EDUCAD. ATREVEIX-TE A LA VIDA.

L’Educad comença amb un protagonista, un noi de vint-i-nou anys, corpulent i fort, que es diu Jaume. Al seu coGuia d'Aprenentatge: "Atreveix-te a la vida"

Aquesta secció està pensada per ajudar-te a comprendre els matisos del text i a millorar el teu domini de la llengua catalana.

1. Glossari de vocabulari clau

Aquí tens les paraules més rellevants del text per entendre’n el context:

• Corpulent: Persona que té un cos gran, ample i fort.

• Agraciat/ada: Que té atractiu físic, que és guapo o bonic.

• Esbarjo: Temps lliure o activitat destinada a la diversió (un "establiment d'esbarjo" és un lloc per divertir-se, com un bar o centre social).

• Mosquejat: (Col·loquial) Estar enfadat, molest o tenir sospites de l'actitud d'algú.

• Requisitòria / Inquisitòria: Un tipus de pregunta que sembla un interrogatori, que demana moltes explicacions.

• Emfàtica: Una manera de parlar amb molta força o insistència per destacar la importància del que es diu.

• Al·licient: Un atractiu o una motivació que ens empeny a fer una cosa.

2. Píndola Gramatical: L'ús dels pronoms personals amb noms propis

En el text, veuràs que s'utilitzen els articles en i el davant de noms de persona (en Jaume, en Marcel).

• L'article personal: A Catalunya, és molt comú utilitzar l'article davant dels noms propis en contextos informals o narratius.

  • Masculí: En (o el) davant de consonant (En Jaume), l' davant de vocal (**L'**Albert).

  • Femení: La davant de consonant (La Maria), l' davant de vocal o 'h' muda (**L'**Anna).

• Recorda: En un context molt formal (com un currículum o un document jurídic), sovint s'omoten aquests articles.

3. Cultura i Expressions Genuïnes

Aquest text conté joies de la fraseologia catalana que et faran sonar com un nadiu:

Fer la puta i la ramoneta

És l'expressió estrella del text. S'utilitza quan algú no és clar, quan vol quedar bé amb tothom o quan juga a dues bandes per interès propi.

Exemple: "No em diguis que sí si no vols venir, no em facis la puta i la ramoneta."

Mosquejat com un borinot

Un "borinot" és un insecte que fa molt de soroll al volar. Estar "mosquejat com un borinot" significa estar molt enfadat i, sovint, manifestar-ho amb gestos o renecs baixets.

Ser de pa sucat amb oli (o bufar i fer ampolles)

• Pa sucat amb oli: S'utilitza per dir que una cosa és molt senzilla, poc important o de poca qualitat.

• Bufar i fer ampolles: S'usa quan una tasca és extremadament fàcil d'executar.

Fins una altra!

És una manera molt comuna i natural de dir "adéu" quan saps que tornaràs a veure aquella persona, però no saps exactament quan. És l'equivalent a "fins la propera vegada".

Educad © Sergi Costa

💡 Consell per a l'aprenent

Fixa't en el canvi de to: el text comença amb una narració (passat i present) i acaba amb una reflexió (generalitzacions). Per expressar opinions en català, expressions com "no és cert que..." o "heus aquí..." són estructures formals molt elegants que pots començar a utilitzar en els teus escrits.

stat hi ha un altre noi de la seva mateixa edat que és més agraciat físicament, en Marcel. Estan tots dos asseguts fent una cervesa en una taula d’un establiment d’esbarjo. L'escena ens situa en el moment en què en Marcel li pregunta a en Jaume: “Què fas divendres a la nit?”, i en Jaume respon: “Res, per què?”. Tot seguit, en Marcel li torna a preguntar: “I dissabte a la nit?”, i en Jaume torna a respondre exactament el mateix. Però davant d’això, en Marcel insisteix encara més: “I diumenge a la nit, què fas...?”; aquí en Jaume ja comença a estar enrabiat com un borinot i ja no li contesta. Està visiblement enfadat per aquestes preguntes que no semblen obeir a cap lògica. Sembla que en Marcel s’interessi per ell demanant-li què fa cada dia per, tot seguit, retirar-li l'interès i preguntar a la nit següent, sense explicar a què responen a aquestes qüestions un xic inquisitorials.

FADE OUT. Ha passat un mes i mig des d'aquella trobada al bar. Veiem com els dos personatges es troben en una cantonada. Es diuen hola, se saluden i es pregunten com va tot. És aleshores quan en Marcel li pregunta a en Jaume si pot quedar aquesta mateixa nit per anar a un concert de rock-and-roll en un local d'una població que està a quaranta quilòmetres d'on viuen. En Jaume respon: “No, ho sento. Tinc altres plans...”, i ho diu amb una fermesa bastant emfàtica, com volent-ho remarcar bé. Davant d’aquesta resposta contundent i seca, en Marcel es retira i s'acomiada. Els dos personatges, que comparteixen certa amistat, s’allunyen l’un de l’altre amb una tensió evident en l’ambient, especialment per part d’en Jaume, que sembla encara una mica molest. I aquí acaba l’Educad: amb aquesta negativa d’en Jaume a cedir als desitjos d’en Marcel.

1. No és cert que, pitjor que rebre una negativa directa, és el fet que ens insinuïn que es pot fer una activitat —anar a un concert, a una excursió o a fer un cafè— però sense acabar de deixar clar que es vol fer realment? No hi ha res pitjor que donar a un amic certes esperances i expectatives per després difuminar la proposta en el no-res, en la vaguetat i la indefinició. Aquesta manera de procedir és, per a qui la rep, feridora i ofensiva; un menyspreu tebi que té la funcionalitat de decebre l’altre. No és millor un "no" de cop i volta que haver de patir el que en català anomenem “fer la puta i la Ramoneta”? Aquesta expressió tan nostra descriu perfectament qui juga amb nosaltres, qui ara diu que sí per interès i ara diu que no per caprici; una pràctica que mai augura res de positiu.

2. Un observador extern podria pensar que en Jaume exagera, que porta les coses al límit i que no cal molestar-se per la indefinició d’en Marcel, perquè a la vida ens hem d’acostumar a rebre negatives. Aquest punt de vista lliga amb la idea que la vida és dura o que és una “vall de llàgrimes”. Doncs bé, en Jaume té dret a rebel·lar-se contra aquesta visió pessimista. Té el dret de voler viure el desencís només quan aquest arriba de manera natural, i no pas abans d'hora per culpa d'una actitud ambigua. No és molt millor haver participat i haver perdut, que no haver participat mai? Almenys, participant, has viscut intensament, has rigut i has tingut joia abans que la partida s'acabi.

3. Heus aquí una màxima que s’adequa a aquesta situació: “Qualsevol 'no' que ens dona la vida es pot convertir fàcilment en un 'sí' si no ens la creiem massa profundament, si ens en burlem i ens atrevim a perdre-li el respecte... En canvi, qualsevol 'sí' es pot convertir en un 'no' contundent quan no ens prenem la vida prou seriosament”. Aquesta filosofia ens ensenya a agafar-nos les coses com pertoca. A vegades pensem que seduir algú o assolir una fita serà complicadíssim i acaba sent bufar i fer ampolles. D'altra banda, a vegades sobreestimem les nostres capacitats per a les tasques més senzilles i, quan fallem, la petita frustració ens fa més mal que un gran fracàs.

4. Una segona màxima diu: “La felicitat humana consisteix a saber identificar fins a quin punt podem triar qui som, què fem i com ho fem, independentment de les circumstàncies que ens ha tocat viure”. Si mantenim un control raonable de les nostres vides, podem tenyir les experiències del color que vulguem per suavitzar-les. Com deia el psiquiatre Viktor Frankl, fins i tot en la tragèdia podem triar com responem davant l'infortuni. Som més sobirans i autònoms del que creiem; només cal tenir la gosadia de desafiar la vida tal com se’ns presenta.

5. Finalment, una reflexió sobre una dita atribuïda a diversos escriptors: “La tragèdia de la vida és no aconseguir el que et proposes, però també és igual de tràgic aconseguir-ho tot”. Des d'aquest Educad, ens permetem donar-li la volta: “La felicitat humana es fonamenta a aconseguir allò que desitgem, però també som feliços quan no aconseguim tot el que volem”. Si ho tinguéssim tot, no ens quedarien al·licients pels quals lluitar. Felicitat, tragèdia, drama o comèdia... no depenen de nosaltres molt més del que la societat i les diverses psicologies ens han fet creure?