Busquem voluntaris
L’educad comença amb un protagonista, en Gervasi, un noi de trenta anys, alt i ben plantat. El veiem al seu lloc de treball: l’oficina d’un estudi publicitari. Concretament, el veiem arribar amb tres rams de flors; són uns rams ufanosos, esplendorosos. Podem constatar com en Gervasi s’adreça a tres noies diferents que treballen amb ell. A cada una els entrega un ram de flors boniques.
Però s’esdevé un fet cridaner: hi ha una quarta noia —en total són quatre les que treballen a l’estudi— que no rep cap ram ni cap flor. Totes quatre tenen la mateixa edat que en Gervasi i són agraciades. Quan ell acaba d’entregar els rams a les tres noies —que li agraeixen el noble gest amb petons—, es dirigeix a la quarta noia, l’Esther, i se l’emporta a un lloc de l’oficina on les altres no el puguin escoltar.
Se l’emporta a ella, que ha patit aquesta "discriminació" aparent, i li diu: —Mira, Esther, com has pogut veure, a les altres noies els he regalat un ram esplèndid i a tu, cap. Per descomptat que me les estimo, però tu ets la primera per a mi. He decidit no obsequiar-te amb flors per una raó molt senzilla: t’ofereixo la meva ànima més del que et podries imaginar. Et regalo el meu cor, la meva predisposició a ajudar-te en el que calgui i a confortar-te quan sigui necessari. Amb les altres això no em neix, però amb tu sí. Soc tot teu. És una metàfora, no parlo literalment, però he volgut remarcar la diferència perquè sentis que estaré al teu servei en tot el que sigui raonable i just. T’ho mereixes perquè ets una gran dona i espero que sàpigues apreciar la meva receptivitat total cap a tu.
L’Esther, en sentir aquestes paraules, immediatament fa un bes i una abraçada contundents a en Gervasi. Fins i tot se li humitegen els ulls. El rostre d’en Gervasi s’il·lumina i somriu, embadalit i emocionat, perquè l’Esther ha reconegut el seu gest. I aquí, amb aquests dos personatges sincronitzats perfectament en un sentiment d’amistat pura i noble, s’acaba l’educad.
L’ésser humà agraeix més les paraules i els gestos que els objectes materials? És a dir, no preferim la bonhomia i l’amor abans que qualsevol possessió? No podria ser que una persona valorés més un somriure generós que no pas cobrar dos-cents o tres-cents euros més al mes?
Regalem "coses" per suplir la nostra pobresa espiritual? A vegades fem servir els objectes quan no sabem mostrar afecte i tendresa. Tot i això, és cert que regalar detalls materials pot ser totalment compatible amb una afectuositat intensa, oi?
De pa no viu solament l’home. La Bíblia ho diu, però sovint estem massa enredats en el consumisme. És més fàcil recolzar-nos en els diners que en els valors espirituals que demanen sacrifici? Existeix el risc que els altres s’aprofitin de la nostra noblesa, però no és veritat que, si ens entreguem, lla major part de les vegadesla interacció acaba sent recíproca i positiva?
El gest més bell és oferir amor sense demanar res a canvi? Sense esperar que l’altre ens pagui amb la mateixa moneda. La vida pesa menys quan no esperem res a canvi de l’altre; no creieu que aquesta premissa és certa?
Educad © Sergi Costa
Si estàs estudiant català, aquest relat és una joia per observar com s'expressen els sentiments i les descripcions físiques. Aquí tens les claus per entendre'l a fons:
Ben plantat / Formós: En el text original s'utilitzava "formós", una paraula clàssica i literària. En el parlar diari, solem dir que algú és "ben plantat" per indicar que té una bona presència física, que és alt i atractiu.
Ufanós: S'aplica normalment a les plantes o flors que estan en el seu màxim esplendor, sanes i vistoses. També pot descriure una persona que està molt orgullosa d'ella mateixa.
Embadalit: Estar tan sorprès o admirat per una cosa que no pots deixar de mirar-la, gairebé com si estiguessis en un somni.
Bonhomia: Una paraula preciosa que defineix la qualitat de ser una persona bona, senzilla, honrada i afable. No és només "bondat", és una actitud vital de pau cap als altres.
L'apostració de "l'Esther": Fixa't que en català, els noms de dona i d'home solen portar article (la Maria, en Gervasi). Però quan el nom comença amb vocal, l'article femení s'apostrofa: l'Esther.
Els pronoms febles (li / els): Un error comú és confondre el singular i el plural.
"Li entrega un ram" (a ella, singular).
"Els entrega els rams" (a elles, plural).
On vs. A on: En català normatiu, per indicar situació fem servir on (l'oficina on treballen). L'ús de "a on" es reserva normalment per a frases que indiquen moviment o direcció, tot i que en el parlar col·loquial s'intercanvien sovint.
A Catalunya, el gest de regalar flors està molt arrelat, especialment durant la diada de Sant Jordi (23 d'abril). En el relat, en Gervasi trenca la convenció social: mentre que el regal material (les flors) és el protocol estàndard per a les companyes, per a la persona que realment estima tria la paraula i el compromís emocional. Això reflecteix una jerarquia de valors molt present en la literatura catalana: la valoració de l'interioritat per sobre de l'aparença.
Consell per a l'aprenent: Fixa't en la frase "La vida pesa menys". És una forma poètica i molt comuna en català d'utilitzar el verb pesar per parlar de la càrrega emocional o de les preocupacions.
Guia d'Estudi: La Distinció del Cor
Aquesta guia d'estudi està dissenyada per aprofundir en la comprensió del text "Regalar el cor", explorant-ne els personatges, la trama i els temes centrals a través d'un qüestionari, preguntes d'assaig i un glossari de termes clau.
Qüestionari
Responeu a les preguntes següents amb respostes breus (2-3 frases), basant-vos exclusivament en la informació proporcionada en el text.
1. Qui és el protagonista de la història i on es desenvolupa l'acció principal?
2. Quina acció inicial d'en Gervasi crea una "discriminació aparent" a l'oficina?
3. Quantes companyes de feina té en Gervasi i com es descriuen en el text?
4. En lloc d'un objecte material, què li ofereix en Gervasi a l'Esther?
5. Com justifica en Gervasi la seva decisió de no regalar flors a l'Esther?
6. Quina és la reacció immediata de l'Esther en sentir les paraules d'en Gervasi?
7. Segons les reflexions, per què regalem "coses" de vegades en lloc de mostrar afecte?
8. Quina cita bíblica s'utilitza en el text per criticar el consumisme?
9. Quina premissa sobre l'entrega desinteressada es planteja com a veritable en el debat?
10. Com conclou la narració entre en Gervasi i l'Esther?
--------------------------------------------------------------------------------
Clau de Respostes
1. El protagonista és en Gervasi, un noi de trenta anys, alt i ben plantat. L'acció es desenvolupa a l'oficina d'un estudi publicitari on treballa.
2. En Gervasi arriba a la feina amb tres rams de flors i els entrega a tres de les seves companyes, però deliberadament no en dona cap a la quarta, l'Esther, creant així una distinció notable.
3. En Gervasi té quatre companyes de feina. Totes són descrites com a noies de la mateixa edat que ell i agraciades.
4. En Gervasi ofereix a l'Esther la seva ànima, el seu cor i la seva predisposició total a ajudar-la i confortar-la quan sigui necessari. Es tracta d'una oferta metafòrica de suport incondicional.
5. Justifica la seva decisió explicant que, tot i que estima les altres, l'Esther és la primera per a ell. Volia remarcar aquesta diferència per demostrar-li que ella compta amb el seu servei total per ser una gran dona.
6. L'Esther reacciona immediatament amb un bes i una abraçada contundents. Els ulls se li humitegen, mostrant una profunda emoció i agraïment pel gest d'en Gervasi.
7. El text suggereix que a vegades fem servir els objectes per suplir la nostra "pobresa espiritual". És a dir, es regalen "coses" quan no se sap com mostrar afecte i tendresa directament.
8. La cita bíblica que s'utilitza és: "De pa no viu solament l’home". Aquesta frase serveix per posar en relleu que sovint estem massa centrats en el consumisme i oblidem els valors espirituals.
9. La premissa que es planteja és que "el gest més bell és oferir amor sense demanar res a canvi". El text afegeix que la vida pesa menys quan no s'espera que l'altra persona pagui amb la mateixa moneda.
10. La narració conclou amb en Gervasi i l'Esther "sincronitzats perfectament en un sentiment d'amistat pura i noble". El rostre d'en Gervasi s'il·lumina i somriu, emocionat perquè l'Esther ha reconegut i valorat el seu gest.
--------------------------------------------------------------------------------
Preguntes per a l'Assaig
A continuació es presenten cinc preguntes d'assaig dissenyades per a una reflexió més profunda. No es proporcionen respostes.
1. Analitzeu el contrast entre el regal material (els rams de flors) i el regal no material (el cor i l'ànima) a la història. Com utilitza l'autor aquesta dicotomia per transmetre el missatge central sobre el valor dels gestos i les paraules?
2. El text planteja la pregunta: "No podria ser que una persona valorés més un somriure generós que no pas cobrar dos-cents o tres-cents euros més al mes?". Desenvolupeu un argument basat en la història d'en Gervasi i l'Esther i les reflexions posteriors per donar suport o refutar aquesta idea.
3. Exploreu el concepte de "pobresa espiritual" tal com es descriu a les reflexions. Com es manifesta aquest concepte en la societat actual i de quina manera el gest d'en Gervasi serveix com a antídot?
4. Discutiu la idea que oferir amor sense esperar res a canvi fa que "la vida pesi menys". Com exemplifica la interacció final entre els protagonistes aquesta filosofia i quin risc, segons el text, comporta actuar amb noblesa?
5. Avalueu el significat de l'escena final on els dos personatges estan "sincronitzats perfectament en un sentiment d'amistat pura i noble". Què simbolitza aquesta sincronització i com tanca el cercle temàtic de la narració?
--------------------------------------------------------------------------------
Glossari de Termes Clau
Terme
Definició (basada en el context del text)
Amistat pura i noble
Un sentiment de connexió profunda i desinteressada entre dues persones, caracteritzat per la comprensió i el suport mutu, tal com s'observa al final entre en Gervasi i l'Esther.
Bonhomia
Una qualitat humana relacionada amb la bondat i l'amor, presentada a les reflexions com un valor potencialment més preuat que qualsevol possessió material.
Consumisme
La tendència a estar excessivament enfocat en l'adquisició de béns materials, la qual, segons el text, ens pot allunyar dels valors espirituals més importants.
Educad
El nom de la peça narrativa curta que relata la història d'en Gervasi, les seves companyes i, en particular, el seu gest cap a l'Esther.
Pobresa espiritual
Una condició descrita a les reflexions on una persona té dificultats per mostrar afecte i tendresa, i que de vegades intenta compensar mitjançant el lliurament de regals materials.
Receptivitat total
La promesa d'estar completament disponible i obert per ajudar i donar suport a una altra persona. En Gervasi ofereix la seva "receptivitat total" a l'Esther com a mostra del seu afecte.