Busquem voluntaris
L'escena es desenvolupa en una fleca, on una cua d'unes divuit o vint persones espera el seu torn. De cop, s'hi incorporen dues persones al mateix moment: un jove d'uns trenta i pocs anys amb la samarreta del Reial Madrid, i un altre noi, d'uns vint anys, que vesteix la samarreta de Messi del F.C. Barcelona.
Tots dos xoquen per decidir qui s'ha d'incorporar primer a la fila. La discussió és vehement i una mica sectària. El noi del Madrid assegura haver arribat abans, i l'aficionat del Barça defensa el mateix. Incapaços de posar-se d'acord, els ànims s'encenen. La tensió no s'apaivaga fins que apareix un policia municipal i, finalment, un dels dos joves cedeix, o almenys això sembla.
Una veu en off ens interpel·la: “Què hauria passat si els dos nois haguessin portat samarretes diferents d'aquestes dues...?”
I efectivament, veiem els mateixos nois tornant a la mateixa cua, però amb una diferència crucial. En aquesta ocasió, tots dos arriben vestits amb la mateixa samarreta del Barça, concretament la de l'exjugador Andrés Iniesta.
Quan es troben, el to canvia radicalment. Es fan ofertes conciliadores i amb un somriure: "Per favor, passa tu endavant, només faltaria..." I l'altre respon: "No, de cap manera, posa't tu al davant, tu tens preferència..." Amb bon rotllo i amabilitat, els dos nois "discuteixen" amigablement per cedir el lloc. L'afinitat mútua i la bona connexió són evidents.
Finalment, s'acorden, no sense abans haver cedit tots dos el seu lloc. Amb aquesta entesa i bon rotllo entre aficionats al Barça, l'escena acaba.
Aquesta anècdota ens porta a fer diverses reflexions sobre la condició humana i el cosmopolitisme:
L'ésser humà tendeix, per naturalesa, a identificar-se amb un grup concret, un "Nosaltres" que sovint es contraposa a un grup exterior, els "Ells". Formar part d'un grup endogen pot inclinar-nos a percebre qualsevol que no hi pertanyi com un antagonista. Sembla que estem codificats per sentir una solidaritat intragrupal, que ens porta a ajudar-nos mútuament, tal com fan els aficionats de l'Iniesta.
No obstant això, és possible que un individu identificat amb un "Nosaltres" pugui ser conciliador i pacífic amb un membre d'un altre grup. Perquè això passi, no és necessària una bona amplitud de mires i una cultura humana elevada? Una persona que ha llegit i viatjat molt té més probabilitats de desenvolupar una mirada benèvola cap al grup rival, entenent que diferents maneres d'entendre la societat són igualment vàlides.
No és la filosofia del cosmopolitisme la millor "medicina" per a l'ésser humà? Veure's com a part d'una única i gran família humana, amb una varietat d'aspectes heterogenis que, lluny de dividir, enriqueixen i aprofundeixen la comprensió de les diverses experiències humanes.
Si observéssim el planeta Terra des de la Lluna, com si fóssim astronautes, no es relativitzaria tot? No prendríem consciència que, malgrat les nostres diferències destacables, tots els éssers humans som iguals? Cada manera d'entendre la vida, amb els seus codis i narratives, seria digna de ser considerada i discutida des de la raó i l'enteniment.
Sentir-se ciutadà del món i entendre que hi ha lloc per a diversos països i nacionalitats no facilita la comprensió que cada cultura diferent és una celebració de la transcendència humana? El sentiment cosmopolita no és l'antídot més efectiu per evitar guerres i violència innecessària?
Si tots els éssers humans fóssim exactament iguals en tot, l'evolució s'estancaria. Quants intercanvis beneficiosos s'han donat arreu del món i han repercutit en el desenvolupament de la nostra espècie? La diferència és, en molts casos, la font del progrés intel·ligent i acollidor.
Sentir-se part d'un "Nosaltres" pot ser font de saviesa i evolució, sempre que no es perdi de vista que es poden aprendre procediments i formes de funcionar d'altres grups humans. Per tant, és perfectament compatible sentir-se orgullós del nostre grup alhora que es respecten i veneren altres nacionalitats.
Educad © Sergi Costa
Aquesta secció us ajudarà a entendre el vocabulari clau del text.
Fleca: Botiga on es fa i es ven el pa. (Sinònim: forn de pa).
Cua: Formació en línia de persones que esperen el seu torn.
S'hi afegeixen: S'incorporen, s'uneixen o s'agreguen a un grup o lloc ja existent.
S'encaren: Es posen cara a cara per disputar o confrontar-se sobre alguna cosa.
Vehement: Que mostra una gran intensitat, passió o força en la discussió.
Sectària: Que mostra un fanatisme o una intransigència exagerada pròpia d'un grup molt tancat.
S'apaivaga: Es calma, es tranquil·litza o disminueix la intensitat (especialment la ràbia o l'enuig).
Cedeix: Accepta abandonar la seva posició o dret a favor d'un altre.
Conciliadores: Que busquen l'acord, la pau o la bona entesa entre dues parts.
Endogen: Que es forma o neix dins d'un mateix sistema o grup (el "Nosaltres"). S'oposa a exogen.
Amplitud de mires: La capacitat de tenir un punt de vista o una visió àmplia, tolerant i oberta.
Cosmopolitisme: La filosofia o actitud de sentir-se ciutadà del món sencer.
Heterogenis: Format per elements de naturalesa diferent. Hi ha molta varietat.
Antídot: Remei o substància que serveix per contrarestar un efecte nociu.
La segona part del text utilitza sovint preguntes retòriques. Són preguntes que no esperen una resposta, ja que la resposta està implícita i serveixen per a reforçar la idea principal o convidar a la reflexió del lector.
Exemple: "No és la millor medicina per a l'ésser humà la filosofia del cosmopolitisme...?" (La resposta implícita és Sí, ho és).