Busquem voluntaris
El text presenta una anàlisi psicològica i filosòfica sobre el paper de la racionalitat i el càlcul en les relacions amoroses, utilitzant l'escena d'una parella, Pere i Clàudia, com a cas pràctic. Inicialment, la Clàudia expressa la seva profunda emoció i amor incondicional per en Pere, qui es mostra visiblement contingut i reservat davant d'ella. No obstant això, el text revela que en Pere sí que s'emociona intensament en parlar de la Clàudia amb un amic, suggerint que la seva sobrietat davant la parella és una conducta voluntàriament racional i calculada. Aquesta actitud es planteja com una possible estratègia d'autoprotecció per evitar la vulnerabilitat i un futur patiment dolorós, o bé com una falta d'honestedat i el deure d'arriscar-se a viure la passió plenament. Finalment, l'obra qüestiona si és possible, o fins i tot aconsellable, controlar les emocions en el context amorós, concloent amb la reflexió que la persona que causa la felicitat més gran també pot provocar el sofriment més gran.
Aquest educad comença amb la presència d’una parella jove, d’uns trenta anys cadascun: un noi i una noia joves, vigorosos, atractius i sense complexos. Tots dos estan asseguts a la taula de la cuina. Són en Pere i la Clàudia.
Ara és la Clàudia qui parla. Té el rostre visiblement emocionat i els ulls plorosos. Li està comunicant a la seva parella, en Pere, el següent: “Ostres Pere, no saps com t’estimo... Ho ets tot a la meva vida. Des que t’he conegut, la meva vida ha canviat, ja no soc la mateixa, per bé. No saps com m’has fet canviar a millor. Ja sé que sona a tòpic rebregat, però la meva vida amb tu té molt poc a veure amb la meva vida anterior sense tu...”
Mentre la Clàudia diu això, unes llàgrimes de felicitat i emoció li rellisquen galta avall. Està molt emocionada i "tocada", amb un deix d’inquietud, però en positiu.
Mentrestant, si observem en Pere, el veiem molt contingut emocionalment. Es limita a fer que sí amb el cap i, sense perdre el control de la situació, li fa un amanyac tímid a l’espatlla a la Clàudia. Tot i això, en Pere es manté circumspecte, serè i emocionalment moderat i molt reservat durant tota l’estona. No es deixa arrossegar pel torrent emocional de la seva parella. Tan sols es limita a una carícia solitària i un somriure breu. És a dir, evita el descontrol emocional i fa prevaldre una certa racionalitat.
FADE OUT.
Ara passem a un altre escenari. En Pere és amb un amic seu, en Pep. Tots dos estan sols en una terrassa discreta d’un bar, prenent unes cerveses. De sobte, veiem com en Pere pren la paraula i li diu a en Pep, un noi de la seva edat, que sembla molt educat i sensible: “Mira Pep, no saps quina felicitat em dona la Clàudia. Ella és i serà la meva xicota definitiva... És tan especial, tan màgica, tan meravellosa, que de vegades tinc molta por de perdre-la. Sí, Pep, és una noia excepcional, i tinc la por de no merèixer-la, em pots creure...”
Mentre en Pere desgrana aquestes paraules, li passa una cosa inesperada: s’emociona moltíssim i, aquí, amb el seu amic, no es talla ni un pèl a l’hora de mostrar les seves emocions. Té els ulls humitejats. Es treu un mocador de paper i se’ls frega alhora que li diu a en Pep: “Perdona, semblo un sentimental, ho sento, és que tu ets de les poques persones amb qui em puc sincerar...” Amb en Pep posant la mà sobre les seves espatlles i després abraçant-lo amb una abraçada franca i sincera, s’acaba l’educad.
És evident que en Pere, amb la seva xicota, la Clàudia, ha evitat mostrar-se massa expressiu i transparent. Mentre ella estava commoguda per l’emoció nua i crua ell, amb la seva reacció a la intensitat de la Clàudia, sembla que ha actuat amb una conducta voluntàriament racional, especulativa i calculada.
Per quina raó, en Pere, amb la Clàudia, es mostra tan sobri en el pla emocional? Potser per allò que si mostres massa les teves cartes, si expresses i ensenyes tot el teu ésser íntim, les teves entranyes, perds poder en relació amb la persona amb qui bolques tot això, i tot el teu ésser més profund pot veure’s com a depenent davant d’aquesta persona. És com si en Pere estigués contemplant les cartes que té amb la Clàudia i volgués guardar-se’n algunes per al que podria venir després, oi?
No és aquesta actitud una mica covarda i poc honesta? Fer actuar el càlcul en la vida de parella? Observem que en Pere amb el seu amic sí que s’expressa tal com és i no estalvia cap emoció, ni tan sols l'expressió una mica pertorbadora, inquieta i sensible. Per què serà? Probablement perquè essent d’aquesta manera amb el seu amic, no s’hi juga res, veritat? En fi, per pensar-hi...
I si ho pensem bé, l’actitud sòbria d’en Pere en el pla emocional amb la seva parella, no pot ser també una actitud intel·ligent? És a dir, el càlcul d’en Pere davant el fet de deixar circular una corrua d’emocions intenses, no és una manera, podríem dir, d’evitar que tots dos, en un futur molt a curt termini, visquin una passió abassegadorament dolorosa?
Ja sabem que la passió amorosa implica, o té, la seva altra cara no tan amable. Potser en Pere, el que fa, és evitar que si s’arriba a l’èxtasi amorós, els dos prenguin mal, per allò d’evitar un aterratge forçós des d’unes altures que, en tocar terra, poden provocar una ferida inconsolable.
Així, des d’aquesta perspectiva, per bé que l’actitud d’en Pere sigui calculada, en el fons, ho fa per un bé que afecti tots dos, a aquesta parella. En Pere no vol riscos i vol una relació amorosa sana i plena, sí, però al mateix temps serena, continguda i d’una elegància refinadíssima que no els faci perdre els papers. Aleshores, ja no ens sembla tan repulsiva l’actitud poc expansiva d’en Pere davant la Clàudia, que sí que s’entrega amb cos i ànima. En Pere el que no vol viure és una passió desbocada, perquè tota passió portada al límit provoca un sofriment profund i perdurable, veritat?
Però també, si ho contemplem des d’un vessant diferent, què passaria si en Pere ja des del primer moment s’entregués del tot a la Clàudia? No s’hauria d’arriscar a fer-ho? Per quina raó reprimir-se? Per quina raó no arriscar-se a ser i mostrar-se emocionalment fràgil i vulnerable?
Perquè si és així, és probable que tots dos visquin una història d’amor explosiva, fins i tot mística i arravatada, independentment del que vingui després. Perquè, encara que l’experiència amorosa sigui curta o duri poc, com a éssers humans tenim el dret i potser el deure d’arriscar-nos a viure l’amor fins a les últimes conseqüències, no? Què hi perdem amb això? Si al final, la vida ens posa al nostre lloc, veritat? Per tant, també és perfectament vàlid viure intencionadament la passió amorosa fins a la seva última veritat, fins al fons de tot, no deixant i escatimant res, cert?
I és que al capdavall, els éssers humans, ens hem de fer una pregunta cabdal, que és la següent: controlem les nostres emocions? De veritat que les podem controlar? Té sentit posar un fre, un límit pel que fa a sentir, tenir o expressar les nostres emocions, ja que si es reprimeixen, al final acaben per desfermar-se i alliberar-se i després són tan intenses, robustes i fortes, que deixen poc espai per a la serenor i la pura contemplació que puguem donar a l’experiència de l’amor, no?
I ja per acabar, una curta reflexió: en la vida real i en la ficció literària i cinematogràfica, la persona que ens causa una major felicitat i plenitud existencial, no és la mateixa persona que ens provoca el el patiment més gran i desassossec?
Educad © Sergi Costa
Aquesta secció us ajudarà a entendre millor el vocabulari, la gramàtica i el context cultural del text "El Càlcul en l’Amor".
Educad: Text breu o relat amb finalitat educativa, moral o de reflexió.
Vigorosos: Que tenen força, vitalitat o energia.
Circumspecte: Que actua amb prudència, reserva o sense mostrar els sentiments amb facilitat.
Amanyac: Demostració d'afecte o tendresa feta amb la mà o el cos (sinònim de carícia).
Tòpic rebregat: Una idea o frase molt repetida que ha perdut la seva originalitat o força.
Arravatada: Que és molt intensa, apassionada i impulsiu.
Desassossec: Estat d'inquietud, intranquil·litat o falta de calma.
Contingut: Que controla o modera les seves emocions o expressions.
Desgranant: (Aquí, figurat) Explicant o exposant a poc a poc i amb detall.
Escatimar: No donar o no utilitzar una cosa en la quantitat necessària, per avarícia o per càlcul.
1. Verbs Pronominals i de Canvi
El text utilitza molts verbs pronominals (amb els pronoms reflexius com se, es, s') que sovint expressen canvi d'estat o una acció feta sobre un mateix:
s’emociona: Es posa molt emotiu.
reprimir-se: Evitar expressar o sentir una emoció.
bolques tot això: (Expressió figurada) Entregues o dirigeixes tota la teva atenció i sentiment.
2. Ús dels Pronoms Forts i Febles
Observeu la diferència en l'ús dels pronoms per a referir-se a persones:
Són en Pere i la Clàudia. (Ús de l'article personal 'en' i 'la' abans del nom, típic del català central).
No saps com t’estimo... (Pronom feble 't'' per a complement directe/indirecte: a tu).
3. El Subjuntiu per a la Hipòtesi
El text utilitza el mode subjuntiu per expressar incertesa o possibilitats futures:
...els dos visquin una passió abassegadorament dolorosa? (Expressa una hipòtesi o dubte).
...la pura contemplació que puguem donar a l’experiència... (Expressa una possibilitat).
El Sentit de l'Educad
El format de l’Educad (del qual pren el títol el text) és un gènere de reflexió molt utilitzat en certs àmbits catalans. S’inicia amb una escena o anècdota (sovint de ficció) i després es desenvolupa una anàlisi o un debat filosòfic/moral a partir d'aquesta situació. Aquesta estructura fomenta la reflexió crítica sobre temes quotidians.
El Càlcul vs. la Passió
El debat central del text – si és millor el càlcul (la moderació i la racionalitat) enfront de la passió (l'entrega total i el risc) – és un tema recurrent en la cultura i la literatura. Reflecteix la tensió entre la necessitat de seguretat (representada per en Pere) i la necessitat d'experiència intensa (representada per la Clàudia i l’amic Pep). Aquesta dualitat és molt present en les discussions sobre relacions personals a la societat catalana contemporània.
L'Article Personal
L'ús de "en" abans del nom masculí (en Pere, en Pep) i "la" abans del femení (la Clàudia) és molt comú en la llengua parlada i acceptat en molts registres formals del català central. És una característica distintiva del català que pot sorprendre els aprenents.
Aquesta guia està dissenyada per analitzar i comprendre els temes centrals presentats en els extractes de "El Càlcul de l'Amor: Risc Emocional i Control". A través d'un qüestionari, preguntes d'assaig i un glossari, s'exploren les complexitats del control emocional, la vulnerabilitat i l'estratègia en les relacions íntimes.
Qüestionari de Resposta Breu
Respon a les següents preguntes basant-te exclusivament en la informació proporcionada en el text. Cada resposta hauria de tenir una extensió de 2-3 frases.
1. Com expressa la Clàudia els seus sentiments cap a en Pere i quina és la reacció immediata d'ell?
2. Descriu el contrast entre el comportament emocional d'en Pere amb la Clàudia i el seu comportament amb el seu amic Pep.
3. Quina és una de les interpretacions negatives del comportament calculat d'en Pere amb la Clàudia?
4. Explica el concepte del "càlcul com a autoprotecció" en el context de les accions d'en Pere.
5. Segons l'argument de l'autoprotecció, quin tipus de relació amorosa desitja en Pere?
6. Quin és l'argument principal que es presenta a la secció "El Deure d’Arriscar-se"?
7. Segons el text, què pot passar quan les emocions es reprimeixen en lloc de ser expressades?
8. Per quin motiu en Pere se sent còmode mostrant les seves veritables emocions al seu amic Pep?
9. Quines accions físiques específiques utilitza en Pere per mostrar afecte a la Clàudia durant la seva conversa a la cuina?
10. Quina és la reflexió final que ofereix el text sobre la relació entre la felicitat i el patiment en l'amor?
--------------------------------------------------------------------------------
Clau de Respostes
1. Com expressa la Clàudia els seus sentiments cap a en Pere i quina és la reacció immediata d'ell? La Clàudia expressa els seus sentiments de manera molt emocionada, amb els ulls plorosos i llàgrimes de felicitat, dient-li a en Pere que ell ho és tot a la seva vida. La reacció d'en Pere és molt continguda; es limita a assentir amb el cap, fer-li un amanyac tímid a l'espatlla i oferir un somriure breu, mantenint-se serè i reservat.
2. Descriu el contrast entre el comportament emocional d'en Pere amb la Clàudia i el seu comportament amb el seu amic Pep. Amb la Clàudia, en Pere és emocionalment moderat, circumspecte i evita el descontrol. En canvi, amb el seu amic Pep, s'emociona moltíssim, té els ulls humitejats i no es reprimeix a l'hora de mostrar la seva por de perdre la Clàudia, arribant a plorar i sincerar-se completament.
3. Quina és una de les interpretacions negatives del comportament calculat d'en Pere amb la Clàudia? Una interpretació negativa és que la seva actitud és covarda i poc honesta. Se suggereix que, en no mostrar les seves "cartes" o el seu ésser íntim, en Pere podria estar intentant mantenir una posició de poder en la relació per no semblar dependent d'ella.
4. Explica el concepte del "càlcul com a autoprotecció" en el context de les accions d'en Pere. Aquesta perspectiva suggereix que l'actitud calculadora d'en Pere és una estratègia intel·ligent per protegir-se a si mateix i a la Clàudia. En evitar l'èxtasi amorós i una passió excessiva, intenta prevenir un futur "aterratge forçós" que podria causar una ferida inconsolable a tots dos.
5. Segons l'argument de l'autoprotecció, quin tipus de relació amorosa desitja en Pere? En Pere desitja una relació amorosa que sigui sana i plena, però al mateix temps serena, continguda i elegant. Vol evitar una "passió desbocada" que els faci perdre el control i provoqui un sofriment profund.
6. Quin és l'argument principal que es presenta a la secció "El Deure d’Arriscar-se"? L'argument principal és que els éssers humans tenen el dret, i potser el deure, d'arriscar-se a viure l'amor fins a les últimes conseqüències. Sosté que val la pena viure una història d'amor explosiva i arravatada, sense reprimir-se, independentment de la seva durada o del que pugui venir després.
7. Segons el text, què pot passar quan les emocions es reprimeixen en lloc de ser expressades? El text planteja que si les emocions es reprimeixen, al final acaben per desfermar-se i alliberar-se. Quan això passa, esdevenen tan intenses, robustes i fortes que deixen poc espai per a la serenitat i la contemplació en l'experiència de l'amor.
8. Per quin motiu en Pere se sent còmode mostrant les seves veritables emocions al seu amic Pep? En Pere se sent còmode amb en Pep perquè, segons el text, amb el seu amic "no s'hi juga res". En Pere mateix diu que en Pep és una de les poques persones amb qui es pot sincerar, suggerint una relació de confiança sense el risc emocional que percep en la seva relació de parella.
9. Quines accions físiques específiques utilitza en Pere per mostrar afecte a la Clàudia durant la seva conversa a la cuina? En Pere mostra afecte a la Clàudia de manera molt limitada. Es redueix a fer-li un "amanyac tímid a l'espatlla" i a oferir-li "un somriure breu".
10. Quina és la reflexió final que ofereix el text sobre la relació entre la felicitat i el patiment en l'amor? La reflexió final planteja una pregunta retòrica: si la persona que ens proporciona la felicitat més gran i plenitud existencial no és, paradoxalment, la mateixa persona que ens pot provocar el patiment i desassossec més grans.
--------------------------------------------------------------------------------
Preguntes d'Assaig per a la Reflexió
1. Analitza i compara les dues interpretacions del "càlcul" d'en Pere: com una estratègia de poder i com un acte d'autoprotecció. Quina perspectiva et sembla més convincent i per què, basant-te en els detalls del text?
2. Discuteix el concepte del "deure d'arriscar-se" en l'amor. Segons el text, quins són els beneficis i els possibles inconvenients de viure una "passió desbocada"?
3. Explora el contrast entre l'autenticitat emocional i el control racional en les relacions, utilitzant els exemples d'en Pere amb la Clàudia i en Pere amb en Pep. Què revela aquesta dualitat sobre la naturalesa del risc emocional?
4. És possible controlar realment les emocions en una relació amorosa? Argumenta la teva resposta basant-te en les preguntes i reflexions plantejades a la secció "El Control de les Emocions".
5. Reflexiona sobre l'afirmació final del text: "la persona que ens causa una felicitat més gran [...] no és la mateixa persona que ens provoca el patiment més gran?". Com es relaciona aquesta idea amb el dilema central d'en Pere sobre si controlar o alliberar les seves emocions amb la Clàudia?
--------------------------------------------------------------------------------
Glossari de Termes Clau
Terme
Definició segons el Context
Càlcul
Una conducta voluntàriament racional, especulativa i controlada en l'expressió de les emocions dins d'una relació de parella. S'interpreta com una possible estratègia per mantenir poder o com una forma d'autoprotecció.
Contenció emocional
L'acte de mostrar-se serè, moderat i reservat, evitant deixar-se portar per un "torrent emocional". És la principal característica del comportament d'en Pere amb la Clàudia.
Autoprotecció
Una motivació per actuar de manera calculada amb l'objectiu d'evitar un futur dolor emocional. En el text, es presenta com una acció intel·ligent per prevenir una "ferida inconsolable" per a tots dos membres de la parella.
Passió desbocada
Una experiència amorosa portada al límit de la seva intensitat, sense frens ni control. El text l'associa directament amb la provocació d'un "sofriment profund i perdurable".
Èxtasi amorós
El punt culminant de la passió amorosa. Es descriu com una altura des de la qual es pot produir un "aterratge forçós", és a dir, una caiguda dolorosa quan la intensitat disminueix o la relació acaba.
Vulnerabilitat emocional
L'estat de mostrar-se emocionalment fràgil i obert, exposant el propi "ésser íntim". És precisament el que en Pere sembla evitar amb la Clàudia, però no amb en Pep.
Racionalitat de l’afecte
L'aplicació del pensament lògic i del càlcul a les interaccions afectives. Implica fer prevaldre la raó per sobre del "descontrol emocional".