Oques Grasses

Oques Grasses és un grup de música català format el 2010 a Osona. El seu estil musical és variat, però s'enquadra especialment en el pop. Als Premis Enderrock el grup va ser guardonat amb millor disc de pop-rock (2017) i com millor artista (després de 2019). 

Trajectòria

El grup es va formar l'any 2010,però no es van donar a conèixer al gran públic fins al llançament del seu primer disc Un dia no sé com l'any 2012, el qual van editar i publicar ells mateixos. Es va poder també descarregar gratuïtament al seu web oficial. Van presentar el disc de forma oficial fent un concert el 16 de març del 2013 a la Sala Moscou de Torelló, amb les col·laboracions d'Ernest Crusats (cantant de La Iaia), Arnau Tordera (Obeses) i Ferran i Ricard (Strombers).

Van decidir llançar el seu segon disc, Digue-n'hi com vulguis, amb el segell discogràfic Chesapik, en el qual van mantenir especialment el seu estil reggae a cinc de les cançons, i van explorar-ne altres a la resta. Gràcies a aquest CD aconsegueixen guanyar el Premi Enderrock al grup revelació (2014), atorgat per votació popular. Van presentar el disc a la Sala Moscou a Torelló, tornant-hi, doncs, a presentar el disc igual que van fer amb el primer. Reconeixen haver-ho fet expressament per aquest fet, ja que va ser allà on van començar a estrenar el primer disc. És un disc continuista del primer, amb estil reggae-pop, més madur i amb la banda més compactada.

Tot seguit, van dur a terme una gira per presentar les seves noves cançons] la qual va finalitzar a Barcelona, i va ser un èxit d'assistència. Així mateix, van actuar al SummerFest de Milwaukee el 26 de juny i al SummerStage Festival al Central Park de Nova York, el 28 de juny de 2014. D'altra banda, la seva cançó «Així és el teu Nadal» va ser l'escollida com a tema del període nadalenc de TV3 i Catalunya Ràdio el mateix any.

En el seu segon disc, el grup va gravar un videoclip per a totes les cançons, perquè, segons afirmen, «totes les cançons són importants, no només una». Altrament, tot i estar a la venda, les cançons del grup també es poden descarregar de franc a la seva pàgina web o veure els vídeos a través del seu canal de Youtube. El 26 de març de 2015 van recollir el premi Enderrock a millor videoclip per Sexy, tot i que havien rebut cinc nominacions en els premis.

Sense dubte, han tingut un gran èxit des del seu naixement, tal com ho demostra la gran quantitat de concerts, amb gran afluència de públic, que han fet arreu de Catalunya, molts dels quals són d'assistència gratuïta, amb actuacions al Canet Rock o exercint d'un dels grups que van obrir el Grec 2015, també han actuat al País Valencià, així com concerts a l'exterior, com Londres, Gal·les i Nova York.L'1 de juny van anunciar la publicació del seu nou disc el maig de 2016, en van avançar algunes cançons gradualment, que van incorporar a diverses actuacions i a la seva segona gira el 2015, anomenada Living in the Hol·les.

L'any 2016 van publicar un altre disc, Youponi, que van presentar a la Sala Salamandra el 30 d'abril. Va ser produït per Marc Parrot i editat per Beverly Hills Records, i el disc inclou sons jamaicans, tropicals i funk en un còctel mestís genuí amb l'imaginari surrealista del cantant i guitarrista Josep Montero. El 22 d'abril de 2016 es va publicar en descàrrega gratuïta a la seva pàgina web, tot i que anteriorment ja havien donat a conèixer fins a cinc cançons del recull. Fins al 2018 han estat voltant per arreu de Catalunya, Espanya i fins i tot han fet gira per molts altres indrets del món. Aquest disc ha sigut el que els ha portat a ser un dels grups més destacats de tota Catalunya. Les cançons d'aquest disc són: Amiga de ningú, Cara de cul, Fullar sempre, Faves enlaire, Rellotge de fang, Pedres als avions, Ball del mànec, Plora i riu, Si un dia no hi som, Fer-te feliç.

Va llançar al mercat el seu tercer disc, Fans del sol que contenia cançons com In the night, el 8 de febrer 2019. Va ser editat per Halley Records, del qual havien fet alguns avançaments les setmanes anteriors. En aquest disc destaca la qualitat de la interpretació musical, el talent, la personalitat i la imaginació desbordant. Amb més maduresa, el disc fa una combinació eclèctica de diferents ritmes i sonoritats: funky, dance, pop alternatiu, hip-hop, elements d'arrel i folk tradicional, reggae, trap, etc. El treball inclou les cançons següents: Serem ocells, Sta guai, In the Night, Torno a ser jo, Bancals, Deixa, Escopinya, John Brown, Cançó de l'aire, Més likes, Inevitable, Cresta.

A l'inici de 2020 van ser guardonats als Premis Enderrock amb el premi al millor disc de pop-rock per votació popular, i el premi de la crítica al millor artista.El 2021 tenen previst presentar el seu cinquè disc, titulat A tope amb la vida, del qual el 30 d'abril van avançar el senzill Bye bye.

El 28 de gener de 2023, el grup va actuar en solitari al Palau Sant Jordi de Barcelona, on van aconseguir un ple absolut amb la màxima cabuda (18.400 assistents). Això els va consolidar com l'únic grup en llengua catalana nascut el segle XXI a fer-hi sold out. Malgrat que s'especulava que el grup es dissoldria, durant el concert van anunciar que farien una aturada el 2023 per a llançar un àlbum nou l'any següent.



Estil

El seu estil musical és variat; de fet, en el seu primer disc no tenien una gran definició, sinó que apostaven per deixar de banda les etiquetes i desconcertar el públic,[amb el qual connecten durant les seves actuacions en directe. Afirmaven que fan «reggae a la casolana»,i als seus inicis s'enquadraven sobretot en aquest gènere, amb tocs de música pop, que s'ha fet especialment present en els seus altres discs. Altrament, afirmen que fan «música porno [...]», perquè en les seves actuacions acostumen a treure's la samarreta, i «música con gas», amb tocs efervescents, de la qual destaca la cançó Cul.Les seves cançons, afirmen, acostumen a crear-les d'una manera ben senzilla, amb fets i successos de la seva vida quotidiana. Hi expliquen les seves vivències, com si parlessin amb un amic.

Membres

Està format per set membres, la majoria dels quals han estudiat a l'Escola Superior de Música de Catalunya, tret del cantant, Josep Montero, i del baixista, Guillem Realp. Montero, l'antic bateria del grup Nothimatis, va començar a compondre cançons i a oferir concerts improvisats, primer en solitari i després amb diversos músics osonencs, per exemple, Àlex Pujols, Miquel Portet, Arnau Tordera, entre d'altres. Aquestes alternances entre músics de la comarca es van produir durant el 2010. Això va servir per materialitzar l'embrió de la banda, que no es va constituir com a grup definitiu fins a la incorporació de Guillem Realp, Joan Borràs i Arnau Altimir i la fixació de la formació actual. Posteriorment, s'hi unirien la resta de músics.Segons Montero, «són gent que tenen molts estudis, però que, alhora, han sabut sortir de tota la part més tècnica i han entrat en la part de creativitat». De fet, el vocalista és qui signa totes les composicions del grup.



Discografia

Àlbums

Cançons

Col·laboracions


Actuacions [cal citació]