La vàlua personal
La vàlua personal
Embedded Files
Busquem voluntaris
El text presenta un "educad" (escena) i una reflexió posterior que exploren les dinàmiques asimètriques en les relacions personals a través del personatge d'en Salvador i les seves interaccions amb en Jaume i en Xavi. L'escena inicial mostra a Salvador rebent l’elogi d'en Jaume per la seva poesia, però una clara i persistent negativa a acceptar una trobada personal i cultivar l'amistat. Posteriorment, En Salvador es troba amb en Xavi, qui critica obertament la seva poesia, però, paradoxalment, li ofereix la seva ferma amistat convidant-lo a partits de bàsquet. La reflexió analitza aquests dos escenaris, suggerint que no sempre es pot tenir reconeixement del talent i amistat sincera de la mateixa persona, i convida a considerar si es valora més el talent o la persona. Finalment, se suggereix la lògica de separar el talent d'una persona de la seva disposició a l'amistat, normalitzant les respostes positives en certs aspectes i negatives en altres.
El nostre "educad" comença amb en Salvador, un home de trenta-cinc anys, alt, de bona planta i amb una vestimenta refinada. Està amb en Jaume en una sala una mica impersonal. Ambdós estan asseguts davant d’una taula i en Jaume sosté un dossier amb papers.
En Jaume es dirigeix a en Salvador i li diu: "La teva poesia és excepcional, et felicito. Ets un poeta amb molta traça...".
En Salvador, tot cofoi, li respon: "Gràcies... Per cert, m’ho podries explicar millor un dia que quedem? Podries aquest dissabte?".
En Jaume respon: "No, no puc, vaig atabalat...".
En Salvador insisteix: "La setmana vinent?".
En Jaume, amb un to seriós, li diu: "Em temo que tampoc podré...".
En Salvador continua persistint: "Podríem quedar d'aquí a vint dies...".
En Jaume li respon amb fermesa: "No ho sé, no tinc l'agenda clara. Ja et diré...".
En Salvador posa una cara de tristor davant aquesta negativa evident d'en Jaume a trobar un moment per a ells dos. És clar que en Jaume no té gaires ganes de tornar a coincidir. FADE OUT.
Ara, en Salvador és en un bar amb una altra persona de la seva mateixa edat, en Xavi.
En Xavi li diu a en Salvador: "Mira, crec que a la teva poesia li falta molt. Estàs molt verd com a poeta, però si t’agrada, continua escrivint. Però insisteixo, no crec que tinguis aquest do...".
Davant d’aquestes paraules dures, a en Salvador se li encongeix l’ànima. Acte seguit, però, en Xavi li diu: "Per cert, aquesta temporada tinc un carnet lliure per anar a veure cada partit del nostre equip de bàsquet a la lliga nacional. Si vols venir amb mi, tu mateix, jo encantat. Veurem desfilar a casa els millors equips del nostre país...".
En Salvador, tot i estar una mica decebut i moix, somriu i li respon: "Per descomptat que et dic que sí!".
Els dos amics es donen la mà i es miren amb una certa delectança, més en Xavi que en Salvador, que està una mica apagat, però que fa l'esforç d'oferir un somriure tímid i una cara mínimament amable.
L'educad acaba amb aquesta situació en què en Xavi ofereix clarament la seva amistat a en Salvador, tot i no reconèixer les seves aptituds com a poeta.
Educad © Sergi Costa
Reflexió
Reflexió
A la vida, sovint ens trobem amb asimetries en les relacions humanes, com les que hem vist entre en Salvador, en Jaume i en Xavi. Si fóssim en Salvador, no ens frustraria que en Jaume, tot i reconèixer el nostre talent, rebutgés la nostra amistat? O, al contrari, que en Xavi invalidés el nostre talent, però ens oferís la seva amistat de forma clara? I és que, sovint, a la vida no es pot tenir tot. El millor escenari per a en Salvador no seria que en Jaume i en Xavi reconeguessin la seva poesia i, a més, tinguessin una actitud d'amistat oberta amb ell? Però tenir-ho tot sembla impossible o, si més no, molt complicat.
Podem valorar el cas d'en Salvador amb en Jaume d’una manera intel·ligent. Imaginem-nos que tots els lectors que admiren la poesia d'en Salvador haguessin de ser els seus amics personals. Quina càrrega, oi? Si en Salvador tingués milers de fans arreu del país i del món, no tindria sentit que tots aquests admiradors del seu art haguessin de ser amics seus. Com a molt, pot intercanviar unes paraules amables amb ells, però res més. Per tant, la reacció d'en Jaume de valorar la poesia d'en Salvador p, peròefusar la seva amistat té una lògica. Si ho contemplem des d'aquesta perspectiva, la negativa ja no fa tant de mal, no creus?
I el cas d'en Xavi? Desmereix la poesia del seu amic, però, en canvi, insisteix a ser amic d'en Salvador, malgrat que la seva poesia no li agradi. No és un cas també interessant? Ens ofereix el punt de vista que l’amistat és ferma i no està condicionada al talent de l’altre. No ens dódonaeguretat saber que, fins i tot si no tenim cap talent especial, l’altre ens ofereix la seva mà estesa per ser el nostre amic? Una altra cosa diferent seria que el nostre amic, per exemple el mateix en Xavi, tingués enveja del nostre talent i no el volgués reconèixer. Però això són figues d’un altre paner, que també hem d’incloure dins del que és possible en una relació d’amistat entre dues persones que es coneixen bé.
Una pregunta clau: què valorem més en una persona, el seu talent o la seva persona? No faríem bé sempre de separar els dos aspectes: el seu talent en allò que sigui, i la seva personalitat, d'altra banda?
I és que a la vida, no ens toca valorar els aspectes que els altres realcen de nosaltres mateixos? Estar contents que hi hagi persones que ens responguin de forma positiva en determinats temes, i no fer cas quan en altres coses ens ho impugnin? Sembla que aquesta dinàmica s’esdevé sovint a la vida, per tant, ens hi hauríem d’acostumar, no? Les vides perfectes no existeixen, cert.
Secció per a Aprenents de Català
Secció per a Aprenents de Català
Aquesta secció t'ajudarà a comprendre millor el vocabulari, les expressions culturals i alguns punts gramaticals importants presents al text.
Glossari del Vocabulari Clau
Glossari del Vocabulari Clau
Vàlua: El valor, el preu, la importància o l'estimació d'una cosa o persona.
De bona planta: Dit d'algú que té un aspecte físic agradable, atractiu o elegant.
Vestimenta refinada: Roba elegant, cuidada o de bon gust.
Tot cofoi: Expressió que significa 'molt satisfet', 'orgullós' o 'content' d'un mateix.
Tenir traça: Tenir habilitat, destresa o facilitat per fer alguna cosa.
Anar atabalat: Anar amb molta feina, pressa o estar aclaparadorament ocupat.
Estar verd: Estar poc experimentat o tenir poca maduresa en un tema o activitat.
Encongeix l'ànima: Expressió que descriu un sentiment profund de decepció o tristesa.
Moix: Que està trist, decaigut o sense ànim.
Delectança: Sentiment de plaer intens o de satisfacció.
Asimetries: Manca de correspondència, d'equilibri o d'equivalència entre dues parts.
Donar per descomptat: Considerar una cosa com a certa o ja sabuda sense necessitat de comprovació.
Invalidar un talent: No reconèixer o treure valor a l'habilitat d'algú.
Ferma: Sòlida, estable, que no es doblega ni canvia.
Figues d’un altre paner: Expressió que indica que una cosa és un assumpte diferent o que no té relació amb el que es tracta.
Impugnar: Contestar o refutar una cosa.
Secció Cultural i d'Expressió
Secció Cultural i d'Expressió
L'Ús de l'Article Personal
El text fa servir l'article personal "en" (per als noms masculins).
Exemples: en Salvador, en Jaume, en Xavi.
Significat: Aquest ús és propi del català central/oriental i es fa servir per a referir-se a persones conegudes o identificades, afegint un toc de familiaritat o costum.
El Gènere "EDUCAD"
El títol "EDUCAD" és probablement un neologisme creat per l'autor. El format és una petita narració seguida d'una reflexió moral o filosòfica, pensat per generar debat sobre valors personals (La Vàlua Personal).
Apunts Gramaticals
Apunts Gramaticals
Verbs d'Estat i d'Acció
El text combina l'ús de:
Verbs d'Estat (per a descriure): És ("...la teva poesia és excepcional"), Estar ("Estàs molt verd").
Verbs d'Acció (per a la trama): Dir, Respondre, Insistir.
Ús de Conjuncions
Les conjuncions clau per a estructurar l'argumentació són:
De contrast: "però" (ex: "...no crec que tinguis aquest do, però bé si t’agrada..."), "en canvi" o "per contra" (utilitzat per oposar el cas d'en Jaume i en Xavi).
De causa: "perquè" (introdueix el motiu, ex: "...el podem valorar d’una forma intel·ligent, perquè imaginem-nos que...")
Page updated
Google Sites
Report abuse