Busquem voluntaris

Respostes humanes asimètriques

EDUCAD: RESPOSTES HUMANES DESPROPORCIONADES I ASIMÈTRIQUES.

L’escena comença amb una parella protagonista: un noi i una noia d’uns trenta-vuit o trenta-nou anys, fregant els quaranta. Tenen un aspecte sa i semblen més joves del que són. Els veiem en un restaurant de luxe. Són la Mariona i en Cesc. Estan asseguts, degustant amb alegria plats sofisticats d'una cuina innovadora i excelsa. En imatges ràpides, veiem com es van servint a taula creacions d'una gastronomia altament treballada, autèntiques obres d’art minimalistes. En total, desfilen davant d'ells una sèrie de plats d’un nivell insuperable; podria tractar-se d’un dels millors restaurants del món.

Aviat, la parella demana el compte. El cambrer, amb un uniforme rigorós, els el porta. Miren el preu d'aquells menús frugals, però de sabor i creativitat indiscutibles, i queden corpresos. Es queden garratibats en comprovar que la factura d’aquell àpat luxós i exuberant en un restaurant de cinc estrelles és de només dos euros.

No s'ho poden creure. "Dos euros?", pregunten. "Doncs sí, senyor", repeteix el cambrer, "el preu són dos euros pelats". Amb cara d’al·lucinació i incredulitat, en Cesc treu un bitllet de cinc euros i li diu: "Tingui, això val molt més, però si s’obstinen a cobrar aquest preu, cap problema. Quedi’s el canvi...". El cambrer accepta el bitllet somrient. Aquí s’acaba la primera part, davant l’estupor benèvol però inquiet de la parella, que sent que està actuant amb una certa injustícia.

FADE OUT.

Ara trobem la mateixa parella en un restaurant molt menys luxós. El cambrer els porta el que han demanat: dues hamburgueses senzilles amb patates fregides. Deixa els plats amb certa parsimònia. En Cesc i la Mariona comencen a endrapar i, quan ja han engolit mitja hamburguesa, en Cesc demana el compte. El cambrer, un home altiu i arrogant, els deixa la nota. En llegir la quantitat, en Cesc deixa anar un esgarip escandalós:

— Cent cinquanta euros per dues hamburgueses? Això és un frau, un atracament! De cap manera ho pensarem pagar!

El cambrer, alçant les celles i amb mirada amenaçadora, respon: — Molt bé, si no accepteu pagar, faré venir el personal de seguretat ara mateix.

Davant la intimidació, en Cesc treu la targeta de crèdit. El cambrer somriu cínicament i agafa el datàfon de la taula del costat. L’escena tanca amb una veu en off:

"Certament, aquesta història és poc versemblant. A la vida real és difícil que passi això, però... i si observem aquesta mateixa dinàmica en altres àmbits de la vida? Potser aleshores la cosa agafaria més sentit."

Reflexions sobre l'asimetria humana

1. L'excepció contra la constància. No passa sovint que, quan algú demostra una virtut cívica o professional de forma ocasional, el seu entorn l’aplaudeix com si estigués boig? En canvi, si aquesta excel·lència fos quotidiana, ningú la valoraria amb el mateix èmfasi. Sembla que la ment humana premia el gest esporàdic i ignora la conducta irreprotxable de cada dia. No és així com funciona la nostra psicologia?

2. La llei del mínim esforç i el màxim reconeixement Sembla una llei psicològica: qui n'ofereix molt, sovint en rep poc, i qui ofereix ben poc, de vegades rep el reconeixement de tothom. En les relacions humanes s’esdevé aquesta asimetria injusta i arbitrària. Sembla que a la societat li interessa que la gran massa sigui igual, una mena d'igualació a la baixa on sobresortir és penalitzat. Tot i això, quan algú surt d'aquesta "normalitat grisa" amb una fita extraordinària, ens aferrem a celebrar-ho, potser perquè estem massa acostumats a les males notícies.

3. El silenci davant el geni. Una constant en la condició humana és que, si algú destaca massa, sovint se'l silencia o se'l menysté. La humanitat ha avançat gràcies a un grapat de genis a qui sovint se'ls va fer la vida impossible. L'enveja pot ser molt més poderosa que l'admiració: si ets realment bo en alguna cosa, no esperis gaires felicitacions.

4. La injustícia de les retribucions. Un exemple clar d'aquesta desproporció és la comparació entre els futbolistes d'elit i els cirurgians. Un cirurgià salva vides, una tasca d'un valor incalculable, i, no obstant això, guanya una ínfima part del que cobra un futbolista per fer entrar una pilota a la porteria. Si pensem en una "teoria de la justícia" universal, aquestes xifres astronòmiques són escandaloses, però és una reivindicació a la qual pocs fan cas.

5. Reflexió final En l'existència humana, l’excel·lència sembla tenir poc marge per ser acollida i compartida amb justícia. En canvi, les nostres mancances i misèries troben camins molt més fàcils per obtenir consol i generositat. Per què ens costa tant valorar el que és realment valuós?

Educad © Sergi Costa

📚 Espai per a aprenents de català

Si estàs estudiant català, aquest article és ideal per practicar el vocabulari de les emocions i les relacions socials. Aquí tens algunes claus per entendre millor el text.

Glossari: Paraules clau

Garratibat/da: Quedar-se sense poder-se moure, sovint per la sorpresa o el fred. En el text, la parella es queda "garratibada" pel preu de la factura.
Esgarip: Un crit agut i fort, generalment de dolor o de protesta.
Menystenir: No donar a algú o a alguna cosa el valor que es mereix; tractar amb poc respecte.
Endrapar: Menjar amb molta gana i de pressa. És una paraula més col·loquial que "menjar".
Ufanós/osa: Que és luxós, esplèndid o que té una aparença molt bona.
Pelats: En el context de diners (dos euros pelats), significa "exactes", sense ni un cèntim més ni un cèntim menys.

🏛️ Apunt cultural: El món de la gastronomia a Catalunya

El text menciona un restaurant de "cuina innovadora i excelsa". Catalunya és reconeguda mundialment per la seva revolució gastronòmica. Des del llegat de Ferran Adrià amb El Bulli fins als germans Roca amb El Celler de Can Roca, la idea de "plats que són obres d'art" és un referent cultural molt fort. El text utilitza aquesta imatge per contrastar-la amb el preu absurd de dos euros, creant una situació gairebé surrealista per al lector català.

✍️ Píndola gramatical: Els pronoms febles "els el" i "els hi"

En el text original hi havia algunes confusions comunes que hem corregit. Fixa't en aquestes combinacions:

"El cambrer els el porta" (El compte a ells):
- Els = a ells (la parella).
- El = el compte.
- Quan el complement directe és masculí singular (el compte), fem servir els el.
L'error de "els hi":
- És molt comú en el parlar col·loquial dir "els hi vaig dir", però en els registres formals i escrits (com un blog), s'ha d'evitar si ens referim a un complement directe. Hem de fer servir els (per a persones) o la combinació correcta segons l'objecte.

Consell d'aprenent: Si vols sonar més natural, recorda que en català fem servir molts verbs que descriuen l'acció de menjar segons la intensitat: tastar (provar una mica), menjar (normal), endrapar o engolir (molt ràpid i amb gana).

Guia d'Estudi: El Preu de l'Excel·lència i la Paradoxa del Valor Humà.

Aquesta guia d'estudi està dissenyada per aprofundir en la comprensió dels temes i arguments presentats en el text "El Preu de l'Excel·lència i la Paradoxa del Valor Humà". El material inclou un qüestionari per avaluar la comprensió, temes per a la reflexió en format d'assaig i un glossari de termes clau.

Qüestionari de Resposta Curta

Respon les següents preguntes amb 2-3 frases, basant-te exclusivament en la informació proporcionada en el text font.

1. Descriu la paradoxa central presentada a l'"educad" a través de les dues experiències del Cesc i la Mariona al restaurant.

2. Segons el text, quina és la diferència en la valoració social entre una virtut ocasional i una conducta irreprotxable quotidiana?

3. Explica el concepte d'"asimetria" en les relacions humanes tal com es descriu al document.

4. Què significa l'expressió "igualació a la baixa" en el context de la crítica social que fa el text?

5. Com utilitza el text la comparació entre els futbolistes d'elit i els cirurgians per il·lustrar la injustícia en la valoració professional?

6. Quin paper juga el sentiment d'enveja en el tractament de les persones que destaquen, segons l'anàlisi del text?

7. Quina va ser la reacció del Cesc i la Mariona davant la factura de dos euros al restaurant de luxe i per què?

8. Com van reaccionar els protagonistes davant la factura de cent cinquanta euros per dues hamburgueses?

9. D'acord amb el text, quin tracte reben sovint els genis o les persones que han contribuït a l'avanç de la humanitat?

10. Resumeix la reflexió final del text sobre l'acollida de l'excel·lència en comparació amb les mancances humanes.

--------------------------------------------------------------------------------

Respostes del Qüestionari

1. La paradoxa es manifesta en el fet que un àpat de gastronomia excelsa i artística en un restaurant de cinc estrelles costa només dos euros, mentre que dues hamburgueses senzilles en un lloc modest costen cent cinquanta euros. Aquesta inversió de valors il·lustra la idea principal del text sobre les respostes humanes desproporcionades i asimètriques.

2. El text argumenta que una virtut o qualitat demostrada de manera ocasional és valorada com una cosa excepcional i aplaudida de forma desmesurada. En canvi, si una persona manté una conducta virtuosa i excel·lent cada dia, és probable que poca gent la feliciti, ja que es normalitza i s'infravalora.

3. L'asimetria es refereix a la llei psicològica segons la qual "qui n'ofereix molt, en rep poc, i qui rep molt dels altres, a canvi ofereix poc". Això descriu com les relacions humanes poden ser injustes i desproporcionades, on el valor aportat no es correspon amb el reconeixement o la compensació rebuda.

4. "Igualació a la baixa" descriu la tendència social a preferir que la majoria de les persones siguin iguals en un nivell mediocre. En aquest context, sobresortir o despuntar de la "normalitat grisa" seria penalitzat per la col·lectivitat.

5. El text destaca la injustícia en comparar els salaris. Un cirurgià, que salva centenars de vides (una tasca d'un valor inqüestionable), guanya una quantitat de diners "terriblement menor" que un futbolista d'elit, que cobra xifres astronòmiques per "fer entrar la pilota a porteria". Això s'utilitza com un exemple clar de la desproporció i la manca de justícia en la retribució social.

6. Segons el text, l'enveja pot ser un sentiment molt més poderós que l'admiració. Això explica per què, si algú és bo en alguna cosa, sovint no ha d'esperar gaires felicitacions i pot ser silenciat o menystingut.

7. Davant la factura de dos euros, la parella va quedar "corpresa" i "garratibada", amb una expressió d'al·lucinació i incredulitat. Sentien un "estupor benèvol" barrejat amb la inquietud d'estar actuant amb certa injustícia, ja que el preu era ridículament baix per a la qualitat rebuda.

8. En veure la factura de cent cinquanta euros, en Cesc va deixar anar un "esgarip escandalós" i va proclamar que era un frau, una ensorrada i un atracament que no pensaven pagar. Davant l'amenaça del cambrer de cridar a seguretat, es va resignar a pagar amb la targeta de crèdit.

9. El text suggereix que la humanitat ha avançat gràcies a un grapat de genis als quals, paradoxalment, "se'ls ha fet la vida impossible" i "se'ls ha denigrat". S'afirma que als millors sovint no se'ls compensa ni se'ls reconeix adequadament.

10. La reflexió final planteja que l'excel·lència té poc marge per ser acollida i compartida en la vida humana. En contrast, les mancances i les misèries troben fàcilment un camí per rebre un consol "molt fàcil d'aconseguir i generós".

--------------------------------------------------------------------------------

Temes per a l'Assaig

A continuació es presenten cinc preguntes obertes dissenyades per fomentar una anàlisi més profunda dels conceptes del text. No es proporcionen respostes.

1. Analitza com l'"educad" serveix de metàfora per a les tesis principals del text sobre el valor, el preu i la percepció humana. Desenvolupa com la reacció de la parella en cada escena il·lustra els conceptes d'asimetria i desproporció.

2. Discuteix la idea d'injustícia en les relacions humanes tal com la presenta el text, utilitzant com a eixos l'argument sobre la virtut ocasional enfront de la constant, i l'exemple dels cirurgians enfront dels futbolistes.

3. Avalua l'afirmació del text que la societat tendeix a una "igualació a la baixa" i penalitza l'excel·lència. Considera la concessió que fa el text sobre la celebració de l'extraordinari en un context de mediocritat i analitza si això representa una contradicció en el seu argument.

4. Explora la dinàmica psicològica de l'enveja enfront de l'admiració descrita al text, centrant-te en com afecta el tractament que reben els genis i les persones amb un talent excepcional.

5. Partint de la reflexió final del text, argumenta per què, segons la font, les "mancances i misèries" troben un consol més fàcil que l'acollida que rep l'excel·lència.

--------------------------------------------------------------------------------

Glossari de Termes Clau

Terme

Definició (segons el context del text)

Educad

Narració inicial que serveix de paràbola per il·lustrar la tesi principal del text. Presenta una situació fictícia i poc versemblant (un àpat de luxe a un preu irrisori i un menjar senzill a un preu exorbitant) per plantejar una reflexió sobre les respostes humanes desproporcionades en altres àmbits de la vida.

Asimetria (en les relacions humanes)

Principi descrit com una "llei psicològica" segons la qual existeix una desproporció entre el que s'ofereix i el que es rep. Concretament, postula que "qui n'ofereix molt, en rep poc, i qui rep molt dels altres, a canvi ofereix poc", destacant la injustícia inherent a les interaccions humanes.

Igualació a la baixa

Concepte que descriu una suposada tendència de la societat a preferir que la majoria de les persones siguin mediocres i similars entre si. En aquest sistema, l'excel·lència i el fet de sobresortir serien vistos negativament i, per tant, penalitzats.

Paradoxa del Valor Humà

Idea central del text que explora com els éssers humans valoren les coses de manera desproporcionada i sovint contradictòria. S'exemplifica amb la sobrevaloració de la virtut ocasional enfront de l'excel·lència constant, i amb la disparitat de recompensa entre professions d'alt valor social (cirurgians) i d'alt valor d'entreteniment (futbolistes).

Virtut Ocasional

Conducta noble, ètica o professional que es manifesta de manera puntual i no constant. Segons el text, aquest tipus de virtut rep elogis desmesurats i una valoració excepcional per part de l'entorn, precisament per la seva raresa.

Excel·lència Quotidiana

Conducta constantment irreprotxable, virtuosa i que compleix barems ètics i professionals molt elevats de manera diària. El text argumenta que, a diferència de la virtut ocasional, aquesta excel·lència tendeix a ser infravalorada o ignorada, rebent poques felicitacions.