Busquem voluntaris

23 d'agost de 2025

Anàlisi d'un món en convulsions

Senyor, per on començar? La realitat, quan la mirem de prop, és un autèntic camp de mines. Unes notícies que semblen desconnectades entre si, però que, en realitat, són les peces d'un trencaclosques que, un cop muntat, ens mostra la cara més crua i complexa del nostre temps. I aquests retalls, extrets de fonts tan diverses com la BBC, la CNN i Al Jazeera, no fan sinó confirmar-ho. El món és un escenari on es representen tragèdies, farses i, de tant en tant, alguna història menor que, malgrat tot, ens permet respirar.

La Geopolítica, un joc d'escacs de vida o mort

El primer que salta a la vista és la persistència dels grans drames. A Gaza, la fam ja no és una amenaça, sinó una realitat. L'ONU ho ha confirmat, i ho ha fet amb paraules que ressonen com un cop de mall: és un "fracàs de la humanitat". Israel, per la seva banda, és acusat d'obstruir sistemàticament l'entrada d'ajuda humanitària. Els fets parlen per si sols. La tragèdia és palpable i el silenci del món, ensordidor.

Mentre els palestins miren de sobreviure, la tensió es manté a la península coreana, on Corea del Sud ha disparat trets d'advertiment a les tropes de Pyongyang que han passat la frontera. Les provocacions són el pa de cada dia i el món sencer, amb el cor encongit, observa la possibilitat d'una nova espiral de violència.

La guerra a Ucraïna continua sense treva. El president Zelenski no es cansa de denunciar els intents de Rússia per frustrar qualsevol acord de pau. El temps, com en tota contesa, és un factor decisiu, i els russos ho saben.

El Teatre Polític dels Estats Units

La política nord-americana, senyor, és un món a part. El president Donald Trump, encara que ja no governa, continua sent el centre de totes les mirades. La seva ombra és allargada i els seus moviments, una font inesgotable de notícies. L'FBI ha escorcollat la casa del seu antic conseller, John Bolton, en el que sembla una investigació de gran abast.

Trump, per la seva banda, continua amb la seva retòrica de mà dura. Els seus plans per acabar amb el sensellarisme a Washington D.C. recorden els de San Francisco, una ciutat que ha vist una "repressió" que no ha resolt el problema de fons. La mateixa mà dura que ha anunciat per a Chicago, amb l'amenaça d'una ofensiva federal.

Mentrestant, altres noms surten a la llum, com el de Ghislaine Maxwell, que nega l'existència d'una llista de clients del seu soci, Jeffrey Epstein. O el cas dels germans Menendez, a qui se'ls ha denegat la llibertat condicional. La justícia, allà, sembla moure's en cercles implacables.

El governador de Califòrnia, Gavin Newsom, ha adoptat la mateixa tàctica de Trump a les xarxes socials, però per atacar els republicans, en una jugada que la BBC ha batejat com a "dark woke". La política, doncs, s'ha convertit en un joc de miralls on la imatge de l'adversari es fa servir com a arma.

Més enllà dels titulars: la humanitat en crisi

No tot són guerres i batalles polítiques. La crisi humana i els problemes socials també tenen el seu lloc en aquest informe. A Mississippi, per exemple, s'ha declarat una emergència de salut pública per l'augment de la mortalitat infantil. La pobresa, com un llim, s'enganxa a les persones i no les deixa anar.

La tecnologia, en lloc de ser la solució, de vegades és un nou problema. Milers de dones que van utilitzar una aplicació de seguretat van veure com les seves dades eren filtrades, en una prova més que el món virtual no és cap refugi segur. I per si no n'hi hagués prou, la intel·ligència artificial s'està utilitzant per crear "cançons escombraries" que usurpen la veu dels artistes.

També, la història de Kilmar Abrego Garcia, un pare de família deportat injustament que finalment ha estat alliberat, és una petita llum d'esperança en la foscor d'un sistema d'immigració on la injustícia és sovint la norma.

La vida, malgrat tot, continua

Enmig de tanta desgràcia, la vida es filtra per les escletxes. L'esport, amb el sorteig del Mundial del 2026 i la mort del jockey Ron Turcotte, i la cultura, amb els remakes d'anime, la moda africana que triomfa als Estats Units, la mort del guitarrista de Mastodon Brent Hinds, o la curiosa anècdota de Sama Ansari Pour que visita "cada país sense sortir de Londres", ens recorden que, per sota de la capa de tragèdia, hi ha una humanitat que continua ballant, creant i, en definitiva, vivint.

Secció per a aprenents de català

Glossari

Camp de mines: Expressió que es fa servir per a referir-se a una situació perillosa o plena de dificultats on s'ha d'anar amb molta cura.
Un cop muntat: Una vegada s'ha construït o organitzat. En el text, es refereix a quan totes les parts de la notícia encaixen.
Palpable: Que es pot sentir o tocar; en sentit figurat, que és evident i clar.
Ensordidor: Que causa sordesa o que fa un soroll molt fort. En el text, "silenci ensordidor" és una paradoxa que indica que el silenci és tan gran que es fa notar moltíssim.
No es cansa de: Fer una cosa de manera repetida i persistent, sense fatigar-se.
Sense treva: Sense descans, de manera constant.
És allargada: Es refereix a la influència o el poder d'una persona que continua sent important o present, fins i tot quan ja no té un càrrec de poder.
Un món a part: Que és diferent de la resta, que té les seves pròpies regles o característiques.
S'enganxa: Es queda enganxada o adherida a una persona o cosa. En el text, es refereix a la pobresa com a quelcom difícil d'evitar.
Es filtra per les escletxes: Expressió que vol dir que una cosa, en aquest cas la vida, troba la manera de passar o manifestar-se malgrat els obstacles o les dificultats.

Notes gramaticals

L'ús de "per a" i "per": La preposició "per a" indica la finalitat o l'objectiu d'una acció. Per exemple, en la frase "Aquest document serveix per a resumir les notícies", es mostra la finalitat del document. En canvi, la preposició "per" indica la causa, el lloc de pas, el mitjà o la durada. Per exemple, "La vida es filtra per les escletxes" (lloc de pas) o "Els fets parlen per si sols" (causa).
La construcció "no fa sinó + infinitiu": Aquesta construcció emfatitza que l'únic que passa o l'única cosa que es fa és allò que es descriu. Per exemple, la frase "aquests retalls... no fan sinó confirmar-ho" significa que la seva única funció o efecte és confirmar el que s'ha dit. És una expressió formal que es fa servir per a posar èmfasi en l'acció principal.