Busquem voluntaris
Aquest és un breu relat protagonitzat per una parella: el Gerard i la Martina. Tots dos tenen vora quaranta anys, són atractius, elegants i transmeten una imatge de gran educació i correcció.
Primer veiem el Gerard en una joieria de prestigi. Està comprant unes arracades d’or d’un valor altíssim. La dependenta li lliura les joies en una capseta preciosa. El Gerard, amb un somriure de satisfacció, desa el regal dins la motxilla i marxa. Se sent feliç. FADE OUT.
Ara veiem el Gerard a casa amb la Martina. Estan asseguts al sofà mirant les notícies. De sobte, ell s’aixeca per buscar la capseta; vol sorprendre la seva parella. Però quan torna, la Martina no somriu; està molt seriosa. Mira el Gerard i li diu: "Escolta, hem de parlar. Com més ho posposi, serà pitjor. T’haig de confessar una cosa: hi ha un altre home a la meva vida. Ho sento, n’estic enamorada. Si vols, més endavant t'explicaré els detalls, però ara mateix és tot el que et puc dir...".
El Gerard es queda pàl·lid, abatut. No s'esperava aquesta notícia, precisament ara que anava a fer-li un regal tan important per demostrar-li quant l'estimava. Es produeix un silenci tens de quinze segons. Mentre es miren fixament sense dir res, el Gerard pren la iniciativa: "Ja ho veig. Mira, t’anava a fer aquest regal i he decidit fer-te’l igualment, malgrat la notícia que m’acabes de donar. Pren, són per a tu. Considera-ho un agraïment pels deu anys que hem passat junts. M’ho he passat molt bé i hem compartit moments magnífics. Ha estat un plaer. Espero que siguis feliç amb aquesta nova persona...".
La Martina, sorpresa, agafa la capseta, la desembolica i veu les arracades d’or. Somriu amb una dolcesa honesta i, amb una mirada de tristor compartida, li fa un petó fred, però molt sincer i li acaricia el braç. Així, amb una parella que ha disputat el "partit" de la seva ruptura d'una forma tan civilitzada i noble, s'acaba la història. Els personatges queden flotant en una melancolia que no té res de tragèdia, sinó que és un drama serè i contingut.
La reacció humana: No ens passa sovint que, quan la parella ens deixa, sentim una ràbia i una ira barrejades amb l'abatiment? No és aquesta la reacció més genuïna i humana? Sembla el més normal, especialment quan és la persona amb qui compartim la vida qui ens ddonaaquest disgust.
L'amor espiritual vs. l'amor carnal: Ara bé, què passa si amb la parella hem cultivat l’amor espiritual a més de l’amor carnal i romàntic? La cosa canvia substancialment. Si només ens lliga el desig i la passió cinematogràfica, sembla que estiguem destinats a patir quan arribi el final. No és una gran veritat que l’amor purament sexual i romàntic té una data de caducitat gairebé inevitable? I quan s’acaba, què en queda? Només una amistat?
Una xarxa de protecció: Si hem treballat l’amor espiritual, hem teixit una xarxa de protecció, una immunitat contra el desori i la virulència que sovint acompanyen el desengany amorós. L’amor espiritual frena el cop del desencís. Sense ell, molta gent ses lliuraa la violència i a les passions destructives, sota la falsa premissa que l'altre ens pertany com si fos una propietat privada. L’amor espiritual transcendeix aquests límits per portar-nos a un terreny enaltidor; ens fa persones més riques i íntegres. Ens ensenya a viure amb criteris morals i existencials més elevats.
Prevenció de la violència: És possible que moltes persones que es regeixen només per l'impuls carnal, oblidant la dimensió espiritual, corrin el risc de caure en conductes possessives o de violència de gènere? Els enfrontaments violents no tenen lloc quan estem protegits pels valors de l’amor espiritual: la generositat, l'obertura del cor sense esperar res a canvi, la lucidesa del perdó i el reconeixement dels nostres propis errors.
L'antídot contra la gelosia: En definitiva, l’amor espiritual és un antídot eficaç contra la gelosia desenfrenada. Ningú s'escapa de sentir dolor en ser rebutjat, però si hem cultivat aquest vessant espiritual, el sofriment no ens desborda. El dolor no té la força destructiva que tindria sense aquest fonament. Cert, oi?
Educad © Sergi Costa
Benvinguts a aquesta secció de reforç! Analitzarem el vocabulari, la gramàtica i la cultura que s'amaga darrere d'aquesta història de l'amor espiritual.
Aquí teniu algunes paraules clau del text que us ajudaran a sonar més naturals:
De bon veure: Una expressió molt comuna per dir que algú és atractiu o guapo d'una manera elegant.
Bufó / Bufona: Significa "maco", "agradable a la vista" o "graciós". S’usa molt per a objectes petits (com la capseta) o per a nens.
A pesar de: Una crossa per dir "malgrat" o "encara que". Tot i que s'accepta, en català genuí solem preferir malgrat o tot i.
Fitar: No és només mirar; és mirar fixament algú als ulls, sovint amb intensitat o per analitzar-lo.
Bonifaci / Bonifàcia: Es diu d'una persona que és excessivament bona, ingènua o que té una bondat molt pura.
En el text hem vist frases com: "De sentir gelosia, no se *n’*escapa ningú" o "Hi ha un silenci tens".
El pronom "En" (n'): S'utilitza per substituir coses que van introduïdes per la preposició "de". En el text, "escapar-se de la gelosia" es converteix en "no se n'escapa". També serveix per parlar de quantitats (Ex: "Vols arracades? Sí, en vull dues").
El pronom "Hi": S'utilitza per a llocs (Ex: "Hi ha algú a la joieria?") o per a complements introduïts per altres preposicions que no siguin "de".
Consell d'estudi: Fixa't que en català, quan parlem de persones de confiança, sovint fem servir els articles en i la davant del nom (En Gerard, la Martina). Això s'anomena article personal.
La Martina és un exemple del que a Catalunya en diem "parlar clar i català". Aquesta frase feta no vol dir només parlar l'idioma, sinó ser directe, sincer i no buscar excuses.
Refrany: "Amor de lluny, de tot se'n reny" (L'amor a distància sol portar discussions).
Dita sobre l'amor: "On hi ha l'amor, hi ha dolor". Aquesta dita reflecteix la idea del teu text: que estimar implica una vulnerabilitat que, de vegades, porta patiment, però que cal afrontar amb noblesa.
El text comença en una "joieria prestigiosa". Catalunya, i especialment Barcelona, té una tradició de joieria modernista molt important (com la mítica joieria Bagués al Passeig de Gràcia). Regalarj oies d'or per moments clau (aniversaris de deu anys, compromisos) és un símbol de solidesa que encara perdura en la burgesia catalana descrita en el relat.
Aquesta guia està dissenyada per analitzar i comprendre els temes centrals del relat "Amor Espiritual" i les reflexions que l'acompanyen. A través d'un qüestionari, preguntes d'assaig i un glossari, s'exploren els conceptes d'amor espiritual, amor carnal i les seves implicacions en les relacions humanes.
--------------------------------------------------------------------------------
Qüestionari de Resposta Breu
Respon a les següents preguntes basant-te exclusivament en la informació proporcionada al text. Cada resposta hauria de tenir una extensió de 2-3 frases.
1. Qui són els protagonistes de la història i com se'ls descriu?
2. Què fa el Gerard a l'inici del relat i quin és el seu estat d'ànim?
3. Quina confessió fa la Martina al Gerard quan aquest torna a casa?
4. Descriu la reacció inicial i posterior del Gerard davant la notícia de la Martina.
5. Per què el Gerard decideix donar-li el regal a la Martina malgrat la seva confessió?
6. Com es caracteritza l'ambient final de la història després de la ruptura?
7. Segons les reflexions del text, quina és la reacció més comuna i "humana" davant una ruptura sentimental?
8. Quina diferència fonamental estableix el text entre l'amor espiritual i l'amor purament sexual i romàntic?
9. De quina manera actua l'amor espiritual com una "xarxa de protecció" en una separació?
10. Com es relaciona l'amor espiritual amb la prevenció de la violència de gènere, segons el document?
--------------------------------------------------------------------------------
Clau de Respostes
1. Els protagonistes són el Gerard i la Martina, una parella de vora quaranta anys. Se'ls descriu com a persones atractives, elegants, que transmeten una imatge de gran educació i correcció.
2. A l'inici, el Gerard està en una joieria de prestigi comprant unes arracades d'or de valor molt alt per a la Martina. Se sent feliç i satisfet amb la compra, planejant sorprendre la seva parella.
3. La Martina li confessa al Gerard que hi ha un altre home a la seva vida i que n'està enamorada. Li comunica que la seva relació ha arribat a la fi.
4. La reacció inicial del Gerard és quedar-se pàl·lid i abatut per la notícia inesperada. No obstant això, després d'un silenci tens, pren la iniciativa i reacciona d'una forma civilitzada i noble.
5. El Gerard li lliura el regal com un gest d'agraïment pels deu anys que han passat junts. Ho considera un reconeixement als bons moments compartits i una manera de desitjar-li felicitat, demostrant una absència de possessivitat.
6. L'ambient final es descriu com una melancolia que no és tràgica, sinó un "drama serè i contingut". Els personatges queden flotant en aquest estat, havent gestionat la seva ruptura d'una forma noble.
7. La reacció més genuïna i humana és sentir una barreja de ràbia i ira juntament amb l'abatiment. Aquesta reacció es considera normal, especialment quan és la persona amb qui es comparteix la vida qui provoca el disgust.
8. L'amor purament sexual i romàntic, associat al desig i la passió, es considera que té una "data de caducitat gairebé inevitable". En canvi, l'amor espiritual transcendeix aquests límits i ofereix una connexió més rica, íntegra i duradora.
9. L'amor espiritual teixeix una immunitat contra el desori i la virulència del desengany amorós. Frena el cop del desencís i evita que el sofriment desbordi o es converteixi en una força destructiva.
10. El text suggereix que les persones que es regeixen només per l'impuls carnal corren el risc de caure en conductes possessives o violentes, basades en la idea que l'altra persona és una propietat. L'amor espiritual, amb valors com la generositat i el perdó, protegeix contra aquestes tendències.
--------------------------------------------------------------------------------
Preguntes per a Assaig
Desenvolupa les teves respostes a les següents preguntes en format d'assaig, utilitzant arguments i exemples del text per donar suport a les teves anàlisis.
1. Analitza la reacció del Gerard a la confessió de la Martina. Com il·lustra el seu comportament el concepte d'"amor espiritual" que es descriu a les reflexions posteriors del text?
2. Discuteix la dicotomia entre "amor espiritual" i "amor carnal" tal com es presenta al text. Estàs d'acord amb l'afirmació que l'amor purament romàntic té una "data de caducitat gairebé inevitable"? Argumenta la teva posició.
3. Explica com, segons el text, l'amor espiritual pot actuar com a "xarxa de protecció" i "antídot contra la gelosia". Proporciona exemples concrets de la història del Gerard i la Martina per il·lustrar-ho.
4. El text suggereix una connexió entre la manca d'amor espiritual i el risc de violència de gènere. Desenvolupa aquest argument utilitzant els conceptes de possessivitat i els valors associats a l'amor espiritual (generositat, perdó, obertura de cor).
5. La història acaba amb una "melancolia que no té res de tragèdia, sinó que és un drama serè i contingut". Què significa aquesta descripció en el context de la ruptura i com reflecteix el tema central de l'amor espiritual?
--------------------------------------------------------------------------------
Glossari de Termes Clau
Terme
Definició
Abatut
Estat de desànim profund, de sentir-se vençut o decaigut, com la reacció inicial del Gerard.
Amor carnal
Tipus d'amor centrat principalment en el desig físic i la passió romàntica, descrit al text com a potencialment efímer.
Amor espiritual
Concepte central del text; un amor que transcendeix el desig físic i es basa en la generositat, el perdó i una connexió no possessiva que enriqueix les persones.
Antídot
Remei que contraresta un efecte negatiu. En el text, l'amor espiritual és un antídot contra la "gelosia desenfrenada".
Civilitzada (forma)
Manera d'actuar educada, noble i controlada, especialment en una situació conflictiva com la ruptura de la parella.
Desencís
Sentiment de desil·lusió o decepció, especialment en el context d'un desengany amorós.
Drama serè i contingut
Descripció de l'escena final de la ruptura; una situació emocionalment intensa però gestionada amb calma i control, sense arribar a la tragèdia.
Enaltidor
Qualitat d'allò que eleva moralment o espiritualment. L'amor espiritual porta les persones a un "terreny enaltidor".
Gelosia desenfrenada
Una gelosia excessiva i sense control, contra la qual l'amor espiritual actua com a fre.
Melancolia
Un estat de tristesa serena i reflexiva, que en la història no té connotacions tràgiques.
Possessives (conductes)
Comportaments basats en la creença errònia que una altra persona ens pertany "com si fos una propietat privada".
Xarxa de protecció
Metàfora per descriure com l'amor espiritual crea una defensa emocional que protegeix contra la virulència i el desori d'una ruptura.