SENSIBILITAT COMPATIBLE AMB LA INSENSIBILITAT

Sensibilitat compatible amb la insensibilitat

L’educat comença amb la imatge d'un avi de setanta-cinc anys que fa una becaina al sofà de la sala d’estar de casa seva. Ara mateix està immers en un son profund i ronca de tal manera que se’l sent per tota l’estança i per gran part de l’habitatge. És un ancià de cabells blancs que sembla dormir plàcidament amb aquests roncs.

De sobte, apareix un nen amb cara d’entremaliat que s’acosta a l’ancià adormit. Aquest nen, que és el seu nét, fa una cosa concreta: amb el seu dit índex, toca la panxa voluminosa de l’avi. I què passa? Que l’avi, amb el contacte del dit del seu nét, es desperta de sobte, tot sobresaltat i alarmat. Sembla que el despertar sobtat li ha causat un esglai efímer i momentani. Ha obert els ulls com taronges i de seguida ha pronunciat les paraules següents: “Què passa? Ha passat alguna cosa?”. Ho diu mirant directament el seu nét amb tendresa i una calma una mica nerviosa i inquietant, que de fet ho és de veritat, però que es modera quan s’adona que el culpable d’haver-se desvetllat ha estat el seu nét, posant només el dit índex sobre la seva panxa.

L’avi li diu al seu nét: “Ah, ets tu, Enric… Acosta’t més, maco…”. I en dir això, el seu nét, que deu tenir cinc anys, li torna a posar el dit índex sobre la panxa voluminosa de l’avi. I què s’esdevé? Doncs que l’avi, en ser “punxat” pel dit del seu nét, torna a agafar el son automàticament, tanca els ulls de seguida i en dos o tres segons ja torna a roncar. L’educat s’acaba amb el seu nét mirant-s’ho amb picardia i una curiositat enjogassada. Sembla que al nét no el sorprèn que el seu avi s’hagi tornat a endormiscar amb tanta facilitat.

1. De vegades, pot passar que tenir una sensibilitat molt acusada, és a dir, que pot ser activada amb la mínima cosa, sigui compatible, per paradoxal que sembli, amb una insensibilitat en què l’interessat hi cau de forma fulminant. És a dir, es pot ser molt sensible a caure en el camp contrari de la insensibilitat?

2. No és possible que ser molt sensible sigui similar a ser insensible davant una situació determinada? És a dir, que tant si s’és sensible com insensible, aquests dos estats del sistema nerviós tinguin en comú que desperten una reactivitat igual de gran, tant en la fase d'activació de la sensibilitat com en la fase de la insensibilitat?

3. No és, en certa manera, lògic que l’avi de l’educat es desperti del son amb el mínim estímul, i que també, per contra, torni a agafar l'estat de son amb el mateix estímul mínim? No és una mica coherent, això, en el fons?

4. No trobem a la vida persones que s’enfaden per la mínima cosa, i que també expressen alegria i bonhomia per la més mínima fotesa? Sembla una contradicció, oi? Però en el fons podria ser que estiguessin reproduint un patró de conducta completament natural, versemblant i inevitable.

5. Normalment, diem que una persona molt sensible no pot ser, al mateix temps, insensible. Però, què significa ser insensible? Es pot ser molt sensible a ser el màxim d’insensible? Per exemple, quan l’avi de l’educat sap abstreure’s de l’entorn que l’envolta i es rendeix, a causa del mínim contacte físic amb el seu nét, a tornar a caure en un son profund. No seria aquest un cas, com tants d’altres, en què la relaxació, l’abandonament plàcid i el seu contrari —l’excitació i l’esparverament moderat— són en realitat la mateixa cara de la moneda?

Educat © Sergi Costa

Secció per a Aprenents de Català

Benvinguts! Aquí teniu una secció per ajudar-vos a entendre millor el text.

Glossari

Aquestes paraules us ajudaran a comprendre el vocabulari del text.

• Becaina: una migdiada, un son curt durant el dia.

• S'esdevé: passa, succeeix.

• Endormiscar-se: adormir-se, caure en el son.

• Entremaliat: una persona, especialment un nen, que fa petites malifetes amb intenció de jugar.

• Esglai efímer: una por o sobresalt que dura poc temps.

• Fotesa: una cosa sense importància, una nimietat.

• Fulminant: molt ràpid, immediat.

• Habitatge: la casa, el lloc on es viu.

• Iniciant: la part inicial d'un text o una història.

• Insensibilitat: la manca de sensibilitat o de reacció davant d'estímuls.

• Interessat: la persona a qui li passa alguna cosa.

• Plàcidament: tranquil·lament, en pau.

• Picardia: una mirada o acció que mostra una intenció maliciosa o juganera.

• Punxat: tocat amb la punta d'un dit o d'un objecte.

• Roncar: fer un soroll amb el nas i la gola mentre s'adorm.

• Sobresaltat: espantat, sorprès de cop.

• Versemblant: que sembla real, creïble.

• Voluminosa: gran, de molt de volum.

Gramàtica: Exemples del TText.

1. L'ús de la forma pronominal reflexiva

En català, sovint fem servir pronoms per referir-nos al subjecte mateix. Aquests verbs s'anomenen verbs pronominals.

• "L’educat comença amb la imatge d'un avi... que fa una becaina."

  • Aquí, "fer una becaina" és una expressió comuna, on el verb "fer" no és reflexiu.

• "L’educat s'acaba amb el seu net mirant-s'ho amb picardia."

  • Aquí, el verb és "mirar-se" (mirar a si mateix o amb una implicació personal). El pronom "ho" es refereix a la situació en conjunt. "Mirant-s'ho" vol dir "mirant-se això".

• "No el sorprèn que el seu avi s’hagi tornat a endormiscar amb tanta facilitat."

  • El verb és "endormiscar-se". La partícula "se" indica que l'acció afecta el subjecte ("l'avi s'endormisca a ell mateix").

• "No és possible que ser molt sensible sigui similar a ser insensible davant una situació determinada?"

  • La paraula "similar" és un adjectiu que vol dir "que s'assembla a".

2. Expressions de causalitat: "a causa de"

Per explicar la raó d'alguna cosa, podem utilitzar l'expressió "a causa de".

• "...i es rendeix, a causa del mínim contacte físic amb el seu net, a tornar a caure en un son profund."

  • Aquí, la causa de la relaxació ("es rendeix") és el mínim contacte físic.

  • Altres maneres de dir-ho podrien ser: "a causa de" + nom o "perquè" + frase amb verb.

3. Les expressions "de sobte" i "de cop"

Ambdues expressions signifiquen el mateix: que alguna cosa passa de manera inesperada i ràpida.

• "De sobte, apareix un nen amb cara d’entremaliat que s’acosta a l’ancià adormit."

• "Que l’avi, amb el contacte del dit del seu net, es desperta de sobte..."

• "...el seu net, que deu tenir cinc anys, li torna a posar el dit índex sobre la panxa voluminosa de l’avi."

  • "Tornar a" + verb s'utilitza per dir que una acció es repeteix. Per exemple, "Torno a estudiar" significa "Estudio de nou".