Busquem voluntaris
El fragment cinematogràfic comença amb la imatge de dues joves d'una trentena, una enfront de l'altra, mirant-se fixament. Són dues noies bufones que, sense intercanviar cap paraula, s'observen. La càmera s'atura en una de les joves, una noia bruna, mentre l'altra és rossa. Veiem la noia de cabells foscos en un primer pla; posa una cara llastimosa, de pura tristesa, i en fer-ho, la noia rossa que té al davant reacciona expressant també una tristesa absoluta. Fet. Al cap de dos segons, la primera noia que ha iniciat aquesta cascada d'emocions facials, mostra una expressió de sorpresa, amb la boca mig oberta i els ulls esbatanats. La noia rossa, a l'instant, també adopta una expressió de consternació i sorpresa. Dos segons més tard, la primera noia exhibeix una alegria radiant, amb un somriure d'orella a orella. Pocs segons després, l'altra noia també manifesta al rostre aquesta alegria exultant. Allò que succeeix a continuació és la repetició d'aquest cicle d'expressions diverses, però ara és la noia rossa qui pren la iniciativa d'expressar aquestes tres emocions: primer pena, després sorpresa i finalment alegria. I, efectivament, la noia que té al davant, la de cabells foscos, respon a cadascuna de les tres expressions o emocions amb la mateixa emoció idèntica, tal com ho ha fet la seva companya amb ella fa un moment.
L'amistat entre dues persones, independentment de la seva edat, gènere o condició, consisteix també en el fet que una d'elles arribi a sentir la mateixa empatia que l'altra, fins al punt d'expressar les mateixes emocions que el seu amic o amiga?
És beneficiós que, entre dues persones properes o amb un vincle afectiu estret, quan una expressa una emoció determinada, l'altra expressi la contrària? Per exemple, quan una expressa terror i l'altra, en lloc de por o horror, mostra serenitat i contenció. Fins a quin punt és bo això? Per què si el teu company o amiga sent por, no és una mica humà i sensat sentir-la també?
La sincronització d'emocions es pot donar entre dues persones que no estiguin unides per un vincle afectiu estret? De fet, la sincronització d'emocions entre dos coneguts no és una oportunitat per obrir la porta a què aquesta relació pugui esdevenir una amistat més sòlida? O, per contra, aquesta identificació simultània de les emocions entre dues persones pot conduir la relació a un punt mort?
En una relació estreta entre dues persones, no hauria de ser equitatiu que cadascuna pogués portar la batuta en el seu degut moment en el carrusel de les emocions diverses? Què passa si només una d'elles marca els ritmes emocionals, l'altra la segueix, i aquesta mateixa persona després no pot prendre la iniciativa d'imposar les seves pròpies emocions particulars?
Educat © Sergi Costa
En el text anterior, hem fet servir algunes paraules i expressions que potser no són comunes per a qui aprèn català. Aquí tens un petit glossari per ajudar-te a entendre-les millor:
Sense dir-se ni mu: És una expressió col·loquial que vol dir "sense dir res de res", "sense fer cap soroll". Imagina't que dues persones estan tan concentrades que no emeten cap so.
Bruna: Fa referència al color dels cabells. Una persona "bruna" és algú amb els cabells foscos.
Llastimosa: És un adjectiu que descriu una cosa o una persona que fa pena o que inspira compassió. Una "cara llastimosa" és una expressió facial de tristesa o dolor.
Esbatanats: Aquesta paraula es refereix a tenir els ulls molt oberts, generalment per sorpresa o per por. Quan algú té els "ulls esbatanats", els té ben oberts.
D'orella a orella: És una expressió que s'utilitza per descriure un somriure molt gran, que s'estén d'una orella a l'altra. Indica una alegria molt, molt gran.
Exultant: Vol dir que expressa una alegria molt intensa, desbordant. Una "alegria exultant" és una felicitat que s'irradia per tot arreu.
Cascada d'emocions: Aquesta expressió fa referència a una successió ràpida i continuada d'emocions, com si caiguessin una darrere l'altra.
Portar la batuta: És una expressió figurada que significa "dirigir", "liderar" o "tenir el control" d'una situació. Pensa en una persona que dirigeix una orquestra amb una batuta; ella és qui marca el ritme.
Marcar els tempos: Fa referència a establir els ritmes o la velocitat d'alguna cosa. En el context emocional, vol dir qui decideix quan i com s'expressen les emocions.
Espero que aquesta secció et sigui útil per entendre millor el text i enriquir el teu vocabulari en català! Si tens alguna altra pregunta sobre paraules o expressions, no dubtis a plantejar-la.