Busquem voluntaris
EDUCAD. EL VALOR AUTÈNTIC DE L’AMISTAT.
Comença l’educad amb un protagonista clar, un noi d'uns trenta-cinc anys, cabells negres i pell una mica bruna, és bastant alt i té una complexió atlètica. Al seu costat hi té un noi que se li assembla una mica. Són dos amics, pel que sembla, que estan asseguts en una barra de bar. El noi protagonista es diu Gerard. Està amb els ànims aixecats perquè està parlant amb aquest amic. I de sobte, en Gerard li diu al seu company amb qui comparteix la barra de bar “Ostres, gràcies per ser el meu millor amic...” I el que és el seu company li respon “No, Gerard, no soc el teu millor amic, això ho has de tenir clar, però sí que soc un bon amic teu a seques. Puc compartir i m’agrada, una cervesa amb tu durant una hora o poc menys que una hora...” I davant d’aquestes paraules sinceres i franques, en Gerard, en comptes de deixondir-se, sembla reviscolar-se i amb un to de plena satisfacció i orgull diu un solitari gràcies amb molt d’èmfasi. FADE OUT. Ara l’Eduard està al carrer en companyia d’un altre noi, un noi que sembla ser de la mateixa edat que la seva. És un noi d’un aspecte més atractiu que el seu. I aquest noi que ara acompanya a l’Eduard tot caminant, li remarca “Eduard, ets el meu millor amic...” I l’Eduard, tot cofoi li somriu. Està alegre i content. Però de seguida, aquest noi que li ha certificat aquesta hipotètica certesa, li rebla amb contundència “Quina hora és?, hòstia són un quart de nou, ho sento, he de tocar el dos, ens veiem una altra estona...” i la cara de l’Eduard expressa sorpresa i consternació perquè com li fa saber al seu amic, que acaba de deixar anar que és el seu millor amic, només fa cinc minuts que estan junts. I l’Eduard, acatant la situació, diu al seu “millor” amic “”Bé, han estat cinc minuts breus, quan creus, que ens podrem tornar a trobar? I el seu “millor” amic, en teoria li fa saber de seguida “No ho sé, quan podrem tornar a coincidir, ja et diré, d’acord...” i davant d’aquestes paraules plenes d’incertesa i vaguetat, l’Educad es clou amb el rostre de l’Eduard expressant incredulitat, tristor, i també una mica d’abatiment. Queda clar que no pot fer-hi res.
És natural que en les verdaderes amistats, el que preval, més que les paraules, són els fets purament empírics, palpables i contrastats? La retòrica buida, i les ensabonades gratuïtes no serveixen de gran cosa, veritat?
Ens donen més satisfaccions, i ens ajuden més aquells amics, que en teoria, no són els nostres millors amics?
És molt fàcil, no, dir que som els millors amics d’un col·lega nostre, i després no estar a l’altura?
Per què és tan difícil, dir i afirmar a un amic nostre, que no és el nostre millor amic? Si ho diguéssim i ho reconeguéssim, en acabat aquesta amistat estaria més empeltada de nobles sentiments, franquesa i una insubornable autenticitat.
Perquè hi ha persones que fingeixen ser grans amics nostres?, que hi guanyen?, si a l’hora de la veritat, se’ns fan escàpols i se’ns esmunyen amb la seva real falsedat.
Educat © Sergi Costa
Aquesta secció t'ajudarà a entendre millor el vocabulari, les expressions i una mica de gramàtica del text que has llegit.
Autèntic: Real, veritable, que no és fals.
Amistat: Relació d'afecte, confiança i companyia entre persones.
Protagonista: Personatge principal d'una història.
Cabells negres: Pèl del cap de color fosc, sense llum.
Pell una mica bruna: Pell de tonalitat lleugerament fosca, bronzejada.
Complexió atlètica: Constitució física forta i vigorosa, pròpia d'un atleta.
Barra de bar: Taulell llarg on se serveixen begudes en un bar.
Sinceres i franques: Qualitat de ser honest i directe en el que es diu.
Deixondir-se: Reaccionar, activar-se, sortir d'un estat d'apatia.
Reviscolar-se: Recuperar l'energia, tornar a tenir ànims.
Èmfasi: Força o intensitat que es posa en una paraula o expressió per ressaltar-la.
En companyia de: Amb algú, acompanyat de.
Aspecte més atractiu: Aparença física més agradable o que crida més l'atenció.
Contundència: Força, fermesa, decisió.
Consternació: Estat d'abatiment, pena o sorpresa gran.
Acatant (la situació): Acceptant una situació sense oposar resistència.
Breus: Curts, de poca durada.
Coincidir: Trobar-se amb algú, estar al mateix lloc al mateix temps.
Incertesa i vaguetat: Falta de certesa, de claredat, de precisió.
Es clou (cloure): S'acaba, finalitza.
Rostre: Cara.
Incredulitat: Falta de fe o de creença en alguna cosa.
Tristor: Sentiment de pena, de no estar alegre.
Abatiment: Estat d'ànim decaigut, de desànim.
Preval (prevaler): Ser més important, dominar.
Empírics, palpables i contrastats: Que es basen en l'experiència, que es poden tocar i que s'han verificat.
Retòrica buida: Discurs que fa servir moltes paraules però amb poc contingut o sinceritat.
Ensabonades gratuïtes: Lloances o compliments excessius i falsos, sense motiu.
Nobles sentiments: Emocions elevades i pures.
Franquesa: Qualitat de ser obert i sincer.
Insubornable autenticitat: Autenticitat que no es pot alterar ni comprar, molt genuïna.
Fingir: Simular, fer veure una cosa que no és veritat.
Guanyen (guanyar): Obtenir un benefici.
Falsedat: Qualitat de ser fals, no verídic.
Tenir els ànims aixecats: Estar de bon humor, optimista, content.
Ostres! / Hòstia!: Interjeccions molt comunes per expressar sorpresa, admiració, o fins i tot frustració. Són equivalents a "Vaja!", "Caram!".
Amic a seques: Un amic sense més ni més, sense la connotació de "millor amic", implicant una relació genuïna però no exclusiva o idealitzada.
Tenir clar (alguna cosa): Estar segur d'alguna cosa, entendre-la perfectament.
Deixar anar (que és): Dir alguna cosa de manera casual, o com si no tingués importància, però amb un cert impacte.
Tocar el dos: Marxar ràpidament, fugir.
Ens veiem una altra estona: "Ens veiem més tard", "Fins aviat".
Estar a l'altura: Ser capaç de complir amb les expectatives, ser digne de la situació o el títol.
Fer-hi res: Poder fer alguna cosa per canviar una situació, tenir capacitat d'acció. (Ex: "No hi pot fer res" = No hi pot fer res per solucionar-ho).
A l’hora de la veritat: En el moment decisiu, quan cal demostrar el que es diu o el que es promet.
Se’ns fan escàpols / se’ns esmunyen: Ambdues expressions volen dir que s'escapen, que no es queden, que desapareixen o eviten una situació. Implica que algú es vol allunyar o evitar un compromís.
No serveixen de gran cosa: No són gaire útils, no tenen molta importància o valor.
El text fa un ús extensiu dels pronoms febles, que són petites paraules que substitueixen noms o complements verbals per evitar repeticions i fer el llenguatge més fluid. Sovint se situen abans o després del verb.
Fixa't en aquests exemples del text:
"se li assembla": El pronom li substitueix "a ell" o "a la persona a qui s'assembla". Indica un complement indirecte de persona.
"li diu" / "li respon" / "li rebla": De nou, li és un complement indirecte, substituint "a ell" (al seu company/amic).
"no soc el teu millor amic, això ho has de tenir clar": El pronom ho substitueix "això" (el fet de no ser el millor amic), que funciona com a complement directe neutre. S'usa per referir-se a idees, conceptes o oracions completes.
"Quan creus, que ens podrem tornar a trobar?": El pronom ens és un pronom reflexiu o recíproc, que indica que l'acció recau sobre el subjecte ("nosaltres"). Aquí, "trobar-nos els uns als altres".
"queda clar que no pot fer-hi res": El pronom hi és un pronom de complement de règim verbal o un adverbi de lloc (en aquest cas, podria ser complement de règim de "fer"). Vol dir "sobre això", "davant d'aquesta situació".
"què hi guanyen?": Aquí, hi substitueix un complement de lloc o circumstancial de lloc o abstracte, com "en aquesta situació", "amb això".
"se’ns fan escàpols" / "se’ns esmunyen": Aquestes construccions són més complexes. se és un pronom reflexiu o d'interès, i ens és el complement indirecte (a "nosaltres"). Vol dir que "ells s'escapoleixen a nosaltres" o "ells s'escapoleixen davant nostre".
Els pronoms febles són essencials en català i la seva correcta utilització millora molt la fluïdesa i la naturalitat en la parla i l'escriptura. Requereixen pràctica, ja que la seva posició i forma poden variar segons el temps verbal i la combinació amb altres pronoms.