Busquem voluntaris
A continuació, les notícies més rellevants d'avui, dimecres 30 de juliol de 2025, presentades amb un enfocament en el benestar de les persones, la cura del medi ambient i la promoció d'intercanvis justos.
Un terratrèmol de magnitud 8,8 ha sacsejat la costa est de Rússia, generant una alerta de tsunami que ha arribat a les costes de Hawaii i Califòrnia. Al Japó, s'ha instat a l'evacuació de dos milions de persones, inclosos els 4.000 treballadors de la central nuclear de Fukushima, que van ser evacuats per precaució. L'operador de la planta ha confirmat que no s'han detectat anomalies. Aquest esdeveniment recorda la catàstrofe de l'any 2011, quan un terratrèmol de magnitud 9,0 i el tsunami posterior van provocar el desastre nuclear de Fukushima i van causar la mort de més de 18.000 persones. Les autoritats estan monitorant de prop la situació per garantir la seguretat de les comunitats costaneres.
El govern britànic ha anunciat un canvi significatiu en la seva política exterior, amb la intenció de reconèixer un Estat palestí aquest setembre a menys que Israel accepti posar fi a la crisi actual i prendre mesures concretes, incloent-hi un alto el foc a Gaza. Aquesta decisió busca promoure una resolució pacífica i justa per a la regió. No obstant això, la proposta ha generat reaccions diverses; familiars d'ostatges israelians retinguts per Hamàs a Gaza han expressat preocupació, afirmant que aquesta mesura podria "validar el terrorisme". El primer ministre britànic ha subratllat la necessitat que almenys 500 camions d'ajuda humanitària diaris entrin a Gaza per pal·liar la crisi humanitària.
Almenys 25 persones han perdut la vida a Ucraïna en una sèrie d'atacs aeris russos durant la nit i el matí, que han afectat una presó i un hospital. L'atac més mortífer va ser a la penitenciària de Bilenke, a la regió de Zaporíjia, on 16 reclusos van morir i més de 50 van resultar ferits. Un altre atac a la regió de Khàrkiv va matar cinc persones que feien cua per rebre ajuda humanitària, i tres persones, inclosa una dona embarassada, van morir a la regió de Dnipropetrovsk.
En resposta, el president dels EUA, Donald Trump, ha confirmat una data límit del 8 d'agost perquè Rússia accepti un alto el foc, o enfrontarà sancions econòmiques dràstiques. El president Zelenski ha instat la comunitat internacional a imposar sancions "dures" per forçar Rússia a "aturar els assassinats i fer la pau".
El president de la Costa d'Ivori, Alassane Ouattara, de vuitanta-tres anys, ha anunciat la seva intenció de presentar-se per a un quart mandat en les eleccions d'octubre, argumentant la necessitat de "preservar l'estabilitat nacional enmig dels reptes econòmics i de seguretat". Aquesta decisió ha generat una forta condemna per part de l'oposició, que la considera una "violació de la Constitució" i un "nou atac a la democràcia". La controvèrsia s'agreuja per la inhabilitació de diversos candidats potencials de l'oposició. Amb més de 8,7 milions de votants registrats, la tensió política podria evocar records de la violència electoral passada, incloent-hi el conflicte de 2010-2011 que va deixar més de 3.000 morts.
Austràlia ha decidit incloure YouTube en la seva prohibició de xarxes socials per a menors de setze anys, que entrarà en vigor el desembre. Aquesta mesura, que ja afectava plataformes com TikTok, Instagram, Facebook, X i Snapchat, té com a objectiu protegir els joves dels continguts perjudicials i els "algorismes depredadors". Tot i que els adolescents podran veure vídeos a YouTube, no se'ls permetrà tenir un compte per interaccionar o pujar contingut. La Comissària de Seguretat Electrònica d'Austràlia va recomanar la inclusió de YouTube, ja que era la plataforma "més citada" on els nens de 10 a 15 anys veien "contingut nociu". Les empreses tecnològiques que no compleixin les restriccions d'edat podrien ser multades amb fins a 50 milions de dòlars australians (32,5 milions d'euros).
Grècia ha suspès temporalment el dret a sol·licitar asil a l'illa de Creta, al·legant una "invasió" de migrants procedents de Líbia. Les autoritats han retingut les persones arribades en un antic centre d'exposicions abans de traslladar-les a instal·lacions tancades al continent. Aquesta decisió, que durarà almenys tres mesos, ha estat criticada per advocats de drets humans, ja que la possibilitat de sol·licitar protecció és un dret fonamental reconegut pel dret internacional i la Constitució grega. Més de 7.000 migrants van arribar a Creta entre gener i finals de juny, més del triple que el 2024. La mesura busca dissuadir futures arribades i protegir la reputació turística de l'illa en plena temporada alta.
Un zoo a Nuremberg, Alemanya, ha sacrificat 12 babuïns de Guinea sans a causa de la superpoblació del seu recinte, i els seus cossos van ser utilitzats com a aliment per a depredadors. La decisió ha provocat una forta reacció per part d'activistes pels drets dels animals; set activistes van ser arrestats després de protestar a les instal·lacions del zoo. El zoo va justificar la mesura argumentant que l'excés d'animals, que superava els 25 babuïns que el recinte de 2009 podia acollir, havia provocat un "augment de conflictes" i que les mesures anticonceptives no havien estat suficients per frenar el creixement de la població. Grups de defensa dels animals han presentat una denúncia penal contra el zoo, qualificant la decisió d'"il·legal i evitable".
Una nova llei al Brasil, que agilitza els tràmits per a projectes de desenvolupament com carreteres, preses, energia i mines, podria causar un "dany ambiental significatiu i violacions dels drets humans", segons una experta de l'ONU. La mesura, que encara no ha estat aprovada formalment pel president, és criticada per la possibilitat de fomentar la desforestació i els abusos ambientals, especialment a la regió amazònica. La llei permetria a alguns desenvolupadors autodeclarar el seu impacte ambiental mitjançant un formulari en línia per a projectes considerats de menor envergadura, una preocupació important per als crítics. L'experta de l'ONU adverteix que això podria "aixecar les proteccions per a més de 18 milions d'hectàrees al país, la mida de l''Uruguai", amb "conseqüències enormes".
Per aprofundir en la comprensió de les notícies que acabem de repassar, us presentem un glossari de termes clau que han aparegut en els nostres titulars, amb explicacions en català. Aquesta secció us ajudarà a enriquir el vostre vocabulari i a familiaritzar-vos amb expressions habituals en el llenguatge periodístic.
Glossari de paraules i expressions importants:
Terratrèmol (m.): Moviment brusc de la superfície terrestre causat per la vibració de les capes internes de la Terra. Ha causat l'alerta de tsunami.
Tsunami (m.): Ona gegantina, generalment causada per un terratrèmol submarí o una erupció volcànica, que es desplaça a gran velocitat per l'oceà i que en arribar a la costa pot provocar grans inundacions i destruccions.
Magnitud (f.): Mesura de la força o l'energia alliberada per un terratrèmol. S'expressa en una escala numèrica.
Evacuació (f.): Acció de desallotjar persones d'un lloc per raons de seguretat, especialment davant d'un perill imminent.
Anomalies (f. pl.): Irregularitats, coses que s'aparten de la normalitat o del que s'espera. En les notícies, es referia a la central nuclear.
Catàstrofe (f.): Gran desastre o esdeveniment amb conseqüències molt negatives, sovint de caràcter natural.
Reconèixer (v.): En l'àmbit diplomàtic, acceptar o declarar oficialment l'existència o la legitimitat d'un estat, un govern o una situació.
Alto el foc (m.): Acord o ordre de suspendre les hostilitats o els combats en un conflicte armat.
Crisi (f.): Situació difícil, complicada o de canvi important, que pot afectar a una regió, a l'economia, etc.
Validar (v.): Donar validesa o legitimitat a alguna cosa; fer que alguna cosa sigui reconeguda com a vàlida.
Escalada de violència (f.): Augment progressiu i intensificació dels actes violents en un conflicte.
Atacs aeris (m. pl.): Bombardejos o accions ofensives realitzades des d'aeronaus.
Penitenciària (f.): Establiment on es reclouen les persones condemnades per delictes; presó.
Ultimàtum (m.): Última condició o exigència que es fa en una negociació, passat el qual s'aplicaran les conseqüències anunciades.
Sancions econòmiques (f. pl.): Mesures restrictives imposades a un país, entitat o individu amb l'objectiu de limitar la seva activitat econòmica com a pressió política.
Mandat (m.): Període de temps pel qual una persona és elegida per exercir un càrrec públic.
Estabilitat nacional (f.): Estat en què un país es troba en equilibri, sense grans pertorbacions polítiques, socials o econòmiques.
Oposició (f.): Conjunt de partits o grups polítics que s'oposen al govern.
Violació (f.): Acció de no respectar o infringir una llei, un dret o un acord.
Eleccions (f. pl.): Procés pel qual els ciutadans d'un país elegeixen els seus representants polítics.
Prohibició (f.): Ordre d'impedir o no permetre una cosa.
Xarxes socials (f. pl.): Plataformes digitals que permeten la interacció i comunicació entre usuaris.
Algoritmes depredadors (m. pl.): En el context de les xarxes socials, sistemes computacionals que estan dissenyats per captar i mantenir l'atenció dels usuaris de manera agressiva o nociva, especialment en el cas dels infants.
Comissària de Seguretat Electrònica (f.): Autoritat o càrrec encarregat de vetllar per la seguretat en l'entorn digital.
Multar (v.): Imposar una sanció econòmica a algú per no complir una norma o llei.
Asil (m.): Protecció o refugi que un estat ofereix a una persona que ha fugit del seu país per motius polítics, religiosos, racials, etc.
Detenir (v.): Arrestar o retenir algú legalment.
Crisi humanitària (f.): Situació d'emergència en la qual un gran nombre de persones necessita ajuda bàsica (aliment, refugi, assistència mèdica) a causa de desastres naturals, conflictes o altres causes.
Superpoblació (f.): Excés de població en un lloc determinat, que supera la capacitat de l'entorn o dels recursos disponibles.
Sacrificar (v.): En el context animal, matar un animal d'una manera controlada i sovint indolora, sovint per motius de salut, seguretat o gestió de poblacions.
Activistes (m. pl.): Persones que participen activament en campanyes o moviments socials per defensar una causa.
Recinte (m.): Espai tancat o delimitat, com ara el lloc on viuen els animals en un zoo.
Desenvolupament (m.): Creixement o millora d'alguna cosa, en aquest cas, de projectes d'infraestructura o econòmics.
Desforestació (f.): Procés d'eliminació de boscos o massa forestal, generalment per a ús agrícola, ramader o urbà.
Drets humans (m. pl.): Drets inherents a tots els éssers humans, sense distinció de raça, sexe, nacionalitat, origen ètnic, llengua, religió o qualsevol altra condició.
Inhabilitació (f.): Privació del dret a exercir un càrrec o a participar en una activitat, sovint per decisió legal.
Apunts gramaticals rellevants del text:
En els fragments de notícies, podem observar diverses estructures gramaticals interessants que són comunes en català i molt útils per a la comprensió.
La veu passiva amb "ser" + participi: Aquesta estructura és molt freqüent en el llenguatge periodístic per emfatitzar l'acció o el resultat, més que l'agent que la realitza.
Exemple del text: "s'ha instat a l'evacuació de dos milions de persones" o "els seus cossos van ser usats com a aliment".
En aquestes frases, "instar" i "usar són les accions. El subjecte ("dos milions de persones", "els seus cossos") no realitza l'acció, sinó que la rep. Es forma amb el verb "ser" (o "estar" en alguns contextos, per a estats) seguit del participi passat del verb principal, que concorda en gènere i nombre amb el subjecte.
L'ús del pronom "s'hi" amb valor impersonal o reflexiu: El pronom "hi" pot tenir un valor de lloc o circumstancial, i combinat amb el "se" (o "s'") pot formar expressions impersonals que parlen d'una acció en general o que impliquen una acció reflexiva o recíproca.
Exemple del text: "s'hi ha instat a l'evacuació". Encara que hem parlat abans de la veu passiva, la construcció "s'hi" pot donar un toc més impersonal, com "es va instar la gent a evacuar".
Un altre exemple que no és al text però seria comú: "No s'hi pot fumar" (no es pot fumar en aquest lloc).
Aquesta construcció és molt útil per a generalitzacions o per referir-se a una acció sense especificar qui la fa.
Esperem que aquesta secció us hagi estat de gran ajuda per aprofundir en el català i entendre millor les notícies. Continuarem treballant per oferir-vos informació útil i rellevant.
A continuació, trobaràs una reescriptura del text amb un enfocament periodístic professional, prioritzant que sigui informatiu i atractiu, totalment en català.
El 30 de juliol de 2025, l'agenda global ha estat marcada per esdeveniments de gran transcendència, des de desastres naturals fins a moviments diplomàtics i tensions geopolítiques. Les principals agències de notícies, com CNN, Al Jazeera, Sky News i Viquiràdio, han posat el focus en una sèrie de fets interrelacionats que configuren el panorama mundial.
Una potent sacsejada sísmica a la costa est de Rússia, un terratrèmol de magnitud 8,8, ha activat una alerta de tsunami que ha posat en guàrdia diverses regions del Pacífic. Les onades han arribat a les costes de Hawaii i Califòrnia, així com a Washington i Oregon, generant preocupació a ambdós costats de l'oceà.
Al Japó, la resposta ha estat immediata i contundent. Dos milions de persones han estat instades a evacuar, inclosos els 4.000 treballadors de la central nuclear de Fukushima. Tot i que l'operador de la planta ha confirmat l'absència d'anomalies, l'incident ha fet revifar la memòria de la catàstrofe de 2011, quan un terratrèmol de magnitud 9,0 i el tsunami posterior van provocar el desastre nuclear i la pèrdua de més de 18.000 vides. La rapidesa de la resposta tecnològica a Hawaii en la gestió del tsunami suggereix, però, avenços significatius en la preparació per a desastres.
Els conflictes actuals continuen sent un focus d'atenció, amb nous desenvolupaments a l'Orient Mitjà i Europa de l'Est.
La crisi humanitària a Gaza assoleix cotes crítiques, amb un alarmant augment en el nombre de palestins morts per inanició, que ja supera els 150. En aquest context, el Regne Unit ha fet un moviment diplomàtic de pes, anunciant la seva intenció de reconèixer un Estat palestí el proper setembre, a menys que Israel accedeixi a un alto el foc i prengui mesures per acabar amb la crisi. Aquesta decisió, però, ha generat crítiques, especialment per part de familiars d'ostatges israelians, que la consideren una "validació del terrorisme". Londres ha subratllat la urgència de permetre l'entrada d'almenys 500 camions d'ajuda humanitària diaris a Gaza.
Mentrestant, a Ucraïna, la violència persisteix. Els atacs aeris russos durant la nit i el matí han causat la mort d'almenys 25 persones, afectant una presó i un hospital. L'atac més mortífer es va registrar a la penitenciària de Bilenke, on 16 reclusos van morir i més de 50 van resultar ferits. Davant aquesta escalada, el president dels EUA, Donald Trump, ha fixat un ultimàtum: el 8 d'agost com a data límit perquè Rússia accepti un alto el foc, o enfrontarà sancions econòmiques dràstiques. El president Zelenski ha instat la comunitat internacional a aplicar sancions "dures" per forçar la pau.
Les polítiques econòmiques, especialment les emanades de Washington, continuen determinant les dinàmiques globals. La influència de Donald Trump en la política comercial ha estat un tema central, amb les empreses alertant sobre els centenars de milions d'euros en costos addicionals a causa dels aranzels. La seva decisió d'imposar un 35% d'aranzels al Canadà a partir de l'1 d'agost, amb advertiments de gravàmens més alts, ha generat incertesa.
Tot i que alguns analistes apunten que la "guerra comercial" de Trump podria no ser tan perjudicial com es temia, altres assenyalen que els aranzels ja estan impactant directament els consumidors. En el panorama econòmic més ampli, la zona euro ha registrat un creixement millor de l'esperat d'un 0,1% en el segon trimestre.
A nivell polític, la decisió del president de Costa d'Ivori, Alassane Ouattara, de 83 anys, de presentar-se per a un quart mandat ha provocat una forta condemna de l'oposició, que la qualifica de "violació de la Constitució" i "nou atac a la democràcia". La inhabilitació de candidats de l'oposició i els precedents de violència electoral de 2010-2011, que van deixar més de 3.000 morts, augmenten la tensió.
Les notícies d'avui també abasten temes socials i mediambientals, reflectint els desafiaments de la nostra era.
Austràlia ha ampliat la seva prohibició de xarxes socials per a menors de 16 anys per incloure YouTube, amb l'objectiu de protegir els joves de continguts perjudicials i "algorismes depredadors". Les empreses que no compleixin aquesta normativa s'enfrontaran a multes de fins a 50 milions de dòlars australians.
La crisi migratòria continua sent un punt calent, amb Grècia suspenent el dret d'asil a Creta durant almenys tres mesos a causa d'una "invasió" de migrants. Aquesta decisió ha estat fortament criticada per advocats de drets humans, que la consideren una vulneració d'un "dret fonamental".
En el debat sobre el benestar animal, ha esclatat la indignació per la decisió d'un zoo de Nuremberg, Alemanya, de sacrificar 12 babuins de Guinea sans per superpoblació, utilitzant els seus cossos com a aliment per a depredadors. Aquesta acció ha provocat la condemna d'activistes i la presentació d'una denúncia penal.
Finalment, la salut del nostre planeta continua generant preocupació. Una nova llei al Brasil, que agilitza projectes de desenvolupament, podria causar un "dany ambiental significatiu i violacions dels drets humans", segons una experta de l'ONU. S'alerta que aquesta normativa podria "aixecar les proteccions per a més de 18 milions d'hectàrees al país", una superfície equivalent a la totalitat de l'Uruguai. Paral·lelament, els Estats Units han anunciat que no participaran en la cimera climàtica més important de la dècada, un fet que, segons els analistes, podria afavorir la posició de la Xina.
Quina d'aquestes notícies us sembla més urgent o important per a la societat actual?