LA COTITZACIÓ DE LES AMISTATS
LA COTITZACIÓ DE LES AMISTATS
Embedded Files
Busquem voluntaris
L'extracte de Viquiràdio presenta un episodi dramatitzat anomenat "LA COTITZACIÓ DE LES AMISTATS," on dos amics íntims, l'Ernest i la Sandra, es reuneixen en un bar. La trama central gira al voltant d'un error amb un regal, quan l'Ernest li dona accidentalment a la Sandra un llibre amb una dedicatòria destinada a una altra dona, anomenada Victòria. Aquest descobriment revela l'existència d'una altra amistat propera, cosa que provoca que la Sandra es retracti immediatament de la seva anterior negativa i accepti anar de cap de setmana amb l'Ernest a Barcelona. Seguidament, el text proposa una sèrie de preguntes per a la reflexió sobre si la competència amb tercers pot incrementar artificialment el valor d'una relació personal. L'anàlisi suggereix que la gelosia o la por a perdre l'amic fa que l'amistat de l'Ernest "cotitzi molt més" per a la Sandra, posant en qüestió la naturalesa de les amistats autèntiques.
EDUCAT. LA COTITZACIÓ DE LES AMISTATS.
EDUCAT. LA COTITZACIÓ DE LES AMISTATS.
L'episodi de l'Educat comença amb una parella d'amics força íntims, sense que tinguin un vincle sentimental clar i definitiu, és a dir, no són parella: un noi i una noia d'uns trenta anys cadascun. La noia es diu Sandra, i el noi, Ernest. Són dos amics d'aspecte agradable, ben vestits, atractius i ben plantats. L'Ernest i la Sandra estan asseguts a la taula d'un bar. Parlen animadament i amb gust. De sobte, l'Ernest agafa la seva motxilla i en treu un obsequi embolicat amb paper de regal. L'entrega a la Sandra i li diu: "Mira, té, aquí tens un petit detall." La Sandra somriu afablement i agafa el regal. El desembolica, alhora que li dona moltes gràcies per l'obsequi. El desempaqueta i veu que és un llibre: una novel·la de l'escriptora nord-americana Carson McCullers, titulada El cor és un caçador solitari.
En veure que és aquest llibre, l'Ernest queda una mica atònit i agafat a contratemps. Perquè el que fa immediatament la Sandra és obrir la primera pàgina i llegir la següent dedicatòria: "Per a la Victòria, que tantes bones estones m'ha regalat, aquí tens l'edició de luxe que segur que no tens de la teva escriptora favorita de tots els temps i èpoques..."
En llegir aquesta dedicatòria, l'Ernest s'avança, ja que des del moment en què ha desembolicat el regal, s'ha adonat del seu error. El que passa és que s'ha equivocat de regal. La Sandra, tot rient, li diu a l'Ernest: "Sí, la McCullers és una gran mestra de la literatura americana del segle vint, però sí, em sembla que t'has equivocat de noia, jo no soc la Victòria i ho sento, la meva escriptora favorita és la Virginia Woolf. Què hi farem? Però de totes maneres, moltes gràcies... I, per cert, qui és la Victòria? No tinc el plaer de conèixer-la..."
Ara l'Ernest té el rostre vermell, encès, i alhora que es treu un altre paquet de la seva motxilla, que també és un llibre, li diu a la Sandra: "Ho sento per l'error, aquest és el regal que et pertoca." I, efectivament, la Sandra somriu i treu el paper del paquet: és un llibre, i és un llibre de la Virginia Woolf, concretament una de les seves novel·les més prestigioses, la que es titula Al far (To the Lighthouse). I ara també obre la primera pàgina i hi veu els quatre mots que l'Ernest li ha dedicat, que diuen: "Per a la Sandra, que m'ha fet feliç tantes estones, aquí tens una edició de luxe de la teva novel·la preferida, de la teva autora predilecta, que la gaudeixis una vegada més..."
La Sandra li fa un petó instantani a l'Ernest, i tots dos es miren amb alegria, si bé amb un punt d'incomoditat per part de l'Ernest. Però es nota que tots dos són vells amics. Passen uns segons de silenci, i finalment la Sandra li deixa anar el següent comentari, molt il·lustratiu per part seva i que afecta tots dos. La Sandra li comenta: "Escolta, per cert, la setmana passada et vaig dir que no a anar a passar un cap de setmana a Barcelona. Doncs bé, m'han canviat l'agenda i ara sí que podem anar tots dos a Barna. Què et sembla? Ja feia estona que t'ho volia comentar."
L'Ernest, en primera instància, posa una cara seriosa, que en qüestió de pocs segons es transmuta en una rialla sorneguera: "El que digui la meva amiga Sandra, fet!" I així, amb aquests dos personatges fonent-se en una abraçada fraternal, s'acaba l'Educat.
Preguntes per a la Reflexió
Preguntes per a la Reflexió
Fins a quin punt les nostres amistats més estretes es validen de manera més contundent quan entren en competència altres amistats que rivalitzen amb les que ja tenim?
És evident que la Sandra, en veure que l'Ernest té una amiga especial que desconeixia, incrementa sobtadament, a causa d'aquesta revelació de l'amistat femenina de l'Ernest, un interès revifat per ell. Es veu clarament que el canvi en la intenció de la Sandra d'acceptar la proposta de passar un cap de setmana a Barcelona es deu al fet que ha descobert que l'Ernest té un lloc al seu cor per a una altra amiga. Aleshores, no passa que, per a la Sandra, ara l'Ernest és un amic que, de cop, de resultes d'aquest equívoc amb el regal del llibre, cotitza molt més? No és que aquest interès addicional de la Sandra cap a l'Ernest sigui fruit d'un punt de gelosia, com si estigués picada perquè l'Ernest també s'espavila amb altres noies?
No és injust que passi això, aquest canvi d'opinió de la Sandra, en dir-li que ara sí que poden anar a Barcelona, just en el moment que a la Sandra li ha sortit una competidora? I diguem que és una situació injusta, per què seria bonic que la Sandra volgués anar al cap de setmana a Barna en la situació i context hipotètics en què l'Ernest es definís com un noi que, de moment, només té exclusivament l'amistat femenina de la Sandra, cert?
Perquè no és cert que l'Ernest té les mateixes virtuts i defectes tant si té una sola amiga, com dues amigues o quinze? No podem valorar una persona pel nombre d'amistats que és capaç de reunir, oi? Una amiga de debò t'accepta, si t'estima, tant si tens dues amigues com vuit o nou? El valor intrínsec de la persona mateixa és el que ha de fer declinar la balança perquè l'amistat d'aquesta persona amb una altra pugui consolidar-se amb èxit, no?
No serà que en la nostra societat, en el terreny de les amistats, es realcen, se signifiquen i surten guanyadors els convencionalismes arbitraris en detriment de les maneres de ser i actuar realment autèntiques, veraces i genuïnes?
Finalment, podem estar d'acord que és preferible que una amistat, un amic o una amiga no ens la prenguem com si fos un caprici o, pitjor, una possessió nostra?
Educad © Sergi Costa
Català per Aprenents: Anàlisi del Text.
Aquesta secció us ajudarà a aprofundir en el vocabulari, la gramàtica i el context cultural presents en el text "La cotització de les amistats".
Glossari de Paraules Clau
Paraula/Expressió: Educad Significat en Català (Definició): Terme usat en el text per referir-se a l'episodi o l'escena inicial del relat. Nota/Contextualització: És un neologisme o un ús molt concret. El més habitual seria dir "el relat" o "l'escena".
Paraula/Expressió: Sense que tinguin un vincle sentimental Significat en Català (Definició): Que no estan units per una relació amorosa o de parella. Nota/Contextualització: La conjunció "sense que" regeix el mode subjuntiu ("tinguin").
Paraula/Expressió: Ben plantats Significat en Català (Definició): Amb bon aspecte físic, de figura esvelta i atractiva (referit especialment a homes). Nota/Contextualització: Sinònim d' "atractiu".
Paraula/Expressió: Amb delectança Significat en Català (Definició): Amb plaer, amb gust, amb gaudi. Nota/Contextualització: Expressió formal per indicar que estan molt a gust en la conversa.
Paraula/Expressió: Atuït / Atònit Significat en Català (Definició): Sorprès, desconcertat, sense saber com reaccionar. Nota/Contextualització: L'ús d'atuït és més col·loquial, atònit és més formal i precís (com s'ha corregit).
Paraula/Expressió: Pres a contrapèl Significat en Català (Definició): Agarrat en un moment inoportú, desprevingut o fet sentir incòmode. Nota/Contextualització: Significa que l'ha agafat per sorpresa i l'ha incomodat.
Paraula/Expressió: Pertoca Significat en Català (Definició): És el que correspon o és degut. (Del verb pertocar). Nota/Contextualització: "Aquest és el regal que et pertoca" = "Aquest és el regal que t'havia de donar a tu".
Paraula/Expressió: Rialla sorneguera Significat en Català (Definició): Riure amb ironia, amb burla o amb intenció amagada. Nota/Contextualització: Un riure que expressa una astúcia o un punt de malícia subtil.
Paraula/Expressió: Fonent-se amb una abraçada Significat en Català (Definició): Abraçant-se fins a fer-se un (sentit figurat de gran intimitat). Nota/Contextualització: Del verb fondre's. Indica la tendresa i la proximitat del gest.
Paraula/Expressió: Cotitza molt més Significat en Català (Definició): Té un valor superior, esdevé més desitjable o important. Nota/Contextualització: Metàfora econòmica aplicada al valor d'una persona o d'una relació.
Paraula/Expressió: Estar picada Significat en Català (Definició): Sentir-se gelosa o molesta per una cosa que ha fet una altra persona. Nota/Contextualització: Expressió col·loquial per indicar que se sent ofesa o desafiada.
Paraula/Expressió: S'espavila amb altres noies Significat en Català (Definició): Que té èxit o es relaciona amb altres noies (en sentit amorós o de coqueteig). Nota/Contextualització: Del verb espavilar-se. Indica que és actiu en la recerca de relacions.
Apunts Gramaticals
A. L'ús del Gerundi
En el text es troben diversos usos del gerundi, que és la forma verbal acabada en -ant o -ent (per exemple, parlant, llegint).
Acció simultània: Es fa servir correctament per indicar una acció que passa al mateix moment que l'acció principal. Exemple: "La Sandra somriu afablement i agafa el regal. El desembolica, alhora que li diu moltes gràcies..." (Mentre el desembolica, parla). Mal ús (Gerundi d'especificació): S'ha corregit un ús que de vegades es troba al carrer (castellanisme). És incorrecte fer servir el gerundi per especificar o qualificar un nom. Incorrecte: "El llibre titulant-se El far..." Correcte: "El llibre que es titula Al far..." (El text finalment utilitza la forma correcta: "la que es titula El far").
B. La Conjunció Condicional i Temporal
L'ús de "tan si... com" i "tant si... com":
Ús: Per expressar una doble condició o dues possibilitats, funciona com un "sigui o no sigui" o "tant de dia com de nit". Exemple: "...té les mateixes virtuts i defectes, tant si té una sola amiga, com dues amigues..."
C. L'Apòstrof i la Preposició "A"
La preposició "a" s'apostrofa davant d'una paraula que comença per vocal.
Exemple: d'anar a passar un cap de setmana / d'agafar la motxilla. Exemple: a l'Ernest / a la Sandra. (Però davant de paraula femenina en singular que comença per consonant no s'apostrofa: "a la Victòria").
Anècdotes Culturals i Context Literari
A. Les Autores Clau del segle XX
El text es basa en un contrast literari que és culturalment molt significatiu:
Virginia Woolf (1882-1941): Menció de la seva novel·la Al far (To the Lighthouse). Woolf és una figura central del modernisme i el feminisme. És coneguda pel seu estil de flux de consciència i la seva profunda exploració de la subjectivitat. El fet que sigui l'autora preferida de la Sandra li dona un aire intel·lectual i sofisticat. Carson McCullers (1917-1967): Menció de El cor és un caçador solitari. McCullers és una escriptora estatunidenca, sovint associada a la "Gothic Southern" (Gòtic Sudista). El seu treball se centra en la soledat, l'amor inexpressable i la pèrdua.
Aquest contrast no és casual: en l'escena, l'error amb el regal (Woolf vs. McCullers) subratlla el desconeixement inicial de l'Ernest sobre els gustos profunds de la Sandra, fins que es corregeix amb el regal adequat.
B. La "Cotització" Social i la Gelosia
El títol, "La cotització de les amistats", fa referència a la tendència social (present a Catalunya i arreu) de valorar una persona no pel seu valor intrínsec (el que és), sinó pel valor de mercat que li atorga la demanda social (quantes persones la volen o desitgen).
L'anècdota cultural és que la Sandra, en assabentar-se que l'Ernest "cotitza" per a una altra noia (la Victòria), automàticament augmenta el seu interès per l'Ernest. Aquest fenomen de la gelosia reactiva o la desitjabilitat induïda és el cor de la reflexió que planteja el text sobre l'amistat i l'amor.
Page updated
Google Sites
Report abuse