Busquem voluntaris

La maduresa no perdona

Debats de Vida de Viqui Ràdio i en Sergi Costa

EDUCAD. LA MADURESA NO PERDONA.

Comença l'educad amb una parella de joves de vint anys i escaig. Són un noi i una noia, d'aspecte molt convencional. Estan asseguts en un bar, en una taula. Tots dos consumeixen un suc de taronja. Semblen molt venturosos i alegres, s'esguarden entre ells amb mirades d'admiració. Tant en un com en l'altre. Estan parlant a poc a poc, i de seguida sentim que el noi jove li diu a la seva amiga també jovenívola "Escolta, vols saber una cosa? M'has salvat la vida...". La noia que l'escolta atenta i de forma amorosida, afirma amb la testa, i li contesta les següents paraules "Ostres, quin orgull sentir això, gràcies, jo estic aquí pel que faci falta... sí, tot el que faci falta...". I aquesta noia que ha dit aquestes paraules, li pren la mà del noi, i l'acarona, mentre tots dos s'intercanvien les corresponents mirades d'il·lusió i també de tendresa. FADE OUT. I ara passem a veure un altra parella, el que passa és que aquesta segona parella, tots dos tenen quaranta-cinc anys. Són també un home i una dona completament normals i corrents. Tots dos estan compartint unes tòniques en un bar. També com la primera parella que hem vist, comparteixen taula. El noi, ja de cabells canosos, veiem, com li etziba a la seva amiga també madura "Mira aquesta és la nostra tercera cita, i una cosa et puc dir, molt segur de mi mateix, i és que m'has salvat la vida, si no fos per tu... sí, quan tornem a quedar t'ho especifico perquè et dic que m'has fet aixecar totalment...". I la noia madura en sentir aquests afalagadors mots, el rostre deixa d'estar enriolat, i adquireix un deix de to ombrívol. I automàticament li diu "Mira company, ho veig pelut que ens tornem a trobar, si t'he de ser sincera i franca, estic escaldada d'haver tingut relacions íntimes amb nois amb qui hipotèticament els estava salvant la seva vida, a còpia d'anorrear la meva vida, la meva pròpia... Ho sento, la realitat és aquesta...". I en sentir aquestes paraules el noi madur i de cabells ja blanquinosos, abaixa el cap, la mirada, i es frega els ulls amb les mans. Ha estat per ell, un cop dolorós. I decideix romandre en silenci. I aquí amb el desencís i tristor d'aquest noi madur s'acaba l'educad.

Quan tenim vint anyets no és cert que en les relacions íntimes som més oberts, més pacients i més tolerants, en certa manera, amb vint anys som més innocents, no hem encara provat l'amargor de la vida que es pot manifestar en unes edats més avançades? I és per això que amb vint anys un es creu amb prou ànims per remolcar a un amic o amiga que estigui aïllat i enfonsat en un pou?
Amb quaranta anys, una potencial parella d'aquesta edat, si un o una li confessa a l'altre, que ella o ell, ens ha salvat la vida, no és versemblant que ella o ell vegi que ha d'assumir una càrrega i una responsabilitat que ja ha tastat, amargament i agrament, en les relacions anteriors amb altres persones?
El que sí que és cert, és que amb quaranta anys, una persona pot estar cremada de les relacions humanes íntimes, i per això espera que si té una relació íntima amb un altre, aquest altre s'ha d'obstinar a demostrar que és una persona al cent per cent autònoma, madura, amb empenta i diligent, o sigui, que no esperi que l'altra persona amb qui podria tenir una relació intima li tregui les castanyes del foc, no és aquesta una dinàmica certa?
En fer-nos més grans, les persones humanes, no és evident, que aprenem amb més competència, a gestionar-nos i solucionar tots o quasi tots els desencisos i contratemps, ben sols, o sigui que en gran part ens els hem d'engalipar absolutament tots sols; un bon nombre d'aquests entrebancs que ens ofereix la vida? No és això el que s'espera de nosaltres?

Educat © Sergi Costa

Per als aprenents de català

Glossari de paraules i expressions clau

escaig: indica una quantitat addicional i petita. "Vint anys i escaig" vol dir "vint-i-pocs anys".
venturosos: feliços, afortunats.
s'esguarden: es miren.
amb la testa: amb el cap.
Jovenívola: jove, adolescent.
mots afalagadors: paraules que lloen o fan sentir bé a algú.
rostre enriolat: rostre relaxat, amb un somriure.
deix de to ombrívol: un toc, una aparença, de tristesa o foscor.
ho veig pelut: expressió per dir que una cosa és difícil o complicada.
estar escaldada/cremada: estar previnguda o amb por a causa d'experiències negatives prèvies.
a còpia de: a força de, a canvi de.
amargar la vida: fer la vida més difícil o infeliç.
desencís: desil·lusió.
versemblant: probable, creïble.
amb empenta: amb iniciativa, amb ganes de fer coses.
tregui les castanyes del foc: expressió que vol dir "solucionar-li els problemes a algú".
apanyar: En el context del text, significa "gestionar" o "solucionar".
entrebancs: obstacles, dificultats.

Explicacions gramaticals

Ús de l'article personal 'en' o 'la' abans de noms propis: A la versió original, es troba "leducad" i "la seva amiga". En català, l'article personal femení "la" s'usa amb noms de dones. L'article masculí "el" s'usa amb noms d'homes. La forma "l' " s'usa quan la paraula següent comença per vocal. Per exemple, "la il·lusió", "el noi". En el text s'ha corregit a "l'educad" i "la seva amiga" per la claretat de la frase.
Ús dels pronoms febles: El text original conté "li contesta", "li diu". Aquests són pronoms febles d'objecte indirecte. La seva posició i forma depenen del verb i de la construcció de la frase.
- Li contesta: Li (a ella) contesta.
- Li etziba: Li (a ella) diu amb força.
- t'ho especifico: "T'" (a tu) i "ho" (la cosa). La combinació és correcte.
- se'ls hem d'apanyar: "se'ls" és una combinació de pronom reflexiu "se" i "els" (els problemes). Aquesta combinació és molt comuna en català.