Busquem voluntaris

Callar o no callar

EDUCAD. CALLAR O NO CALLAR.

L'educad comença amb la imatge de dos homes, dos joves de mitjana edat, asseguts l'un davant de l'altre a una taula. Un d'ells roman en silenci, agafa el seu telèfon mòbil, les claus del cotxe i la cartera, i ho diposita tot davant de l'altre. És com una declaració tàcita: "Aquí tens, a les teves mans, les meves possessions més íntimes." Aquest jove que ha "lliurat" les seves pertinences més personals a l'amic que té al davant, diu: "Et seré molt i molt sincer." L'altre assenteix, sorprès per l'actitud inèdita del seu conegut. FADE OUT. A continuació, veiem unes lletres que resen: "Al cap de vint minuts". I tornem a trobar els dos homes de trenta anys; el que ha deixat els seus objectes ben a prop del cos de l'altre, gairebé a tall d'interpel·lació directa, diu: "Què, Emili, què em dius? Si vols, quedem un altre dia per acabar d'explicar-te tots els detalls que calguin." I l'altre, el qual se suposa que ha escoltat tota la confessió sincera del seu interlocutor, el mira i, amb un to molt seriós i ferm, respon: "No hi haurà una altra ocasió. D'ara endavant, es donarà la circumstància que estaré molt atrafegat i enfeinat." El "confident", davant la mirada greu i impenitent del seu amic, al qual ha revelat les seves veritats, es retira i abaixa el cap, en senyal de conformitat i, alhora, d'amarga derrota. I fins aquí la part visual d'aquest educad.

Reflexions sobre la Sinceritat i la Intimitat. Preguntes per al debat.

És imprudent i no pot generar un rebuig inesperat en l'oient ser massa sincer amb un amic, confiant-li gairebé totes les intimitats pròpies?
Hi ha persones que agraeixen una sinceritat o franquesa extrema, mentre que a d'altres no els agrada gens aquesta obertura de la intimitat?
No és cert que, si bé de vegades anar amb el lliri a la mà és anar desprotegit, l'altra persona pot respondre amb la mateixa moneda de franquesa, espontaneïtat i simpatia si un es mostra d'aquesta manera tan transparent?
No podria ser que una persona que calla certes intimitats a propòsit, si les compartís amb l'altre, aquest s'hi impliqués de bona manera i de forma intel·ligent, sana i amb bondat?
És veritat que mai no sabem si és millor callar o parlar certes coses? Com podem endevinar quina és la millor elecció?
Quant als temes de la nostra intimitat amb els altres, és cert que aquests sempre ens sorprendran amb la seva reacció? Disposem de pistes per saber això tan important: quan callar o quan parlar amb la persona que tenim al davant?
És de savis ser sempre una persona tancada, o al contrari, ser sempre molt oberta, franca i transparent? On resideix el punt mitjà entre ambdues qüestions?
Per què, en definitiva, quan ens obrim en canal amb una altra persona, aquesta pot percebre la nostra realitat psicològica com una càrrega? Com sentir una mena de responsabilitat envers l'amic o la persona que sigui, que de moment no és gens desitjable?

Educat © Sergi Costa