Busquem voluntaris
EDUCAD. CAMINAR DE PRESSA O A POC A POC.
L'educad comença amb la imatge d'un home jove de poc més de trenta anys, que va caminant per davant de la terrassa d'una cafeteria. Passa de llarg sense aturar-se. Mira ràpid i passa per davant de totes les taules caminant molt de pressa. Veiem aquesta instantània d'aquest noi passant veloç per davant d'aquesta terrassa. FADE OUT.
Ara, aquest noi que hem vist fa dos segons està amb una dona de la seva edat aproximadament. Pot ser la seva parella o una vella amiga. Aquesta noia li diu al noi: "A qui has vist avui a la terrassa del Bailey?" I el noi contesta: "Els de sempre, els quatre habituals, els dos Peres i els dos Joans." FADE OUT.
Ara tornem a estar a l'exterior, a la mateixa terrassa d'abans, però amb un altre noi, un de més edat, que està en la quarantena. Passa per davant de la terrassa, però caminant molt, però que molt a poc a poc. I observant la gent que està asseguda a la terrassa. És tot ulls. No obstant això, en pocs segons ha passat així de lent per davant de la terrassa. FADE OUT.
Ara aquest segon noi està amb una dona de la seva mateixa edat. Aquesta dona li diu: "Quina gent hi havia avui a la terrassa del Bailey?" I el noi contesta: "Doncs mira, hi havia un grup d'italians molt animats, i també un grup d'alemanys una mica apagats, juntament amb dues o tres parelles romàntiques." I la noia li pregunta: "I no has vist els dos Peres i els dos Joans que cada dia hi són sense faltar?" I el noi contesta: "No, no t'ho sabria dir, no m'he fixat en ells avui, que estrany." I així, amb el noi assentint, com assumint aquesta peculiaritat, que no ha parat atenció als habituals de la terrassa, es tanca l'educad.
Quan anem de pressa per la vida, pels nostres llocs més habituals, no és veritat que en activar el pilot automàtic, es potencia el biaix de confirmació, és a dir, que veiem només allò que esperem veure, o sigui, que reforcem allò que sempre veiem?
Si anem massa de pressa per la vida, no és cert que passen inadvertides coses que, vistes amb més assossec, serien més valorades i advertides?
En anar més lents del que és habitual, veiem aquelles coses en què gairebé mai no ens fixem, i no veiem allò que ja sabem que veurem. Per què es produeix aquest fenomen particular?
No és cert que dur una vida lenta ens ajuda a aclarir molts prejudicis i idees preestablertes, a més de recórrer unes subtileses o detalls de la vida que d'una altra manera passarien desapercebuts, o sigui, que tenim més higiene mental i psicològica?
Viure amb una determinada i constant lentitud, no és viure dues vegades més que si visquessis amb el pilot automàtic de la pressa i velocitat, pròpies de la vida accelerada i boja en què ens trobem immersos?
Educat © Sergi Costa
Vocabulari Clau
Educad: Aquest mot no és un terme comú en català. Podria ser una paraula inventada o un neologisme. No obstant això, en el context del text, sembla referir-se a un tipus de relat o fragment audiovisual amb un propòsit educatiu.
Veloç: Ràpid, que es mou a gran velocitat. És un sinònim de "ràpid".
Quarantena: Període de temps que comprèn els quaranta anys. Es fa servir per referir-se a persones que estan en aquesta franja d'edat.
És tot ulls: Aquesta expressió idiomàtica significa que una persona mira amb molta atenció, sense perdre's cap detall.
Assossec: Calma, tranquil·litat, absència de neguit o alteració. "Amb més assossec" vol dir "amb més calma".
Inadvertides: Que no són percebudes o notades, que passen desapercebudes.
Biaix de confirmació: Tendència a cercar, interpretar i recordar informació d'una manera que confirma les mateixes creences o hipòtesis.
Subtileses: Detalls o matisos de poca importància o difícils de percebre, però que són rellevants.
Prejudicis: Opinions o judicis preestablerts i sense fonamentació lògica o experiència prèvia.
Gramàtica
Ús del Gerundi: El text fa servir el gerundi en diverses ocasions per a expressar una acció simultània a l'acció principal del verb. Per exemple:
"...caminant per davant de la terrassa..."
"...observant la gent..."
"...assumint aquesta peculiaritat..." El gerundi en català es forma afegint la terminació -ant als verbs de la primera conjugació (acabats en -ar), i -ent o -int als verbs de la segona i tercera (acabats en -er, -re, -ir).
Pronoms relatius: En l'expressió "...coses que vistes amb més assossec...", el pronom relatiu "que" es fa servir per a introduir una oració subordinada que complementa el nom "coses".
**Ús de "per què" i "perquè":
Per què es fa servir per a preguntar la causa o raó d'alguna cosa (interrogatiu). Exemple: "Per què es produeix aquest fenomen particular?"
Perquè s'utilitza per a respondre o donar una explicació (causal).
Ús d'adverbis de lloc: El text fa servir adverbis com "avui" i "cada dia" per a situar temporalment les accions.