Busquem voluntaris
Aquest educad comença amb un grup d’unes deu o dotze persones de diverses edats, totes aproximadament al voltant dels quaranta anys. Hi ha cinc nois i cinc noies. Han acabat de sopar, i un dels membres del grup serà el protagonista d’aquest educat. De sobte, s’apaguen els llums, i al cap de tres segons, un dels presents apareix amb un pastís ben formós. Damunt del pastís hi ha dos números: el quatre i el zero, indicant que el nostre protagonista compleix els quaranta anys.
És un noi alt, amb els cabells ja grisos. Amb l’animació pròpia de l’ocasió, li encenen amb un misto els números quatre i zero. Només ha de bufar. I això és el que fa, bufar les espelmes amb forma de número quaranta, però s’esdevé una peculiaritat: per molt que bufa, les dues espelmes no s’apaguen. L’Albert, el protagonista, bufa una vegada i una altra, sense aconseguir apagar-les. Tots els presents es miren entre ells, intrigats i amb una sorpresa majúscula.
Finalment, l’Albert desisteix d’intentar apagar el número quaranta, tot i bufar fort, i mira la resta, que l’està observant, i els adreça aquestes paraules: “Mireu, us he enganyat, en realitat, no faig quaranta anys, en faig quaranta-cinc. Aquesta és la meva edat real...” Els altres assistents de la seva festa d’aniversari el fiten amb els ulls esbatanats i corpresos, fins que un d’ells, un espontani, reacciona i diu: “Això s’arregla amb cinc segons...” Aquest noi surt de la sala per tornar-hi amb una espelma de la mateixa mida que les anteriors, que és el número cinc. Posa aquest número cinc al costat de l’espelma número quatre, i els dos números s’encenen. El número quatre i el cinc cremen.
Aleshores, l’Albert bufa sobre les dues espelmes que representen el número quaranta-cinc, i ara sí que les dues espelmes amb forma de número s’apaguen. Per un moment, tothom ha estat expectant, i en veure que s’apagava el número quaranta-cinc, l’enrenou torna de nou, així com la normalitat de la festa. L’Albert somriu i tothom li torna el gest amable. I així, enmig d’aquesta xerinola revifada, s’acaba l’educad.
És un avantatge real i beneficiós aparentar menys anys dels que realment es tenen? Fins a certa edat, se sol dir que sí, però quan s’arriba a una edat avançada, deixa de tenir sentit, no? Una persona en la dècada dels quaranta no passa res si se’n descompta cinc, sis o set, però una altra persona que estigui en la dècada dels setanta o vuitanta ja no és el mateix, no és cert que en aquestes edats avançades, per maduresa, ja no importa amagar els anys reals que es tenen?
No és bonic aparentar els anys que realment es tenen, és a dir, que la resta de gent endevini els anys que tens? Per què s’han d’ocultar els anys que es tenen realment? Dir l’edat que es correspon amb la realitat no és un senyal de no tenir vergonya i d’haver sabut viure bé, a tota màquina i sense excedir-se?
No és també un contrasentit voler donar la informació que es tenen més anys dels que realment es tenen? Perquè, al cap i a la fi, tot arriba, i el destí l’hem de contemplar amb la serenor del qui sap que és inevitable i inexorable.
La vida, si ens la prenem com cal, cal córrer més del compte o alentir-la? No resideix en aquest equilibri entre no accelerar-la massa i tampoc encantar-se en excés, la particular màgia de complir els anys, tal com pertoca?
Educat © Sergi Costa
Hola, estudiants de català!
Benvinguts a la nostra secció especial per practicar i millorar el vostre català amb els nostres "Educats". Un "Educat" és un text curt, com un guió de cinema, que ens fa pensar i debatre sobre temes importants de la vida. Avui treballarem amb l'Educat titulat "Saber complir els anys".
Abans de llegir: Vocabulari Clau.
Abans de començar, aquí teniu algunes paraules i expressions noves que trobareu en el text. Intenteu entendre-les pel context i després comproveu el seu significat.
Ronden la mateixa edat: Tenen aproximadament la mateixa edat.
Ben formós: Molt bonic, ben presentat.
Pertoca: Que correspon, que és apropiat.
Misto: Uns llumins, un llumí.
Vet aquí que és el que fa: I això és el que fa.
S'esdevé una peculiaritat: Passa una cosa estranya, una particularitat.
Desisteix d'intentar: Deixa d'intentar.
Fiten amb els ulls esbatanats i corpresos: Miren amb els ulls molt oberts i sorpresos/impactats.
Espontani: Una persona que reacciona sense planificar-ho.
Cremen: fan foc.
Enrenou: Soroll, moviment de gent.
Xerinola revinguda: Festa o diversió que torna amb energia.
Aparentar: Fer veure, semblar.
Descomptar-se: Treure's anys.
No et fa res: No t'importa.
A tot gas: Amb molta energia, amb molta intensitat.
Sense passar-se de voltes: Sense exagerar, sense excedir-se.
Alentir-la: Fer-la més lenta.
Encantar-se en excés: Perdre massa el temps, no fer res.
Llegim el text!
Ara, llegiu amb atenció l'Educat "Saber complir els anys". Fixeu-vos en la història de l'Albert i en les reaccions dels seus amics.
"Aquest educad comença amb un grup d’unes deu o dotze persones de diverses edats, totes aproximadament al voltant dels quaranta anys. Hi ha cinc nois i cinc noies. Han acabat de sopar, i un dels membres del grup serà el protagonista d’aquest educat. De sobte, s’apaguen els llums, i al cap de tres segons, un dels presents apareix amb un pastís ben formós. Damunt del pastís hi ha dos números: el quatre i el zero, indicant que el nostre protagonista compleix els quaranta anys.
És un noi alt, amb els cabells ja grisos. Amb l’animació pròpia de l’ocasió, li encenen amb un misto els números quatre i zero. Només ha de bufar. I això és el que fa, bufar les espelmes amb forma de número quaranta, però s’esdevé una peculiaritat: per molt que bufa, les dues espelmes no s’apaguen. L’Albert, el protagonista, bufa una vegada i una altra, sense aconseguir apagar-les. Tots els presents es miren entre ells, intrigats i amb una sorpresa majúscula.
Finalment, l’Albert desisteix d’intentar apagar el número quaranta, tot i bufar fort, i mira la resta, que l’està observant, i els adreça aquestes paraules: “Mireu, us he enganyat, en realitat, no faig quaranta anys, en faig quaranta-cinc. Aquesta és la meva edat real...” Els altres assistents de la seva festa d’aniversari el fiten amb els ulls esbatanats i corpresos, fins que un d’ells, un espontani, reacciona i diu: “Això s’arregla amb cinc segons...” Aquest noi surt de la sala per tornar-hi amb una espelma de la mateixa mida que les anteriors, que és el número cinc. Posa aquest número cinc al costat de l’espelma número quatre, i els dos números s’encenen. El número quatre i el cinc cremen.
Aleshores, l’Albert bufa sobre les dues espelmes que representen el número quaranta-cinc, i ara sí que les dues espelmes amb forma de número s’apaguen. Per un moment, tothom ha estat expectant, i en veure que s’apagava el número quaranta-cinc, l’enrenou torna de nou, així com la normalitat de la festa. L’Albert somriu i tothom li torna el gest amable. I així, enmig d’aquesta xerinola revifada, s’acaba l’educad."
Després de llegir: Preguntes per Reflexionar i Practicar.
Un cop hagis llegit l'Educat, intenta respondre aquestes preguntes. Pots escriure les teves respostes en català o parlar-les amb un company/a.
Comprensió:
Quants anys sembla que fa l'Albert al principi de la història?
Per què no s'apaguen les espelmes del pastís?
Quina és l'edat real de l'Albert?
Com reaccionen els amics quan l'Albert diu la seva edat real?
Opinió i Debat (nivell una mica més avançat):
Creus que és important aparentar menys anys dels que es tenen? Per què?
Què significa per a tu "saber viure a tot gas i sense passar-se de voltes"?
Estàs d'acord que en edats més avançades ja no importa tant amagar l'edat?
Com creus que hem de viure la vida per "saber complir els anys tal com pertoca"? Creus que cal córrer o anar més a poc a poc?
Gramàtica i Estructura (Observa el Text)
Fixa't en aquests punts del text:
Ús del "se" impersonal: "s’apaguen", "se sol dir". Aquesta forma s'usa quan l'acció no la fa una persona concreta, sinó en general.
Expressions de temps: "Al cap de tres segons", "una i una altra vegada", "per un moment".
Verbs en passat: Observa com s'utilitzen els temps verbals en passat (pretèrit perfet simple i imperfet) per explicar la història: "van acabar de sopar", "apareix", "va bufar", "s’esdevé", "fiten".
Esperem que aquesta activitat t'hagi estat útil per practicar el teu català i reflexionar sobre el pas del temps. Fins al pròxim Educat!