Reflexió i Qüestions

1. La Bellesa com a Variable Decisiva

És evident que la diferència de tracte entre les dues noies, que fan un favor a l'Àlex, ddonaa pensar. Sembla que un factor clau perquè l'Àlex es mostri més generós i agraït és que una de les noies sigui més bella i atractiva. Aleshores, el favor que cadascuna fa, és o no indestriable de la persona que el fa, és a dir, de la noia en qüestió? És com si l'Àlex valorés molt més el físic que l'interior o la personalitat de la noia? Aquesta conducta és noble o desitjable? Analitzem-ho.

2. El Dret a Desitjar la Bellesa

Imaginem que a una noia gens agraciada i amb sobrepès notable li preguntéssim: "Què valores més en un noi (o noia): el seu físic o el seu interior, és a dir, la seva persona en la seva totalitat? Què et faria decantar la balança per triar-lo per a una cita?" I la noia, poc eixerida i corpulenta, digués: "Doncs el físic..." Aquesta resposta ens sorprendria una mica, oi? Perquè pensaríem que aquesta noia no pot aspirar a sortir amb un noi o noia amb un físic espectacular, un físic que ella no té. Més aviat pensaríem que hauria de plantejar-se sortir amb algú amb una bellesa molt més moderada, molt més normal. Però, ben pensat, no és injust establir com a norma que les persones menys atractives només poden aspirar a sortir amb altres persones igualment poc atractives?

No pot aquesta noia, que acabem de posar com a exemple, reclamar o desitjar tenir una cita amb un noi molt guapo? No seria perfectament desitjable i normal que hi haguessin parelles en què un dels dos no fos gens atractiu segons els cànons de la bellesa? I per què hauria de ser la norma que en totes les parelles, tots dos fossin molt atractius i guapos, o , percontra, tots dos molt poc atractius? El que seria bonic és que aquesta noia, poc eixerida i maca, tingués el dret i la conveniència de sortir amb un noi d'una bellesa pròpia d'un model. Ella, per tant, tindria dret a valorar més el físic que l'interior de la persona, no? O és que només les noies guapes tenen carta blanca o dret a valorar el físic , en primer lloc,a l'hora de triar parella?

3. Biologia versus Moral

Això ve a tomb perquè pensem que, si ens mostrem molt més expansius i amables amb una persona molt més atractiva que amb una altra que no ho és tant, potser no fem aquesta discriminació de manera conscient. Potser, en la nostra consciència, mana la funció neurobiològica dels nostres cervells. És a dir, sense adonar-nos-en, som més simpàtics amb aquelles persones que tenen un físic espectacular que amb les que tenen una aparença física normal i corrent. Per tant, ens hem de sentir culpables si tractem millor una persona guapa que una que no ho és tant? No és una qüestió de biologia?

Sí, però el fet que l'educació que rebem i les lliçons de moral i religió que tenim incorporades en la nostra conducta, no fa que puguem dissimular i dispensar a una persona menys atractiva un bon tracte, com si fos el mateix que donaríem a una altra persona més atractiva? I si funcionés així, no preferim cadascun de nosaltres una petita simpatia modesta però sincera, a una gran i exuberant simpatia però impostada?

4. Acceptació i Conseqüències

Per tant, hem de ser conscients que, quan la biologia mana i no en som conscients, no passa res. No som agents morals que actuem amb malícia. Per tant, no seria normal continuar actuant amb naturalitat i sense reflexionar gaire si hem tractat una determinada persona de la millor manera possible? Què hi farem, si no hem pogut ser el màxim d'amables i simpàtics amb una persona poc eixerida i maca i sí amb una altra que ho era més? Forma part de la vida, del joc de viure.

5. El Triomf de l'Interior a Llarg Termini

També és cert que, al final, l'interior de la persona també compta i venç en darrera instància. Quantes persones molt guapes han estat rebutjades després perquè tenien un interior lleig, gens maco? Les persones no són ingènues, i el fet de ser guapo o bell no garanteix que els altres ens elegeixin com a parella o amics; un s'ho ha de treballar. I no passa a la vida que una persona amb un físic humil i senzill, després de passar un temps, s'hagi guanyat la companyia d'una determinada parella perquè té una personalitat i un interior bell i ric, un interior ple d'incentius i de promeses de convivència fiables i del tot òptimes?

📚 Racó de l'Aprenent de Català

Aquesta secció t'ajudarà a comprendre millor el vocabulari i alguns aspectes culturals i gramaticals presents en el text "Educació: La Llei del Més Guapo".

📖 Glossari del Text (Íntegrament en Català)

• Ben plantat: Que té bon aspecte físic; atractiu, maco. (Exemple: L'Àlex és un noi prim, alt i ben plantat.)

• No gaire agraciada: Que no té gaire atractiu físic; poc bella. (Exemple: La Sara és una noia no gaire agraciada.)

• Glamur: Encant o atractiu especial i elegant. (Exemple: Vesteix d'una manera no gaire elegant, sense glamur.)

• Negociar: Establir acords o tractes amb algú per arribar a un pacte. (Exemple: He trobat i negociat per tu perquè puguis agafar el lloguer.)

• Efusivitat: Demostració exagerada i oberta de sentiments, especialment alegria o afecte. (Exemple: ...sense demostrar una efusivitat gaire expansiva.)

• Deixondida: En el context del text, significa que ha estat sorpresa o s'ha adonat de quelcom, tot i que també pot significar despertada o desvetllada. (Exemple: La Sara se’l mira com una mica deixondida.)

• Sobresaltat: Alterat, alarmat o sorprès. Aquí s'utilitza amb el sentit de molt intens o emocionant. (Exemple: ...un tracte correcte, amable però sense ser gens sobresaltat.)

• A l'acte: Immediatament; sense pausa o dilació. (Exemple: I l'Àlex respon a l'acte...)

• Enriolar-se d'alegria: Mostrar-se molt content o divertit; il·luminar-se el rostre per l'alegria. (Exemple: ...al mateix temps enriolant-se d'alegria.)

• Indestriable: Que no es pot separar o distingir d'una altra cosa. (Exemple: ...el favor que fa, no és indestriable de la persona que el fa.)

• Decantar la balança: Inclinar una decisió cap a una opció o banda; influir en una elecció. (Exemple: ...que et faria decantar la balança per triar-lo?)

• Carta blanca: Llibertat total per actuar o decidir. (Exemple: ...només les noies guapes tenen carta blanca o dret a estimar?)

• Ve a compte: Ser pertinent o oportú en relació amb el que es parla. (Exemple: Això ve a compte perquè pensem que...)

• Impostada: Artificial, fingida, no natural o sincera. (Exemple: ...una gran i exuberant simpatia però impostada?)

• Humil i senzill: Modest, sense luxes ni pretensions (referit al físic, poc espectacular). (Exemple: ...una persona amb un físic humil i senzill...)

• Òptimes: Excel·lents, molt bones, de la millor qualitat possible. (Exemple: ...promeses de convivència fiables i del tot òptimes.)

💡 Aspecte Gramatical Clau: La Concordança de Gènere i Nombre

Un punt important en el text (i un error comú per als aprenents) és la concordança.

El català utilitza articles, adjectius i, de vegades, participis que han de concordar en gènere (masculí/femení) i nombre (singular/plural) amb el substantiu que acompanyen.

• Exemples de Femení Singular: "La primera noia" és una noia no gaire agraciada. Aquí l'article la i l'adjectiu agraciada s'ajusten al substantiu femení noia.

• Exemples de Masculí Plural: "Els dos, tres o quatre petons" són masculins i plurals. L'article els ho indica.

• Exemples d'Adjectius: El pis és de dos-cents metres quadrats (masculí plural), i la rebuda és emocional (femení singular).

Fixeu-vos sempre a ajustar l'adjectiu o article al gènere del nom que descriu!

🌍 Secció Cultural: L'ús de "Ostres"

La interjecció "Ostres" (utilitzada al text per l'Àlex: "Ostres, no saps com em fas feliç...") és un terme molt comú en català i pertany al grup de les interjeccions eufemístiques.

• Què és? És una expressió d'admiració, sorpresa, alegria o, de vegades, de lleugera contrarietat o sorpresa negativa.

• Per què és interessant? És una manera "suau" o educada de substituir una paraula considerada malsonant o vulgar (el mot 'hòstia'). Aquest tipus de substitució és freqüent per evitar l'expressió forta.

• Quan s'utilitza? En un registre col·loquial, per expressar sorpresa intensa. En el text, indica la gran alegria i l'emoció de l'Àlex per les entrades del concert.

Altres equivalents eufemístics comuns al català són:

• Vaja

• Caram

• Déu n'hi do