EDUCAD. AMOR INCONDICIONAL.

Comença l’educad amb una parella jove de trenta anys: són un noi i una noia, tots dos d’aspecte molt jovenívol, i que tenen un bon aspecte, de tipus atlètic. Són en Rafael i la Laura. Tots dos estan asseguts al sofà i miren un programa de televisió en una pantalla gegant. De cop, en Rafael es gira, mira un moment a la Laura i escoltem el que pensa a continuació: “Com estimo a la Laura, déu meu, li vull dir que l’estimo en veu alta, però no, millor esperar dir això, després que ella m’ho hagi dit el mateix, que mogui peça ella...” i en Rafael es torna a capbussar en la visió del que ofereix la pantalla gegant del seu saló. I ara és la Laura qui sotja i mira amb tendresa a en Rafael, per uns quants segons, i escoltem com pensa el següent: “Ara mateix li diria a en Rafael que l’estimo molt, però no, només li diré, si ell primer m’ho diu això mateix, que mogui peça ell, que comenci ell, que li toca...” I després d’haver pensat això, desvia la mirada amable que té per a en Rafael, cap a la pantalla, i aquí davant aquesta doble temptativa frustrada, de dir-se aquesta parella l'un a l’altre que s’estimen, acaba l’educad.

1. ¿Quantes persones s’han deixat perdre dir-se que s’estimen, precisament perquè cap d’ells s’ha atrevit a manifestar en veu alta que un mateix estima a l’altre, ja sigui la parella, un amic, o un familiar?

2. Perquè regni el bon sentiment de l’afecte i l’amor no és millor manifestar-lo de seguida, i no esperar que l’altre el manifesti, o sigui, no és òptim prendre la iniciativa i dir que s’estima a l’altre? D’aquesta manera no obtenim de forma més fàcil la resposta positiva de l’altre?

3. ¿Què passa si li fem saber a l’altre que l’estimem i aquest altre, no ens correspon amb les mateixes paraules entendridores? Haurà estat en va, aquesta declaració d’amor?

4. No és millor anar per la vida, oferint amor d'entrada, encara que de vegades el que guanyem no sigui un sentiment tendre i noble? Per què si oferim aquest amor incondicional, el més segur és que tindrem unes quantes respostes reconfortants i positives, de fet ja valdria la pena obtenir una sola resposta o reacció bona i amorosa, encara que vint persones no ens retornin aquest bell sentiment d’amor?

5. Si tenim la iniciativa d’expressar amor als nostres éssers estimats, no és quasi segur que aprofundirem més en l’amor mutu?

6. Hi ha alguna ocasió en què sigui útil, no expressar un sentiment d’amor i gratitud, sobretot quan tenim la certesa que no serem correspostos?

7. Altrament, no es premia més al final de tot, dir que estimem, de forma incondicional, perquè a la fi, qui hi surt guanyant som nosaltres, encara que els destinataris del nostre sentiment d’amor no estiguin per la feina? Per què sentir amor, de bon principi, independentment de la resposta dels altres, no és una victòria d'un mateix, no és un clar benefici amb què nosaltres, al final, experimentem un sentiment de plenitud i transformació espiritual?  

Educad © Sergi Costa