Joan Miquel Oliver i Ripoll

Joan Miquel Oliver i Ripoll (Sóller, Mallorca, 1974) és un compositor, escriptor, cantant i guitarrista mallorquí. Començà la seva carrera musical com a integrant dels grups Fora des Sembrat i La Fosca. Més endavant, Oliver esdevengué compositor, lletrista i guitarrista del grup de pop mallorquí Antònia Font, on s'establí com una de les figures prominents del panorama musical illenc i català. El de facto líder del grup, Oliver marcava «l'ADN d'Antònia Font» i fou cabdal en la creació d'àlbums aclamats per la crítica i el públic com Alegria (2002), Taxi (2004) o Lamparetes (2011). Paral·lelament, Oliver desenvolupà una carrera en solitari amb els discs Surfistes en càmera lenta (2005) i Bombón Mallorquín (2009).

D'ençà de la dissolució d'Antònia Font el 2013, Oliver s'ha dedicat plenament al seu projecte en solitari. De moment, ha publicat una trilogia de discs: Pegasus (2015), Atlantis (2017) i Elektra (2018), amb bona rebuda. Simultàniament, Oliver s'ha dedicat a la literatura i la poesia, desplegada primerament amb el poemari Odissea trenta mil (2002). L'any 2008 publicà el seu primer llibre de narrativa, El misteri de l'amor, no exempt de polèmica per no respectar les normes de puntuació en la seva redacció. Continuà el 2013 amb una obra teatral, Un quilo d'invisible, el 2014 amb el dietari Setembre, octubre i novembre i el 2018 amb la novel·la Alexandra Schneider und ihr Casiotone, que narra una invasió alienígena a Mallorca.