torna a escalfar-se perillosament. Les darreres dades confirmen que la compravenda de pisos i la signatura d'hipoteques s'han enfilat com coets en aquest inici d'any, posant encara més pressió sobre les famílies treballadores de tot l'arc mediterrani.

Mirem cap a Ponent, a la Franja, on encara cueja l'anàlisi de les recents eleccions a l'Aragó. La dada més preocupant continua sent la baixa participació registrada als principals municipis catalanoparlants, un símptoma de desafecció que preocupa les entitats locals davant la incertesa dels pactes de govern a Saragossa.

A la Catalunya Nord, respirem una mica més tranquils amb la reobertura de la carretera RD66. Després de dies de complicacions per la neu i les esllavissades, s'ha restablert finalment aquesta connexió vital entre la Cerdanya, el Capcir i Perpinyà, facilitant la mobilitat transfronterera dels veïns.

Ens enfilem fins a Andorra, que avui ens porta xifres de rècord empresarial. El teixit econòmic del país dels Pirineus no para de créixer, i avui hem sabut que el nombre de societats registrades ha augmentat un 9 %, superant ja la barrera de les setze mil tres-centes empreses actives.

I tanquem amb un somriure i cultura de la bona. Escola Valenciana ha presentat la imatge de les Trobades 2026 sota el lema "Tenim història, som futur", una declaració d'intencions preciosa que ens convida a omplir els carrers un any més per celebrar l'ensenyament en la nostra llengua.

Fins aquí el butlletí d'avui. Recordeu que, parlem com parlem i visquem on visquem, el català és el pont que ens manté units. Que tingueu un molt bon dilluns i visca la terra!

🎓 El Racó de l'Aprenent

Si esteu escoltant Viqui Ràdio per millorar el vostre català, aquesta secció és per a vosaltres. Hem seleccionat els conceptes clau de les notícies d'avui per ajudar-vos a desgranar l'actualitat.

📝 Glossari de l'Actualitat

• Aranzel: Impost que s'aplica als béns importats d'un altre país. (Ex: Trump amenaça amb nous aranzels).

• Efemèride: Aniversari d'un esdeveniment important que se celebra o es recorda.

• A peu de carrer: Expressió que significa estar directament on passen les coses, en contacte amb la gent.

• Escalfar motors: Preparar-se per a un esdeveniment que és a punt de començar. (Ex: Barcelona escalfa motors pel Mobile).

• A tocar: Que és molt a prop, gairebé imminent.

• Ressaca emocional: L'estat d'esgotament o excitació que queda després d'un esdeveniment molt intens.

• Esllavissada: Desplaçament de terra o roques per una muntanya, sovint a causa de la pluja o la neu.

🔍 Apunt Gramatical: "A tocar" vs. "A punt de"

En el butlletí hem sentit que el Mobile World Congress és "a tocar".

• Utilitzem "a tocar" (o "a tocar de mà") per indicar proximitat física o temporal immediata.

• No confongueu la preposició: diem "a prop de" però "prop de" (sense 'a') també és correcte en molts contextos.

• Recordeu: En català, per expressar futur immediat, preferim "ser a punt de + infinitiu" (Ex: El congrés és a punt de començar) abans que altres estructures interferides.

🌍 Càpsula de Cultura: Les Trobades d'Escola Valenciana

Heu sentit parlar de les Trobades? Són festes massives per la llengua que se celebren cada primavera a diferents comarques del País Valencià.

1. L'objectiu: Reivindicar el català (valencià) com a llengua vehicular a l'ensenyament.

2. L'ambient: És una barreja de fira educativa, concert de música, tallers per a nens i cercaviles.

3. El lema d'enguany: "Tenim història, som futur". És una de les manifestacions culturals i cíviques més potents de tot el territori lingüístic. Si sou a prop de València a la primavera, no us les perdeu!

Consell de l'expert: Per millorar la vostra pronúncia, intenteu repetir en veu alta la frase de comiat del locutor: "Parlem com parlem i visquem on visquem, el català és el pont que ens manté units." Parar atenció a les "e" neutres i les "o" obertes us ajudarà a sonar més naturals.

Notícies al mon

Bon dia a tothom, siguin on siguin, benvinguts a aquest butlletí especial de Viqui Ràdio en aquest diumenge, vint-i-dos de febrer del dos mil vint-i-sis, un espai on connectem els Països Catalans amb l'última hora del planeta, saludant molt especialment tota la comunitat de parla catalana que ens escolta des de la diàspora.

Comencem pendents de l'escalada de tensió sense precedents al Pròxim Orient, on la situació entre els Estats Units i l'Iran ha arribat a un punt de no retorn, ja que segons informen fonts de Reuters, el president Donald Trump està considerant atacs militars limitats contra Teheran mentre Israel accelera els preparatius per unir-se a una possible ofensiva conjunta, tot plegat enmig d'un desplegament naval massiu al Golf Pèrsic que fa témer un conflicte obert imminent.

En l'àmbit econòmic global, tenim un terratrèmol financer després que el Tribunal Suprem dels Estats Units hagi tombat els aranzels d'emergència imposats per la Casa Blanca, una derrota judicial que Trump ha contestat immediatament anunciant un nou aranzel global del 10 per cent per als propers cent cinquanta dies, generant una onada d'incertesa que ja està afectant els mercats asiàtics i europeus.

Mirem ara cap a l'est d'Europa, perquè les converses de pau sobre Ucraïna celebrades a Abu Dhabi han acabat sense acord aquest cap de setmana; Kíiv ha expressat la seva frustració per la pressió rebuda per part de Washington per fer concessions territorials, mentre Rússia ha aprofitat el buit diplomàtic per llançar una nova onada d'atacs amb drons contra la infraestructura energètica ucraïnesa, deixant milers de persones sense llum.

D'altra banda, i segons recull l'Agència Catalana de Notícies, hi ha moviments importants a l'Amèrica Llatina, on l'Assemblea Nacional de Veneçuela ha aprovat finalment una llei d'amnistia per a fets polítics, tot i que el text exclou explícitament les accions armades, una mesura que l'oposició considera insuficient per pacificar el país.

Tornant a la geopolítica asiàtica, la tensió s'ha disparat a la frontera entre Cambodja i Tailàndia, després que el primer ministre cambodjà, Hun Manet, hagi acusat Bangkok de mantenir tropes ocupant territori sobirà, un conflicte que amenaça l'estabilitat del sud-est asiàtic mesos després d'un intent d'alto el foc.

En clau diplomàtica, s'ha confirmat que Donald Trump viatjarà a la Xina el mes vinent en un intent de rebaixar la guerra comercial, una visita d'alt risc que coincidirà amb les noves sancions tecnològiques que Pequín ha criticat durament.

Més a prop de casa, però amb impacte internacional, la sortida de la 'Global Sumud Flotilla' des del port de Barcelona cap a Gaza s'ha hagut de posposar fins al dotze d'abril; l'organització ha explicat que necessiten més temps per coordinar-se amb altres vaixells que sortiran d'Itàlia i Tunísia per portar ajuda humanitària a la Franja.

Als Estats Units, la societat està commocionada per la publicació de nous documents del cas Epstein, que segons les últimes enquestes han provocat una caiguda històrica en la confiança dels ciutadans cap a les seves elits polítiques i empresarials.

També ens fixem en l'Àrtic, on Groenlàndia s'està convertint en el nou punt calent de la geopolítica mundial, amb un augment de la presència militar i l'interès de potències estrangeres pels seus recursos naturals, un fet que ha portat periodistes de tot el món a desplaçar-se a l'illa en les últimes hores.

I tanquem amb una nota sobre l'economia europea, que intenta resistir l'embat dels nous aranzels nord-americans mentre el Banc Central Europeu adverteix que la volatilitat marcarà el ritme d'aquest primer trimestre del dos mil vint-i-sis.

Fins aquí aquest repàs de l'actualitat mundial a Viqui Ràdio, esperem que tinguin una molt bona jornada i seguim connectats.

Notícies als Països Calalans

Bon dia, amants de la llengua catalana! Benvinguts al vostre punt de trobada informatiu, on repassem l'actualitat de nord a sud i de llevant a ponent a través de les ones de Viqui Ràdio.

Comencem aquest butlletí del 22 de febrer del 2026 amb una efemèride de gran càrrega simbòlica per a la nostra història comuna, i és que avui es compleixen exactament tres-cents anys de la mort d'Antoni de Villarroel; el qui fou comandant suprem de les forces catalanes durant el setge de 1714 va morir a l'exili, al castell de San Antón de la Corunya, i avui el recordem com un referent de la defensa de les nostres llibertats.

Viatgem ara fins a l'Alguer, a Sardenya, on la vitalitat de la llengua rep un nou impuls gràcies a la Plataforma per la Llengua, que ha presentat el projecte Tomborinos, una iniciativa educativa pensada per apropar el català de l'Alguer i les tradicions locals als joves d'entre tretze i divuit anys mitjançant tallers pràctics.

Saltem al País Valencià, on la situació política a la Generalitat està marcada per la crisi interna a la Conselleria d'Emergències; s'han confirmat noves dimissions d'alts càrrecs i un possible relleu a la cúpula directiva arran de la gestió dels recents episodis de gota freda que han sacsejat el territori.

Mirem cap a mar obert, a les Illes Balears, per explicar-vos una notícia preocupant per a la normalització lingüística, ja que el Parlament balear ha tornat a publicar el seu Butlletí Oficial en castellà, trencant així un consens de trenta-quatre anys d'ús exclusiu de la llengua pròpia a la cambra, una mesura impulsada per la pressió dels socis d'extrema dreta del govern.

Ja a Catalunya, al Principat, les mirades s'alcen cap al cel de Barcelona perquè la Sagrada Família encara la recta final de les seves obres amb la culminació simbòlica de la torre de Jesús, que esdevé el punt més alt de la basílica i canvia per sempre l'esglaó més alt de l'horitzó barceloní.

En l'àmbit de societat que afecta conjuntament diversos territoris, hem de parlar de l'episodi meteorològic que està travessant l'arc mediterrani; la gota freda ha deixat registres importants de pluja i ventades fortes que han obligat a activar alertes tant al litoral valencià com al sud de Catalunya, amb afectacions a la mobilitat al corredor mediterrani.

Ens desplacem cap a l'oest, a la Franja de Ponent, on la polèmica està servida al Baix Aragó després que els vots del PP, el PAR i Vox hagin tombat la proposta per reconèixer oficialment el nom en català de la comarca, un fet que les entitats culturals locals han qualificat de discriminació lingüística institucional.

Pugem cap a la Catalunya Nord, on l'actualitat política a Perpinyà bull amb moviments per crear un front comú de l'oposició; diverses forces catalanistes i de centre estan teixint aliances, com la de Brunet i Langevine, per disputar l'alcaldia a l'extrema dreta de Louis Aliot i recuperar la presència de la catalanitat a l'espai públic.

Arribem als Pirineus, a Andorra, on la preocupació social se centra en l'habitatge; el Govern ha posat sobre la taula una proposta per permetre augments del lloguer de fins a un sis per cent més l'IPC durant els pròxims cinc anys, una mesura que busca reactivar el mercat, però que ha generat inquietud entre les famílies treballadores.

I tanquem amb una nota de cultura i esperança, perquè Escola Valenciana ha presentat la imatge i el lema de les Trobades 2026, sota el títol "Tenim història, som futur", reivindicant que, malgrat els obstacles polítics i socials a tot el domini lingüístic, l'escola en català continua sent la llavor de la nostra continuïtat com a poble.

Així ens acomiadem per avui! Recordeu que, passin tres-cents anys o en passin mil, la llengua és el fil vermell que ens cus i ens manté units. Que tingueu un molt bon diumenge i visca la terra!

Notícies al món

Bon dia a tothom, catalans d'arreu i ciutadans del món que ens escolteu des de qualsevol racó del planeta. Sóc la vostra veu a Viqui Ràdio i encetem aquest dissabte, 21 de febrer del 2026, repassant l'última hora global amb la informació de Reuters i l'Agència Catalana de Notícies.

Obrim portada als Estats Units amb un xoc de poders històric. El Tribunal Suprem ha tombat aquestes últimes hores els aranzels massius impulsats pel president Donald Trump, una decisió que ha encès la Casa Blanca. Lluny de rectificar, Trump ja ha respost prometent nous impostos i ha anunciat un aranzel global del 10 % per decret, qualificant els jutges de vergonya nacional, un moviment que està fent tremolar els mercats financers aquest matí.

Creuem l'Atlàntic cap a Londres, perquè la monarquia britànica viu les seves hores més baixes. El Regne Unit segueix en estat de xoc després de la detenció i posterior alliberament de l'expríncep Andreu en relació amb el cas Epstein. Tot i que ha quedat lliure després de dotze hores sota custòdia, el rei Carles Tercer ha hagut de sortir al pas admetent la seva preocupació, però assegurant que la llei ha de seguir el seu curs, en la que molts qualifiquen ja com la pitjor crisi institucional dels Windsor en un segle.

Mirem ara cap a l'Orient Mitjà. Situació de contrastos extrems: mentre Washington inaugura una anomenada Junta de Pau per a Gaza, sonen tambors de guerra amb l'Iran. L'administració nord-americana ha amenaçat amb atacs limitats si Teheran no accepta un nou acord nuclear en els pròxims dies, un ultimàtum que manté en vili totes les cancelleries diplomàtiques.

En clau esportiva, tenim la final somiada als Jocs Olímpics d'hivern de Milà-Cortina. El Canadà i els Estats Units es disputaran l'or en hoquei gel masculí. Un clàssic nord-americà en terra italiana que ha despertat una expectació mediàtica sense precedents i que es jugarà sota una tensió política màxima entre els dos països veïns.

Tornem a Europa amb una trista efemèride. Segons informa l'ACN, fa quatre anys de l'inici de la invasió russa a Ucraïna. L'agència ha publicat un informe demolidor sobre la devastació al país, mentre Kíiv denuncia nous atacs contra infraestructures crítiques en un conflicte que, lluny d'apagar-se, sembla haver-se cronificat al cor del continent.

Viatgem a l'Amèrica Llatina, concretament a Veneçuela, on s'ha aprovat una llei d'amnistia històrica. El govern de Caracas la presenta com una porta cap a la reconciliació nacional, tot i que l'oposició i la comunitat internacional es mantenen expectants per veure si això es traduirà en l'alliberament efectiu de tots els presos polítics en les pròximes hores.

Ens desplacem al Pakistan, on el terror ha tornat a colpejar amb força. Un atemptat suïcida en una mesquita d'Islamabad ha deixat almenys trenta-dos morts i més d'un centenar de ferits. Les autoritats locals han detingut quatre sospitosos vinculats a l'Estat Islàmic, en un dels atacs més sagnants que ha patit la capital pakistanesa en els últims anys.

Tornem al nord, perquè Groenlàndia s'està convertint en el nou tauler d'escacs de la geopolítica. Mitjans de tot el món s'estan desplaçant a l'illa àrtica després que l'interès de l'administració Trump per aquest territori hagi disparat les tensions diplomàtiques amb Dinamarca i la Unió Europea, transformant el desglaç àrtic en una qüestió de sobirania calenta.

Una de curiosa que arriba des de Washington: la desclassificació d'arxius sobre ovnis. L'expresident Obama ha hagut de sortir a fer declaracions després que l'actual administració hagi alliberat nous documents sobre fenòmens aeris no identificats, reobrint el debat sobre la vida extraterrestre i generant un autèntic rebombori a les xarxes socials de tot el món.

I tanquem aquest butlletí amb una notícia que, tot i ser de casa, té ressò mundial. La Sagrada Família ha tocat el cel. Segons l'ACN, la basílica ha culminat la Torre de Jesús, assolint la seva alçada màxima de cent setanta-dos metres i mig. Cent quaranta-quatre anys després de la primera pedra, l'obra magna de Gaudí encara la seva recta final, canviant per sempre l'horitzó o perspectiva urbana de Barcelona i regalant al món una nova icona acabada.

Això és tot per ara. Que tingueu una jornada magnífica, sigueu on sigueu, i no deixeu de buscar la veritat. Continuem connectats a Viqui Ràdio.

Notícies dels Països Catalans

Bon dia, amants de la llengua catalana! Benvinguts al vostre punt de trobada informatiu, aquí a Viqui Ràdio, on connectem la veu de tots els racons dels nostres territoris. Avui és dissabte, 21 de febrer, una data assenyalada al calendari com el Dia Internacional de la Llengua Materna, una jornada per reivindicar, més que mai, el tresor que compartim de Salses a Guardamar i de Fraga a l'Alguer.

Comencem precisament amb aquesta efemèride global que marca l'agenda d'avui. La UNESCO ens recorda la importància de preservar el patrimoni lingüístic, i arreu del domini s'han convocat desenes d'actes per defensar el dret a viure plenament en català, en un context en què l'ús social de la llengua continua sent el gran repte pendent.

Viatgem ara cap a l'Alguer, a la nostra estimada Sardenya. La ciutat s'ha llevat avui amb la voluntat de mantenir viva la flama del català amb diversos actes culturals vinculats a aquesta diada, recordant que, malgrat les dificultats i la pressió demogràfica, l'alguerès continua sent l'ànima d'aquesta ciutat mediterrània que no renuncia a les seves arrels.

Saltem al País Valencià, on l'actualitat política i judicial continua marcada per la gestió de les emergències. La investigació sobre la resposta a la darrera gota freda avança als jutjats de Catarroja, amb noves citacions de testimonis clau, incloent-hi agents ambientals i bombers, per esclarir les decisions preses durant les hores crítiques que van afectar tanta gent.

A les Illes Balears, la polèmica lingüística ha tornat al centre del debat parlamentari. Després de 34 anys de normalitat, el Parlament balear ha tornat a publicar el seu Butlletí Oficial en castellà, una decisió impulsada per l'actual majoria que ha estat qualificada per l'oposició i les entitats culturals com un retrocés històric per a l'estatus de la llengua pròpia a les institucions.

Pugem cap al Principat, a Catalunya, on el sector sanitari ha tornat a sortir al carrer. Els metges han protagonitzat noves mobilitzacions i una rua reivindicativa a Barcelona per denunciar la sobrecàrrega laboral estructural, exigint al Departament de Salut mesures immediates per aturar el degoteig de professionals que marxen i garantir una atenció digna als pacients.

En clau econòmica i social conjunta, la crisi de l'habitatge continua escanyant les butxaques dels ciutadans de tot l'arc mediterrani. Mentre al País Valencià el preu del metre quadrat ha tocat sostres que recorden la bombolla del 2008, a les Balears i Catalunya el lloguer segueix sent la principal barrera per a l'emancipació del jovent, convertint l'accés a la llar en el gran problema de la dècada.

Ens desplacem a la Franja de Ponent, on tenim una notícia que ens omple d'esperança. S'ha presentat el projecte del "Morralet lingüístic", una iniciativa preciosa inspirada en altres territoris, que busca lliurar un lot de benvinguda amb materials en català a les famílies dels nounats, per tal de fomentar la transmissió de la llengua des del bressol a les comarques de la frontera administrativa.

A la Catalunya Nord, el focus està posat en les conseqüències del temporal Nils. Milers de llars nord-catalanes han patit talls de subministrament elèctric a causa de les fortes ventades, mentre a Perpinyà encara cueja la preocupació per l'estat dels edificis al barri de Sant Jaume, després dels darrers incidents estructurals que han obligat a reallotjar veïns.

Enfilem cap a les valls d'Andorra, on el Govern ha hagut de moure fitxa davant la pressió immobiliària. S'ha establert un nou topall a la renovació dels contractes de lloguer, limitant els increments al 6% per intentar contenir una situació que expulsa treballadors i residents de llarga durada del país dels Pirineus.

I tanquem amb una notícia cultural d'alt voltatge. La Bressola, la xarxa d'escoles que manté viu el català a la Catalunya Nord, està commemorant els seus 50 anys d'història. Mig segle de lluita tossuda, celebrat amb nous projectes discogràfics i activitats que demostren que l'escola en català és la llavor més forta per al futur de la nostra identitat col·lectiva.

Així tanquem aquest butlletí. Recordeu que la llengua és el fil vermell que ens cus i ens fa ser qui som. Parleu-la, compartiu-la i estimeu-la avui i cada dia. Sigueu molt feliços i bon cap de setmana a tothom!

Bon dia a tothom, soc la vostra veu a Viqui Ràdio. Una salutació molt especial a tota la nostra audiència internacional i a la diàspora catalana que ens escolta des de qualsevol racó del planeta. Avui és divendres, 20 de febrer de 2026, i aquestes són les notícies que marquen l'agenda global.

Comencem als Jocs Olímpics d'hivern de Milà-Cortina, on s'ha viscut una nit d'infart. La selecció femenina d'hoquei sobre gel dels Estats Units s'ha penjat la medalla d'or després de vèncer el Canadà en una final èpica que s'ha decidit a la pròrroga. Una victòria que deixa un regust amarg a l'equip canadenc i que confirma el domini nord-americà en aquesta disciplina.

Mirem ara cap a l'est d'Europa. Els ulls de la diplomàcia mundial estan fixats a Ginebra, on han arrencat les converses de pau entre Rússia i Ucraïna sota la mediació dels Estats Units. Tot i l'inici del diàleg, fonts d'intel·ligència europees es mostren escèptiques sobre la possibilitat d'un acord imminent. Sobre el terreny, la guerra no s'atura: s'han reportat nous atacs amb drons contra dipòsits de combustible al port rus de Taman i infraestructures crítiques a la regió d'Odessa.

La tensió també escala a l'Orient Mitjà. Informes des de Washington indiquen que el Pentàgon està actualitzant els seus plans de contingència per a possibles atacs militars contra l'Iran, a l'espera de les ordres que pugui donar el president Trump. Això arriba en un moment de màxima fragilitat a la regió, amb els mercats contenint la respiració davant d'una possible escalada.

Sense moure'ns de la política nord-americana, el president Trump ha presentat un pla d'ajuda de 5.000 milions de dòlars destinat a la reconstrucció i assistència a Gaza. La comunitat internacional analitza ara la lletra petita d'aquesta proposta per veure com es gestionaran els fons i quin impacte real tindrà sobre la població civil palestina.

Canviem de latitud i anem cap a l'Àrtic. Grenlàndia s'ha convertit inesperadament en el nou punt calent de la geopolítica mundial. Mitjans de tot el món s'estan desplaçant a l'illa davant els moviments diplomàtics dels Estats Units per augmentar-hi la seva influència, un fet que està generant inquietud a les capitals europees i a Copenhaguen.

En l'àmbit tecnològic, Silicon Valley s'enfronta a un judici històric. Les grans corporacions tecnològiques estan sent jutjades en el que s'ha batejat com el cas de la tecnologia depredadora. Un extreballador de Facebook ha testificat al·legant que les companyies coneixien perfectament els efectes addictius de les seves plataformes sobre els adolescents i van decidir ignorar-ho per protegir els seus beneficis.

Tornem a la crònica de successos internacionals amb la mirada posada a Haití. La violència de les bandes ha arribat a uns nivells tan insostenibles que s'ha informat del desplegament de personal de seguretat privada, vinculat a l'empresa Blackwater, per intentar estabilitzar la situació. Una mesura controvertida que posa de manifest la incapacitat de les institucions locals per mantenir l'ordre.

Una notícia que ha sacsejat el Regne Unit té a veure amb les derivades del cas Epstein. La pressió judicial continua augmentant i s'han reportat nous moviments legals que afecten directament la figura del príncep Andreu, amb informacions que apunten a una possible detenció o processament formal en relació amb els escàndols que fa anys que l'envolten.

En clau comercial, la Xina ha llançat avui un advertiment clar. Pequín s'ha compromès a prendre mesures dràstiques contra les exportacions il·lícites de terres rares, uns minerals essencials per a la fabricació de xips i bateries, alhora que insta els Estats Units a aixecar les restriccions comercials si volen garantir l'estabilitat de la cadena de subministrament global.

I acabem amb una nota de salut pública. L'Administració d'Aliments i Fàrmacs dels Estats Units, la FDA, ha iniciat una revisió de seguretat urgent sobre els medicaments injectables contra el virus respiratori sincicial, el VRS, aprovats per a nadons. Les autoritats sanitàries volen garantir que no hi hagi efectes secundaris no detectats en aquests tractaments preventius.

Això és tot per ara. Des de la redacció de Viqui Ràdio, us desitjo que tingueu una molt bona jornada, sigueu on sigueu. Ens escoltem al proper butlletí.

Notícies dels Països Catalans

Bon dia, amants de la llengua catalana! Benvinguts al vostre punt de trobada informatiu a Viqui Ràdio, on repassem l'actualitat dels nostres territoris amb la mirada posada en tot allò que ens uneix. Soc el vostre locutor i avui, divendres 20 de febrer del 2026, tenim un butlletí carregat de titulars que sacsegen el nostre mapa de nord a sud.

Comencem amb una mirada global, perquè el món no s'atura. Al Japó, Sanae Takaichi ha estat reelegida primera ministra amb una àmplia majoria parlamentària, consolidant el seu lideratge en una jornada que marca l'estabilitat política a l'Àsia-Pacífic, mentre aquí seguim pendents de com aquests moviments internacionals afecten els mercats europeus.

Viatgem ara cap a l'Alguer, a la nostra estimada Sardenya, on avui caldrà sortir amb el paraigua. La previsió meteorològica ens porta un divendres de pluja feble i cels grisos a la ciutat catalana d'Itàlia, una melancolia climàtica que contrasta, però, amb la vivesa cultural que sempre mantenen les entitats alguereses en la defensa del llegat lingüístic compartit.

Saltem al continent, concretament al País Valencià, on avui és notícia de primera plana la crisi oberta a la Conselleria d'Emergències. Segons les últimes informacions, s'ha confirmat la dimissió del director general d'Innovació, Raúl Quílez, i trontolla també la continuïtat de la número dos del departament, Irene Rodríguez; un terratrèmol polític que posa en dubte la gestió interna del govern valencià en una àrea tan sensible.

Mirem ara cap a mar obert, a les Illes Balears. La polèmica lingüística torna a ser protagonista al Parlament, on s'ha consolidat el pas enrere en la normalització amb la publicació del butlletí oficial en castellà després de trenta-quatre anys, una decisió impulsada per la presidència de la cambra que ha aixecat polseguera entre l'oposició i les entitats culturals que veuen amenaçats els consensos bàsics de l'autogovern.

Pugem cap al Principat, a Catalunya, on la cultura pren el relleu amb força. Aquest dijous s'ha presentat la biografia autoritzada de Raimon, "Raimon. Aquest jo que soc jo", escrita per Miquel Alberola. Un llibre que no només repassa la vida del cantant de Xàtiva, sinó que esdevé un mirall de la lluita antifranquista i la recuperació democràtica que va tenir Barcelona com a gran escenari.

Fem una pausa en el recorregut territorial per parlar d'una qüestió de societat que ens afecta a tots. La sanitat pública continua tensionada arreu del territori, amb la vaga de metges marcant l'agenda informativa i posant sobre la taula, una vegada més, la necessitat urgent de millorar les condicions laborals dels nostres sanitaris i de blindar un servei que és pilar fonamental del nostre estat del benestar.

Ens desplacem cap a ponent, a la Franja. Encara cueja l'anàlisi de les dades de participació de les recents eleccions a l'Aragó, on s'ha detectat una abstenció preocupant als principals municipis de la Franja com Fraga o Mequinensa, un fet que ha obert el debat sobre la desafecció política en aquestes comarques i la necessitat que les institucions aragoneses escoltin les demandes d'aquest territori catalanoparlant.

I atenció a la Catalunya Nord, perquè ens arriba una notícia que ha indignat el món cultural. Es tracta de la denúncia feta pública després que un diari local es negués a publicar en català l'esquela del lingüista Károly Morvay; un nou episodi de discriminació que recorda les traves constants que pateix la nostra llengua a l'estat francès, fins i tot en moments de dol i homenatge.

Enfilem cap als Pirineus per aturar-nos a Andorra. El govern andorrà ha posat sobre la taula una mesura controvertida per intentar frenar la crisi de l'habitatge: la proposta de permetre augments del lloguer de fins al 6% més l'IPC durant els pròxims cinc anys. Una iniciativa que ha generat debat al carrer i entre els agents socials del Principat, que veuen com el cost de la vida continua escalant.

I tanquem aquest butlletí amb una nota de llum i cultura que ens omple d'orgull. L'Orfeó Català està fent història a la seva gira pels Estats Units, concretament a Los Angeles, on sota la batuta de Gustavo Dudamel està portant la nostra tradició coral a un dels escenaris més prestigiosos del món, demostrant que la nostra veu és capaç de creuar oceans.

Fins aquí l'actualitat d'avui. Recordeu que, plogui a l'Alguer o bufi vent a l'Empordà, la llengua és el fil invisible que ens cus a tots. Que tingueu un molt bon dia i visca la terra!

Bon dia a tothom, benvinguts a Viqui Ràdio, la vostra finestra al món des de Barcelona. Una salutació molt especial a tots els que ens escolteu des de la diàspora, ja sigui des de l'altra banda de l'Atlàntic o des de qualsevol punt d'Europa; gràcies per connectar-vos a la informació global en la nostra llengua. Som a dijous, 19 de febrer del 2026, i tot seguit repassem les deu claus que marquen l'agenda internacional d'avui.

Obrim el butlletí amb una notícia d'impacte que ens arriba des del Regne Unit. La BBC informa que el príncep Andreu, germà del rei Carles III, hauria estat detingut sota sospita de mala conducta en càrrec públic, un fet sense precedents que està sacsejant la monarquia britànica i acaparant portades a tot el món.

Saltem a l'Índia, on la primera gran Cimera d'intel·ligència artificial del país viu moments de caos organitzatiu. El cofundador de Microsoft, Bill Gates, ha cancel·lat la seva participació en l'últim moment, deixant en evidència les dificultats de Nova Delhi per posicionar-se com a líder global en la governança de la IA, en un esdeveniment marcat per les queixes dels assistents.

En l'esfera geopolítica, la tensió entre els Estats Units i l'Iran s'intensifica. La Casa Blanca ha instat Teheran a tancar un acord immediatament, mentre el president Donald Trump ha insinuat la possibilitat d'atacs militars si no hi ha avenços, una retòrica que ja ha provocat l'advertència del ministre d'exteriors rus, Serguei Lavrov.

Continuant a Washington, líders mundials s'han reunit per a la primera trobada de la "Junta de la Pau" impulsada per Trump. No obstant això, la notícia és l'absència destacada dels principals aliats europeus, que han declinat participar-hi, evidenciant una nova esquerda en les relacions transatlàntiques.

Mentrestant, al Pròxim Orient, la situació segueix sent crítica. Israel ha aprovat noves mesures per endurir el control sobre Cisjordània, una decisió que arriba enmig del conflicte continuat i que podria complicar encara més les perspectives d'estabilitat a la regió.

En clau tecnològica, es prepara un nou xoc diplomàtic digital. Segons Reuters, els Estats Units planegen llançar un portal en línia dissenyat específicament per esquivar les prohibicions de contingut a Europa, una maniobra que Brussel·les podria interpretar com un desafiament directe a les seves lleis de sobirania digital.

Viatgem ara al sud-est asiàtic, on els negocis van a bon ritme. Indonèsia i diverses empreses nord-americanes han signat acords per valor de més de 38.000 milions de dòlars, un moviment estratègic just abans de la reunió entre el president Prabowo i Donald Trump.

Tornant als tribunals i a les grans tecnològiques, Mark Zuckerberg torna a estar al centre de la polèmica. El CEO de Meta ha estat interrogat durament en un judici sobre l'addicció a les xarxes socials, on s'ha qüestionat la protecció que les seves plataformes ofereixen als usuaris menors d'edat.

D'altra banda, el Regne Unit fa un pas endavant en la protecció digital. El govern britànic imposarà una norma estricta que obligarà a retirar imatges íntimes no consentides d'internet en un termini màxim de 48 hores, una mesura llargament reclamada per les víctimes.

I tanquem a la Xina amb una dada demogràfica que convida a una tímida esperança. Les xifres de matrimonis han registrat un lleuger repunt el 2025, tot i que les autoritats de Pequín continuen preocupades per l'envelliment de la població i mantenen la seva campanya contra la corrupció com a prioritat nacional.

Fins aquí el repàs de l'actualitat mundial. Des de Viqui Ràdio us desitgem que tingueu una jornada fantàstica i profitosa, sigueu on sigueu. Quedeu-vos amb nosaltres, bona ràdio i bon dia!

Bon dia, amants de la llengua catalana! Benvinguts al vostre punt de trobada informatiu, l'espai on connectem totes les terres de parla catalana a través de l'actualitat més viva i compromesa. Soc el vostre locutor de Viqui Ràdio i avui, dijous 19 de febrer, us porto un recull marcat per la meteorologia, la defensa de la llengua i els reptes socials que compartim.

Comencem aquest recorregut mirant al cel, perquè una forta borrasca, batejada com a Nils, està escombrant gran part del territori europeu i impacta amb força a casa nostra. Les ventades han posat en alerta protecció civil de nord a sud, convertint-se en el gran titular d'aquesta jornada de dijous, amb ratxes que superen els cent quilòmetres per hora en molts punts elevats i costaners.

Viatgem ara fins a l'Alguer, a Sardenya, on aquest temporal també es deixa sentir. Les connexions marítimes i aèries amb la península pateixen alteracions, dificultant aquell pont de mar blava que tant estimem. Tot i el mal temps, la ciutat sarda continua bategant amb la seva identitat tossuda, recordant-nos que, malgrat les tempestes, l'alguerès es manté com un far de la nostra cultura a Itàlia.

Saltem cap al País Valencià, on el vent de ponent ha obligat la Direcció General de Trànsit a imposar restriccions de circulació, especialment per als camions i vehicles pesants a les rutes principals. La situació és complexa a les comarques interiors, i es demana màxima prudència en els desplaçaments, mentre els serveis d'emergència treballen per retirar arbres caiguts i assegurar el mobiliari urbà.

A les Illes Balears, la tempesta no és només meteorològica, sinó també política i lingüística. La indignació continua creixent després que el Parlament balear hagi tornat a publicar el seu butlletí oficial en castellà, trencant una normalitat de trenta-quatre anys. Una decisió impulsada per les pressions de Vox que ha estat qualificada per l'oposició i les entitats culturals com un retrocés històric i un atac frontal a la llengua pròpia de l'arxipèlag.

Arribem al Principat, a Catalunya, on avui el focus cultural és a les urnes. El Gremi d'Editors de Catalunya celebra unes eleccions històriques. Per primera vegada, dues candidatures es disputen la direcció de l'entitat: una llista continuista encapçalada per Daniel Fernández i una alternativa liderada per Román de Vicente. Un dia clau per a decidir el futur de la indústria del llibre en català, que viu un moment dolç de creació però incert de gestió.

Fent una mirada conjunta a la nostra societat, no podem obviar la preocupació compartida per l'encariment de la vida. Tant a Catalunya com a Andorra i les Illes, els darrers informes assenyalen que l'habitatge s'està convertint en una barrera insalvable per al jovent, una problemàtica que, lluny de resoldre's, s'agreuja i tensa les costures del nostre estat del benestar.

Ens desplacem ara cap a la Franja de Ponent. Allà encara es paeixen les dades de les recents eleccions a l'Aragó, on s'ha detectat una preocupant davallada de la participació en municipis clau de parla catalana com Fraga o Mequinensa. Una abstenció que molts analistes llegeixen com un símptoma de desafecció davant la manca de polítiques que protegeixin realment la singularitat cultural d'aquestes comarques.

Pugem cap a la Catalunya Nord, on el temporal Nils del qual us parlava al principi ha fet estralls. A hores d'ara, prop de mil vuit-centes llars nord-catalanes continuen sense subministrament elèctric a causa de la caiguda de línies per les fortes ventades. Els equips tècnics treballen contra rellotge per restablir la llum en uns pobles que han viscut una nit molt llarga i fosca.

I a Andorra, el govern ha hagut de moure fitxa amb urgència. S'ha aprovat un nou paquet d'ajudes econòmiques destinat específicament al Pas de la Casa. El motiu és el tancament persistent de la carretera RN20, a causa d'una esllavissada, que està ofegant el comerç local i complicant l'accés des de territori francès, una artèria vital per a l'economia del país dels Pirineus.

Tanquem aquest butlletí amb una notícia de tecnologia que ens afecta a tots. Encara cueja la incidència massiva que ahir va deixar sense connexió a internet milers d'usuaris de Movistar, Orange i Vodafone arreu del territori. Una caiguda que va paralitzar empreses i particulars, recordant-nos la nostra fragilitat digital i la necessitat d'unes infraestructures de telecomunicacions més robustes i sobiranes.

Fins aquí el repàs de l'actualitat dels Països Catalans. Recordeu que, plogui, nevi o faci vent, la nostra llengua és el refugi que ens manté units. Que tingueu un molt bon dijous i visca la terra!

Països Catalans

Bon dia, amants de la llengua catalana! Benvinguts al vostre punt de trobada informatiu, l'espai on connectem la veu de tots els racons de la nostra terra compartida.

Comencem aquest butlletí mirant al cel i al mar, perquè avui, disset de febrer, un fort temporal de vent de mestral està posant en alerta bona part del nostre domini lingüístic, connectant meteorològicament les nostres costes des de l'Empordà fins a l'Alguer, passant per les Illes i el nord del País Valencià, així que molta precaució en les activitats a l'aire lliure.

Viatgem precisament a l'Alguer, a Sardenya, on la defensa de la nostra llengua rep un reconeixement de justícia; la Plataforma per la Llengua ha anunciat que atorga el seu Guardó Especial a l'activista i exsíndic Carlo Sechi, una figura clau que ha dedicat la vida a mantenir viu el català en aquesta ciutat sarda, i que rebrà l'homenatge en la gala prevista per a la setmana vinent.

Al País Valencià, l'actualitat judicial continua marcada per la gestió de la darrera gota freda; la jutgessa de Catarroja ha citat a declarar com a testimonis una quarantena d'agents ambientals i bombers forestals, una mesura que busca esclarir els detalls de l'operatiu i les decisions preses durant aquelles hores crítiques que encara tenim ben presents.

Saltem a les Illes Balears amb una notícia que ha aixecat polseguera en l'àmbit polític i lingüístic, ja que el Parlament balear ha tornat a publicar el seu Butlletí Oficial en castellà, trencant així una normalitat de trenta-quatre anys en què la llengua pròpia era la vehicular preferent de la institució, un fet que ha estat qualificat de retrocés per l'oposició i les entitats culturals.

Tornant al continent, a Catalunya, la cultura catalana s'exporta amb èxit i prestigi; el Ministeri de Cultura de Grècia ha atorgat el Premi Nacional de Traducció a l'hel·lenista Eusebi Ayensa, per la seva magnífica tasca traslladant al català l'obra completa del poeta Kavafis, un pont literari d'excel·lència entre la Mediterrània.

En clau econòmica i social conjunta, cal destacar l'aliança estratègica signada per les federacions de Comissions Obreres del País Valencià, Catalunya i les Illes Balears; els tres sindicats s'han unit per blindar i impulsar els drets dels treballadors catalanoparlants, garantint que la llengua no sigui motiu de discriminació laboral en cap dels tres territoris.

Ens desplacem ara a la Franja de Ponent, on la cultura es reivindica a peu de carrer; la llibreria Serret de Vall-de-roures i espais de Calaceit han viscut un cap de setmana intens amb la presentació de l'obra 'De bat a bat', de l'escriptora Merche Llop, un exemple més de la vitalitat literària que es respira a la comarca del Matarranya malgrat les dificultats administratives.

Mirem cap al nord, a la Catalunya Nord, on arriben bons aires per a l'ensenyament; el govern francès ha confirmat la creació d'una nova llicenciatura específica per a formar professorat bilingüe en català a la Universitat de Perpinyà, una demanda històrica que permetrà, a partir del curs vinent, nodrir les aules de mestres preparats per a les escoles immersives i bilingües.

Pugem cap als Pirineus, a Andorra, on la diplomàcia i la solidaritat prenen protagonisme; el Principat ha signat un nou protocol d'entesa i cooperació amb l'Orde de Malta, reforçant els lligams internacionals en l'àmbit de l'assistència sanitària i humanitària, consolidant el paper d'Andorra com a actor compromès en els afers globals.

I tanquem amb una notícia de cinema que ens omple d'orgull; la pel·lícula 'Frontera' s'ha coronat com la gran triomfadora als Premis Gaudí d'enguany, enduent-se el guardó a la millor pel·lícula i demostrant, una vegada més, que el talent audiovisual del país gaudeix d'una salut de ferro i d'una capacitat creativa sense límits.

Fins aquí el repàs d'avui. Recordeu que, bufi el vent que bufi, la nostra llengua és el lligam que ens manté units i forts. Que tingueu un molt bon dia!

SECCIÓ PER A APRENENTS DE CATALÀ (17 de febrer)

Bon dia, amants de la llengua! En la crònica d'avui hem recorregut tot el nostre territori. Aquí teniu les eines per entendre millor l'actualitat i millorar el vostre català.

GLOSSARI DE VOCABULARI CLAU

• Mestral: Vent del nord-oest, fort i sec. Molt típic de la zona de l'Ebre i l'Empordà.

• Domini lingüístic: El conjunt de territoris on es parla la llengua catalana.

• Guardó: Sinònim de premi, distinció o reconeixement oficial.

• Esclarir: Fer que una cosa sigui clara; investigar a fons per saber la veritat.

• Aixecar polseguera: Expressió que significa causar una gran polèmica o discussió.

• Retrocés: Acció de tornar enrere; pèrdua d'un progrés o dret que ja s'havia aconseguit.

• De bat a bat: Expressió que significa completament obert (com una porta o una finestra).

• Nodrir: En aquest context, significa proveir o subministrar recursos o persones.

• Lligam: Vincle, unió o connexió emocional i cultural entre persones.

APUNTS DE GRAMÀTICA

1. Els Pronoms Relatius: "Que" vs "On" En les notícies d'avui hem vist com s'uneixen frases usant aquests connectors:

• QUE: S'usa per a persones o coses. (Exemple: "La mesura QUE busca esclarir els detalls...").

• ON: S'usa només per a llocs físics o espais geogràfics. (Exemple: "A l'Alguer, ON la defensa de la llengua...").

2. El Passat en el Periodisme En el català d'avui mateix, fem servir el Pretèrit Perfecte Compost (ha dit, ha signat).

• Exemple: "El Principat HA SIGNAT un nou protocol".

• Recordatori: Si parlem d'un passat més llunyà (ahir, la setmana passada), solem usar el Passat Peripràstic (va dir, va signar).

PUNT CULTURAL: Una Llengua, Quatre Estats

Sabies que el català és una de les poques llengües europees present en quatre estats diferents?

1. Espanya: Catalunya, Illes Balears, País Valencià i la Franja de Ponent (Aragó).

2. França: La Catalunya Nord (Pirineus Orientals).

3. Andorra: On és l'única llengua oficial de l'Estat.

4. Itàlia: La ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya).

Això explica per què el butlletí d'avui salta de Sardenya a Perpinyà o de València a Andorra: som una comunitat cultural que travessa fronteres.

Notícies al món

Bon dia, bona tarda o bona nit, allà on sigueu. Benvinguts a aquest butlletí especial d'actualitat mundial a Viqui Ràdio, us parla la vostra veu de confiança des de Barcelona per a tota la comunitat global, connectant amb la diàspora i amb tots aquells que volen saber què està passant al món aquest dimarts, 17 de febrer de 2026.

Comencem aquest repàs amb l'emergència climàtica, perquè les dades que ens arriben avui des de l'Organització Meteorològica Mundial són preocupants. Ahir mateix es confirmava que el 2025 ha estat un dels tres anys més calorosos mai registrats, amb els oceans absorbint quantitats rècord de calor. Els científics adverteixen que l'escalfament s'ha accelerat notablement des de mitjan dècada passada, i les emissions de diòxid de carboni provinents de combustibles fòssils continuen a l'alça, malgrat el creixement de les renovables.

Saltem als Estats Units, on la política ambiental està fent un gir de cent vuitanta graus. En el primer any del seu segon mandat, l'administració Trump ha finalitzat la revocació de les normatives d'emissions de l'EPA per als fabricants d'automòbils. La mesura, anunciada fa uns dies, elimina els límits federals que obligaven a reduir la contaminació, una decisió que ja ha posat en peu de guerra estats com Califòrnia, que preparen una batalla legal imminent mentre els fabricants s'enfronten ara a un futur incert amb normatives estatals fragmentades.

I sense moure'ns de Washington, la tensió tecnològica amb la Xina escala un nou esglaó. OpenAI ha enviat un memoràndum al Congrés nord-americà acusant l'empresa xinesa DeepSeek d'estar "destil·lant" els seus models d'intel·ligència artificial. Segons l'informe, la companyia xinesa utilitzaria els sistemes nord-americans per entrenar la seva pròpia tecnologia, una pràctica que els gegants de Silicon Valley consideren competència deslleial i un risc per a la seguretat nacional.

Tornant a Europa, la Unió Europea es manté ferma amb el seu impost fronterer al carboni, que va entrar en vigor plenament al gener. La mesura, que grava les importacions de productes com l'acer i el ciment provinents de països amb normatives ambientals laxes, està generant fortes tensions diplomàtiques. Nacions en vies de desenvolupament, i fins i tot socis comercials clau, critiquen que Brussel·les estigui imposant, de facto, la seva política verda a la resta del món sota l'amenaça d'aranzels.

Mirem ara cap al nord, perquè Groenlàndia torna a ser al centre del tauler geopolític. L'interès reiterat de la Casa Blanca per adquirir l'illa àrtica ha provocat un desembarcament mediàtic sense precedents a Nuuk. El que semblava una anècdota fa anys s'ha convertit en un punt de fricció estratègica entre els Estats Units, Dinamarca i les potències que competeixen pels recursos minerals de l'Àrtic, especialment ara que el desglaç obre noves rutes marítimes.

A l'Amèrica Llatina, Mèxic viu una paradoxa tecnològica. El país està atraient una inversió massiva en centres de dades per a la intel·ligència artificial, però la falta d'energia renovable està obligant les grans tecnològiques a cremar gas i dièsel per mantenir els servidors en marxa. Això està empitjorant la contaminació local, creant un conflicte entre el desig de modernització digital i la salut ambiental de les comunitats properes.

Viatgem cap a l'Àsia, on el Japó travessa moments d'incertesa econòmica després de les eleccions recents. Els mercats estan atents als moviments de la primera ministra Takaichi, que busca reforçar l'estímul fiscal. La possibilitat de més despesa pública ha fet pujar els rendiments dels bons japonesos, i els inversors globals vigilen de prop si això podria desestabilitzar el ien en un moment delicat per a les finances nipones.

A l'Orient Mitjà, la situació humanitària a Gaza continua sent crítica. Les agències internacionals i diversos mitjans alerten que els periodistes que encara treballen sobre el terreny s'enfronten a condicions de fam extrema, dificultant encara més la cobertura del conflicte. A més, símbols històrics del periodisme a la regió, com l'Hotel Commodore de Beirut, han hagut de tancar les portes, marcant la fi d'una era per a la premsa internacional a la zona.

Parlem també d'economia global, perquè les dades d'ocupació als Estats Units continuen desafiant les previsions. Malgrat la inestabilitat política, la creació de llocs de treball es manté, tot i que els analistes adverteixen que la inflació podria repuntar si s'imposen nous aranzels comercials. Els mercats financers estan reaccionant amb prudència, esperant veure com es tradueixen les noves polítiques de Washington en l'economia real durant aquest trimestre.

I acabem amb una nota sobre el conflicte a Ucraïna. Mentre continuen els combats al front, s'ha sabut que l'administració nord-americana ha desmantellat el grup de treball que buscava impulsar converses de pau amb Rússia, un moviment que Kíiv interpreta com un senyal que el conflicte podria allargar-se encara més sense una sortida diplomàtica a curt termini, deixant Europa amb la responsabilitat de mantenir el suport logístic i financer.

Fins aquí aquest butlletí d'actualitat global. Sigueu on sigueu, des de Viqui Ràdio us desitgem que tingueu una jornada magnífica i que la informació us faci més lliures. Fins a la pròxima connexió.

És genial que vulguis continuar practicant amb l'actualitat mundial! Aquest butlletí és perfecte perquè conté molt de vocabulari tècnic i expressions idiomàtiques que et faran sonar com un expert.

Aquí tens la secció per a aprenents en format de text pla, llista per a copiar i enganxar:

SECCIÓ PER A APRENENTS DE CATALÀ (Crònica Mundial - 17 de febrer)

Benvinguts de nou! Avui analitzem les notícies globals de Viqui Ràdio. Aquest text és ideal per aprendre vocabulari sobre política, medi ambient i tecnologia.

GLOSSARI DE VOCABULARI CLAU

• Diàspora: Conjunt de comunitats d'un poble que viuen disperses fora de la seva pàtria (com els catalans que viuen pel món).

• Gir de cent vuitanta graus: Expressió que significa un canvi total de direcció o d'opinió (com un cercle mitjà).

• Estar en peu de guerra: Expressió que vol dir estar preparat per lluitar o protestar enèrgicament contra una decisió.

• Escalar un nou esglaó: Augmentar la intensitat o el nivell d'un conflicte (com pujar un graó d'una escala).

• Aranzel: Impost que es paga per passar una mercaderia per la frontera (típic del comerç internacional).

• Desglaç: Procés de desfer-se el gel, especialment a l'Àrtic a causa de l'escalfament global.

• Paradoxa: Fet o expressió que sembla contrari a la lògica (com voler IA moderna però cremant combustibles bruts).

• Ien: La moneda oficial del Japó.

• Sobre el terreny: Expressió periodística que significa estar directament al lloc on passen els fets.

APUNTS DE GRAMÀTICA

1. L'ús de "Malgrat" i "Tot i que" Totes dues s'usen per indicar concessió (una dificultat que no impedeix l'acció).

• Malgrat: S'usa normalment amb un nom. (Exemple: "MALGRAT el creixement de les renovables").

• Tot i que: S'usa normalment amb un verb. (Exemple: "TOT I QUE els analistes adverteixen...").

2. Els numerals compostos Fixa't en com s'escriu "180": cent vuitanta. En català, els números s'uneixen amb guionets només entre les desenes i les unitats (D-U) i entre les unitats i les centenes (U-C).

• Truc: Recorda la paraula "D-U-C" (Desena-Unitat-Centena) per saber on posar el guionet (ex: trenta-quatre, vuit-cents).

CULTURA I SOCIETAT: El paper de Barcelona al món

En el butlletí, el locutor parla "des de Barcelona per a la comunitat global". Barcelona no és només la capital de Catalunya, sinó un "hub" (centre) internacional de comunicació i tecnologia. Des de fa anys, la ciutat acull esdeveniments com el Mobile World Congress, el que la connecta constantment amb la diàspora i amb l'actualitat tecnològica que hem comentat (com OpenAI o DeepSeek).

CONVERSA AMB UN AMIC: "Què passa al món?"

Marc: Escolta, Laia, has sentit les notícies d'avui? Sembla que el món s'ha tornat boig. Diuen que el 2025 va ser un dels anys més calorosos de la història.

Laia: Sí, ho he sentit... és una mica depriment. Malgrat que cada vegada hi ha més plaques solars i molins de vent, les emissions no paren de pujar. Sembla una paradoxa, no creus?

Marc: Totalment. I als Estats Units han fet un gir de cent vuitanta graus amb el tema dels cotxes. Ara volen treure les normes contra la contaminació. Califòrnia ja està en peu de guerra per portar-ho als jutjats.

Laia: Doncs no m'estranya gens. I el que m'ha sorprès és el tema de la intel·ligència artificial. Sembla que entre la Xina i els Estats Units la tensió escala un nou esglaó cada dia. Ara s'acusen de copiar-se els models!

Marc: I tant, la competència és ferotge. Però mira, almenys aquí a Europa ens mantenim ferms amb els aranzels al carboni, encara que a alguns països no els agradi gens que els hi cobrem per importar acer.

Laia: És complicat... A vegades sembla que la informació ens aclapara, però com diuen a la ràdio, saber què passa ens fa una mica més lliures.

Marc: Tens raó. Fem un cafè i m'expliques què més has llegit?

Hola, què tal? Sigueu molt benvinguts a aquest butlletí especial de Viqui Ràdio. Us saludo des de Barcelona, amb un pensament especial per a tots els catalans i oients que ens seguiu des de qualsevol racó del planeta en aquest dilluns, setze de febrer del dos mil vint-i-sis.

Comencem repassant l'actualitat internacional marcada, un dia més, per la tensió a l'Orient Mitjà. El primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, ha estat contundent aquest diumenge: ha avisat el president nord-americà, Donald Trump, que qualsevol acord amb l'Iran ha d'incloure el desmantellament total de la seva infraestructura nuclear, i no només aturar l'enriquiment d'urani, tot això mentre s'espera una segona ronda de converses entre Washington i Teheran aquesta mateixa setmana. Precisament, i en relació amb això, la tensió militar no s'atura, ja que Trump ha anunciat el desplegament d'una armada cap a la regió del Golf per pressionar les negociacions, un moviment que ha posat en alerta totes les cancelleries internacionals.

Si mirem cap a Europa, la guerra a Ucraïna continua deixant víctimes. En les últimes hores, atacs amb drons i míssils russos han provocat la mort de cinc persones, un episodi tràgic que arriba just quan s'apropen les imminents converses de pau previstes a Ginebra. Mentrestant, a la Conferència de Seguretat de Múnic, el president francès Emmanuel Macron ha fet una crida apassionada perquè Europa actuï amb orgull i autonomia estratègica davant les pressions que arriben des de l'altra banda de l'Atlàntic, tot i que el secretari d'Estat nord-americà, Marco Rubio, ha insistit en la necessitat de mantenir la unitat transatlàntica.

Saltem ara al Canadà, on ens arriben notícies molt tristes des de la Colúmbia Britànica. El país està commocionat per un tiroteig en una escola al nord de la província que ha deixat vuit víctimes mortals, un fet que ha tornat a obrir el debat sobre la seguretat i les armes al país veí dels Estats Units. I en l'àmbit esportiu, tenim una gran sorpresa als Jocs Olímpics d'hivern de Milà-Cortina dos mil vint-i-sis. El gran favorit en patinatge artístic, el nord-americà Ilia Malinin, ha caigut dues vegades durant el seu exercici, cosa que ha permès al representant del Kazakhstan, Mikhail Shaidorov, endur-se'n inesperadament la medalla d'or.

Tornant a l'economia global, un informe de Reuters publicat aquesta setmana alerta que els nous aranzels impulsats pels Estats Units estan provocant disrupcions greus a la cadena de subministrament mundial, obligant moltes empreses a reconfigurar completament les seves rutes comercials i encarint els costos logístics. A l'Àfrica, la natura ha colpejat amb força Madagascar, on el cicló Gezani ha deixat un rastre de destrucció amb almenys quaranta morts i milers de desplaçats que ara necessiten assistència urgent.

També al continent africà, el govern de Sud-àfrica ha pres la decisió dràstica de desplegar l'exèrcit per combatre l'onada de violència de bandes que assola diverses zones del país, una mesura que busca restablir l'ordre davant la incapacitat policial de contenir el crim organitzat. I finalment, acabem a Nigèria, on s'ha confirmat l'arribada de les primeres tropes nord-americanes per reforçar la lluita antiterrorista a la regió, marcant un nou capítol en la cooperació militar al Sahel i l'Àfrica Occidental.

Fins aquí aquest repàs de l'actualitat mundial. Desitgem que tingueu una molt bona jornada, sigueu on sigueu, i gràcies per confiar en Viqui Ràdio.

Notícies als Països Catalans

Bon dia, amants de la llengua catalana! Benvinguts al vostre punt de trobada informatiu a Viqui Ràdio, l'altaveu lliure dels Països Catalans. Som a dilluns, 16 de febrer de 2026, i arrenquem la setmana repassant tot allò que marca l'agenda al nostre territori compartit.

Comencem aquest butlletí mirant cap a Europa, on la implantació del nou sistema de control de fronteres, el conegut Entry/Exit, continua generant incertesa. Tot i els ajornaments anunciats fins a l'abril per part de l'estat espanyol, la mesura segueix planant com una amenaça burocràtica que podria complicar la mobilitat als nostres passos fronterers extracomunitaris, una situació que Brussel·les observa amb lupa i que ens afecta de ple.

Viatgem ara cap a l'Alguer, a Sardenya. La ciutat catalana d'Itàlia manté viu el debat sobre la connectivitat aèria amb la resta del territori, una reivindicació històrica que torna a agafar força aquest febrer per assegurar el flux cultural i turístic de cara a la primavera, mentre les entitats locals continuen la seva tasca incansable de promoció de l'alguerès a les escoles i l'administració.

Baixem cap al País Valencià, on l'actualitat política bull. Aquest passat dia 10, des de la coalició Compromís, i concretament la veu d'Alberto Ibáñez, s'ha fet una crida contundent a la unitat de les esquerres emancipadores arrelades al territori. Una proposta de candidatura única que busca plantar cara al context polític actual i recuperar la iniciativa davant les polítiques del govern de la Generalitat Valenciana.

Saltem a les Illes Balears, on la gestió turística és al centre de la polèmica. Les darreres dades de pressió humana d'aquest hivern, que superen registres d'agostos de fa dues dècades, han deixat en evidència el govern de Marga Prohens. Diverses entitats ecologistes i socials acusen l'executiu de maquillar la realitat sobre la massificació, que lluny de frenar-se, continua disparada i tensant el mercat de l'habitatge.

Al Principat, la situació sanitària es complica. Els metges mantenen el pols amb el Departament de Salut i, just ahir, dia 15, es reafirmava la voluntat de continuar la batalla per unes condicions laborals dignes. El col·lectiu adverteix que no estan disposats a continuar amb la sobrecàrrega assistencial actual, en un conflicte que amenaça d'allargar-se si no hi ha moviments ferms des de la conselleria.

I en clau conjunta de societat i economia, una dada paradoxal i amarga que afecta tot el nostre àmbit: les darreres estadístiques macroeconòmiques indiquen que, si bé l'economia creix amb força sobre el paper, la taxa de pobresa també ha pujat. Estem creant riquesa que no es reparteix, eixamplant l'escletxa social mentre els indicadors del PIB ens diuen que tot va bé, una realitat que les entitats del tercer sector fa mesos que denuncien.

Ens desplacem a la Franja de Ponent, on la llengua i la comunicació de proximitat resisteixen. Volem destacar la tasca de 'La Veu del Baix Matarranya', que tot just aquest 14 de febrer ha continuat amb la seva programació, demostrant que la ràdio en català és una eina vertebradora imprescindible en unes comarques on la frontera administrativa sovint intenta, sense èxit, esborrar els lligams culturals.

Pugem cap a la Catalunya Nord, que viu dies complicats per la mobilitat. El tall de la carretera nacional 20, la RN20, està causant estralls a l'Arieja i afecta directament les connexions nord-catalanes. Es preveu que aquesta interrupció viària s'allargui, complicant el trànsit de mercaderies i passatgers en un dels eixos vitals que connecten el nord amb el cor dels Pirineus.

Precisament, aquest tall a la RN20 té un efecte dòmino directe sobre Andorra. El Principat veu amb preocupació com el seu accés nord queda compromès, fet que se suma a la inquietud per la futura gestió de fronteres que comentàvem a l'inici. L'aïllament viari és un fantasma que torna a aparèixer, posant a prova la resiliència logística i econòmica de les valls andorranes en ple hivern.

I tanquem amb una notícia de cultura que és, alhora, un crit per la llibertat d'expressió. Ahir, 15 de febrer, va fer cinc anys de l'empresonament del raper Pablo Hasel. Més enllà del debat legal, el cas continua sent una ferida oberta en el món cultural català, recordant-nos que la llibertat de creació i la crítica política encara topen amb murs de presó en ple segle vint-i-sis.

Fins aquí el repàs de l'actualitat. Recordeu que, malgrat les fronteres administratives, la llengua és el passaport que ens manté units. Que tingueu un bon dilluns i visca la terra!

Bon dia, amants de la llengua catalana! Benvinguts al vostre punt de trobada informatiu a Viqui Ràdio, on desgranem l'actualitat dels nostres territoris amb la mirada posada en tot allò que ens uneix. Soc la vostra veu de confiança en aquest diumenge, quinze de febrer del dos mil vint-i-sis, i estic encantat d'acompanyar-vos en aquest repàs setmanal.

Comencem aquest butlletí amb una notícia d'abast global que ja teniu disponible a VilaWeb, i és que ja s'ha fet pública la guia completa per a saber on veure els films nominats als premis Oscar d'enguany, una cita ineludible per als cinèfils que marca l'agenda cultural de febrer.

Viatgem ara cap a l'Alguer, a Sardenya, on la ciutat continua bategant al ritme de la nostra cultura, i és que les entitats locals com l'Obra Cultural i la Coral Polifònica Algueresa mantenen ben viva l'activitat per assegurar que el català tingui un rol protagonista en la vida pública i social de la ciutat sarda, en un esforç constant per estrènyer llaços amb la resta del domini lingüístic.

Baixem cap al País Valencià, on l'actualitat política bull després que aquesta setmana el portaveu d'Iniciativa-Compromís, Alberto Ibáñez, hagi demanat obertament una candidatura única de les esquerres emancipadores arrelades al territori, un moviment estratègic que busca redefinir el mapa polític valencià de cara al futur.

Saltem a les Illes Balears, on la llibertat d'expressió torna a ser notícia, ja que un membre de l'esquerra independentista ha estat citat a declarar als jutjats fa pocs dies arran d'una pintada reivindicativa apareguda a Felanitx, un fet que ha tornat a encendre el debat sobre la persecució ideològica a l'arxipèlag.

Entrem al Principat de Catalunya amb una decisió judicial de gran calat, i és que l'Audiència espanyola ha decidit arxivar la querella presentada per l'expresident Artur Mas pel cas de l'espionatge amb Pegasus, al·legant manca de competència, una resolució que tanca, de moment, una de les carpetes més polèmiques de la guerra bruta contra l'independentisme.

En clau de societat i economia conjunta, hem de celebrar un pas endavant en la defensa dels nostres drets, ja que les federacions de Comissions Obreres del País Valencià, Catalunya i les Illes han acordat impulsar de manera coordinada els drets dels catalanoparlants en l'àmbit laboral, blindant així l'ús de la llengua a la feina.

Ens desplacem a la Franja de Ponent, que encara respira la ressaca de les eleccions a l'Aragó, on l'anàlisi dels resultats ens deixa un escenari complex amb el Partit Popular guanyant en nombre de vots al territori, tot i que el partit socialista aconsegueix imposar-se a la majoria de municipis, dibuixant una Franja políticament dividida.

Pugem cap a la Catalunya Nord, que es troba en alerta per la mobilitat, ja que s'ha confirmat que el tall de la carretera RN-20, que connecta l'Arieja amb el nostre territori, s'allargarà pel cap baix tres mesos, un fet que aïlla la zona i que preocupa greument els veïns i comerciants nord-catalans.

Aquesta mateixa notícia té un impacte directe a Andorra, on l'economia es ressentirà d'aquest bloqueig a la frontera nord, sumant-se a les tensions existents sobre els controls fronterers i el sistema d'entrada i sortida que manté el Principat en un estat de vigilància constant sobre les seves connexions viàries.

I tanquem amb un apunt de cultura i tecnologia, recordant que enguany la gala dels Oscars del dos mil vint-i-sis promet ser una de les més disputades, i us recomanem que consulteu les plataformes digitals per no perdre-us cap de les cintes que marcaran la conversa cultural dels propers dies.

Fins aquí el butlletí d'avui! Recordeu que, passi el que passi i siguem on siguem, la llengua és el fil vermell que ens cus i ens fa forts. Que tingueu un diumenge fantàstic i visca la terra!

Notícies del món

Bon dia, bona tarda o bona nit, depenent de des d'on ens estigueu sintonitzant ara mateix. Benvinguts a aquest butlletí especial de Viqui Ràdio, una salutació ben càlida a tota la nostra audiència global i molt especialment a tots aquells catalans i amics de la llengua que ens escolteu des de la diàspora, ja sigui des d'un apartament a Londres, un cafè a Buenos Aires o en ple trànsit a Nova York. Comencem el repàs de l'actualitat mundial d'aquest diumenge 15 de febrer, marcada per la tensió geopolítica i els moviments diplomàtics d'última hora.

Obrim carpeta internacional amb la màxima tensió a l'Orient Mitjà, perquè segons informa Reuters, l'exèrcit dels Estats Units s'està preparant per a possibles operacions de llarga durada contra l'Iran si el president Donald Trump dona l'ordre definitiva, un escenari que el Pentàgon contempla que podria allargar-se setmanes. I lligat amb això, tenim la cara diplomàtica de la moneda, perquè malgrat el soroll de sabres, s'han reprès les converses a Ginebra; enviats nord-americans i iranians intenten rebaixar la temperatura en una segona ronda de negociacions amb la mediació d'Oman.

Mentrestant, a Europa, totes les mirades són a la Conferència de Seguretat de Munic, on el president ucraïnès Volodímir Zelenski ha fet un discurs contundent qualificant Vladímir Putin d'esclau de la guerra i ha alertat que pràcticament totes les centrals elèctriques d'Ucraïna han patit danys greus pels atacs russos.

Saltem als Estats Units, on la justícia està plantant cara a l'administració Trump en matèria migratòria; una revisió judicial ha revelat que centenars de jutges han emès més de quatre mil resolucions des de l'octubre declarant il·legals les detencions d'immigrants fetes per l'agència ICE.

En clau tecnològica i de defensa, atenció perquè el Pentàgon podria tallar vincles amb l'empresa d'intel·ligència artificial Anthropic, degut a les restriccions que la companyia posa en l'ús dels seus models per a finalitats militars.

Viatgem ara cap a l'hemisferi sud, a Austràlia, on el president israelià Isaac Herzog ha protagonitzat un moment molt emotiu a la platja de Bondi, a Sydney, retent homenatge a les quinze víctimes que van perdre la vida en l'atac durant la festivitat de Hanukkà el passat mes de desembre.

Tornant a la geopolítica del Golf, el Príncep Hereu de l'Aràbia Saudita ha fet un moviment interessant demanant directament a Trump que intercedeixi per ajudar el poble iranià, en un intent de diferenciar la població del règim de Teheran.

A l'Àsia, situació complexa per a la llibertat de premsa a l'Índia, on s'ha informat del bloqueig de comptes de la mateixa agència Reuters a la xarxa social X enmig de confusions legals amb el govern de Nova Delhi. I justament a la regió veïna, Bangla Desh està buscant un reinici total de les seves relacions diplomàtiques amb l'Índia, segons ha confirmat l'assessor del govern, intentant reconduir els lligams després de les tensions recents.

I tanquem aquest repàs a l'Àrtic, perquè Grenlàndia s'està convertint en el nou punt calent de la geopolítica mundial, amb una allau de mitjans internacionals desplaçats a l'illa davant l'interès renovat de l'administració Trump per aquest territori estratègic.

Fins aquí aquestes deu claus per entendre el món avui. Des de Viqui Ràdio us desitgem que tingueu una molt bona jornada, sigui quina sigui la vostra latitud. Cuideu-vos molt i fins a la propera connexió.

Hola a tothom, bon dia o bona nit allà on sigueu. Benvinguts al butlletí global de Viqui Ràdio, la veu que us connecta des de Barcelona amb l'última hora del planeta. Soc el vostre locutor i avui, dissabte 14 de febrer del 2026, repassem les claus d'un món que no s'atura.

Comencem aquest repàs mirant cap al futur tecnològic i corporatiu, perquè l'imperi d'Elon Musk podria fer un gir copernicà. Segons informa Reuters, SpaceX estaria en converses per fusionar-se amb la seva startup d'intel·ligència artificial, xAI. Aquesta operació arribaria just abans d'una esperada sortida a borsa prevista per aquest any, i fins i tot es rumoreja una possible integració amb Tesla, un moviment que unificaria coets, satèl·lits i xarxes neuronals sota un mateix sostre.

Precisament la tecnologia de Musk és protagonista al front d'Ucraïna. El ministre de defensa de Kíiv ha confirmat que estan treballant directament amb SpaceX per evitar que Rússia utilitzi els terminals d'internet per satèl·lit Starlink. Les forces ucraïneses han detectat aquests dispositius en drons russos de llarg abast, i ara busquen bloquejar-ne l'ús per part de Moscou enmig d'un conflicte que continua evolucionant tecnològicament.

Saltem ara a l'escena geopolítica de l'Orient Mitjà, on la tensió escala per moments. Informacions recents apunten que l'administració Trump ha enviat un segon portaavions a la regió. Segons fonts militars, els Estats Units s'estarien preparant per a possibles operacions relacionades amb l'Iran que podrien durar setmanes, un moviment que incrementa la pressió en una zona ja altament inestable.

La guerra freda tecnològica entre Washington i Pequín té un nou capítol. OpenAI, la creadora de ChatGPT, ha llançat una acusació contundent contra la firma xinesa DeepSeek. Asseguren que la companyia asiàtica s'està aprofitant de la recerca nord-americana, utilitzant tècniques de destil·lació per entrenar els seus propis models d'intel·ligència artificial sense fer la feina de base, un fet que encén encara més la rivalitat pel domini digital.

Mentrestant, a Europa, els gegants digitals no ho tenen fàcil. La Unió Europea ha posat el punt de mira en Google, i concretament en el seu sistema de subhastes per a publicitat al cercador. Brussel·les sospita que la companyia podria estar inflant artificialment els preus en detriment dels anunciants, obrint la porta a noves sancions antimonopoli que podrien sumar-se a les multes multimilionàries dels darrers anys.

En l'àmbit financer, l'optimisme es dispara al sector dels xips. Les accions d'Applied Materials han pujat un onze per cent després de preveure uns ingressos superiors als esperats. El motiu és clar: la demanda insaciable d'infraestructura per a la intel·ligència artificial està obligant els fabricants de memòries i processadors a expandir la seva capacitat a marxes forçades.

Canviem de continent i ens fixem en la política nord-americana domèstica, on la paràlisi institucional torna a ser notícia. Un nou bloqueig pressupostari ha provocat el tancament parcial del Departament de Seguretat Nacional dels Estats Units. Això deixa en l'aire milers de nòmines i operacions no essencials, mentre Washington busca una sortida a l'atzucac fiscal.

A l'Àsia, Bangladesh entra en una nova etapa política. Després dels recents comicis, l'oposició ha quadruplicat els seus escons al Parlament. Tot i la victòria governamental, els líders opositors han promès exercir una vigilància ferma, marcant un punt d'inflexió després de les protestes que han sacsejat el país en els darrers temps.

Tornem a l'espai, però amb un nou actor. York Space Systems ha debutat a la Borsa de Nova York amb una valoració de gairebé cinc mil milions de dòlars. Els inversors estan apostant fort per aquesta companyia de Denver, confiant que la despesa continuada del Pentàgon en defensa espacial serà un motor de creixement sòlid per als pròxims anys.

I tanquem amb una curiositat científica que ens fa mirar milions d'anys enrere. Un nou estudi publicat aquesta setmana revela que les cries dels gegantins braquiosaures eren, malauradament per a elles, l'aperitiu perfecte per als depredadors del juràssic. La investigació ha reconstruït la cadena tròfica de l'època i mostra com aquests petits colls llargs eren una presa habitual abans de convertir-se en els titans que tots coneixem.

Fins aquí el butlletí d'avui. Des de Viqui Ràdio, esperem que tingueu una jornada profitosa, tant si esteu connectats a la xarxa com si gaudiu de la natura. Salut i fins a la pròxima connexió.

Als Països Catalans

Bon dia, amants de la llengua catalana! Benvinguts al vostre punt de trobada informatiu, l'espai on connectem la veu de tots els territoris que compartim aquest tresor comú. Soc el vostre locutor de Viqui Ràdio i avui, dissabte 14 de febrer de 2026, us porto un butlletí marcat per la meteorologia i el record.

Comencem aquest repàs amb una efemèride que ens toca el cor a tots. Avui fa exactament deu anys que ens va deixar la Muriel Casals. Una dècada sense el seu somriure i la seva tenacitat, però el seu llegat continua ben viu en la societat civil, que avui la recordarà en diversos actes arreu del país amb aquell lema que ella va fer etern: nosaltres som el somni.

Viatgem ara cap a l'Alguer, a la nostra estimada Sardenya. La ciutat sarda es desperta avui sota un cel gris i plujós, connectada meteorològicament amb la resta dels Països Catalans pel pas de la borrasca Oriana. Tot i el mal temps, l'activitat cultural no s'atura i les entitats alguereses continuen treballant per estrènyer llaços amb la resta del domini lingüístic, reafirmant que la distància física no és cap barrera per a la nostra unitat cultural.

Saltem al País Valencià, on la situació és realment complicada a causa del temporal de vent. S'ha activat l'avís vermell a l'interior de Castelló i València, amb ràfegues que han superat els 140 quilòmetres per hora. La incidència és tal que s'ha hagut de tallar la circulació ferroviària entre València i Castelló, i fins i tot hem vist imatges impactants de camions bolcats per la força de l'aire a l'autopista AP-7. Molta precaució a la carretera.

A les Illes Balears, el protagonista també és el vent, que ha obligat a cancel·lar o ajornar bona part de les rues de Carnestoltes previstes per a aquest cap de setmana. L'avís taronja és vigent a totes les illes i les autoritats demanen extremar la prudència a les zones costaneres, on les onades estan colpejant amb molta força, deixant-nos un paisatge d'una bellesa feréstega però perillosa.

Ja al Principat de Catalunya, la borrasca Oriana ens ha deixat, malauradament, la notícia més trista del dia. Hem de lamentar la mort d'una dona a Barcelona a conseqüència de la caiguda d'un sostre en una nau industrial per les fortes ventades. El país està en alerta màxima, amb restriccions de velocitat a la xarxa de Rodalies i els serveis d'emergència treballant a preu fet per atendre centenars d'incidències.

En l'àmbit econòmic i social, una dada que ens ha de fer reflexionar a tots plegats. Les últimes xifres confirmen un nou rècord de visitants, amb vint milions de turistes registrats l'últim any. Unes dades que han obert un debat encès entre la Cambra de Comerç i el Cercle d'Economia sobre la productivitat i la sostenibilitat d'aquest model que tensiona els serveis públics i l'habitatge des de la Costa Brava fins a les Pitiüses.

Mirem cap a la Franja de Ponent, on encara cueja l'anàlisi de les recents eleccions a l'Aragó. Tot i la victòria del Partit Popular a nivell autonòmic, les comarques de la Franja han mostrat un comportament diferenciat. El vot progressista ha resistit amb força, especialment al nord del Cinca i a la Llitera, demostrant una vegada més la singularitat política i social d'aquest territori respecte a Saragossa.

Pugem cap a la Catalunya Nord, on el temporal també està fent estralls. Més de catorze mil llars s'han llevat avui sense subministrament elèctric a causa de la caiguda d'arbres sobre les línies d'alta tensió. Els equips tècnics francesos treballen per restablir el servei, mentre la tramuntana continua bufant amb una violència que no es veia des de feia anys al Rosselló.

A Andorra, la preocupació és econòmica i logística. El tall de la carretera RN-20, l'accés principal des de França, s'allargarà fins al maig, provocant una crisi al Pas de la Casa. Els comerciants alerten de pèrdues milionàries i el govern andorrà ja està preparant un paquet d'ajudes urgents per salvar la temporada d'hivern en aquest sector clau per al país dels Pirineus.

I tanquem amb una nota d'esperança i esport que ens arriba des de Milà. Avui, l'esquiador andorrà Joan Verdú debuta als Jocs Olímpics d'hivern de 2026 a la prova de gegant a Bormio. Tot el Pirineu i tot el món de l'esport català estem pendents de la seva baixada, desitjant que porti el nom del nostre territori al capdamunt del podi olímpic.

Així tanquem aquest butlletí d'avui. Abrigueu-vos bé, tingueu molta cura amb el vent i recordeu que, faci el temps que faci, la llengua és el refugi que ens aixopluga a tots. Que tingueu un molt bon dia!