Discriminació Ambigua

EDUCACIÓ. DISCRIMINACIÓ AMBIGUA.

L'escena comença amb la imatge d'una llarga cua de persones diverses a l'entrada d'una discoteca de luxe. Hi ha un grup de porters que en controlen l'accés. De sobte, veiem com un d'ells s'adona que a la meitat de la cua hi ha un noi lleig i escardalenc acompanyat de dues noies d'uns vint anys molt atractives. Totes dues noies l'agafen, flanquejant-lo per cada costat.

El porter, en veure que el noi està tan ben acompanyat, de seguida li fa un senyal perquè avanci i entri a la discoteca, passant per davant de la resta de persones que esperen. Efectivament, el noi, que no és guapo i que a més té un nas i unes orelles considerables, entra amb les dues noies, una a cada costat. És evident que gaudeix d'un privilegi pel simple fet d'estar acompanyat d'elles.

Ara, tornem a la cua de la mateixa discoteca, que en aquesta ocasió està plena de gent diversa. Els mateixos porters del primer escenari es fixen que, també a la meitat de la cua, hi ha un noi extremadament bell que va acompanyat de dues noies joves i poc agraciades. Aquestes dues noies, amb el seu amic, s'apropen a cada costat. De seguida, els porters els fan passar al davant per entrar a l'interior de la discoteca, al noi formós i a les seves acompanyants.

Amb aquest segon cas, en què els porters han permès que unes persones accedeixin de manera més fàcil i instantània a l'interior de la discoteca pel seu aspecte físic, s'acaba l'escena. Queda clara la política d'admissió de clients de la discoteca.

Anàlisi i correcció de les preguntes

1. És evident que els porters d'aquesta discoteca discriminen els clients pel seu aspecte físic. No obstant això, dins de la seva discriminació, no és cert que incloguin un criteri positiu? I aquest aspecte positiu, no és que dues noies poc espectaculars es puguin beneficiar d'estar acompanyades d'un noi amb la bellesa d'un model, de la mateixa manera que un noi clarament lleig es pot veure afavorit i privilegiat pel simple fet d'anar a la discoteca íntimament acompanyat de dues noies molt atractives, formoses i eixerides?

2. Aquesta circumstància que acabem de descriure no ens porta a pensar que, en aquesta situació políticament incorrecta, hi ha una faceta que no és del tot negativa, i és que l'ésser humà pot albergar al mateix temps accions i pensaments mesquins juntament amb d'altres que no lesionen tant el sentit de la dignitat humana?

3. És cert que en els dos casos els porters no actuen correctament: privilegien la bellesa física per sobre de tot i es comporten de manera equivocada, sense seguir uns barems ètics i morals elevats. Però malgrat això, en un cas de discriminació, possibiliten que el seu antagonisme pugui donar-se: per exemple, en la primera discriminació afavoreixen un noi lleig, i en el segon cas, claudiquen davant l'interès de les dues noies que no són tan agraciades. És una situació per lamentar, però dins de la gravetat, aquesta discriminació no és tan greu o impertinent i feridora.

4. I és que l'ésser humà alberga la condició de ser mesquí i benèvol al mateix temps, simultàniament? Davant la pregunta de si un ésser humà és just i bo, només podem respondre que sí, que ho és, però que al mateix temps pot ser miserable i abjecte. I és que som plenament conscients que l'ésser humà és dual, que té una dualitat dins seu, i que és bo i malèvol al mateix temps?

5. No és tenir una visió limitada de l'ésser humà pensar que és bo o dolent i quedar-se tan ample, sense examinar la gran gamma de grisos i matisos que hi ha en la definició del que pot ser un ésser humà, pel que fa a la maldat, la bondat, l'estupidesa i la mesquinesa?

6. Pensar sobre l'ésser humà, no és no acceptar el principi de no contradicció d'Aristòtil, en què A no pot ser al mateix temps No A, en el sentit, com ja hem apuntat, que un ésser humà pot ser al mateix temps un llop i un àngel?

7. No és cert que en l'ésser humà la justícia, l'ètica, la noblesa i el bon saber fer van sovint aparellats amb els seus pols oposats, que contrasten amb aquestes virtuts?

8. Perquè, a veure, d'un ésser humà mai podem dir que és bo a seques, sense afegir-hi cap més detall i quedar-nos tan tranquils. Segur que si l'examinem de prop descobrirem que també té ombres i la seva zona fosca.

9. Així, no és la millor manera de concebre i descriure l'ésser humà com una persona o individu que té una polaritat molt marcada, que va i ve constantment del que és positiu al negatiu i viceversa?

Per a aprenents de català

Glossari

• Escardalenc: Dit d'una persona molt prima i amb poc cos.

  • Exemple: "El noi era tan escardalenc que la roba li anava gran".

• Agraciat: Agradable a la vista, que té bona aparença o bellesa. S'utilitza sovint per descriure la bellesa d'una persona.

  • Exemple: "La noia era molt agraciada i sempre cridava l'atenció".

• Eixerit: Vivaç, espavilat, amb una energia i simpatia notable.

  • Exemple: "Era un nen molt eixerit i sempre tenia ganes de jugar".

• Mesquí: Que mostra falta de generositat, avarícia o egoisme. També es pot referir a un pensament o acció dolenta menyspreable.

  • Exemple: "El seu comentari va ser molt mesquí i va fer mal a tothom".

• Abjecte: Extremadament menyspreable, baix o vil.

  • Exemple: "Va cometre un crim abjecte que va horroritzar la societat".

• A seques: Expressió que vol dir "simplement", "sense més detalls ni qualificacions".

  • Exemple: "No em diguis que és bo a seques, explica'm per què ho és".

• Barems: Criteris o normes que s'utilitzen per a avaluar o mesurar alguna cosa.

  • Exemple: "El professor usa uns barems molt estrictes per a corregir els exàmens".

• Polimorf: Que pot tenir diverses formes. En el text, fa referència a la capacitat de l'ésser humà de tenir diferents facetes.

Explicació gramatical i cultural

Una de les característiques del català present en el text és l'ús del pronom feble "en" en algunes oracions. Aquest pronom substitueix un complement que porta la preposició "de".

Exemple del text:

Un altre punt gramatical interessant és l'ús de l'expressió "no obstant això" o simplement "malgrat això"que serveix per introduir una idea de contrast. En català, és una de les maneres més formals d'expressar-ho, mentre que en un registre col·loquial es podria usar "tanmateix" o "malgrat això".

Exemple del text:

• ", no obstant això no és menys cert que dins de la seva discriminació inclouen un criteri positiu?"

Des del punt de vista cultural, la història descrita en el text reflecteix una situació que pot ser familiar en molts entorns urbans: la "discriminació positiva" o el "tracte de favor" basat en l'aparença física o en les connexions socials. El text, doncs, utilitza una situació quotidiana (fer cua per entrar en una discoteca) per reflexionar sobre un concepte filosòfic complex: la dualitat de l'ésser humà i la dificultat de ser completament just o bondadós a seques.