Busquem voluntaris
La història comença amb en Marc Freixes, un home de trenta i pocs anys de presència impol·luta. Seu en un bar amb un amic de la seva edat, tan elegant com ell, que li deixa anar gairebé a cau d’orella: —Saps què diu l’Eduard Rius de tu?
Davant la curiositat d'en Marc, l'amic no se'n guarda res: —Diu que ets un garrepa, que abuses de la generositat dels altres i que, de tant en tant, desconnectes de les converses. Diu que ets un "fill de papa" que ho ha trobat tot fet i que no sap què és guanyar-se les garrofes. Fins i tot t'ha titllat de narcisista per la teva posició econòmica.
En Marc, amb el posat seriós i el front arrufat, respon amb una barreja de sorpresa i ràbia: —Collons, no m’ho esperava, de l’Eduard... Després d'uns segons de silenci tens, pren una decisió dràstica: —Saps què? El bloquejo ara mateix. S'ho mereix. Davant la mirada de circumstàncies de l'amic —que potser ja es penedeix d'haver punxat la bombolla—, en Marc executa el bloqueig digital. Fade out.
Una setmana després, trobem en Marc en un altre bar amb un segon amic. Aquest és diferent: vesteix de forma despreocupada, però hi té una connexió profunda. Enmig d'una conversa animada, aquest segon confident li diu: —Saps què diu un amic comú de tu? Diu que ets una de les persones amb millor cor que coneix, que ets noble i que series capaç de tallar-te un braç per ajudar algú. Diu que mai vas amb segones intencions.
Estupefacte, en Marc pregunta qui parla tan bé d'ell. La resposta el deixa consternat: —L'Eduard Rius.
Després d'uns segons per assimilar la paradoxa, en Marc somriu i treu el telèfon: —Mira, el tenia bloquejat per unes coses que ja t'explicaré, però ara mateix el desbloquejo. Ja torna a estar "dins la xarxa". Els dos amics celebren el retrobament virtual brindant amb una copa de cava.
Aquesta anècdota ens convida a analitzar la naturalesa complexa i, sovint, volàtil de les relacions humanes a través de cinc punts clau:
La predisposició al perdó: El gest de Marc de rehabilitar una amistat tan ràpidament suggereix que el perdó és un múscul necessari. Ell accepta que tothom té dret a equivocar-se o a ser injust; el que compta és la capacitat de rectificar. Quan l'altre demostra humanitat i benevolència, en Marc sap canviar el "xip" i recuperar l'obertura d'esperit.
La tirania del "bloqueig" digital: Avui dia, la decisió de tallar el contacte és a un sol clic de distància. Però és coherent aquesta immediatesa? Sovint, el pas d'amic a enemic (i a la inversa) no depèn de fets objectius, sinó del nostre propi estat d'ànim. Si estem de bon humor, tolerem els defectes aliens; si tenim un dia gris, qualsevol fricció esdevé imperdonable. Som esclaus de la nostra fluctuació emocional.
L'elecció inconscient: Què fa que algú deixi de ser amic? Solem dir que és la decepció o la falta de virtuts, però la realitat és més recòndita. A vegades rebutgem persones "ideals" i ens aferrem a altres de complicades. Sembla que l'inconscient té un criteri propi, aliè a la lògica, que dicta qui entra i qui surt de la nostra vida.
La dificultat d'aconsellar: Quan algú ens demana si hauria de ser amic d'una tercera persona, el consell més honest és el tòpic: "Descobreix-ho tu mateix". Els vincles són tan contingents i inescrutables que ningú té la garantia d'encertar-la. No som ningú per catalogar els altres, ja que la química entre dues persones és un territori exclusiu i privat.
La utilitat del defecte: En la complexitat de la vida, fins i tot els defectes d'un amic poden acabar sent una benedicció per a nosaltres, o una virtut seva pot resultar-nos perjudicial. Les relacions humanes són un misteri on mai saps "per on aniran els trets". Com deia Walt Whitman, "el meu jo conté multituds". Som éssers contradictoris i canviants.
En definitiva, mantenir una amistat requereix cultivar la paciència, l'empatia i la tolerància. Abans d'emetre un judici ferm o prémer el botó de bloquejar, potser cal recordar l'adagi bíblic: "No jutgis i no seràs jutjat". L'amistat no és una línia recta, sinó un camí sinuós que depèn, tant com de l'altre, de la nostra pròpia predisposició a entendre les multituds que ens habiten.
Educad © Sergi Costa
Aquesta secció t'ajudarà a comprendre millor el vocabulari del text i a fixar algunes estructures gramaticals i culturals que fem servir els catalanoparlants.
Aquí tens els termes més importants del text amb la seva definició:
Impol·luta: Que no té cap taca, absolutament neta. En el text, es refereix a algú que va molt ben vestit i polit.
Garrepa: Una persona que no vol gastar diners, tacanya
Guanyar-se les garrofes: Una expressió col·loquial que significa treballar per guanyar-se la vida o el sou.
Arrufar el front: Contraure el front en un gest d'enuig, de preocupació o de concentració.
A cau d'orella: Dir una cosa molt fluixet, gairebé tocant l'orella de l'altre (secretament).
Mala bava: Tenir mal caràcter o intencions poc amigables.
De tant en tant / De tant en tant (Atenció a l'ortografia: la forma correcta és "de tant en tant"). Significa "algunes vegades", de forma no contínua.
En el text apareix sovint el nom Marc. Per no repetir-lo, fem servir el pronom en (o el davant de consonant).
L'article personal: En català central, davant de noms de persona masculins que comencen per consonant, fem servir en (en Marc, en Pau). Si comencen per vocal, fem servir l' (l'Eduard, l'Andreu).
El pronom feble "en": Fixa't en la frase: "No se'n guarda res". Aquí, "en" substitueix "de la informació". És un dels pronoms més difícils de dominar, però bàsic per sonar natural!
Exemple d'ús: — Vols una cervesa? — Sí, posa'm-en una. (En comptes de dir: posa'm una cervesa).
A Catalunya, gran part de la vida social i de la resolució de conflictes (o la creació d'aquests!) passa al voltant d'una taula de bar.
El ritual: Quedar per "fer una cervesa" o "fer el vermut" és l'excusa perfecta per parlar de temes profunds o per transmetre rumors (com el que l'amic li explica al Marc).
El brindis: Quan el Marc i el seu segon amic desbloquegen l'Eduard, brinden amb cava. El cava és el vi escumós per excel·lència de Catalunya, associat a les celebracions i als moments de tancament de conflictes.
Com podries dir aquestes frases del text amb paraules més senzilles?
"En Marc queda estupefacte." → (Resposta: En Marc es queda molt sorprès).
"No digues..." → (Resposta: No em diguis això / No m'ho puc creure).
"S'ho mereix." → (Resposta: És just que li passi això).
Aquesta guia d'estudi analitza la naturalesa complexa i volàtil dels vincles humans a partir de la història de Marc Freixes. El document explora com la percepció d'un mateix pot variar dràsticament segons l'interlocutor i com les noves tecnologies faciliten la ruptura i la reconciliació immediata de les relacions personals.
--------------------------------------------------------------------------------
Responeu a les següents preguntes de resposta curta (entre 2 i 3 oracions cadascuna) basant-vos en el contingut del text.
1. Qui és en Marc Freixes i quina és la seva situació inicial en la història?
2. Quines crítiques rep en Marc per part del primer amic sobre què suposadament diu l'Eduard Rius?
3. Quina acció immediata emprèn en Marc després d'escoltar les crítiques negatives?
4. Com descriu el text al segon amic que es troba amb en Marc una setmana després?
5. Quina informació contradictòria rep en Marc sobre l'opinió de l'Eduard Rius en la segona trobada?
6. Què s’entén per la "tirania del bloqueig digital" segons les reflexions del text?
7. Per què afirma el text que l'elecció d'amics sol ser una decisió inconscient?
8. Quin paper juga l'estat d'ànim personal en la tolerància cap als defectes dels altres?
9. Per què és tan difícil aconsellar algú sobre si hauria de ser amic d'una tercera persona?
10. Quin és el significat de la cita de Walt Whitman "el meu jo conté multituds" en el context de l'amistat?
--------------------------------------------------------------------------------
1. En Marc Freixes és un home de trenta i pocs anys amb una presència impol·luta i una bona posició econòmica. Al principi de la història, es troba en un bar amb un amic elegant que li transmet comentaris negatius d'una tercera persona.
2. El primer amic li diu que l'Eduard el considera un garrepa, un "fill de papa" i un narcisista que abusa de la generositat aliena. També afirma que l'Eduard pensa que en Marc desconnecta de les converses i que no sap què és "guanyar-se les garrofes".
3. En Marc reacciona amb una barreja de sorpresa i ràbia davant la traïció percebuda. Com a conseqüència, decideix bloquejar digitalment l'Eduard Rius de manera immediata i dràstica.
4. El segon amic té un estil de vestir despreocupat, però manté una connexió profunda amb en Marc. A diferència del primer, aquest amic comparteix comentaris molt positius i elogiosos sobre la personalitat d'en Marc.
5. El segon amic revela que l'Eduard Rius considera en Marc una de les persones amb millor cor que coneix, noble i sense segones intencions. Aquesta revelació deixa en Marc consternat per la paradoxa entre les dues versions que ha rebut de la mateixa persona.
6. Es refereix a la facilitat amb què es pot tallar el contacte amb algú mitjançant un sol clic de distància. El text suggereix que aquesta immediatesa sovint depèn més de la nostra fluctuació emocional que de fets objectius.
7. El text indica que rebutgem persones idealment "bones" i ens aferrem a d'altres de complicades sense una lògica aparent. Sembla que l'inconscient té un criteri propi, aliè a la raó, per decidir qui entra o surt de la nostra vida.
8. Si estem de bon humor, tendim a tolerar els defectes aliens, però en un "dia gris", qualsevol fricció pot semblar imperdonable. Som, per tant, esclaus de les nostres pròpies emocions a l'hora de jutjar els vincles.
9. L'amistat és un territori exclusiu i privat on la química entre dues persones és inescrutable per a un tercer. Per això, el consell més honest és que cadascú descobreixi el vincle per si mateix sense catàlegs previs.
10. Aquesta frase subratlla que els éssers humans som contradictoris, canviants i complexos. En una amistat, cal acceptar que tant nosaltres com els altres tenim múltiples facetes, incloent-hi defectes que poden acabar sent virtuts.
--------------------------------------------------------------------------------
Suggeriments de temes per al desenvolupament d'escrits extensos (sense resposta proveïda).
1. L'impacte de la comunicació digital en la fragilitat dels vincles humans moderns.
2. Anàlisi de la subjectivitat: Com una mateixa persona pot ser vista com a "narcisista" o "noble" simultàniament.
3. El perdó com a capacitat de rectificació: És necessari per a la supervivència de les relacions personals?
4. La influència de l'entorn social i els rumors en la percepció de la identitat individual.
5. El ritual de la socialització en els espais públics (bars) i el seu paper en la resolució de conflictes.
--------------------------------------------------------------------------------
Glossari de Termes Clau
Terme
Definició segons el context
A cau d'orella
Expressió que significa dir una cosa molt fluixet, gairebé tocant l'orella de l'altre, generalment de forma secreta.
Arrufar el front
Gest de contraure el front que indica enuig, preocupació o una concentració intensa.
Cava
Vi escumós de Catalunya que s'utilitza tradicionalment per a celebracions i brindis en moments de reconciliació.
De tant en tant
Locució adverbial que significa "algunes vegades" o de forma no contínua.
Garrepa
Persona que es resisteix a gastar diners; algú tacany o poc generós.
Guanyar-se les garrofes
Expressió col·loquial que es refereix a l'acció de treballar per guanyar-se la vida o el sou.
Impol·luta
Referit a una presència o vestimenta absolutament neta, sense cap taca i molt polida.
Mala bava
Tenir mal caràcter, mala intenció o actuar amb propòsits poc amigables.
Pronom "en"
Partícula gramatical que s'utilitza per substituir noms (com "de la informació") o com a article personal davant de noms masculins que comencen per consonant.