El benefici del dubte

EDUCAD. EL BENEFICI DEL DUBTE.

Comença l'educad amb un noi jove de trenta anys que està assegut amb dues noies també joves. El noi jove és molt atent, d'aspecte normal, i sembla dir coses sensates. Diu coses boniques com: "És un plaer ser amb tu, amb tu ho veig tot més clar gràcies a la teva visió lúcida de les coses de la vida... ets un encant de persona, sembles molt treballadora en la teva feina, jo també soc així, primer és la feina i després la diversió... no bec massa alcohol... igual que tu". I el noi s'aixeca per dir-los que se'n va al lavabo.

Queden soles les dues noies, i una li pregunta a la noia a qui es dirigia el noi: "Escolta Mònica, no és un encant de noi? Li diràs que sí si et proposa una cita, veritat?". I la noia interpel·lada respon: "No ho sé, no ho sé, potser abans de dir-li que sí, m'agradaria veure alguna cosa seva que no sigui tan espectacularment bonica... per anar una mica previnguda". I l'altra noia que escolta això, assenteix convençuda. FADE OUT.

Ara estem amb un altre noi una mica madur, de trenta i molts anys, al costat de dues noies de la mateixa edat. El noi està parlant i diu: "La veritat, jo ja soc un veterà, em mereixo els galons que porto, en moltes coses soc millor que la majoria dels passerells que corren per aquí presumint d'intel·ligència, jo no soc pitjor, jo, al contrari, m'he despertat, soc una persona desperta, i la gran massa de gent mai s'adonarà que va la vida...". I el noi s'aixeca per anar al lavabo dient que torna de seguida. I les dues noies es miren. I una li diu a l'altra: "A aquest paio sobrat i egocèntric li diràs que no, oi, si vol tenir una cita amb tu?". I la noia del seu costat li respon: "No ho sé, no ho sé, intueixo que sota aquesta capa seva d'arrogància i prepotència, amaga alguna cosa maca, no ho sé, no m'hi precipitaré...". I aquí acaba l'educad, amb el dubte raonable d'aquesta noia.