Com més fàcil, pitjor

Per fer pensar:

• Quan tenim una complicació seriosa, però que és assumible, no ens passa que a vegades rebem més ajuda de la que necessitem? No ens ofereixen més suport del que realment faria falta, quan en realitat, nosaltres sols, podríem sortir del sot on hem caigut?

• Perquè quan tenim un problema greu en què ens hi juguem la nostra integritat, de seguida que demostrem que el podem sortejar fàcilment, és aleshores quan som receptors d'ajuda immediata, tot i que l'ajuda que ens ofereixen és innecessària. Sembla que rebem ajuda només quan la condició és que sigui fàcil i còmoda per a qui ens l'ha d'oferir. Sembla que rebem assistència quan aquesta representi menys esforç i lliurament per part de qui ens la dona.

• I , no obstant això quan tenim l'oportunitat de solucionar les adversitats, contratemps i situacions límit per nosaltres sols, paradoxalment, ens ofeguem davant la dificultat, quan en realitat ens en podríem sortir perfectament. No serà que, quan ho tenim més fàcil per superar un problema asfixiant, volem tenir la seguretat que tenim un pla B, alguna cosa que ens rescati de l'embolic en què estem immersos cegament? I com que és un problema raonable, desitgem que no creixi massa per a sorpresa nostra i ens agafi desprevinguts?

• No ens passa que quan pensem que un problema és assequible, ens relaxem i aleshores no fem els deures mínims perquè aquest problema no se'ns escapi de les mans? D'aquí la imatge de les persones amb flotadors tot i que el nivell de l'aigua només els arriba per sobre de la cintura. Per una banda, sembla que tot estigui controlat, però si ens traiem els flotadors, paradoxalment, els banyistes de la piscina se senten desprotegits.

• De la mateixa manera, a la vida, no anem sortejant les contrarietats amb la garantia que tenim una assegurança que, en cas de no superar-les, ens oferirà auxili? A la vida, en general, no es viu millor i estem més reconfortats quan tenim la seguretat que si ens falla tot, sempre tindrem alguna cosa infal·lible que estarà allà per auxiliar-nos, fins i tot en les situacions que se'ns presenten, en teoria, més favorables?

• No és veritat que a la vida, el que sembla més fàcil, es transforma en el més difícil, i el que és més assequible de superar, resulta que es revesteix de la màxima dificultat? A la vida, en general, no ens va fabulosament bé pensar que en temps d'aflicció i dolor, sempre tindrem el recurs de demanar ajuda i auxili, i que no ens serà denegat de forma definitiva? Encara que demanar aquesta ajuda i auxili sembli per ara impensable i no concebible. La veritat és que en el futur mai se sap!

Vocabulari per a aprenents de català

Aquí teniu un glossari amb algunes de les paraules més útils i interessants del text:

• Educad: Aquest és un mot format per l'autor. Combina "educació" i "ad" (de advertisement, anunci en anglès) per referir-se a un tipus de reflexió educativa.

• xocant: Que produeix una gran impressió o sorpresa, sovint de manera negativa.

• inversemblant: Que no sembla real o creïble.

• surrealista: Que és estrany o absurd com en un somni.

• immersos: Que estan ficats o submergits dins d'alguna cosa. En el text, es refereix a les persones dins de la piscina.

• ofegar-se: Deixar de poder respirar a causa de l'aigua. El text fa servir la paraula entre cometes perquè és una metàfora, ja que l'aigua no és prou profunda per causar una ofegada real.

• ferms: Que tenen estabilitat i seguretat.

• sortejar: Superar un obstacle o una dificultat amb èxit.

• integritat: L'estat de ser sencer, complet, sense danys. En el text, es refereix a la salut física i mental de la persona.

• innecessària: Que no és necessària, que no fa falta.

• lliurament: Acció de donar o entregar una cosa. També pot referir-se a una dedicació completa.

• adversitats: Situacions negatives o difícils.

• contratemps: Obstacles o esdeveniments inesperats que dificulten el progrés.

• paradoxalment: D'una manera que sembla contradictòria o sense sentit.

• asfixiant: Que causa sensació de no poder respirar, com si et manqués l'aire. Al text és una metàfora per a un problema molt gran i aclaparador.

• assequible: Que es pot aconseguir o superar sense massa esforç.

• desprevinguts: Que no estan preparats per a alguna cosa que passa de manera inesperada.

• contrarietats: Situacions o fets que són contraris al que es desitja.

• infal·lible: Que no pot fallar.

• revesteix: Es cobreix o adquireix una aparença.

• aflicció: Un estat de gran tristesa o dolor.

• auxili: Ajuda o suport.

Regles gramaticals catalanes

Aquí teniu un parell de regles gramaticals del català que poden ser útils, i que apareixen al text:

1. L'ús dels pronoms "hi" i "en"

Al text, trobem la frase "Què hi fan, aquestes deu persones...". El pronom "hi" és un pronom feble que substitueix un complement de lloc (on, a, cap a...). En aquest cas, "hi" substitueix "a la piscina".

• Exemple: "Estan a la piscina?" → "Sí, hi són."

A diferència de "hi", el pronom "en" substitueix una part d'un complement o una quantitat.

• Exemple: "Vols aigua?" → "Sí, en vull."

2. El pronom reflexiu "se" amb verbs pronominals

Al text veiem la frase "no se'ns escapi de les mans". El verb "escapar-se" és un verb pronominal, és a dir, sempre va acompanyat d'un pronom reflexiu (com ara "se", "ens", "es", "em", "et"...). Aquests pronoms indiquen que l'acció recau sobre el subjecte mateix.

• Exemple: "La gent es relaxa quan pensa que el problema és fàcil."

  • En aquest cas, "relaxar-se" és l'acció que la gent fa sobre ella mateixa.

Un altre exemple del text és "s'ofeguen" (se + ofeguen), que també és un verb pronominal. Aquests verbs són habituals en català i no sempre existeix un equivalent directe en altres idiomes.